“Cominades “


No ha començat amb bon peu el flamant conseller de Salut. Tot apunta a que acabarem creant un nou qualificatiu; “cominades“.

Una barreja més enllà dels eufemismes habituals i a mig camí a l’excusa de malalt, la jaculatòria, sarcasme, boutade, provocació, acudit negre, i conya marinera…​ Quan acabi les seves intervencions pot exclamar allò de “Apa té !”

… Els qui ara retallen i privatitzen, amb la independència esdevindran ferotges defensors dels serveis públics i conversos acèrrims dels drets socials, democràtics i econòmics…. Apa va !

Només amb la independència s’aconseguirien els mil milions necessaris per reduir llistes d’espera, segons Comín

El conseller de Salut, Toni Comín,   ha assegurat que es necessitarien mil milions d’èuros per reduir les llistes d’espera actuals en el sector sanitari. Aquest finançament, segons ell, només es podria aconseguir “amb la independència” de Catalunya, és a dir, amb la gestió pròpia dels recursos.

“Qualsevol persona compromesa amb els drets socials hauria de mirar amb molt d’interès l’escenari de la independència” perquè permetria que Catalunya pogués donar resposta als problemes dels ciutadans, ha destacat en resposta a una interpel·lació sobre sanitat de la diputada del PSC Assumpta Escarp.

Comín ha detallat que es destinaran a sanitat 100 dels 270 milions d’euros del pla de xoc social pactat per JxSí i la CUP, que “no són suficients però no es pot fer més” amb el sistema de finançament actual, de manera que prometre més recursos hauria estat irresponsable i frívol.

“Per reduir les llistes d’espera necessitem diners”, que es pot intentar aconseguir amb uns nous pressupostos, pel que ha convidat el PSC a afavorir-los si el que vol és millorar la situació de la sanitat pública i que es desplegui el pla de xoc social.

Si no, els ha instat a “contemplar l’escenari de la independència” perquè és la millor via per aconseguir millores socials a Catalunya i per blindar un sistema sanitari que ha aconseguit resistir les retallades dels últims anys, ha celebrat.

Mentre el Govern treballa per preparar unes estructures d’estat per a Catalunya, Comín s’ha compromès a reduir les llistes d’espera “augmentant la capacitat de professionals i recursos”, amb una injecció d’uns 75 milions d’euros.

RECUPERAR LA CONFIANÇA I L’ORGULL

Entre altres mesures, també ha apostat per “recuperar la confiança i l’orgull” de sanitaris i pacients a través del diàleg i el consens, així com per mantenir i, si és possible millorar, la bona herència que, segons ell, li va deixar el seu antecessor, Boi Ruiz.

“No vull parlar del passat, sinó del present i el futur”, ha destacat després que Escarp hagi criticat les seves lloances cap a Ruiz, a qui ha acusat d’atacar durant cinc anys la sanitat pública.

____________________________________________

Així opina la periodista Carmen Pérez Flores sobre aquesta intervenció del nou Conseller de Salut en la seva primera sessió de control

Comín, 1.000 milions, la independència i l’estafa de l’estampeta

Que només amb un cognom “conegut”, un bon padrí, un canvi de jaqueta, acostant-se al sol que més escalfa i aplicant la filosofia barata d’un actor consagrat, cregués el flamant conseller de Salut que anava a sortir per la porta gran del Parlament en la seva compareixença a petició dels seus excompanys socialistes, és prendre per ximple a la ciutadania.

Que les llistes d’espera es van a acabar amb la independència de Catalunya és com dir que el treball és salut, sí, però no cal oblidar dir que el que maten són els sous …

El Comín filosòfic ha de saber que “el que és bo per posar excuses poques vegades és bo per a qualsevol altra cosa”, com deia Benjamin Franklin. O com deia Hipòcrates: “Curar és una qüestió de temps, però també és una qüestió d’oportunitats”, estimat conseller d’ERC.

Però el que ja és increïble és a dir que la sanitat catalana necessita 1.000 milions d’euros per tirar endavant Quant necessita una mare de família amb quatre fills en edat escolar, als que ha d’alimentar, vestir, pagar el lloguer, la llum, l’aigua i altres despeses? I dóna la casualitat que a casa només entra el sou del seu marit que és de 1.000, però d’euros. Què ha de fer? Resulta que tu no ho entens perquè no és el teu cas, però la mestressa de casa de 1.000 euros podria donar-te lliçons del que has de fer amb aquests diners per arribar a final de mes … És tan senzill, simple i pràctic com prioritzar .

