Com pot acabar Salut amb les derivacions del Parc Taulí a la privada?


  • El conseller de salut, Toni Comín ha anunciat a la seva primera comissió de Salut al Parlament de Catalunya que a partir del 22 de febrer la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya quedaran fora de la xarxa pública
  • “Celebrem la notícia, però volem més respostes. Què passarà amb els malalts del Taulí quan les urgències estiguin saturades i els llits de planta plens?”, es pregunta Jorge Serrano, president del comitè d’empresa de l’Hospital Parc Taulí
  • Des del Taulí es deriven al voltant de 2.500 intervencions quirúrgiques i 1.000 hospitalitzacions a la Clínica del Vallès

L’Hospital Parc Taulí de Sabadell SANDRA LÁZARO

El nou conseller de salut, Toní Comín, s’ha estrenat a la comissió de salut del Parlament de Catalunya amb una declaració contundent. El Departament de Salut traurà dos centres de titularitat privada amb afany de lucre del SISCAT, la xarxa d’utilització pública. Ha concretat, de fet, que serà el 22 de febrer, quan se celebra el pròxim consell d’administració del CatSalut, quan la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, els dos de l’empresa quironsalud, sortiran del SISCAT. “És el pas més important en termes de reforçar el caràcter públic del sistema sanitari”, ha dit el conseller. Ara bé, que aquests dos centres quedin fora del SISCAT no vol dir que els contractes que actualment té el Catsalut amb aquesta empresa quedin d’un dia per l’altre rescindits.

Així ho constaten des de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el centre públic de referència que més derivacions fa a aquests dos hospitals privats. Com han explicat des del departament de comunicació a Catalunya Plural, el Catsalut els va informar que no es renovaria el contracte amb la Clínica del Vallès, i que per tant tots els pacients que es deriven serien absorbits de nou pel Taulí. Això si, es deixaria de fer a l’agost, quan acaba el contracte, no al febrer. I tot i així, des de comunicació del Taulí confirmen que la data es podria retardar si d’aquí a l’agost no s’han tingut els recursos o la capacitat per absorbir tota l’activitat derivada. És a dir, aquests dos centres quedaran fora del SISCAT però els contractes es mantindran, de moment.

 La direcció del Taulí no ha rebut encara instruccions pel que fa a les derivacions a l’Hospital General de Catalunya ni s’han concretat els detalls de l’anunci que aquest dijous ha fet el conseller. Salut no ha dit si es dotarà de més recursos al Taulí o què passarà amb els malalts que es deriven als centres privats, que són molts.

Fa uns mesos Catalunya Plural parlava de les derivacions que fa el centre públic a aquests dos hospitals de titularitat privada. En total, només al primer semestre de 2015 el Taulí havia derivat  1.607 operacions quirúrgiques a la Clínica del Vallès. Aquestes derivacions es van continuar realitzant a l’estiu mentre l’hospital mantenia quiròfans inutilitzats. Les derivacions per hospitalització també es seguien fent tot i que hi havia al voltant de 90 llits tancats. Pocs dies després de la denuncia feta pels treballadors a Catalunya Plural l’hospital va decidir reobrir 12 llits, degut en part, a la forta pressió assistencial del servei d’urgències que contínuament se satura a causa de la falta de drenatge dels pacients a planta.

“Celebrem la notícia, però volem més respostes. Què passarà amb els malalts del Taulí quan les urgències estiguin saturades i els llits de planta plens? Què passarà amb les llistes d’espera? Tornaran a créixer un altre cop? Què passarà amb els cirurgians que anem a operar a l’Hospital General de Catalunya a pacients del Taulí?”, reflexiona Jorge Serrano, president del Comitè d’empresa del Taulí a Catalunya Plural. Per la seva banda el Departament de Salut no ha respòs a aquest diari sobre aquesta qüestió.

Pot la pública absorbir tota l’activitat?

“Està clar que per assumir tota l’activitat s’ha de rearmar (el Taulí) i es pot fer amb els recursos que no destines a la privada, ja que no els compres activitat a ells”, declara Isabel Vallet, del grup de treball de salut de la CUP a Catalunya Plural. Per això, segons ella és necessari no només fer fora del SISCAT els centres com la Clínica del Vallès o l’Hospital General, sinó tota aquella activitat que es faci amb ànim  de lucre. Com és el cas de l’Hospital Clínic, amb la seva ala privada, el BarnaClínic o altres fundacions privades que estan dins del sistema, com la Clínica de Girona. “Amb els centres ICS (de l’Institut Català de la Salut) a ple rendiment l’activitat a derivar seria molt menor”, explica Vallet. I recorda que si aquestes derivacions es fan és perquè el Catsalut així ho vol. “El que no té sentit és tenir 300 llits i quiròfans tancats a Vall d’Hebron, i personal al carrer i comprar activitat a les multinacionals”, ha afegit.

Josep Martí, fundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci Sanitari de Barcelona, està d’acord que la manera de revertir aquesta activitat és destinant els recursos que ara van a la privada als centres públics. “Els recursos que anaven a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General haurien d’anar al Taulí i s’hauria de planificar de quina forma el Taulí pot absorbir aquesta activitat”, ha dit en declaracions a Catalunya Plural.

