Toni Comín: “Hi ha molts centres públics que no poden renunciar a l’activitat privada” … per que el CatSalut els paga d’una manera insuficient


Blanca Blay entrevista al conseller de Salut, Toni Comín, amb qui repassa la tasca durant els primers mesos de legislatura i parlen dels reptes que té per davant.

“Sóc el conseller més d’esquerres que hi ha hagut mai a Salut des dels 80”, repeteix en diverses ocasions.

El conseller de Salut Toni Comín és llicenciat en ciències polítiques i filosofia i, a diferència dels seus predecessors, no té experiència prèvia en l’àmbit sanitari. Des del primer dia al capdavant del Departament que gestiona la partida pressupostària més gran -suposa el 40% del total-, Comín s’ha proposat recuperar la confiança en el sistema públic, malmesa durant els darrers anys. En aquest sentit en els primers mesos d’aquesta legislatura ha anunciat la no renovació dels contractes amb dos centres privats del grup QuirónSalud, un fet que defineix com “la desprivatització més gran que s’havia fet mai en salut”. Prudent, no es mulla a l’hora de qüestionar les decisions de l’anterior govern i prefereix no parlar més de retallades pressupostàries: “estem a 600 milions de diferència dels pressupostos executats més grans”, assegura en relació al que gastarà el departament aquest 2016. Parlem amb ell dels diferents reptes que té sobre la taula del seu despatx, on acumula papers amb dades que revisa de tant en tant durant l’entrevista. “Sóc el conseller més d’esquerres que hi ha hagut mai a Salut des dels 80”, repeteix en diverses ocasions.

Fa sis mesos que és al capdavant de la Conselleria de Salut. Un dels trets que el diferencia dels anteriors consellers és el seu perfil professional, la manca d’experiència en temes de sanitat. Com valora els primers mesos de feina?

Molt positivament. Si es tracta de fer balanç dels primers sis mesos i per fer-ho ens atenim al full de ruta que vaig presentar i mirem quins compromisos s’han complert i quins no el balanç és molt positiu. Fins i tot estem per damunt de les nostres expectatives. Per exemple, vam explicar que el nostre model assistencial havia de tenir nou principis inspiradors. Vam dir: ha de ser universal i la mesura principal era la llei d’universalitat, que ja està feta. Vam dir que havia de ser equitatiu: pla de xoc de llistes d’espera i ampliar a totes les dones el protocol de reproducció humana assistida. També hem posat la lluita contra la desigualtat al centre de totes les polítiques. El tercer principi era reforçar el caràcter públic i calia iniciar el procés de desprivatització en tres hospitals amb un calendari. El quart principi era qualitat, aquí hi ha cinc plans: el Pla de reforma de l’Atenció Primària, el PIAIS, el Pla de Salut Mental, el Pla Director d’Urgències i Atenció continuada i el Pla d’Equipaments tecnològics. El cinquè és recerca i és el primer cop que hi ha un Pla de Recerca amb metodologia i fet per consens, el PERIS. El sisè principi és la diversitat i el setè la transparència. Sobre aquest darrer estem a les primeres passes de l’auditoria que volem fer sobre quines derivacions i externalitzacions s’estan fent i per què.

Per quan està previst l’informe?

Això ens ocuparà durant el pròxim any, els resultats els hem de tenir cap a finals del 2016 o principis del 2017 i les conseqüències de l’auditoria les anirem veient. Després també tenim com a principis la participació i la sostenibilitat. Per tant, el balanç és molt bo perquè de les mesures estrella de cada principi, moltes s’han fet i moltes estan ja en procés.

L’herència de Boi Ruiz va deixar-li diversos temes que arrossegaven polèmica. Un d’ells és el del nou model de transport sanitari, que va començar a implantar-se al territori el 2015 i que ha aixecat queixes des de llavors en diferents punts. Vostè va assegurar que volia iniciar una “nova etapa” i que per fer-ho s’haurien de fer “ajustos” al model implantat. Què s’està fent o es pretén fer en aquest sentit?

Vam fer uns informes d’avaluació dels tres primers mesos d’implantació del nou model i després vam prendre una decisió molt important, que era rellevar el director del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) [El SEM és l’ens públic que gestiona tant el transport urgent com el no urgent]. La idea és: el concurs va tenir alguns problemes i la implementació també. Qui ha de fer la correcció és la direcció del SEM. En aquest sentit es va fer el relleu del director i es va obrir un concurs públic per ocupar aquest càrrec. Ara s’està fent el procés de selecció però els canvis que s’hagin de fer els farà el nou director del SEM, no es faran des de la conselleria. Sí que tenim algunes idees, però, dels canvis que calen: cal redefinir alguns aspectes del nou model…

Això què vol dir?

Ja vam dir que hi ha coses del nou model que són inquietants, com ara els canvis en els temps de resolució de les emergències, que són molt aleatoris: hi ha territoris que tenien temps de resolució dolents que han millorat, d’altres bons que han empitjorat…El que ens diu l’auditoria és que el nou model ha tingut efectes molt arbitraris. Es tracta doncs d’homogeneïtzar els resultats. Entenem que hi ha coses del nou model, com els Vehicles d’Itervenció Ràpida (VIR), que s’han d’ajustar territori per territori. Però en qualsevol cas això és feina del nou director del SEM.

