La rehabilitació ambulatòria a Barcelona: un negoci amb presumptes corrupcions


No és un problema de pressupostos no prorrogats, ja que els diners públics ja hi són i se’ls emporten empreses que fan negoci. Aquest és un problema de mala gestió pública.

Per la Coordinadora d’entitats SAP Muntanya al djari de la sanitat.

L’any 2012 l’Hospital Sant Rafael i l’Hospital Sagrat Cor van ser expedientats pel Departament de Salut per la subcontractació de CODEBI S.L, una empresa privada amb afany de lucre, que no havia aconseguit l’adjudicació del lot per la via del concurs públic per prestar els serveis de rehabilitació domiciliària que els esmentats hospitals s’havien compromès a subministrar. S’havia adjudicat el servei sense concurs, i l’havien subcontractat després a CODEBI, tot i que està estrictament prohibit.

Un altre cas va sortir a la llum l’octubre del 2015. Una investigació de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va demostrar que l’empresa Corporación Fisiogestión (empresa a la qual pertanyia Josep Maria Padrosa abans de ser director del CatSalut), havia vulnerat la llei de Defensa de la Competència. Havia format una UTE, juntament amb 4 quatre empreses privades amb afany lucre per assegurar-se l’adjudicació de 4 lots, quan les tres primeres tenien la grandària i solvència suficient per a presentar-se al concurs en solitari.

Recentment, ja al 2016, també ha estat denunciada per inspecció de treball la UTE ACERF per tenir treballadors contractats en condicions il·legals. Aquesta unió temporal d’empreses té el contracte de rehabilitació ambulatòria i domiciliària de la zona nord de la ciutat (la zona de Vall d’Hebron, SAP Muntanya o AIS Nord).

Així com la rehabilitació hospitalària la realitzen els hospitals de la ciutat (sobretot dos grans centres públics com són l’hospital Vall d’Hebron i el Parc de Salut Mar/Esperança), la rehabilitació ambulatòria i la domiciliària l’ha contractada el CatSalut, en la seva quasi totalitat a Barcelona, a empreses privades que fan negoci, (excepte en alguns CAPs de l’ICS). Ens gastem en aquesta prestació uns 7.000.000 d’euros a l’any de diners públics, diners que van a parar a uns serveis que molts cops són criticats per la seva mala qualitat i a més molts d’ells han estat denunciats per presumpta corrupció o per les males condicions laborals dels seus treballadors.

La Coordinadora d’entitats de la SAP Muntanya (Barcelona nord) ja havíem denunciat fa temps a l’administració del CatSalut aquesta situació de presumpta corrupció i precarietat laboral, denúncies amb resultats desconeguts. Nosaltres creiem que aquest no és un problema de pressupostos no prorrogats, ja que els diners públics ja hi són i se’ls emporten empreses que fan negoci. Aquest és un problema de mala gestió pública dels nostres diners. Creiem que és urgent revertir aquesta situació, acabar amb les concessions i els contractes vigents i revertir la situació de manera que els serveis  públics (hospitals públics i CAPs) siguin els prestadors d’aquest tipus de rehabilitació.

Font: diari sanitat

Publicado en Privatización, sanidad pública | Deja un comentario

Comín racanea dinero a un hospital que debe 35 millones


El Consorcio Sanitari de Terrassa pide al consejero de Salud que pague la radioterapia si le salva su plan médico.

El consejero catalán de Sanidad, Toni Comín, y el Consorcio Sanitario de Terrassa (CST).

El consejero catalán de Salud, Toni Comín, trata de racanear dinero a un hospital que tiene una deuda acumulada de 35 millones de euros. El departamento presiona al Consorcio Sanitario de Terrassa (CST) para ahorrarse la amortización de tres máquinas de radioterapia que cuestan más de 30 millones. Los equipos tratarán a pacientes que enviará Salud al centro como parte de su plan de expulsión de clínicas concertadas.

“Sanidad pagaba una cantidad, digamos X, al Hospital General de Cataluña (HGC). Ahora busca pagar lo mismo al CST, aunque los equipos en este centro fueron adquiridos en 2014 y 2015. Hay que amortizarlos: el coste por paciente es mayor. La dirección lo sabe y se lo ha comunicado a la consejería, sin éxito“, explican fuentes conocedoras de las negociaciones.

Expulsión de las concertadas

Las negociaciones no son sino los encuentros del equipo de Comín con el CST y la Corporación Parc Taulí de Sabadell. Las reuniones buscan encajar en la red pública a los pacientes y trabajadores de la Clínica del Vallés y Hospital General cuando los centros sean expulsados de la misma en agosto y diciembre.

“Todo está en marcha, pero falta cerrar flecos. Uno de ellos es la deuda histórica de Terrassa. Sanidad sabe que tiene que pagar la radioterapia al precio que amortice tres máquinas de aceleración, que son carísimas. Pero se resiste”, agrega la misma fuente.

Preguntada sobre la cuestión, la Consejería de Sanidad no ha contestado a los requerimientos de este medio.

Una pieza clave

Las finanzas del Consorcio Sanitario de Terrassa son una cuestión central. El complejo médico es una de las dos instituciones públicas que recibirán actividad asistencial, quirúrgica y trabajadores cuando acaben las derivaciones a clínicas concertadas en el Vallés. La otra pieza es el Taulí de Sabadell.

Sin embargo, el balance anual del CST puede complicar la operación. El hospital, que utiliza a unas 160.000 personas en la conurbación de Barcelona,perdió casi 50 millones de presupuesto público en cuatro años, de 2010 a 2014, coincidiendo con los recortes en sanidad de CDC.

Ahora, el consorcio está lastrado por una deuda consolidada de 35 millones, y pide oxígeno a cambio de encajar el plan de Comín.

