ES POSA EN MARXA LA INICIATIVA PENAL POPULAR contra responsables de les Retallades sanitàries

Crònica d’Antoni Barbarà, secretari de Dempeus

.
La nova assemblea convocada el passat dia 19 de gener va decidir de forma unànime tirar endavant les accions de denuncia contra els responsables de l’actual situació de retallades socials i en particulars en sanitat.

Aquest és el pronunciament fonamental de les seixanta persones presents l’acte, la gran majoria en representació de diverses entitats i organitzacions d’una valuosa pluralitat.

El company José Luis, coordinador del Grup Promotor, va presentar l’acte i en va fer una primera exposició de l’ordre del dia. Ell mateix, a partir d’unes notes, ens facilitarà un text acta que recollirà succintament. També va co-moderar la trobada i desprès d’una breu descripció de conjuntura que vaig tenir ocasió d’exposar i/o situar, es va donar una ronda d’intervencions que va suposar parlar i escoltar-nos tots i totes les persones presents.

Simplement vam iniciar l’encontre recordant les anteriors trobades i compromisos. On som ?, on anem ?, com ho fem ?, son les preguntes imprescindibles en una plataforma democràtica i plural com ha esdevingut aquesta IPP. No ens vam oblidar de felicitar algunes accions positives que es venen desplegant en les darreres setmanes, i alguns fets tan significatius com la denúncia dels companys de la CUP de Reus contra el impune col·leccionista de càrrecs i estipendis, Josep Prat i Domènech, i la seva posterior dimissió (parcial i del tot insuficient en no fer-ho de la gerència de l’ICS). Sens dubta els dits conflictes d’interessos de molts alts càrrecs de Salut, altrament dits incompatibilitats, nepotismes, prevaricacions i corrupteles, van ser uns dels elements omnipresents en els parlaments posteriors.

Possiblement aquesta convocatòria no portava cap etiqueta prèvia d’assemblea històrica, però va ser de las que fan historia… El clima i l’empatia que es va respirar durant més de dues hores de trobada va ser difícil d’oblidar i l’emotivitat no va eclipsar la lucidesa i el compromís de les intervencions i decisions.

He parlat d’assistència en quantitat però cal assenyalar la qualitat, la pluralitat, representativitat, i claredat…  Com una relació complerta no és ni necessària ni imprescindible, fins i tot potser que ni tampoc convenient (ja ens tenen prou “llistat” els nostres enemics), sí vull com a mínim il·lustrar les presencies a la sala de l’Ateneu Roig de Gràcia, un espai cada dia dia més important (a més de nostrat i acollidor).

Hi eren persones que van assistir a la primera reunió de la que va sent l’ IPP, allà el 29 de novembre 2011, representacions de moltes organitzacions, acampades, plataformes territorials, xarxes i expressions diverses del moviment 15M, però també la FAVB o la CONFAVB mitjançant les seves responsables, i organitzacions sindicals como CC.OO, UGT, CATAC-CTS/IAC, i CGT, però també ATTAC acordem, periodistes, professionals,…molta gent “dempeus” i empoderada en la lluita per la defensa del sistema públic de salut i contra les retallades (que fora eufemismes en direm ja agressions, regressions quan no senzillament delictes).  Ens varem aplegar, doncs,  companys i companyes de pràcticament tot Catalunya, lluitadors i lluitadores que estan en primera línea fent front al que es va considerar que anava molt enllà de les retallades  i representava un autèntic retrocés en les condicions de vida i treball de la immensa majoria de la població.

M’aturo aquí per destacar alguna participació, que sense prioritzacions jeràrquiques de cap tipus, sí em semblen rellevants per la seva idoneïtat i transcendència.

Una d’elles la visita i participació de tanta força humana com va ser la de la Natalia Fuertes, portantveu de la família i filla de la Mª del Carmen Mesa Nozal, la persona malauradament morta a Vall d’Hebró per un aneurisma cerebral i que tot apunta com a conseqüència, d’una una situació de retards i errors directament a veure amb les retallades i les insuficiències derivades. La veu i l’imatge de la Natalia ens van “tocar” quan va exposar el seu suport a la nostra tasca i la decisió d’acompanyar la seva demanda particular per tal que els “presumptes” responsables siguin portats als tribunals i que en definitiva mai més es torni a repetir una mort com la que ells han hagut de patir. L’aplaudiment va ser atronador.