Un altre tema que va caure-li a les mans era el VISC+, el projecte de cessió de dades sanitàries amb finalitats de recerca que ha estat polèmic pels qüestionaments des d’alguns sectors en termes ètics -si anaven a parar a mans de centres de recerca o empreses privades- i de protecció de dades. Vostè ha fulminat el VISC+ i ha iniciat un procés de consens de cara a un futur Big Data sanitari. Sembla que hi ha més consens?

El VISC+ s’ha acabat sí. Estem molt contents perquè aquest tema s’havia polititzat molt i s’havia bloquejat quan la recerca necessita un Big Data. Tenim un consens absolut que va des de la CUP fins al PP passant per Junts pel Sí. Aquí agraeixo molt la feina que ha fet també Catalunya Sí que Es Pot. Hem fet unes regles del joc amb les quals tothom pogués estar d’acord, que és garantir el caràcter públic del gestor i dels centres de recerca que faran ús d’aquell programa: públics o sense afany de lucre. El que estem fent és fomentar la solidaritat de pacient a pacient: jo cedeixo les meves dades perquè la recerca trobi millors cures, cedeixo la meva història clínica per ajudar als altres.

També ha hagut d’agafar el repte de resoldre la prescripció infermera a Catalunya. Hi haurà aviat un decret que reguli la prescripció infermera?

Tenim un preacord molt bo amb els col·legis d’infermeria i era important construint també un consens amb els metges. Estem treballant aquest tema al ritme previst però en qualsevol cas les bases són clares: el treball de prescripció el té el metge però en la mesura que treballa en equips assistencials on hi ha infermeres s’ha d’articular la prescripció des de la lògica que es fa des d’un equip. S’ha de garantir que les infermeres tenen coneixement dels protocols i per això parlem de prescripció col·laborativa en el marc d’uns protocols. Les infermeres han de poder per tant aprofitar aquest marge d’acord amb els protocols.

Les retallades pressupostàries en més de 1.300 milions d’euros en sanitat en els darrers cinc anys han sacsejat el sistema i ha afegit més pressió als professionals. Quin sistema ens han deixat les retallades dels darrers anys?

El pressupost important en salut és la despesa executada perquè el de salut, per definició, és un pressupost que té una desviació estructural per naturalesa, és a dir, una previsibilitat inferior. Pots planificar millor, per exemple, la despesa educativa que la despesa en salut. Això fa que el pressupost que figura quan s’aproven els comptes i el pressupost executat [el que s’ha gastat] sigui diferent. Si ens fixem en el pressupost executat, l’any 2010 va ser de 10.380 milions d’euros, la xifra més gran de la història del departament de Salut. El segon més gran de la història és el de l’any 2008 i el 2016. El 2008 és de 9.794 milions i el pressupost d’enguany rondarà els 9.780 milions.

Però quin sistema ha quedat després de les retallades?

Només dic que quan parlem de retallades hem de situar les coses en els seus justos termes. El 2016 s’haurà fet una despesa sanitària que serà dels quatre anys que s’ha gastat més diners de la història, això és el que s’ha de dir. El pressupost de Salut és netament insuficient si mirem les necessitats que tenim a Catalunya, una cosa no treu l’altra. Però si ens fixem en la despesa executada no estem en més de 1.300 milions de diferència. Per tant, no parlem més de la retallada de 1.500 milions perquè estem a 600 milions de diferència dels pressupostos més grans. Dit això voldríem que el pressupost creixés molt per fer front a les llistes d’espera, pagar millor als metges i invertir. Aquests diners els generem però el problema és el dèficit fiscal. Catalunya té capacitat per finançar adequadament el seu sistema de salut si el finançament de la Generalitat fos just. Des d’un punt de vista de país, la sanitat pública catalana és perfectament sostenible. El problema és que els recursos no els estem administrant nosaltres.

Un informe del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) alertava fa unes setmanes de l’augment de les males pràctiques contractuals i en especial entre els joves, el col·lectiu en el qual hi ha més temporalitat.

Nosaltres tenim informació encara més detallada. El que explica l’informe ho coneixem però una part molt important de la precarietat té a veure amb el fet que durant cinc anys el govern central ha prohibit fer ofertes públiques d’ocupació. Això ha generat precarietat laboral a l’Institut Català de la Salut (ICS) de manera molt generalitzada perquè el percentatge d’interinatge a l’ICS ha passat del 10% al 2010 al 30% en aquests moments. Aquest és un dels problemes importants però això ha estat conseqüència del govern central.

Més enllà de les oposicions però, el tipus de contracte que es fa a l’ICS no ve pas marcat des de Madrid, oi?

Sí sí, això ve marcat des del govern central. El problema principal és el creixement exponencial de l’interinatge: la gent es jubila i no pots substituir-los perquè no pots convocar places. L’altre problema són els falsos eventuals. En molts casos el que s’ha estat fent els últims anys és un procés d’aplantillament i això s’està fent.

Precisament sobre l’ICS, aquest diari va poder saber que l’exdirector gerent de l’ICS Pere Soley va reingressar a l’Hospital de Bellvitge en una plaça temporal que no va exercir.

Aquesta persona es va reincorporar a la seva plaça que és el que toca. Quan una persona deixa de ser gerent de l’ICS es reincorpora a la seva plaça de metge i des de la nova gerència de l’ICS se li va fer un encàrrec especial que ara no recordo quin era. Després a aquesta persona se l’ha nomenat finalment gerent del Consorci Hospitalari de Vic. Per tant, aquí no hi ha cap tipus d’irregularitat.