Ho he dit en altres ocasions, amb diners qualsevol pot governar, el valuós és fer-ho ajustant-se als diners que tens.

A vegades és millor mantenir la boca tancada i deixar que la gent es pregunti si ets ximple, que obrir-la i eliminar tot dubte, Conseller.

El teu antecessor, fins ara, ha tingut el trist honor d’haver estat el pitjor responsable de salut que ha tingut la sanitat catalana, no facis el possible per heretar també el títol.

Menys filosofia, millors professionals en la Conselleria i deixar els consells per quan hagin millorat les llista d’espera en totes les especialitats i per a tots, incloses les persona gran. No maquillar perquè es nota de seguida i no ens donin consells saludables com que el sol, l’aigua i l’exercici és bo per a la salut perquè el que no ens diu és que és per a aquells que gaudeixen d’una salut perfecta.

____________________________________________

I per acabar recordar que a més de l’Albano Dante (veure el post anterior) també

La CUP exigeix ​​a Comín que paralitzi “ipso facto” el programa Visc + de cessió de dades sanitàries

La CUP ha exigit aquest dimecres a Toni Comín, nou conseller de Salut, que paralitzi “ipso facto” el programa Visc+. Aquest consisteix en la cessió de dades sanitàries anonimitzades a centres de recerca públics. A més, la CUP ha recordat que el Parlament va aprovar a l’octubre de 2014 una moció per paralitzar-, ha informat la formació en un comunicat.

La moció demanava congelar el Visc+ que, en la seva versió inicial, preveia ésser adjudicat a una empresa privada i comercialitzar les dades sanitàries, si bé posteriorment el Govern va rectificar i va assumir la gestió a través de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), a més de comprometre a cedir de forma gratuïta les dades només a centres públics.

La diputada del Parlament Eulàlia Reguant ha qualificat “d‘especialment greu que el Govern de la Generalitat i, concretament, l’exconseller de Salut Boi Ruiz hagin fet cas omís a un acord parlamentari”.

La CUP, que no va votar la moció perquè volia la retirada definitiva de Visc+ i no la seva paralització, ha lamentat que el projecte hagi seguit endavant i ja tingui registrades 137 peticions d’informació, segons dades de Aquas que ha avançat aquest dimecres Europa Press.

Segons Reguant, la posada en marxa del projecte posa de manifest l’interès “de Boi Ruiz i els seus companys de la sanitat privada per poder tenir accés a la informació dels usuaris de la sanitat pública per al seu propi benefici”.

La formació reprendrà la campanya de concenciación que ja va portar a terme per informar sobre Visc + i instarà els usuaris de la sanitat pública “a presentar a Aquas el formulari de dissentiment a la cessió de dades mèdiques perquè no es comercialitzi” amb ells.

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , | Deja un comentario

Albano Dante Fachín denuncia que els impulsors de VISC+ encara estan a la conselleria de Salut


Gràcies per aquests 150 segons

Al Canal Parlament tens la seqüència de pregunta, resposta, rèplica i contrarrèplica

Avui he fet la meva primera intervenció al Parlament. Han estat només dos minuts i mig però per a mi tenen un enorme valor simbòlic. Us explico.

Fa prop de quatre anys, des de l’habitació de planxar de casa nostra, la Marta Sibina i jo vam començar a preguntar-nos coses sobre el funcionament de l’hospital del nostre poble, Blanes: qui controla com es gasten els diners? Quant cobra la gerent? Què són les “despeses vàries” que surten al pressupost? Per què hi ha moltes factures inexplicables? De totes aquestes preguntes vam treure dues conclusions: la primera va ser que davant les preguntes, els responsables de gestionar la nostra sanitat, callaven. La segona cosa que vam aprendre: que això no només passava l’hospital de Blanes i que el silenci davant les preguntes era una forma de govern. Una forma de govern allunyada de la llum i dels taquígrafs que havia servit per a què els diners de tots anessin a parar a les butxaques d’uns pocs, moltes vegades de manera il·legal.

Davant una situació tan greu vam decidir que no pararíem de preguntar. Des de la mateixa habitació de planxar vam fer vídeos a Youtube, vam escriure articles, vam denunciar els negocis bruts de grans empresaris i vam descobrir casos de corrupció escandalosos. Fins i tot vam escriure un llibre que portava per títol una pregunta: “Artur Mas: on són els meus diners?”.  Això no va agradar als que s’havien acostumat a fer i desfer d’esquenes a la ciutadania i van intentar fer-nos callar: primer van intentar fer desaparèixer els nostres articles, després van amenaçar amb denúncies i finalment ens van portar a la banqueta dels acusats. (Podeu llegir un resum d’aquesta història aquí).