Martí està molt convençut que, en contra del que solia defensar l’exconseller Boi Ruiz, entre els centres públics i aquells sense afany de lucre es pot absorbir tota l’activitat. “Si surt la Clínica Sagrat Cor del SISCAT es pot repartir l’activitat pública que feia aquest centre entre el Clínic, Vall d’Hebron o la Clínica Plató, que és privada però almenys sense afany de lucre”, explica.

De fet Martí diu que l’Hospital Vall d’Hebron ja ha rebut l’ordre de deixar de derivar pacients al Sagrat Cor. Una pràctica que sobretot es va començar a fer el 2014. Abans aquestes derivacions es feien a la Clínica Sant Rafael, sense ànim de lucre.

El Jorge Serrano, del comitè d’empresa del Taulí també ho té clar. “Falten recursos necessitem els recursos econòmics que es deriven”, ha dit. Serrano recorda que des del Taulí es deriven al voltant de 2.500 intervencions quirúrgiques i 1.000 hospitalitzacions a la Clínica del Vallès i al voltant de 500 intervencions a l’Hospital General. Per això, si aquesta activitat torna al Taulí diu que és imprescindible augmentar els recursos. Perquè a més, recorda que el Taulí pateix “un dèficit clar i estructural de llits”. En total hi ha 1,7 llits per cada 1.000 habitants quan en principi tocaria a més de 3, explica.

 “Hi ha dies que els malalts que han estat operats han de passar la nit a la sala de despertar perquè no poden ser ingressats. La setmana passat hi havia 9 pacients en aquesta situació”, reivindica. A banda dels recursos aquest cirurgià diu que seria necessari ampliar les infraestructures del centre o bé pensar en obrir un altre centre públic que pugui absorbir pacients de la zona. “No es poden dilatar més les coses, ara han d’arribar els diners i fer un bon estudi per veure com hem de fer tot això”, ha expressat.

“El problema de les derivacions també es deu al mal sistema de pagament que hi ha”, explica per la seva banda Martí. L’exconseller solia argumentar que els centres privats ofereixen millors  preus que els públics i que per tant sortia més barat. “Això és cert, però perquè les altes hospitalàries es paguen depenent de la complexitat del centre, les intervencions tenen un preu diferent a cada centre”, explica Martí.  Això vol dir que una operació de galindons, malgrat ser senzilla val molt més a l’Hospital Vall d’Hebron que al Sagrat Cor ja que l’Hospital Vall d’Hebron és un centre de més complexitat, doncs té UCI, unitat de cremats, o altres unitats més especialitzades. “Per això és important canviar el sistema de pagament i pagar el mateix per cada intervenció”, opina ell.

Si més no, després de les declaracions del conseller ara queda pendent concretar de quina forma aquests centres de titularitat privada quedaran fora del SISCAT i de quina forma l’activitat que fan tornarà al sistema públic.

Font: el diari de la sanitat

Publicado en sanidad pública | Etiquetado , , | Deja un comentario

El model sanitari que proposa Comín no convenç


Albano Dante i Àngels Martínez Castells durant el debat.

La CUP i CSQP li retreuen massa ambigüitat i manca de proposte concretes especialment per la desprivatització del sistema públic de salut i contra la corrupció.

Al Canal Parlament podeu accedir a totes les intervencions de la Comissió de Salut.

Toni Comín: “No volem definir un nou model, volem definir de nou el model”

  • El conseller busca el consens amb tots els grups parlamentaris en la seva primera intervenció a la Comissió de Salut, apostant per un model més transparent i que abordi la salut de manera integral
  • Comín proposa blindar la universalitat de la sanitat, complir amb els terminis de garantia pel que fa a llistes d’espera, empoderar l’atenció primària i desprivatitzar la xarxa d’hospitals d’utilització pública

El conseller Toni Comín compareix a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya

Si Toni Comín es perfilava com el conseller que volia recuperar la confiança en el sistema públic, aquesta intenció s’ha tornat a veure en la seva primera i llarga intervenció a la Comissió de Salut al Parlament. Al llarg d’una hora i mitja Comín ha intentat no deixar-se cap punt important en un intent de seduir a la resta de grups parlamentaris: “Estem parlant de la salut de manera integral, de l’estat complet de salut física, mental i social. També hem de tenir present la desigualtat social i econòmica a l’hora de plantejar les nostres polítiques, els determinants socials de la salut”.

“No volem definir un nou model, volem definir de nou el model”, ha dit el conseller cap al final de la seva intervenció a mode de resum. El model assistencial, segons Comín, ha de ser “universal, equitatiu, públic, divers, transparent, d’excel·lència i sostenible”. En aquesta línia, una de les mesures que ha anunciat aquest dijous és la de treballar en una norma que blindi la universalitat de la sanitat, més enllà de les dues instruccions que el Departament ha fet com a reacció al RDL 16/2012 d’exclusió sanitària i durant les quals consten casos d’exclusió a Catalunya, com ha recollit aquest diari i com han denunciat en reiterades ocasions la Pasucat.