Encara que no exercís com a facultatiu?

Se li va fer un encàrrec específic aprofitant la seva experiència com a gerent. Ha estat complint amb aquest encàrrec i això va finalitzar en el moment que se li va demanar que s’incorporés com a gerent al Consorci Hospitalari de Vic.

Parlem dels pressupostos. La pròrroga pressupostària significa que no es podrà fer en la seva totalitat el pla de xoc per reduir les llistes d’espera.

Sí, i es va dir sempre que estava subjecte a l’aprovació de nous pressupostos.

Què ha de saber la gent que és en llista d’espera?

Les llistes es mantindran igual, no es podran millorar perquè per fer-ho necessites més activitat, més professionals o més hores dels mateixos professionals i això només es podrà fer quan tinguem nous pressupostos. Ara bé, el pla de millora de les llistes no només buscava reduir els temps d’espera, també buscava més coses que no depenen del pressupost i aquestes es mantenen: una gestió proactiva de les llistes per avisar el Servei Català de la Salut (CatSalut), fer una gestió de les cues on es tingui en compte la gent que hi porta molt temps. Encara que clínicament no siguin prioritaris, ho han de ser. També hi ha una mesura molt important que era empoderar l’Atenció Primària donant als metges de primària la capacitat per gestionar l’agenda de l’especialista. Ara el metge de primària, que és qui coneix amb més detall la situació, serà qui decideix primer quin pacient és més prioritari.

Això ja s’està fent?

Està en procés d’implementació. Ho està fent el CatSalut.

El compromís també és complir amb els terminis de referència i garantia per algunes intervencions quirúrgiques, terminis que no sempre es compleixen.

Els temps garantits es compleixen tots. Hi ha 27 procediments quirúrgics amb temps garantit, la resta tenen temps de referència. El temps de referència no es compleix de manera sistemàtica però és un temps de referència. Els de garantia són temps per procediments greus i dels 27, en 26 estem complint gairebé en tots en un 99%. Només en el cas de pròtesi de genoll el compliment és del 65%.

El Pla de Salut 2016-2020 inclou, entre les diferents accions el desenvolupament del Pla Director d’Urgències. Què implica aquest pla?

El presentarem a la tardor. S’està discutint ara però el que vol el pla és donar coherència a una sèrie de dispositius assistencials. L’atenció s’ha de pensar de manera sistèmica.

Comptaran les urgències amb més professionals?

Això són decisions que no s’han pres. Hi ha un comitè d’experts coordinat pel Xavier Jiménez que està en aquests moments veient els casos de bones pràctiques, perquè a Catalunya tenim casos d’urgències hospitalàries que funcionen molt bé i d’altres que tenen problemes, més estructurals. Can Ruti, Sant Pau, Bellvitge…hi ha molts casos de bones pràctiques. Per tant s’ha de treballar i analitzar el que es fa bé.

Aquests exemples contrastarien per exemple amb les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron?

Vall d’Hebron està fent millores importants però té limitacions estructurals, el Clínic també. Ara a l’Hospital del Mar per exemple estem construint les noves urgències i seran un canvi espectacular quan s’acabin. També ara s’inicia la construcció de les noves urgències de l’Hospital Josep Trueta però diguem-ho tot: el procés de construcció i substitució dura dos anys i no és fàcil.

Ara que menciona l’Hospital del Mar, sobre els estatuts del Parc Salut Mar, garantiran que no es farà activitat privada?

Es regularà l’activitat, que ara mateix està en indeterminació legal. Sobre l’activitat privada en centres públics és evident que genera riscos des del punt de vista de l’ètica i de l’equitat del sistema i la regulació ha de servir precisament per eliminar aquests riscos. No hi pot haver un transvasament del que entra per la porta pública i el que entra per la porta privada. Ni pots enviar una persona que entra per la porta privada a fer-se una prova diagnòstica a la llista pública ni a l’inrevés.

Barnaclínic, el braç privat que opera a l’Hospital Clínic és l’exemple d’això?

S’ha de regular bé i sempre amb el focus posat en bons dictàmens. Hi ha un dictamen de la Fundació Grífols i un dictamen del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST). I allà ho expliquen molt bé: l’activitat privada és un mecanisme de finançament complementari de centres públics que si avui traiem qui patirà en molts centres són els treballadors. Hi ha molts centres que no hi poden renunciar. Després també és veritat que en alguna mesura redueixen el temps de llista d’espera pública. Per tant, hi ha avantatges i hi ha riscos i el que hem de fer és reformular-ho de tal manera que preservem els avantatges pel sistema públic i puguem pagar millors als treballadors i reduir les llistes d’espera i d’altra banda inhibir-nos dels riscos que algú pel fet de pagar sembla que hagi de tenir més drets que el qui no paga. Això tampoc no pot ser de cap manera.

S’havia parlat de traslladar físicament Barnaclínic. S’acabarà fent?

Pot ser una conseqüència de la regulació. Si estem parlant de separar les dues llistes el que s’ha de fer és separar físicament perquè estigui més diferenciat. Hi ha avui centres hospitalaris que ho tenen físicament separat. És el cas, per exemple de Manresa, i això facilita que la llista pública i la privada no es contaminin.