Però justament en aquest moment va passar una cosa meravellosa. Davant les amenaces dels que estaven acostumats al silenci, milers de persones van decidir que elles tampoc callarien i ens van fer costat. Ens van fer costat per fer front a les amenaces, ens van fer costat a la porta del jutjats (vídeo que encara m’emociona), ens van fer costat per finançar la investigació i ens van fer costat perquè poguéssim explicar allò que tanta gent volia mantenir ocult. Va ser gràcies a aquest recolzament i a aquest treball en equip de moltíssimes persones que vam poder fer arribar les nostres preguntes i les de molta gent a milions de lectors arreu de Catalunya.

Després va arribar Podem i jo vaig pensar que aquesta podia ser una eina per seguir fent feina, per seguir preguntant i per seguir lluitant per una sanitat pública i democràtica sense silencis i sense racons foscos. I m’hi vaig apuntar. Després van venir primàries, llistes, campanyes i eleccions i el 27S em vaig convertir en diputat del Parlament de Catalunya.

Avui, per primer cop, el Govern s’ha sotmès a una sessió de control i he tingut l’oportunitat de fer una pregunta a un conseller de sanitat. Al Parlament tot està molt pautat i els temps són molt rígids. Però els 2 minuts i mig que he tingut per preguntar al conseller Antoni Comin han estat per a mi un  moment molt especial. Mentre feia la pregunta (la podeu veure més avall) no podia evitar recordar el llarg camí que m’ha portat a estar en aquesta situació: jo allà preguntant i un conseller obligat a respondre. No vaig poder evitar pensar en què si tenia l’oportunitat d’estar allà preguntant era perquè molta, molta gent ens havíem trobat, ens havíem fet costat en moments difícils i ens havíem organitzat per trencar el silenci que tant ho podreix tot. He pensat en tota la gent de Podem, que ha confiat en mi, que ha treballat per fer campanyes, per organitzar-se i per fer possible estar allà. Però en general, he pensat en tota aquella gent que, independentment de les seves orientacions polítiques, van estar al nostre costat units per un punt d’unió clar i irrenunciable: el temps del silenci ja ha passat. El temps de mirar impotents com fan i desfan sense escoltar ja ha passat.

Per això, avui, quan he fet la pregunta al conseller, quan he tingut aquests diminuts dos minuts, no he pogut evitar emocionar-me. Sóc conscient que els avenços (en salut i en qualsevol altre dret) no vindran del que podem fer alguns diputats al Parlament. Sóc conscient que la lluita és ciutadana, col·laborativa i de carrer. Però malgrat això avui, en aquests 150 segons perduts en un oceà de paraules buides i marcats pels nervis de l’orador principiant, m’han semblat alguna cosa més que 150 segons. A tots els que els heu fet possible, moltes gràcies. Us prometo que faré servir cada segon allà per lluitar per una sanitat pública de qualitat, universal i lliure de corrupció, sigui aquesta il·legal o legalitzada…

PostScriptum:

La pregunta que li he fet al conseller Antoni Comin està feta en dues parts. En aquest vídeo es poden veure totes dues juntes:

Fent click aquí podeu veure la resposta del conseller. Sobre aquesta resposta caldrà seguir treballant. El Conseller ha volgut tranquil·litzar-nos dient que només es tracta “d’hospitals públics i sense ànim de lucre”. No ens tranquil·litza. El Palau de la Música era sense ànim de lucre… Seguim.


Si l’article us ha semblat interessant, ajudeu-me a difondre’l!!!

Si voleu anar seguint tot el que fem al Parlament em podeu seguir a Twitter: @albanodante76

 

 

Publicado en Salud pública, sanidad pública | Etiquetado , | 1 Comentario

Toni Barbarà denuncia les retallades en sanitat


Entrevista a Toni Barbarà el 2 de febrer a Radio Barcelona per Màxim Castillo i Pau Rumbo Roig Barcelona 02/02/2016 – 13:19 CET

“A Catalunya anem enrere en qualitat assistencial i mèdica; venim d’un model molt eficient però les retallades se l’han carregat”

Toni Barbarà, metge jubilat, és una de les cares visibles de Dempeus per la salut pública, un dels col·lectius que integren la Marea Blanca

Podeu escoltar l’entrevista a la cadena ser.