Compromís de mantenir els temps de garantia de llistes d’espera

Més enllà de reduir les llistes, el compromís del govern passa per complir tant els temps de garantia com els de referència. “El percentatge de compliment és molt alt però no és absolut”, ha admès respecte la situació d’espera actual. Per tal de complir amb la proposta de Junts pel Sí en el pla de xoc de reduir en un 50% el temps mig d’espera per a proves diagnòstiques i un 10% les llistes per a intervencions quirúrgiques es destinaran 100 dels 270 milions del pla de xoc. Sobre les llistes d’espera Comín ha insistit també en la necessitat de fer un model transparent, de dades obertes.

Desprivatització del sistema públic i derivacions

Un dels punts del pla de xoc més trencador amb les polítiques de l’anterior govern és el que es proposa desprivatitzar el SISCAT, és a dir, treure del sistema sanitari d’utilització pública aquells operadors privats que tinguin afany de lucre.

Per Comín la diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -la xarxa d’hospitals d’utilització pública- és un repte però assegura que la complexitat “no ha de ser l’excusa de l’opacitat” i ha matisat que “cadascú ha de fer el seu paper i que “a partir d’avui” cap proveïdor tindrà avantatges respecte un altre. Sobre les derivacions Comín ha dit que totes aquelles que no responguin a un principi d’eficiència no estan justificades. “Si una derivació suposa un increment de costos ningú no la voldrà”, ha dit. Des de l’oposició Escarp li ha demanat que aclareixi si farà derivacions encara que el centre disposi de recursos per assumir-ho.

Una de les veus més crítiques de l’oposició en aquest aspecte ha estat la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que li ha recordat a Comín que “no és cap novetat que diferim profundament del model de gestió”. Recuperant una intervenció de l’exdiputada de la formació anticapitalista Isabel Vallet, Reguant ha dit que el model de gestió actual és “el model facilitador del procés progressiu de privatització. Aquesta lògica ha sentat les bases de la denominada gestió pública”. Respecte la proposta de treure del SISCAT els centres de titularitat privada amb afany de lucre, la diputada de la CUP ha insistit que també caldria analitzar els centres privats sense ànim de lucre. “El grup Quirón Salud ( IDC Salud) ha passat dels 56M el 2008 a gairebé 82 el 2013. La reducció de les llistes s’ha fet gràcies a alimentar el negoci privat però sobretot clíniques privades, com la Clínica del Vallès“, ha dit Reguant. En al·lusió a la intervenció de Reguant, Comín ha anunciat que la Clínica del Vallès deixarà d’assumir derivacions del Parc Taulí de Sabadell aquest mateix mes.

Empoderar l’Atenció Primària

D’altra banda el conseller de Salut també ha destacat que cal empoderar l’atenció primària i que aquesta sigui objecte de transformació profunda, ja que és “la columna vertebral” del sistema sanitari. En aquest sentit ha parlat de fer un pla estratègic per dotar la primària de més autonomia de gestió i més autonomia de compra. Comín ha demanat maduresa als ajuntaments per fer front a les demandes dels CAPS i CUAPS i ha insistit que les decisions han de ser preses després d’un procés de deliberació.”Si realment volem empoderar la primària fem el que ha de ser la primària, basada en la proximitat i el territori, també en salut mental”, li ha respòs Assumpta Escarp del PSC.  Jorge Soler, metge de família i diputat de Ciutadans, li ha suggerit que si de veritat vol empoderar l’atenció primària la blindi amb una major dotació pressupostària.

Una llei de salut i social de Catalunya

En l’última fulla de la seva intervenció, Comín ha destacat l’infrafinançament crònic del Departament de Salut des de fa 35 anys. “ Estem en un moment de transició nacional. En salut un té la sensació que ja ens assemblem molt a la situació pròpia d’un estat independent perquè tenim un estat competencial molt alt, la diferència principal és la insuficiència pressupostària”, s’ha queixat.

“Què ens falta?”, s’ha preguntat Comín. Segons ell, una de les eines que manquen és una A gència Catalana del Medicament i Productes Sanitaris, en la qual ha assegurat que ja s’hi està treballant. “Tornem a l’essència i mirem quines són les bases de les que no hauríem d’haver marxat, aprenem de l’experiència i fem la llei del segle XXI de salut”, ha conclòs Comín en la seva primera intervenció. També Comín ha explicat que pel Pla de Salut 2016-2020, el govern disposa d’un document de bases i vol construir el nou pla de salut des del consens, obrint la seva redacció a la millora i la revisió abans de ser aprovat. 

La corrupció, absent en el discurs

Des de l’oposició, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot han lamentat que el conseller no hagi parlat de corrupció en el seu discurs inicial. Jorge Soler de Ciutadans ha assegurat que cal despolititzar la sanitat i actuar amb més rapidesa i contundència amb els corruptes. Per la seva banda, Albano Dante, de Catalunya Sí que es Pot, ha recordat que “la corrupció és sistèmica i fa anys que la conselleria mira cap a un altre costat”.