A mitjans d’agost està previst que activitat que fins ara assumia la Clínica del Vallès -privada amb afany de lucre del grup QuirónSalud- derivada de l’Hospital Parc Taulí -públic- retorni al Taulí i també al Consorci Hospitalari de Terrassa. Com es farà el traspàs?

S’ha estat negociant des de fa molts mesos amb els comitès d’empresa, amb qui ens estem reunint de manera permanent així com amb la direcció de la Clínica del Vallès, la del Parc Taulí i també la del consorci. Ens estem reunint amb les tres parts dels hospitals afectats perquè es pugui fer sense cap acomiadament, i així serà, i sense cap afectació pels pacients. L’activitat ha de continuar encara que es traslladi i es farà estalviant recursos pel pressupost públic. Contra el que s’ha estat repetint, l’activitat que s’ha estat fent a la clínica del vallès sortirà més econòmica al Taulí i a Terrassa. Per tant, no només enfortim el caràcter públic del sistema sense perjudicar els treballadors sinó que també estalviem recursos públics.

Si suposa un estalvi econòmic, per què s’havia derivat activitat a una clínica privada amb afany de lucre?

Jo no hi era, per tant, no jutjo el passat. La tarifa d’un hospital és diferent de l’altre però el cost de l’activitat no es determina a la tarifa. La tarifa del Taulí és més cara que la de la Clínica del Vallès però és la tarifa mitja de l’activitat que fa el Parc Taulí, no tens una tarifa per activitat, per dir-ho en llenguatge col·loquial. Per tant, quan algú diu que fer l’activitat al Taulí serà més car que a la Clínica del Vallès s’està confonent molt i vol dir que no entén com funciona el sistema. Per tant, una cosa és el cost de l’activitat i l’altra és la tarifa. Aquí el que hem de comparar és que costa una activitat X al Taulí i què costa aquesta mateixa activitat a la Clínica del Vallès. Ara, a més d’enfortir el caràcter públic del sistema també estalviem diners.

Què passa amb els altres centres que també tenen afany de lucre i que tanmateix formen part de la xarxa d’atenció pública, com la Clínica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor o la Clínica de Ponent?

Nosaltres apliquem el principi de preferència de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que diu que els proveïdors públics tenen preferència davants els privats. La LOSC diu: he d’escoltar-me els proveïdors privats quan els necessiti. Al Vallès els necessito? No, perquè el Taulí tenia capacitat disponible, llits i quiròfans…

Tancats.

Sí, per obrir. El mateix amb el Consorci Sanitari de Terrassa. Per tant, no necessito contractar clíniques privades. És el cas de Girona i de Lleida? No, perquè cada regió sanitària té la situació que té. Avui l’Hospital Josep Trueta no podria absorbir l’activitat que fa la Clínica de Girona i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida no podria assumir l’activitat de la Clínica de Ponent. Si augmentés la capacitat dels hospitals públics ja ho veuríem però la situació en cada regió és la que és. Així com és evident que al Vallès no ens calia contractar activitat privada, no es pot dir el mateix de Girona i Lleida. El Sagrat Cor és un cas a part. És un hospital que seguirà formant part de la xarxa, la pregunta no és si el contracto o no el contracto, és si aquest hospital el gestiona un proveïdor privat o un públic. Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un proveïdor públic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria.

En una entrevista amb aquest mitjà, la comissionada de Salut a l’Ajuntament defensava que totes les entitats amb ànim de lucre surtin de la xarxa sanitària pública, també d’àmbits on és molt present l’ànim de lucre com el sociosanitari o la salut mental. Quina és la seva posició?

En sociosanitari i salut mental l’oferta és molt insuficient. En cas que tinguéssim capacitat d’inversió per augmentar l’oferta pública, aquesta oferta seria d’increment, no de substitució. S’afegiria a l’oferta privada, no la substituiria per una raó molt senzilla: perquè tant en salut mental com en sociosanitari tenim insuficiència de centres. Ara, estic d’acord amb enfortir l’oferta pública. La pena és que l’Ajuntament de Barcelona tenia una oportunitat d’or per desprivatitzar l’atenció domiciliària i al final un dels lots el va guanyar l’empresa del Florentino Pérez, que és privada amb afany de lucre. Jo estic fent la desprivatització més gran que s’havia fet mai en salut, i m’agradaria que l’Ajuntament desprivatitzés també allò que és de la seva competència, que és assistència social i atenció domiciliària. Entenc que ho han intentat però no se n’han sortit. Mentre jo estic traient QuirónSalud de la xarxa ells s’han hagut de quedar el Florentino Pérez.

Font: diari de la sanitat

Publicado en Privatización, sanidad pública | Etiquetado , | Deja un comentario

Salut es nega a revelar el sou de diversos alts càrrecs d’un hospital


Jessica Mouzo Quintàns informa a El País que CatSalut va rebutjar la petició d’un ciutadà que va sol·licitar conèixer els sous dels directius d’un centre concertat.

El conseller de Salut, Toni Comín. M. MINOCRI

El Departament de Salut s’ha negat a revelar els sous de diversos alts càrrecs d’un hospital barceloní. El Servei Català de la Salut (CatSalut) va rebutjar la petició d’un ciutadà que, a l’empara de la Llei de transparència, va sol·licitar conèixer els sous dels directius d’un centre de titularitat privada però concertat amb la sanitat pública. Salut va apel·lar a la Llei de protecció de dades per justificar la seva negativa, però tant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) com la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (CGAIP) van rebutjar la seva tesi i van instar Salut a revelar aquesta informació.