 

 

 

Publicado en Salud pública, sanidad pública | Etiquetado , , | Deja un comentario

ZASCA AL ZICA I més coses al respecte


La Tuerka La Klau 26 1 16. 3 pngToni Barbarà ens explica ens els sues justs termes l’importància,  l’abast i el rera fons de la darrera epidemia anunciada per la OMS.

El nivell d’explosió mediàtic, com acostuma en aquests casos, va in crescendo. No hi ha mitjà, ni plató ni magazine que no en parli: avui el terror es diu ZYCA.

I gairebé tothom opina I fins I tot s’atreveix a recomanar a postil·lar. Des d’arguments mínimament raonables fins a coartades esperpèntiques va de retro: que les dones no s’embarassin durant uns anyets, que no viatgin a Llatinoamèrica I sobretot a Brasil, ni tan sols pels JJ.OO d’agost ni pels carnavals de Rio immediats, que en temps de disbauxa carnestoltes no es destapin masses centímetres d’epidermis (no fos cas que s’encostipin, o agafin virus, o les piquin els mosquits…). Fem provisions d’insecticides, Acoquinem-nos durant mesos pendents amb la gestació de la família  o de l’amiga,.. Resem !!  Parlem del tema I oblidem-nos dels governs I les seves plagues. Tanquem-nos a casa, no confraternitzem amb el personal, ni amb els mosquits…

Ufff ! No us sona a un evident (clar) “déjà vu “ ?

El que sabem, el que pot passar, el que es diu I el que es fa…

Roto avispaNo ens agrada, ni voldríem haver d’analitzar amb saludable escepticisme, ni proposar lectures d’ampli espectre el comportament de la OMS. Durant molts anys hem sostingut (I encara voldríem persistir) en l’autoritat científica d’aquest organisme de la salut planetària. Tanmateix tenim masses elements per, com a mínim, recelar… vistos I comprovats casos de conflictes d’interessos, corrupteles I pressions a càrrec del poderós mercat farmacèutic, agroalimentari I biotecnològic, o senzillament repassant els antecedents de les darreres alarmes pandèmiques declarades I viscudes I gestionades de forma molt desigual;

Record necessari de les últimes Crisis de salut pública…

2002. Pneumònia (grip) asiàtica. Va ser la primera gran crisi sanitària del segle XXI. L’OMS va ser acusada de minimitzar el problema per no enfadar a Xina.

2005. Grip aviària. La malaltia encara no ha estat controlada, però no és tan perillosa en humans com es temia.

2009. Grip A (H1V1). L’OMS va declarar la pandèmia per seguir un protocol que no avaluava la gravetat de la infecció, sinó la seva extensió. Va haver de rectificar.

2014. Ébola. Es va trigar quatre mesos a declarar el brot i altres quatre a decretar l’emergència

De fet declarar una emergència de salut pública internacional, implica engegar mecanismes per coordinar la detecció, la prevenció i la vigilància del problema; però també la possibilitat de mobilitzar als experts de l’OMS i … fons econòmics I materials –prec considerar la negreta.

El ZIKAV serà doncs una nova prova important per a l’OMS, després de les seves actuacions fallides en les crisis precedents, ja per lentitud, o ineficàcia, o per accions poc transparents I exagerades ….i interessades…

Els medias s’ha posat en marxa fa uns dies per la seva habitual tasca informativa en casos de la terrible epidèmia que ve a assolar el món mundial…inclosa (COMPTA !)  la seva part desenvolupada, blanca I  rica. Divulgació cientificomèdica, material per cultiu d’angoixes i d’ hipocondríaques, col·laboració necessària I no sempre desitjada de creació d’estats de por o d’ histèries epidèmiques.

El que sabem, el que pot passar

ZikaEl virus del *Zika1 (*ZIKV) és un virus del gènere Flavi-virus, que es transmet per la picada de mosquits vectors del gènere Aedes. Identificat per primer cop  el 1947, en un macaco Rhesus provinent del bosc de Zika a Uganda. Es coneixen dos grans llinatgesdel virus: l’africà I l’asiàtic … que via Polinèsiava arribar a Llatinoamèrica …

Es tracta d’una malaltia similar al dengue, al chikunguña i a la febre groga, però de caràcter lleu. Igual que totes aquestes patologies, aquesta es transmet mitjançant la picada del mosquit Aedes aegypti.  El virus també es transmet als éssers humans per la picada de femelles de mosquits infectats i després d’un període d’incubació de 3 fins a 12 dies

Pot traspassar la barrera placentària mare-fetus I hi ha casos de transmissions sexual… Durant l’epidèmia en la Polinèsia Francesa, es van confirmar 73 casos de síndrome de Guillain–Barré i altres patiments neurològics. Les complicacions de tipus neurològic i autoimmune han estat excepcionals fins al moment a causa que solament es van veure en la Polinèsia Francesa.