En els darrers anys s’han destapat diversos casos de corrupció relacionats amb la sanitat catalana. En un dels principals, el cas Innova, hi estan imputats l’expresident de l’ICS Carles Manté i l’exdirector del CatSalut Josep Prat. Recentment va ser destapat el cas de les pròtesis caducades de la marca Traiber.

 Font: el diari de la sanitat

 

Publicado en sanidad pública | Etiquetado , , | Deja un comentario

Per motius de salut estem en contra de la pròrroga dels pressupostos


Àngels Martínez Castells, presidenta de Dempeus per la salut pública i diputada al Parlament de Catalunya per CSQP, explica en aquest video perquè han votat contra la pròrroga dels pressupostos. Entre altres per motius de salut.

 

 

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , | 2 comentarios

“Cominades “


No ha començat amb bon peu el flamant conseller de Salut. Tot apunta a que acabarem creant un nou qualificatiu; “cominades“.

Una barreja més enllà dels eufemismes habituals i a mig camí a l’excusa de malalt, la jaculatòria, sarcasme, boutade, provocació, acudit negre, i conya marinera…​ Quan acabi les seves intervencions pot exclamar allò de “Apa té !”

… Els qui ara retallen i privatitzen, amb la independència esdevindran ferotges defensors dels serveis públics i conversos acèrrims dels drets socials, democràtics i econòmics…. Apa va !

Només amb la independència s’aconseguirien els mil milions necessaris per reduir llistes d’espera, segons Comín

El conseller de Salut, Toni Comín,   ha assegurat que es necessitarien mil milions d’èuros per reduir les llistes d’espera actuals en el sector sanitari. Aquest finançament, segons ell, només es podria aconseguir “amb la independència” de Catalunya, és a dir, amb la gestió pròpia dels recursos.

“Qualsevol persona compromesa amb els drets socials hauria de mirar amb molt d’interès l’escenari de la independència” perquè permetria que Catalunya pogués donar resposta als problemes dels ciutadans, ha destacat en resposta a una interpel·lació sobre sanitat de la diputada del PSC Assumpta Escarp.

Comín ha detallat que es destinaran a sanitat 100 dels 270 milions d’euros del pla de xoc social pactat per JxSí i la CUP, que “no són suficients però no es pot fer més” amb el sistema de finançament actual, de manera que prometre més recursos hauria estat irresponsable i frívol.

“Per reduir les llistes d’espera necessitem diners”, que es pot intentar aconseguir amb uns nous pressupostos, pel que ha convidat el PSC a afavorir-los si el que vol és millorar la situació de la sanitat pública i que es desplegui el pla de xoc social.

Si no, els ha instat a “contemplar l’escenari de la independència” perquè és la millor via per aconseguir millores socials a Catalunya i per blindar un sistema sanitari que ha aconseguit resistir les retallades dels últims anys, ha celebrat.

Mentre el Govern treballa per preparar unes estructures d’estat per a Catalunya, Comín s’ha compromès a reduir les llistes d’espera “augmentant la capacitat de professionals i recursos”, amb una injecció d’uns 75 milions d’euros.

RECUPERAR LA CONFIANÇA I L’ORGULL

Entre altres mesures, també ha apostat per “recuperar la confiança i l’orgull” de sanitaris i pacients a través del diàleg i el consens, així com per mantenir i, si és possible millorar, la bona herència que, segons ell, li va deixar el seu antecessor, Boi Ruiz.

“No vull parlar del passat, sinó del present i el futur”, ha destacat després que Escarp hagi criticat les seves lloances cap a Ruiz, a qui ha acusat d’atacar durant cinc anys la sanitat pública.

____________________________________________

Així opina la periodista Carmen Pérez Flores sobre aquesta intervenció del nou Conseller de Salut en la seva primera sessió de control

Comín, 1.000 milions, la independència i l’estafa de l’estampeta

Que només amb un cognom “conegut”, un bon padrí, un canvi de jaqueta, acostant-se al sol que més escalfa i aplicant la filosofia barata d’un actor consagrat, cregués el flamant conseller de Salut que anava a sortir per la porta gran del Parlament en la seva compareixença a petició dels seus excompanys socialistes, és prendre per ximple a la ciutadania.

Que les llistes d’espera es van a acabar amb la independència de Catalunya és com dir que el treball és salut, sí, però no cal oblidar dir que el que maten són els sous …

El Comín filosòfic ha de saber que “el que és bo per posar excuses poques vegades és bo per a qualsevol altra cosa”, com deia Benjamin Franklin. O com deia Hipòcrates: “Curar és una qüestió de temps, però també és una qüestió d’oportunitats”, estimat conseller d’ERC.

Però el que ja és increïble és a dir que la sanitat catalana necessita 1.000 milions d’euros per tirar endavant Quant necessita una mare de família amb quatre fills en edat escolar, als que ha d’alimentar, vestir, pagar el lloguer, la llum, l’aigua i altres despeses? I dóna la casualitat que a casa només entra el sou del seu marit que és de 1.000, però d’euros. Què ha de fer? Resulta que tu no ho entens perquè no és el teu cas, però la mestressa de casa de 1.000 euros podria donar-te lliçons del que has de fer amb aquests diners per arribar a final de mes … És tan senzill, simple i pràctic com prioritzar .