La Llei permet conèixer les retribucions d’empreses privades si els ingressos públics de la companyia superen el 25% del total (de fet, en aquest cas són més del 90%). No obstant això, el CatSalut va desestimar la petició en assenyalar que una instrucció de Salut imposa la confidencialitat de les retribucions. El Departament ho va justificar apel·lant a un article de la Llei que permet denegar la petició “si comporta un perjudici per al secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública”. Salut no va explicar quin és el perjudici però ho va sustentar en una instrucció que assenyala que “les entitats proveïdores de serveis sanitaris no tenen l’obligació que aquesta informació consti en el seu web” i només a petició del CatSalut han de facilitar la retribució, “només”, del màxim responsable de l’entitat.

“Dades personals”

A través del col·lectiu d’assessors jurídics AIDE, el demandant va recórrer la resolució al CatSalut i va acudir al CGAIP. El Departament va tornar a denegar-li la informació al·legant, aquesta vegada, entre altres qüestions, que es tractava de “dades de caràcter personal” que no es poden cedir sense consentiment dels interessats.

No obstant això, la resolució del CGAIP i l’informe de l’APDCAT, que va demanar la mateixa comissió de garantia, han fallat en contra del CatSalut. Per començar perquè la normativa de protecció de dades “no impedeix donar la informació sol·licitada” i a més, la instrucció a la qual apel·la Salut ni té rang de llei ni imposa secret o confidencialitat dels sous del personal.

Davant el requeriment del CGAIP a facilitar d’una vegada aquestes dades, el CatSalut va assegurar que complirà amb l’ordre.

Font: El País

Publicado en sanidad pública | Etiquetado | 2 comentarios

La rehabilitació ambulatòria a Barcelona: un negoci amb presumptes corrupcions


No és un problema de pressupostos no prorrogats, ja que els diners públics ja hi són i se’ls emporten empreses que fan negoci. Aquest és un problema de mala gestió pública.

Per la Coordinadora d’entitats SAP Muntanya al djari de la sanitat.

L’any 2012 l’Hospital Sant Rafael i l’Hospital Sagrat Cor van ser expedientats pel Departament de Salut per la subcontractació de CODEBI S.L, una empresa privada amb afany de lucre, que no havia aconseguit l’adjudicació del lot per la via del concurs públic per prestar els serveis de rehabilitació domiciliària que els esmentats hospitals s’havien compromès a subministrar. S’havia adjudicat el servei sense concurs, i l’havien subcontractat després a CODEBI, tot i que està estrictament prohibit.

Un altre cas va sortir a la llum l’octubre del 2015. Una investigació de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va demostrar que l’empresa Corporación Fisiogestión (empresa a la qual pertanyia Josep Maria Padrosa abans de ser director del CatSalut), havia vulnerat la llei de Defensa de la Competència. Havia format una UTE, juntament amb 4 quatre empreses privades amb afany lucre per assegurar-se l’adjudicació de 4 lots, quan les tres primeres tenien la grandària i solvència suficient per a presentar-se al concurs en solitari.

Recentment, ja al 2016, també ha estat denunciada per inspecció de treball la UTE ACERF per tenir treballadors contractats en condicions il·legals. Aquesta unió temporal d’empreses té el contracte de rehabilitació ambulatòria i domiciliària de la zona nord de la ciutat (la zona de Vall d’Hebron, SAP Muntanya o AIS Nord).

Així com la rehabilitació hospitalària la realitzen els hospitals de la ciutat (sobretot dos grans centres públics com són l’hospital Vall d’Hebron i el Parc de Salut Mar/Esperança), la rehabilitació ambulatòria i la domiciliària l’ha contractada el CatSalut, en la seva quasi totalitat a Barcelona, a empreses privades que fan negoci, (excepte en alguns CAPs de l’ICS). Ens gastem en aquesta prestació uns 7.000.000 d’euros a l’any de diners públics, diners que van a parar a uns serveis que molts cops són criticats per la seva mala qualitat i a més molts d’ells han estat denunciats per presumpta corrupció o per les males condicions laborals dels seus treballadors.

La Coordinadora d’entitats de la SAP Muntanya (Barcelona nord) ja havíem denunciat fa temps a l’administració del CatSalut aquesta situació de presumpta corrupció i precarietat laboral, denúncies amb resultats desconeguts. Nosaltres creiem que aquest no és un problema de pressupostos no prorrogats, ja que els diners públics ja hi són i se’ls emporten empreses que fan negoci. Aquest és un problema de mala gestió pública dels nostres diners. Creiem que és urgent revertir aquesta situació, acabar amb les concessions i els contractes vigents i revertir la situació de manera que els serveis  públics (hospitals públics i CAPs) siguin els prestadors d’aquest tipus de rehabilitació.

Font: diari sanitat

Publicado en Privatización, sanidad pública | Deja un comentario

Comín racanea dinero a un hospital que debe 35 millones


El Consorcio Sanitari de Terrassa pide al consejero de Salud que pague la radioterapia si le salva su plan médico.

El consejero catalán de Sanidad, Toni Comín, y el Consorcio Sanitario de Terrassa (CST).