Segons The New England, una de quatre persones desenvolupa símptomes. No s’ha reportat cap mort que hagi estat causada per la malaltia.

La majoria de les persones es recupera i la taxa d’hospitalització és baixa. No té tractament específic ni vacuna actualment.

L’alarma social s’ha disparat per la relació de la infecció en dones gestants amb malformacions congènites I en especial casos referits de microcefàlia del nounat sovint letal. En tornem a parla més endavant…

Simptomes .-

Prou difosos, no ens estenem: febre moderada, dolors articulars,… etc. de 4 a 7 dies com la majoria de virasis ja sigui dengue o altres (o grip comú),

Prevenció.

No sols la millor sinó la única forma eficaç de combatre’l.

Com la transmissió és via picada d’un mosquit, es recomana l’ús de mosquiteres(que poden impregnar-se amb insecticida. O no) i la instal·lació de malles antimosquit. L’ús de *mosquiteres s’aconsella en els casos en els quals es va contreure el virus i també com a prevenció. No té efectes secundaris I és de molt baix cost… a considerar.

Neteja urbana I ambiental: Evitar la proliferació de larves de mosquits: aigües estancades, deixalles, restes orgàniques. Clàssic ja el no deixar pneumàtics tirats a l’aire lliure I el mateix per les piles de rentat de roba, gerros de plantes, baldis, maons buits, ampolles o recipients oberts.

Es poden utilitzar repel·lents tipus Icaridina, quan es pot I es disposen, i usar roba que cobreixi les extremitats.El risc cert per al continent es troba en el potencial de transmissió de la malaltia I radica en la densitat poblacional d’una regió.

No hi ha vacuna: S’estima que podria portar almenys uns 10 anys el tenir una vacuna efectiva per al seu ús.…  O potser no (? em pregunto) si les farmacèutiques declaren el tema procliu a generar dividends sucosos I per tant mereixedor d’abocament de recursos extraordinaris I terminis a pressió ?

Advertiments – Consells

La ràpida propagació del virus Zika ha portat als governs llatinoamericans a instar a les dones a no quedar embarassades durant un mínim de dos anys, una precaució extraordinària dirigida a evitar els defectes de naixement que es creuen que estan vinculats a la malaltia transmesa per mosquits”. D’aquí els avisos massius contra els viatges, per a les dones embarassades.

O el desplegament de 200.000 soldats a Brasil, – país de major afectació, I no oblidem Seu dels propers Jocs Olímpics- , on van de porta en porta distribuint informació sobre la nova “plaga”.

Un autèntic estat d’histèriainduït.

Queden moltes lectures pendents…

Des de la certesa contrastada de les proves analítiques de detecció causal, incloses per anticossos i PCR,  Veieu http://elrobotpescador.com/2016/01/29/virus-zika-otra-estafa-gigantesca/

És legítim preguntar-se ¿Quies beneficia de l’ explosió del Zika?

Com tants altres cops… Hi ha diversos interessos, expectants I actuant..

Des d’ empreses que estan alliberant mosquits genèticament modificats como mètode de prevenció de malalties. La major de les quals Oxitec.

Caldrà veure si per el fenomen recent, de la microcefàlia, no hauríem de començar amb una recerca profunda i molt específica centrada en els mosquits genèticament modificats que s’han alliberat recentment a Brasil per delmar als mosquits que transmeten la febre del dengue. Al cap i a la fi, aquest fet coincideix en el temps amb aquest fenomen creixent de nens nascuts amb microcefàlia.

També cal considerar efectes secundaris dels pesticides “Brasil: No només estem utilitzant més pesticides, sinó que estem usant pesticides més potents i més forts. S’han vistos obligats a importar plaguicides que ni tan sols havien estat permesos a Brasil. Molts d’ells (22 ) prohibits en la majoria dels altres països”.

Dubtes raonables que ens obliguen a ser rigorosos abans de caure en mans de l’histerisme induït.