Ho he dit en altres ocasions, amb diners qualsevol pot governar, el valuós és fer-ho ajustant-se als diners que tens.

A vegades és millor mantenir la boca tancada i deixar que la gent es pregunti si ets ximple, que obrir-la i eliminar tot dubte, Conseller.

El teu antecessor, fins ara, ha tingut el trist honor d’haver estat el pitjor responsable de salut que ha tingut la sanitat catalana, no facis el possible per heretar també el títol.

Menys filosofia, millors professionals en la Conselleria i deixar els consells per quan hagin millorat les llista d’espera en totes les especialitats i per a tots, incloses les persona gran. No maquillar perquè es nota de seguida i no ens donin consells saludables com que el sol, l’aigua i l’exercici és bo per a la salut perquè el que no ens diu és que és per a aquells que gaudeixen d’una salut perfecta.

____________________________________________

I per acabar recordar que a més de l’Albano Dante (veure el post anterior) també

La CUP exigeix ​​a Comín que paralitzi “ipso facto” el programa Visc + de cessió de dades sanitàries

La CUP ha exigit aquest dimecres a Toni Comín, nou conseller de Salut, que paralitzi “ipso facto” el programa Visc+. Aquest consisteix en la cessió de dades sanitàries anonimitzades a centres de recerca públics. A més, la CUP ha recordat que el Parlament va aprovar a l’octubre de 2014 una moció per paralitzar-, ha informat la formació en un comunicat.

La moció demanava congelar el Visc+ que, en la seva versió inicial, preveia ésser adjudicat a una empresa privada i comercialitzar les dades sanitàries, si bé posteriorment el Govern va rectificar i va assumir la gestió a través de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), a més de comprometre a cedir de forma gratuïta les dades només a centres públics.

La diputada del Parlament Eulàlia Reguant ha qualificat “d‘especialment greu que el Govern de la Generalitat i, concretament, l’exconseller de Salut Boi Ruiz hagin fet cas omís a un acord parlamentari”.

La CUP, que no va votar la moció perquè volia la retirada definitiva de Visc+ i no la seva paralització, ha lamentat que el projecte hagi seguit endavant i ja tingui registrades 137 peticions d’informació, segons dades de Aquas que ha avançat aquest dimecres Europa Press.

Segons Reguant, la posada en marxa del projecte posa de manifest l’interès “de Boi Ruiz i els seus companys de la sanitat privada per poder tenir accés a la informació dels usuaris de la sanitat pública per al seu propi benefici”.

La formació reprendrà la campanya de concenciación que ja va portar a terme per informar sobre Visc + i instarà els usuaris de la sanitat pública “a presentar a Aquas el formulari de dissentiment a la cessió de dades mèdiques perquè no es comercialitzi” amb ells.

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , | Deja un comentario

Albano Dante Fachín denuncia que els impulsors de VISC+ encara estan a la conselleria de Salut


Gràcies per aquests 150 segons

Al Canal Parlament tens la seqüència de pregunta, resposta, rèplica i contrarrèplica

Avui he fet la meva primera intervenció al Parlament. Han estat només dos minuts i mig però per a mi tenen un enorme valor simbòlic. Us explico.

Fa prop de quatre anys, des de l’habitació de planxar de casa nostra, la Marta Sibina i jo vam començar a preguntar-nos coses sobre el funcionament de l’hospital del nostre poble, Blanes: qui controla com es gasten els diners? Quant cobra la gerent? Què són les “despeses vàries” que surten al pressupost? Per què hi ha moltes factures inexplicables? De totes aquestes preguntes vam treure dues conclusions: la primera va ser que davant les preguntes, els responsables de gestionar la nostra sanitat, callaven. La segona cosa que vam aprendre: que això no només passava l’hospital de Blanes i que el silenci davant les preguntes era una forma de govern. Una forma de govern allunyada de la llum i dels taquígrafs que havia servit per a què els diners de tots anessin a parar a les butxaques d’uns pocs, moltes vegades de manera il·legal.

Davant una situació tan greu vam decidir que no pararíem de preguntar. Des de la mateixa habitació de planxar vam fer vídeos a Youtube, vam escriure articles, vam denunciar els negocis bruts de grans empresaris i vam descobrir casos de corrupció escandalosos. Fins i tot vam escriure un llibre que portava per títol una pregunta: “Artur Mas: on són els meus diners?”.  Això no va agradar als que s’havien acostumat a fer i desfer d’esquenes a la ciutadania i van intentar fer-nos callar: primer van intentar fer desaparèixer els nostres articles, després van amenaçar amb denúncies i finalment ens van portar a la banqueta dels acusats. (Podeu llegir un resum d’aquesta història aquí).

Però justament en aquest moment va passar una cosa meravellosa. Davant les amenaces dels que estaven acostumats al silenci, milers de persones van decidir que elles tampoc callarien i ens van fer costat. Ens van fer costat per fer front a les amenaces, ens van fer costat a la porta del jutjats (vídeo que encara m’emociona), ens van fer costat per finançar la investigació i ens van fer costat perquè poguéssim explicar allò que tanta gent volia mantenir ocult. Va ser gràcies a aquest recolzament i a aquest treball en equip de moltíssimes persones que vam poder fer arribar les nostres preguntes i les de molta gent a milions de lectors arreu de Catalunya.