El consejero catalán de Salud, Toni Comín, trata de racanear dinero a un hospital que tiene una deuda acumulada de 35 millones de euros. El departamento presiona al Consorcio Sanitario de Terrassa (CST) para ahorrarse la amortización de tres máquinas de radioterapia que cuestan más de 30 millones. Los equipos tratarán a pacientes que enviará Salud al centro como parte de su plan de expulsión de clínicas concertadas.

“Sanidad pagaba una cantidad, digamos X, al Hospital General de Cataluña (HGC). Ahora busca pagar lo mismo al CST, aunque los equipos en este centro fueron adquiridos en 2014 y 2015. Hay que amortizarlos: el coste por paciente es mayor. La dirección lo sabe y se lo ha comunicado a la consejería, sin éxito“, explican fuentes conocedoras de las negociaciones.

Expulsión de las concertadas

Las negociaciones no son sino los encuentros del equipo de Comín con el CST y la Corporación Parc Taulí de Sabadell. Las reuniones buscan encajar en la red pública a los pacientes y trabajadores de la Clínica del Vallés y Hospital General cuando los centros sean expulsados de la misma en agosto y diciembre.

“Todo está en marcha, pero falta cerrar flecos. Uno de ellos es la deuda histórica de Terrassa. Sanidad sabe que tiene que pagar la radioterapia al precio que amortice tres máquinas de aceleración, que son carísimas. Pero se resiste”, agrega la misma fuente.

Preguntada sobre la cuestión, la Consejería de Sanidad no ha contestado a los requerimientos de este medio.

Una pieza clave

Las finanzas del Consorcio Sanitario de Terrassa son una cuestión central. El complejo médico es una de las dos instituciones públicas que recibirán actividad asistencial, quirúrgica y trabajadores cuando acaben las derivaciones a clínicas concertadas en el Vallés. La otra pieza es el Taulí de Sabadell.

Sin embargo, el balance anual del CST puede complicar la operación. El hospital, que utiliza a unas 160.000 personas en la conurbación de Barcelona,perdió casi 50 millones de presupuesto público en cuatro años, de 2010 a 2014, coincidiendo con los recortes en sanidad de CDC.

Ahora, el consorcio está lastrado por una deuda consolidada de 35 millones, y pide oxígeno a cambio de encajar el plan de Comín.

Fuente: crónica global

Publicado en sanidad pública | Etiquetado | 1 Comentario

Acampada a l’Hospital del Mar contra els nous estatuts del centre


Desenes de persones han plantat les seves tendes al vestíbul de l’Hospital del Mar per protestar contra uns estatuts que consideren que obren la porta a l’activitat privada dins el que és un centre públic.

Unes 25 tendes han ocupat el vestíbul de l’Hospital de Sant Pau tot el cap de setmana

Una acampada ocupa aquest cap de setmana el vestíbul de l’Hospital del Mar com a protesta contra l’aprovació dels nous estatuts de l’organisme que regeix aquest centre barceloní, el Consorci Parc Salut Mar. Desenes de persones han arribat aquest dissabte a l’hospital en manifestació i s’hi quedaran fins diumenge al migdia per demanar que es paralitzi uns estatuts que consideren que obren la porta a la seva privatització.

“No als beneficis privats amb recursos públics”, “La salut no és un negoci” i d’altres eslògans, plasmats en desenes de cartells, han ocupat per enèsima vegada els passadissos d’un hospital públic català. En aquest cas, juntament amb unes 25 tendes de campanya. Quasi 200 persones han participat en el moment àlgid de la manifestació, organitzada per treballadors amb el suport de les associacions de veïns, com la de Sant Martí de Provençals o la de l’Òstia, i la Marea Blanca.

Aquesta no és la primera vegada que els treballadors protesten contra els nous estatuts a les portes de l’hospital. Estan indignats d’ençà de l’aprovació del text, el mes de febrer passat, per part del Consell Rector del Consorci. La polèmica prové sobretot de l’article 1, que preveu que el Consorci es pugui ampliar amb “l’admissió d’entitats públiques o privades sense ànim de lucre”, i que pugui comptar amb “aportacions” d’aquestes entitats d’acord amb els objectius del centre.

Malgrat la seva aprovació, el text dels estatuts no és definitiu. L’Ajuntament de Barcelona, que participa del Consorci en un 40% (el 60% restant correspon a la Generalitat), ha demanat recentment que es revisin algunes parts dels estatuts. Precisament era aquest dilluns quan s’havien de donar a conèixer les modificacions, però finalment s’ha posposat. És en aquest context que la pressió de veïns i treballadors pren més sentit.

Segons els treballadors i veïns congregats aquest cap de setmana, els estatuts són una finestra oberta a facilitar l’activitat privada dins un hospital públic com és l’Hospital del Mar. Temen que es reprodueixi un model com el de BarnaClínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic i que realitza la seva activitat dins les instal·lacions d’aquest hospital públic i amb alguns treballadors també públics.

Publicado en Uncategorized | 2 comentarios

Comín reconeix que l’Hospital Moisès Broggi té “problemes d’origen”


L’Hospital Moisès Broggi es va inaugurar el 2010, després de múltiples retards i canvis durant el projecte que van suposar un sobrecost que duplicava la quantitat pressupostada inicialment

Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. / SANDRA LÁZARO

L’Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un dels darrers hospitals de nova construcció del sistema públic, pensat durant els anys de bonança econòmica i enllestit en plena crisi econòmica, igual que l’Hospital Sant Joan de Reus. Tot i ser un dels hospitals de servei públic més nous, el Broggi “té alguns problemes d’origen, de tipus estructural, de disseny arquitectònic i també de drenatge a les urgències”, reconeixia aquest dimecres el mateix conseller de Salut Toni Comín arran d’una pregunta parlamentària del PSC sobre el compliment dels compromisos pressupostaris del CatSalut amb el centre.