És obvi que el “virus” podria esdevenir una nova tapadora inventada per encobrir els efectes nocius de tot tipus de productes químics que ens envolten.

El Zika, porta sent reportat almenys des de finals de la dècada de 1940 i de sobte, després de dècades de solament provocar una malaltia lleu que desapareix per si sola, ara provoca “danys horrorosos de naixement en els nens”. D’altra banda, moltes de les dones que estan donant a llum a bebès deformis, curiosament donen negatiu en la prova per detectar la presència del virus Zika.

És sabut I reconegut científicament que els pesticides utilitzats a gran escala a Brasil, poden provocar aquests mateixos defectes de naixement

Més opcions, més consideracions …

Segueix oberta la polèmica de la vacuna TDT per a embarassades : El Ministeri de Salut de Brasil a la fi de 2014, el va anunciar la introducció de la vacuna Tdap per a totes les dones embarassades (Tos ferina, Diftèria, Tètanus). Els fabricants d’aquestes vacunes afirmen que els estudis de toxicitat i de fertilitat en humans són inadequats i adverteixen que les vacunes inclosa la contra la grip com la TDT han de subministrar-se a una dona embarassada només si és clarament necessari.

Com podríem considerar altres factors, com la desnutrició endèmica greu, la pobresa extrema o la falta de sanejament bàsic, a moltes parts de Brasil o Amèrica Llatina i que afecten molt més a persones pobres amb un sistema immune deprimit i que resulten ser més vulnerables a tot tipus de dolències i malalties.

Hi ha qui opina que amb la imminència dels Jocs Olímpics de Riu, que es produiran a l’agost, podria aparèixer una vacuna contra el Zika màgicament “descoberta” i que es precipitarà la seva producció, al moment just per mostrar-la, com un gran anunci planetari,

Per concloure I de collita pròpia:

Millor I recomanable no posar-se malalt ni tan sols d’una virasi lleu o banal I epidèmica. Treballar (I lluitar) pels determinants socials de la salut, personal però sobretot col·lectiva,  educar I promoure salut, prevenir sempre abans de curar, ocupar-se però no angoixar-se en sobredosi, filtrar notícies groc-alarmistes que poden aconseguir fabricar una epidèmia falsa (cosa que forma part de negocis immediats), I a la fi crear un escenari de por induïda que porti a la població a obeir cegament els dictats mèdics i governamentals.

En comptes de lluitar I empoderar-se en salut pública, solidaritat, equitat, justícia I democràcia.

ZASCA !! perdó ZIKA !!

Toni Barbarà i Molina, secretari de Dempeus per la salut pública

Publicado en Farmaindustria, Medicamentos, Salud pública | Etiquetado , | Deja un comentario

El fins ara encarregat d’executar el VISC+ és el nou subdirector del CatSalut


Portes giratòries no, … cavall de Troia?

Per què no volem el Projecte VISC + : el mal ús de les nostres dades sanitàries. [vídeo]  http://www.sicom.cat/blog/projecte-visc-el-mal-us-de-les-nostres-dades-sanitaries/

Josep M. Argimon

El doctor Josep M. Argimon i Pallàs, al capdavant de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) els darrers quatre anys, passa a ser ara el nou subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut).

El nou conseller de Salut, Toni Comín, sembla disposat a reestructurar bona part del Departament que capitaneja. Pocs dies després que Comín assumís el càrrec es van fer públics els nomenaments de David Elvira i Albert Serra com a director del CatSalut i secretari general de salut, respectivament, aquesta setmana s’han fet públics més canvis.

Els rumors que apuntaven que Josep M. Argimon i Pallàs, fins ara director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), es convertiria en el nou subdirector del CatSalut, és a dir, en el número dos de David Elvira, s’han confirmat aquest dilluns. Segons una nota emesa pel Departament de Salut, el CatSalut ha concretat la renovació de diversos càrrecs de la seva estructura directiva amb l’objectiu “d’impulsar les polítiques sanitàries plantejades pel nou Executiu català”.

Josep M. Argimon, llicenciat en medicina i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en atenció sanitària basada en l’evidència per la Universitat d’Oxford, coneix bé el CatSalut. Entre 2008 i 2012 hi va desenvolupar diferents càrrecs com a gerent de Planificació, Compra i Avaluació. La seva faceta més coneguda però ha estat en els darrers anys, com a director de l’AQuAS, on va arribar com a director després de passar pel CatSalut. I és que l’AQuAS és l’ens encarregat de l’execució del projecte VISC+, el polèmic projecte de reutilització de dades que ha tornat a estar sobre la taula de debat aquests dies després que es conegués que  diversos centres ja han accedit a dades de pacients per finalitats de recerca.