Després va arribar Podem i jo vaig pensar que aquesta podia ser una eina per seguir fent feina, per seguir preguntant i per seguir lluitant per una sanitat pública i democràtica sense silencis i sense racons foscos. I m’hi vaig apuntar. Després van venir primàries, llistes, campanyes i eleccions i el 27S em vaig convertir en diputat del Parlament de Catalunya.

Avui, per primer cop, el Govern s’ha sotmès a una sessió de control i he tingut l’oportunitat de fer una pregunta a un conseller de sanitat. Al Parlament tot està molt pautat i els temps són molt rígids. Però els 2 minuts i mig que he tingut per preguntar al conseller Antoni Comin han estat per a mi un  moment molt especial. Mentre feia la pregunta (la podeu veure més avall) no podia evitar recordar el llarg camí que m’ha portat a estar en aquesta situació: jo allà preguntant i un conseller obligat a respondre. No vaig poder evitar pensar en què si tenia l’oportunitat d’estar allà preguntant era perquè molta, molta gent ens havíem trobat, ens havíem fet costat en moments difícils i ens havíem organitzat per trencar el silenci que tant ho podreix tot. He pensat en tota la gent de Podem, que ha confiat en mi, que ha treballat per fer campanyes, per organitzar-se i per fer possible estar allà. Però en general, he pensat en tota aquella gent que, independentment de les seves orientacions polítiques, van estar al nostre costat units per un punt d’unió clar i irrenunciable: el temps del silenci ja ha passat. El temps de mirar impotents com fan i desfan sense escoltar ja ha passat.

Per això, avui, quan he fet la pregunta al conseller, quan he tingut aquests diminuts dos minuts, no he pogut evitar emocionar-me. Sóc conscient que els avenços (en salut i en qualsevol altre dret) no vindran del que podem fer alguns diputats al Parlament. Sóc conscient que la lluita és ciutadana, col·laborativa i de carrer. Però malgrat això avui, en aquests 150 segons perduts en un oceà de paraules buides i marcats pels nervis de l’orador principiant, m’han semblat alguna cosa més que 150 segons. A tots els que els heu fet possible, moltes gràcies. Us prometo que faré servir cada segon allà per lluitar per una sanitat pública de qualitat, universal i lliure de corrupció, sigui aquesta il·legal o legalitzada…

PostScriptum:

La pregunta que li he fet al conseller Antoni Comin està feta en dues parts. En aquest vídeo es poden veure totes dues juntes:

Fent click aquí podeu veure la resposta del conseller. Sobre aquesta resposta caldrà seguir treballant. El Conseller ha volgut tranquil·litzar-nos dient que només es tracta “d’hospitals públics i sense ànim de lucre”. No ens tranquil·litza. El Palau de la Música era sense ànim de lucre… Seguim.


Si l’article us ha semblat interessant, ajudeu-me a difondre’l!!!

Si voleu anar seguint tot el que fem al Parlament em podeu seguir a Twitter: @albanodante76

 

 

Publicado en Salud pública, sanidad pública | Etiquetado , | 1 Comentario

Toni Barbarà denuncia les retallades en sanitat


Entrevista a Toni Barbarà el 2 de febrer a Radio Barcelona per Màxim Castillo i Pau Rumbo Roig Barcelona 02/02/2016 – 13:19 CET

“A Catalunya anem enrere en qualitat assistencial i mèdica; venim d’un model molt eficient però les retallades se l’han carregat”

Toni Barbarà, metge jubilat, és una de les cares visibles de Dempeus per la salut pública, un dels col·lectius que integren la Marea Blanca

Podeu escoltar l’entrevista a la cadena ser.

 

 

 

Publicado en Salud pública, sanidad pública | Etiquetado , , | Deja un comentario

ZASCA AL ZICA I més coses al respecte


La Tuerka La Klau 26 1 16. 3 pngToni Barbarà ens explica ens els sues justs termes l’importància,  l’abast i el rera fons de la darrera epidemia anunciada per la OMS.

El nivell d’explosió mediàtic, com acostuma en aquests casos, va in crescendo. No hi ha mitjà, ni plató ni magazine que no en parli: avui el terror es diu ZYCA.

I gairebé tothom opina I fins I tot s’atreveix a recomanar a postil·lar. Des d’arguments mínimament raonables fins a coartades esperpèntiques va de retro: que les dones no s’embarassin durant uns anyets, que no viatgin a Llatinoamèrica I sobretot a Brasil, ni tan sols pels JJ.OO d’agost ni pels carnavals de Rio immediats, que en temps de disbauxa carnestoltes no es destapin masses centímetres d’epidermis (no fos cas que s’encostipin, o agafin virus, o les piquin els mosquits…). Fem provisions d’insecticides, Acoquinem-nos durant mesos pendents amb la gestació de la família  o de l’amiga,.. Resem !!  Parlem del tema I oblidem-nos dels governs I les seves plagues. Tanquem-nos a casa, no confraternitzem amb el personal, ni amb els mosquits…

Ufff ! No us sona a un evident (clar) “déjà vu “ ?