El Broggi, destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, va ser encarregat el 2003 per la conselleria de Salut amb Marina Geli al capdavant i havia d’estar enllestit el 2007 segons el primer contracte signat amb la societat constructora però no es va inaugurar fins al 2010, per múltiples modificacions en el projecte incial que obligaven a reformular-ho.

Aquestes modificacions del projecte original van generar múltiples retards i sobrecostos. Si el contracte inicial preveia un pressupost de 42,5 milions d’euros, finalment el cost de l’obra va superar els 90 milions.

Retards i canvis en la projecció de l’obra

Un exemple d’aquestes modificacions són els canvis que va fer el despatx d’arquitectes encarregat del projecte al llarg de l’obra que van suposar ajornar i modificar el projecte sobre la marxa. O un altre exemple: un any després que es posi la primera pedra a l’hospital, l’Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut va emetre a l’estiu del 2006 un informe en què es justificava un nou dimensionat de l’hospital que requeriria canvis en diversos aspectes (també pressupostaris), com ara la planificació de llits i boxes d’urgències.

A més, la Sindicatura de Comptes, que ja ha emès tres informes en relació a les obres de construcció de l’hospital, ha detectat diverses irregularitats durant el procés i en el darrer informe, fet públic el 2015, conclou que existeixen “possibles indicis de responsabilitat comptable” pel que fa a aspectes relacionats amb la contractació de la construcció, com ara els interessos intercalars pagats no previstos en el plec de clàusules administratives o el pagament per part del Consorci Sanitari Integral d’interessos  durant uns mesos tot i que no s’havia efectuat la recepció de l’obra.

El projecte arquitectònic va sortir a concurs i el va guanyar, entre una desena de propostes, la UTE (Unió Temporal d’Empreses) Brullet Pineda mentre que el concurs per la construcció de l’Hospital el va guanyar l’única que va presentar-s’hi: la proposta conjunta feta per TEYCO, ACSA, EMTE i LaCaixa. Així, la societat encarregada de les obres i instal·lacions de l’hospital; la construcció i explotació d’un pàrquing annex, el finançament de les obres i les instal·lacions i la prestació dels subministraments d’aigua, gas, electricitat, entre d’altres, és  Sanibaix Construcció i Serveis S.A., formada per les empreses guanyadores i representada per Jordi Sumarroca.

El problema de drenatge a les urgències

Segons va admetre Comín aquest dimecres, però, l’hospital no només té “problemes d’origen” sinó també de drenatge a les urgències. De fet, Comín va explicar dimecres que el pla de viabilitat del CatSalut preveu ampliar la superfície d’urgències però no podrà fer-se per la situació de pròrroga pressupostària perquè suposaria una nova inversió.

Treballadors de l’hospital explicaven fa uns mesos a aquest mitjà el col·lapse que es vivia a les urgències i les dificultats per passar els pacients a planta. Passadissos de les urgències amb una vintena de llits, col·locats en indrets que no estan pensats per tenir-hi malalts, al costat de cartells que diuen “Es prega no resteu al passadís ja que obstaculitzeu el pas de les lliteres”, ha estat una imatge que s’ha pogut veure a les urgències del Broggi els darrers mesos. Els treballadors lamenten, a part dels riscos laborals que aquest fet suposa i la manca d’intimitat del pacient i la família, el volum de pacients que hi ha en relació als professionals disponibles. Asseguren que en ocasions el ràtio d’infermeres per pacient és insuficient i pot arribar a superar els entre 12 i 20 pacients per infermera. L’any passat, el col·lapse i les llistes d’espera al Broggi van encendre el Baix Llobregat i més de 2.000 persones van sortir al carrer per denunciar la situació. En alguns casos, com durant el mes de febrer, es van registrar pics de fins a 412 pacients a urgències, superant àmpliament els 320 casos de mitjana.

Font: Diari de la Sanitat

Publicado en Privatización, sanidad pública | Etiquetado , | Deja un comentario

Salud cierra 13 ambulatorios y un centenar de consultorios en verano


El Departamento de Salud cerrará temporalmente este verano 13 centros de atención primaria (CAP) y 98 consultorios locales en toda Cataluña. La medida se enmarca dentro de la planificación de verano que cada año pone en marcha Salud para reordenar los dispositivos sanitarios en la época donde más se reduce la actividad asistencial.

La Región Sanitaria de Barcelona —que comprende las comarcas del Vallès Occidental y Oriental, Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès y el Maresme— cerrará nueve CAP, dos menos que el año pasado, y una treintena de consultorios locales. La zona de Catalunya Central y la de Girona clausurarán otros dos ambulatorios cada una, además de 56 y tres consultorios locales respectivamente. En el Camp de Tarragona, el Departamento también echará el cierre a otros siete consultorios.

Pero además de parar totalmente la actividad de algunos ambulatorios, la planificación de Salud también contempla modificaciones horarias en 48 CAP y 152 consultorios de todo el territorio. Estos centros suelen reducir las jornadas habituales (cerrarán a las cinco de la tarde, en vez de a las ocho) o incluso limitan el horario de apertura sólo a medio día.