Els detractors del VISC+, un projecte que ha dividit la comunitat científica des dels seus inicis, no veuen amb bons ulls la figura d’Argimon precisament per la seva ferma defensa del projecte de cessió de dades. Segons ha pogut confirmar aquest diari, de moment es desconeix qui substituirà Argimon en la direcció de l’AQuAS.

Més canvis

El nomenament d’Argimon no ha estat l’únic canvi comunicat aquest dilluns. Segons la nota de Salut, Cristina Nadal i Sanmartin, llicenciada en Medicina i Cirurgia i doctora per la Universitat de Barcelona i especialista en Oncologia Mèdica, és la nova directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària, càrrec pel que deixa la tasca professional que fins ara desenvolupava com a oncòloga mèdica de l’aparell digestiu a l’Hospital Clínic.

Pel que fa a posicions de gestió, Salvador Maluquer i Amoròs, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i Màster en Direcció Pública (EMPA) per ESADE, és el nou director de l’Àrea de Recursos Econòmics. A més, es ratifica en el càrrec de directora de l’Àrea de Patrimoni, Inversions i Recursos Humans a Eva Sánchez i Busqués.

Font: el diari de la sanitat

Publicado en sanidad pública | Etiquetado , , , | Deja un comentario

Estrena del documental ” QUE NO PASE MAS “


Dues sales del Cines Girona ben plenes. Expectació entre els assistents per a veure’n el resultat. Per altre banda, als directors del documental, Carlos Vera i Carlos Collazos, de  HOW , s’els veia molt segurs. La presentació de l’acte va anar a càrrec de José Aznar, advocat i impulsor del projecte així com una de les ànimes de QUE NO PASE MAS , que es defineixen com “un grupo de trabajo multidisciplinar (afectad@s, abogad@s, psicólog@s, médic@s…) que queremos dar a conocer la situación de las víctimas y familiares por lasnegligencias médicas, con el objetivo de cambiar la ley y que el causante de la negligencia asuma sus responsabilidades”.

No va ser l’ùnic a parlar. Van prendre la paraula vells coneguts nostres com el Toni Barbarà i l’Angels Martínez Castells, de Dempeus per la Salut Pública,  i la Presidenta de El defensor del Paciente Carmen Flores. L’Angels Martínez Castells va tenir un record molt especial i emotiu per a Natalia Fuertes Mesa recentment desapareguda. Aquí podeu veure la seva participació en un dels documentals de Sicom:

La projecció del documental ens va mostrar la doble victimització de les persones afectades per negligències o aquest nou terme “accidents mèdics” no només per fets patits sinó pel tortuós camí que han de recòrrer davant de la Justícia. Sobri en la seva realització,  no obstant ens transmetia de manera digne el patiment, desconsol i alhora l’esperit de lluita d’aquestes persones.

Destacar dos aspectes fonamentals i interessants:

  • el procés d’empoderament : es volen visibilitzar com han fet altres. Es posen les seves samarretes pròpies, no volen ser uns desconeguts. Els protagonistes del documental els podiem veureal sortir de la projecció. Eren reals. Aquest procès de autoorganització, de que no estem sols i per tant reivindiquem la nostra existència el veiem per exemple l’any passat amb les Plataformes d’afectats per la Hepatitis C que es van estendre per tota Espanya o recentment en la creació de la Plataforma d’Afectades per l’Icam (PAICAM).
  • l’efecte de les pressions laborals en els treballadors del sector sanitari, les conseqüències de les faltes de mitjans. Les errades s’incrementen quant major es la pressió que rep un treballador. Dies enrera la premsa ens presentaba estudis on es parlaba d’un 29% de professionals afectats, i d’uns serveis d’urgència que atesa la seva situació actuaven de manera demoldora amb l’animdels professionals.
20160128_185859

Josep Cabanyol y Pepe Aznar

A la sortida, Pep Cabayol de Sicom , productor del documental, analitzaba les reaccions del públic, un public content de no haver-se perdut aquella estrena.

La finalitat del documental es convèncer de la necessitat de canviar la realitat actual, d’un projecte de llei que no victimitzi encara més tant les pròpies víctimes com els seus familiars.