El que sabem, el que pot passar, el que es diu I el que es fa…

Roto avispaNo ens agrada, ni voldríem haver d’analitzar amb saludable escepticisme, ni proposar lectures d’ampli espectre el comportament de la OMS. Durant molts anys hem sostingut (I encara voldríem persistir) en l’autoritat científica d’aquest organisme de la salut planetària. Tanmateix tenim masses elements per, com a mínim, recelar… vistos I comprovats casos de conflictes d’interessos, corrupteles I pressions a càrrec del poderós mercat farmacèutic, agroalimentari I biotecnològic, o senzillament repassant els antecedents de les darreres alarmes pandèmiques declarades I viscudes I gestionades de forma molt desigual;

Record necessari de les últimes Crisis de salut pública…

2002. Pneumònia (grip) asiàtica. Va ser la primera gran crisi sanitària del segle XXI. L’OMS va ser acusada de minimitzar el problema per no enfadar a Xina.

2005. Grip aviària. La malaltia encara no ha estat controlada, però no és tan perillosa en humans com es temia.

2009. Grip A (H1V1). L’OMS va declarar la pandèmia per seguir un protocol que no avaluava la gravetat de la infecció, sinó la seva extensió. Va haver de rectificar.

2014. Ébola. Es va trigar quatre mesos a declarar el brot i altres quatre a decretar l’emergència

De fet declarar una emergència de salut pública internacional, implica engegar mecanismes per coordinar la detecció, la prevenció i la vigilància del problema; però també la possibilitat de mobilitzar als experts de l’OMS i … fons econòmics I materials –prec considerar la negreta.

El ZIKAV serà doncs una nova prova important per a l’OMS, després de les seves actuacions fallides en les crisis precedents, ja per lentitud, o ineficàcia, o per accions poc transparents I exagerades ….i interessades…

Els medias s’ha posat en marxa fa uns dies per la seva habitual tasca informativa en casos de la terrible epidèmia que ve a assolar el món mundial…inclosa (COMPTA !)  la seva part desenvolupada, blanca I  rica. Divulgació cientificomèdica, material per cultiu d’angoixes i d’ hipocondríaques, col·laboració necessària I no sempre desitjada de creació d’estats de por o d’ histèries epidèmiques.

El que sabem, el que pot passar

ZikaEl virus del *Zika1 (*ZIKV) és un virus del gènere Flavi-virus, que es transmet per la picada de mosquits vectors del gènere Aedes. Identificat per primer cop  el 1947, en un macaco Rhesus provinent del bosc de Zika a Uganda. Es coneixen dos grans llinatgesdel virus: l’africà I l’asiàtic … que via Polinèsiava arribar a Llatinoamèrica …

Es tracta d’una malaltia similar al dengue, al chikunguña i a la febre groga, però de caràcter lleu. Igual que totes aquestes patologies, aquesta es transmet mitjançant la picada del mosquit Aedes aegypti.  El virus també es transmet als éssers humans per la picada de femelles de mosquits infectats i després d’un període d’incubació de 3 fins a 12 dies

Pot traspassar la barrera placentària mare-fetus I hi ha casos de transmissions sexual… Durant l’epidèmia en la Polinèsia Francesa, es van confirmar 73 casos de síndrome de Guillain–Barré i altres patiments neurològics. Les complicacions de tipus neurològic i autoimmune han estat excepcionals fins al moment a causa que solament es van veure en la Polinèsia Francesa.

Segons The New England, una de quatre persones desenvolupa símptomes. No s’ha reportat cap mort que hagi estat causada per la malaltia.

La majoria de les persones es recupera i la taxa d’hospitalització és baixa. No té tractament específic ni vacuna actualment.

L’alarma social s’ha disparat per la relació de la infecció en dones gestants amb malformacions congènites I en especial casos referits de microcefàlia del nounat sovint letal. En tornem a parla més endavant…

Simptomes .-

Prou difosos, no ens estenem: febre moderada, dolors articulars,… etc. de 4 a 7 dies com la majoria de virasis ja sigui dengue o altres (o grip comú),

Prevenció.

No sols la millor sinó la única forma eficaç de combatre’l.

Com la transmissió és via picada d’un mosquit, es recomana l’ús de mosquiteres(que poden impregnar-se amb insecticida. O no) i la instal·lació de malles antimosquit. L’ús de *mosquiteres s’aconsella en els casos en els quals es va contreure el virus i també com a prevenció. No té efectes secundaris I és de molt baix cost… a considerar.

Neteja urbana I ambiental: Evitar la proliferació de larves de mosquits: aigües estancades, deixalles, restes orgàniques. Clàssic ja el no deixar pneumàtics tirats a l’aire lliure I el mateix per les piles de rentat de roba, gerros de plantes, baldis, maons buits, ampolles o recipients oberts.