Una altra: la presència, d’inici a fi, del company, mestre i amic Carlos Jimenez Villarejo. El qui ha estat un fiscal exemplar va subscriure els seus arguments que ja van aparèixer a un article seu a El País sobre la percepció que amb aquestes retallades el Govern i el Departament de Salut de la Generalitat  estaven traspassant el límit de la legalitat prevista en el Codi Penal (art. 542). Carlos, qui va mostrar la seva indignació pels fets que patim, i que va recordar la seva implicació en la lluita “indignada” des de les primeres assemblees a Puerta del Sol, ens va ensenyar de lleis, ens va animar a prosseguir la lluita, ens va ajudar des de la seva saviesa i humilitat, i ens va fer vibrar, saludablement. I per tancar ens va fer un darrer obsequi del que parlo al final.

Tampoc puc oblidar la presència del/s lletrat/s que porta el cas de la demanda penal particular de la referida família Fuertes. Un plaer i un agraïment a fer constar per la seva generositat i empatia.

Tampoc puc ara i aquí reproduir tot el que es va dir… i es va dir molt i molt ben dit. Però poso un parell de botons de mostra:

L’Àngels Martinez Castells, presidenta de Dempeus, va fer una intervenció breu però intensa, on va evocar com la situació que patim és expressió d’una fase ferotge de la lluita de classes en la que es combina la pèrdua de drets laborals i de ciutadania amb les polítiques neoliberals contra el 99% de la població, i una corrupció ferotge, com també havia destacat  el company Albano. I de com la teorització del que son autèntics “crims econòmics” hauria de passar a les agendes de les mobilitzacions i les denuncies.
O quan en Carlos J. V. va ratificar la procedència del nom IPP per allò que tècnicament es coneix com una “acció popular”, el seu suport a Dempeus, i la seva adhesió fins a l’aportació de treballs que permetin, front a l’opacitat dels sistema, generar una “pluja” (sic) de denuncies i reclamacions a tot Catalunya mitjançant la pertinent formulació jurídica del Dret de petició. Mercès altre cop, Carlos !!!

Així doncs, vam fer una pila de coses, moltes i força importants.  Unes línies ja a modus de recopilació o conclusió:

• Tirem endavant la IPP, segons el procediment necessari (i naturalment reservat pel moment). Que serà Dempeus com organització qui encapçalarà la llista d’entitats i persones que els subscriguin. Unanimitat i aclamació !
• Que segueixen endavant els Grups Impulsor i de Treball amb les seves funcions específiques: documentació, extensió, tècnic, i organitzatiu- logístic. Aquests grups treballen de forma autònoma i conflueixen i rendeixen comptes a les assemblees. Son oberts i tenim dues llistes de correus, una per adhesions a l’ Iniciativa global, l’altre per al Grup d’impuls i treball.
• Seguim eixamplant contactes i informacions. Ens posem a la creació de web/Bloc i perfils propis com Twitter i/o Facebook
• Redactarem un petit document, a partir d’un esborrany, que entre tots i totes esmenarem, aportarem i enriquirem, fins a confeccionar una mena de decàleg: 10 punts clars i entenedors que expliquin el què i el perquè de la nostra IPP.
• Ens posem més deures: anar configurant un Gran ACTE  PÚBLIC el proper dia 10 de març, encara per determinar, on fer visible i notòria la nostra acció i cridar a la recollida de suports i signatures de tota la ciutadania.

Ja ho teniu: …hem passat a la reacció, la defensa mitjançant l’ofensiva.
Sense eufemismes, en direm de les “retallades”, agressions, negació de drets,  actes delictius, i parlarem de corrupció, malfactors, prevaricadors, desgoverns. Reafirmem la decisió de que es compleixin les lleis, les “seves pròpies lleis”, i farem del dret a la justícia un dret real i exercit, i un instrument per garantir tots els altres drets,…
Exigirem responsabilitats als irresponsables…  aprofundirem en la denúncia d’haver traspassat la línia roja de la legalitat i per suposat de l’ètica i l’ impunitat, i entrant “més que presumptament” en el camp del delicte.
Es hora de traspassar-los la por de la ciutadania, a ells… No ens resignem ni ens rendim… ens rebel·lem i ens plantem drets i dempeus.
Per acabar una frase recollida literalment del Carlos J. Villarejo: «Este es una acto de cultura cívica contra la corrupción»

Salut !!!