Van informar que ja tenen preparades algunes projeccions però si us interessa i voleu contactar aqui teniu el formulari .

 

Font: marea blanca

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , | 2 comentarios

Entrevista de La Klau a Toni Barbarà


Toni Barbarà del col·lectiu, Dempeus per la salut pública, i de la Marea Blanca Catalunya, fa un diagnòstic de la precarietat en què es troba la sanitat pública a Catalunya. I quins passos donar per revertir aquesta situació.

La Marea Blanca porta les seves exigències als nous responsables de Salut

Concentració de la Marea Blanca a les portes de la Conselleria de Salut CARALP MARINÉ

Deu representants de la Marea Blanca han tingut oportunitat d’entregar el seu propi pla de xoc per revertir la situació del sistema sanitari català als nous representants de Salut aquest dimecres al matí.

Més de 50 representants de la plataforma s’han reunit durant tot el matí a les portes de la conselleria de Salut, al barri de les Corts, per exigir una entrevista urgent amb el conseller. Pocs minuts després de què arribessin el nou director del CatSalut, David Elvira, ha decidit deixar passar alguns dels representants.

Un cop a dins els membres de la Marea Blanca, portaveus de plataformes de tot el territori, han entregat als representants del departament el “Manifest pel dret a decidir també la nostra salut i el sistema sanitari a Catalunya”, una espècie de pla de xoc amb mesures per revertir les retallades i el deteriorament del sistema. També han aprofitat per entregar el document que recull els 10 punts de la Marea Blanca sobre com ha de ser el model sanitari.

Segons ha explicat Toni Barbarà, de la plataforma Dempeus per la Salut Pública, i un dels representants que ha entrat a parlar amb els membres de la conselleria, han pogut parlar amb David Elvira, i el Conseller Toní Comín ha baixat a saludar-los durant uns minuts. “Tothom ha pogut parlar i ens han dit que demanem una entrevista oficial, que potser podran donar-nos per dintre de dues o tres setmanes”, ha manifestat Barbarà a la sortida de la trobada.

Segons ha dit, Elvira els ha informat de què el conseller compareixerà al Parlament el proper 11 de febrer, i un cop hagi passat aquesta data podran començar a concretar reunions. Per ara, diuen que necessiten al menys tres setmanes per poder fer un diagnòstic de la situació. “Esperem que aquesta nova etapa sigui més piadosa amb tots. La lluita continua”, ha expressat Barbarà.

Durant la trobada, que ha durat uns tres quarts d’hora, han parlat de privatitzacions, de la situació de l’Hospital Clínic, de la saturació de les urgències, dels consorcis, i de la falta de recolzament de l’atenció primària, entre d’altres moltes coses.

Els representants de la Marea Blanca han aprofitat per exigir al nou conseller, Toni Comín una “entrevista de caràcter urgent” per començar a treballar totes aquestes coses, que diuen, ja s’hauria d’haver resolt “ahir”.

En el manifest entregat la plataforma diu que vol que es “posi en marxa un procés urgent per fer front a l’Emergència Sanitaria actual fruit de les polítiques de retallades de recursos, externalitzacions, derivacions i privatitzacions dels darrers governs que han comportat una pèrdua de la qualitat sanitària”.

Segons el decàleg de la Marea Blanca, aquest nou model de sistema sanitari no hauria de traspassar diners públics a entitats que presten serveis assistencials amb afany de lucre. “Caldrà revertir actuacions i projectes d’externalització i privatització de recursos sanitaris per regenerar l’autèntic Servei Nacional de Salut de Catalunya”, diuen.

De fet, Toní Comín, ja va expressar que un dels acords del pla de xoc acordat entre la CUP i Junts pel Sí es precisament treure de la xarxa pública els centres privats amb ànim de lucre.

Aquest document, que la Marea Blanca presenta com a pla de xoc per fer front al deteriorament que pateix el sector sanitari planteja com a prioritats reobrir quiròfans, serveis, transports i plantes tancades en el sistema públic, disminuir les llistes d’espera per les visites al metge o les intervencions quirúrgiques. També demanen que es garanteixi un sistema 100% públic de qualitat. Que s’obri l’oferta pública d’ocupació pels llocs de treball vacants per tal de què els treballadors del sector puguin recuperar els drets laborals.

Per tot això demanen un increment del pressupost que permeti impulsar la salut pública, l’Atenció Primària i Comunitària.

Font: el diari de la sanitat

Publicado en sanidad pública | Etiquetado , , | Deja un comentario