Es poden utilitzar repel·lents tipus Icaridina, quan es pot I es disposen, i usar roba que cobreixi les extremitats.El risc cert per al continent es troba en el potencial de transmissió de la malaltia I radica en la densitat poblacional d’una regió.

No hi ha vacuna: S’estima que podria portar almenys uns 10 anys el tenir una vacuna efectiva per al seu ús.…  O potser no (? em pregunto) si les farmacèutiques declaren el tema procliu a generar dividends sucosos I per tant mereixedor d’abocament de recursos extraordinaris I terminis a pressió ?

Advertiments – Consells

La ràpida propagació del virus Zika ha portat als governs llatinoamericans a instar a les dones a no quedar embarassades durant un mínim de dos anys, una precaució extraordinària dirigida a evitar els defectes de naixement que es creuen que estan vinculats a la malaltia transmesa per mosquits”. D’aquí els avisos massius contra els viatges, per a les dones embarassades.

O el desplegament de 200.000 soldats a Brasil, – país de major afectació, I no oblidem Seu dels propers Jocs Olímpics- , on van de porta en porta distribuint informació sobre la nova “plaga”.

Un autèntic estat d’histèriainduït.

Queden moltes lectures pendents…

Des de la certesa contrastada de les proves analítiques de detecció causal, incloses per anticossos i PCR,  Veieu http://elrobotpescador.com/2016/01/29/virus-zika-otra-estafa-gigantesca/

És legítim preguntar-se ¿Quies beneficia de l’ explosió del Zika?

Com tants altres cops… Hi ha diversos interessos, expectants I actuant..

Des d’ empreses que estan alliberant mosquits genèticament modificats como mètode de prevenció de malalties. La major de les quals Oxitec.

Caldrà veure si per el fenomen recent, de la microcefàlia, no hauríem de començar amb una recerca profunda i molt específica centrada en els mosquits genèticament modificats que s’han alliberat recentment a Brasil per delmar als mosquits que transmeten la febre del dengue. Al cap i a la fi, aquest fet coincideix en el temps amb aquest fenomen creixent de nens nascuts amb microcefàlia.

També cal considerar efectes secundaris dels pesticides “Brasil: No només estem utilitzant més pesticides, sinó que estem usant pesticides més potents i més forts. S’han vistos obligats a importar plaguicides que ni tan sols havien estat permesos a Brasil. Molts d’ells (22 ) prohibits en la majoria dels altres països”.

Dubtes raonables que ens obliguen a ser rigorosos abans de caure en mans de l’histerisme induït.

És obvi que el “virus” podria esdevenir una nova tapadora inventada per encobrir els efectes nocius de tot tipus de productes químics que ens envolten.

El Zika, porta sent reportat almenys des de finals de la dècada de 1940 i de sobte, després de dècades de solament provocar una malaltia lleu que desapareix per si sola, ara provoca “danys horrorosos de naixement en els nens”. D’altra banda, moltes de les dones que estan donant a llum a bebès deformis, curiosament donen negatiu en la prova per detectar la presència del virus Zika.

És sabut I reconegut científicament que els pesticides utilitzats a gran escala a Brasil, poden provocar aquests mateixos defectes de naixement

Més opcions, més consideracions …

Segueix oberta la polèmica de la vacuna TDT per a embarassades : El Ministeri de Salut de Brasil a la fi de 2014, el va anunciar la introducció de la vacuna Tdap per a totes les dones embarassades (Tos ferina, Diftèria, Tètanus). Els fabricants d’aquestes vacunes afirmen que els estudis de toxicitat i de fertilitat en humans són inadequats i adverteixen que les vacunes inclosa la contra la grip com la TDT han de subministrar-se a una dona embarassada només si és clarament necessari.

Com podríem considerar altres factors, com la desnutrició endèmica greu, la pobresa extrema o la falta de sanejament bàsic, a moltes parts de Brasil o Amèrica Llatina i que afecten molt més a persones pobres amb un sistema immune deprimit i que resulten ser més vulnerables a tot tipus de dolències i malalties.

Hi ha qui opina que amb la imminència dels Jocs Olímpics de Riu, que es produiran a l’agost, podria aparèixer una vacuna contra el Zika màgicament “descoberta” i que es precipitarà la seva producció, al moment just per mostrar-la, com un gran anunci planetari,

Per concloure I de collita pròpia:

Millor I recomanable no posar-se malalt ni tan sols d’una virasi lleu o banal I epidèmica. Treballar (I lluitar) pels determinants socials de la salut, personal però sobretot col·lectiva,  educar I promoure salut, prevenir sempre abans de curar, ocupar-se però no angoixar-se en sobredosi, filtrar notícies groc-alarmistes que poden aconseguir fabricar una epidèmia falsa (cosa que forma part de negocis immediats), I a la fi crear un escenari de por induïda que porti a la població a obeir cegament els dictats mèdics i governamentals.

En comptes de lluitar I empoderar-se en salut pública, solidaritat, equitat, justícia I democràcia.

ZASCA !! perdó ZIKA !!

Toni Barbarà i Molina, secretari de Dempeus per la salut pública

Publicado en Farmaindustria, Medicamentos, Salud pública | Etiquetado , | Deja un comentario