Los hospitales catalanes cerrarán hasta 2.639 camas en agosto

Donde sí reforzará los recursos el Departamento este verano será en las zonas costeras, donde la afluencia de turistas hace aumentar la actividad asistencial. De los 320 profesionales que contratará Salud este verano para reforzar la atención primaria, el 85,5% se concentrará en los municipios de la costa catalana. Así, las regiones de Girona, Tarragona y Terres de l’Ebre aumentarán el personal con 112 médicos, 92 enfermeros y 67 auxiliares. Además, siete CAP (seis en Girona y uno en Tarragona) ampliarán el horario habitual de atención. Las Áreas Básicas de Salud de Sant Feliu de Guíxols, que incluye también el consultorio de Platja d’Aro, y Roses, que incorpora además Cadaqués y Empuriabrava, serán los dispositivos con más aumento de plantilla (12 médicos y 12 enfermeros más cada uno).

Para hacer frente al aumento de demanda en estas zonas costeras, los hospitales de referencia de estos municipios también aumentarán el personal con 13 médicos, 21 enfermeros y 11 auxiliares administrativos más. El Sistema de Emergencias Médicas, por su parte, tendrá 27 ambulancias más para cubrir los puntos más turísticos.

La planificación de verano trae también consigo una de las medidas más controvertidas que ejecuta cada año el Departamento de Salud: el cierre temporal de camas hospitalarias. Ante la bajada de actividad asistencial y la reducción de operaciones programadas, el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) deja todos los veranos sin servicio varios centenares de camas, una decisión que levanta suspicacias entre trabajadores y sindicatos, que temen que, pasado el verano, no se reabran. Este año, los 62 hospitales de la red hospitalaria pública cerrarán una media de 1.800 camas durante el verano, aunque la cifra aumentará hasta las 2.639 plazas en la segunda quincena de agosto.

Con todo, para el periodo estival se han inhabilitado menos camas que el año pasado. En 2015 se cerró, de media, el 14,16% de las 13.297 camas disponibles en ese momento, y este año, sin embargo, Salud clausurará el 13,1% de las 13.718 de las que ahoran disponen los hospitales.

EL ICS REGISTRA 201 QUEJAS POR INCIDENCIAS EN LAS OPOSICIONES

El ICS ha recibido 201 alegaciones por incidencias en los exámenes de las oposiciones de enfermeria del pasado 19 de junio. Ese día, a las diez de la noche, en 21 de las 28 aulas de la Universidad Pompeu Fabra donde se realizaba el examen, se fue la luz durante un período de tres a siete minutos.

Al quedarse a oscuras, algunas personas encendieron sus móviles en medio de la prueba. Las reclamaciones apuntan a que los opositores pudieron aprovechar para copiar. Según el ICS, sin embargo, los hechos denunciados “no se han corroborado en los informes de los jefes de aula, que tienen instrucciones de marcar los exámenes en este supuesto”. El ICS asegura que “hicieron apagar los móviles”.

Sindicatos como CC OO ya han mostrado su “malestar” sobre lo ocurrido pero, ante las demandas de impugnación, serán los tribunales calificadores los que tendrán la última palabra.

El Instituto Catalán de la Salud (ICS), la gran empresa pública que gestiona ocho grandes hospitales y el 80% de la atención primaria en Cataluña, dejará sin servicio una media de 581 camas, aunque la segunda quincena de agosto esta cifra será mayor. El Arnau de Vilanova de Lleida se quedará sin 135 plazas; el Verge de la Cinta de Tortosa perderá 33; el Josep Trueta de Girona, 39, y el Joan XXIII de Tarragona, otras 24. En el área de Barcelona, el ICS cerrará también 34 camas en Viladecans, 78 en el Germans Trias y Pujol (Can Ruti), 103 en Bellvitge y 135 en Vall d’Hebron.

Pero de los 62 hospitales que cerrarán plazas este verano, el que más camas dejará sin servicio será el hospital comarcal de Mora d’Ebre, que se quedará con el 55% de las plazas disponibles (40 camas).

Los sindicatos coinciden en tildar de “poco significativa” e “insuficiente” el pequeño incremento de camas disponibles este verano. “Disponemos sólo de 504 camas más y, si tenemos en cuanta el aumento poblacional en muchas zonas de Cataluña, son insuficientes”, apuntan desde el sindicato CC OO. Por su parte, Metges de Catalunya (MC) critica que los refuerzos en atención primaria “son verdaderamente sustituciones”. “La cobertura asistencial en la Costa Brava se refuerza con facultativos de otros CAP más numerosos de Girona que han tenido que reorganizar la agenda para ofrecer apoyo a Roses, por ejemplo”, advierten desde MC.

El Departamento insiste, por su parte, en que “estos dispositivos podrán dar respuesta tanto a la actividad programada, que disminuye en los meses de verano, como a la atención urgente”. En cualquier caso, la planificación de camas hospitalarias disponibles para el verano es, según Salud, “transitoria y adaptable a las necesidades asistenciales que se produzcan” y podrán reabrir más plazas siempre que se necesiten. “Estas medidas se realizan siguiendo criterios clínicos y sin dejar de llegar a cabo intervenciones con ingreso y de alta complejidad, priorizando la cirugía cardíaca y oncológica”, apunta Salud.

Fuente: El Pais por Jessica Mouzó Quintans

Publicado en sanidad pública | 1 Comentario