Fuente: crónica global

Publicado en sanidad pública | Etiquetado | 1 Comentario

Acampada a l’Hospital del Mar contra els nous estatuts del centre


Desenes de persones han plantat les seves tendes al vestíbul de l’Hospital del Mar per protestar contra uns estatuts que consideren que obren la porta a l’activitat privada dins el que és un centre públic.

Unes 25 tendes han ocupat el vestíbul de l’Hospital de Sant Pau tot el cap de setmana

Una acampada ocupa aquest cap de setmana el vestíbul de l’Hospital del Mar com a protesta contra l’aprovació dels nous estatuts de l’organisme que regeix aquest centre barceloní, el Consorci Parc Salut Mar. Desenes de persones han arribat aquest dissabte a l’hospital en manifestació i s’hi quedaran fins diumenge al migdia per demanar que es paralitzi uns estatuts que consideren que obren la porta a la seva privatització.

“No als beneficis privats amb recursos públics”, “La salut no és un negoci” i d’altres eslògans, plasmats en desenes de cartells, han ocupat per enèsima vegada els passadissos d’un hospital públic català. En aquest cas, juntament amb unes 25 tendes de campanya. Quasi 200 persones han participat en el moment àlgid de la manifestació, organitzada per treballadors amb el suport de les associacions de veïns, com la de Sant Martí de Provençals o la de l’Òstia, i la Marea Blanca.

Aquesta no és la primera vegada que els treballadors protesten contra els nous estatuts a les portes de l’hospital. Estan indignats d’ençà de l’aprovació del text, el mes de febrer passat, per part del Consell Rector del Consorci. La polèmica prové sobretot de l’article 1, que preveu que el Consorci es pugui ampliar amb “l’admissió d’entitats públiques o privades sense ànim de lucre”, i que pugui comptar amb “aportacions” d’aquestes entitats d’acord amb els objectius del centre.

Malgrat la seva aprovació, el text dels estatuts no és definitiu. L’Ajuntament de Barcelona, que participa del Consorci en un 40% (el 60% restant correspon a la Generalitat), ha demanat recentment que es revisin algunes parts dels estatuts. Precisament era aquest dilluns quan s’havien de donar a conèixer les modificacions, però finalment s’ha posposat. És en aquest context que la pressió de veïns i treballadors pren més sentit.

Segons els treballadors i veïns congregats aquest cap de setmana, els estatuts són una finestra oberta a facilitar l’activitat privada dins un hospital públic com és l’Hospital del Mar. Temen que es reprodueixi un model com el de BarnaClínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic i que realitza la seva activitat dins les instal·lacions d’aquest hospital públic i amb alguns treballadors també públics.

Publicado en Uncategorized | 2 comentarios

Comín reconeix que l’Hospital Moisès Broggi té “problemes d’origen”


L’Hospital Moisès Broggi es va inaugurar el 2010, després de múltiples retards i canvis durant el projecte que van suposar un sobrecost que duplicava la quantitat pressupostada inicialment

Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. / SANDRA LÁZARO

L’Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un dels darrers hospitals de nova construcció del sistema públic, pensat durant els anys de bonança econòmica i enllestit en plena crisi econòmica, igual que l’Hospital Sant Joan de Reus. Tot i ser un dels hospitals de servei públic més nous, el Broggi “té alguns problemes d’origen, de tipus estructural, de disseny arquitectònic i també de drenatge a les urgències”, reconeixia aquest dimecres el mateix conseller de Salut Toni Comín arran d’una pregunta parlamentària del PSC sobre el compliment dels compromisos pressupostaris del CatSalut amb el centre.

El Broggi, destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, va ser encarregat el 2003 per la conselleria de Salut amb Marina Geli al capdavant i havia d’estar enllestit el 2007 segons el primer contracte signat amb la societat constructora però no es va inaugurar fins al 2010, per múltiples modificacions en el projecte incial que obligaven a reformular-ho.

Aquestes modificacions del projecte original van generar múltiples retards i sobrecostos. Si el contracte inicial preveia un pressupost de 42,5 milions d’euros, finalment el cost de l’obra va superar els 90 milions.

Retards i canvis en la projecció de l’obra

Un exemple d’aquestes modificacions són els canvis que va fer el despatx d’arquitectes encarregat del projecte al llarg de l’obra que van suposar ajornar i modificar el projecte sobre la marxa. O un altre exemple: un any després que es posi la primera pedra a l’hospital, l’Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut va emetre a l’estiu del 2006 un informe en què es justificava un nou dimensionat de l’hospital que requeriria canvis en diversos aspectes (també pressupostaris), com ara la planificació de llits i boxes d’urgències.

A més, la Sindicatura de Comptes, que ja ha emès tres informes en relació a les obres de construcció de l’hospital, ha detectat diverses irregularitats durant el procés i en el darrer informe, fet públic el 2015, conclou que existeixen “possibles indicis de responsabilitat comptable” pel que fa a aspectes relacionats amb la contractació de la construcció, com ara els interessos intercalars pagats no previstos en el plec de clàusules administratives o el pagament per part del Consorci Sanitari Integral d’interessos  durant uns mesos tot i que no s’havia efectuat la recepció de l’obra.

El projecte arquitectònic va sortir a concurs i el va guanyar, entre una desena de propostes, la UTE (Unió Temporal d’Empreses) Brullet Pineda mentre que el concurs per la construcció de l’Hospital el va guanyar l’única que va presentar-s’hi: la proposta conjunta feta per TEYCO, ACSA, EMTE i LaCaixa. Així, la societat encarregada de les obres i instal·lacions de l’hospital; la construcció i explotació d’un pàrquing annex, el finançament de les obres i les instal·lacions i la prestació dels subministraments d’aigua, gas, electricitat, entre d’altres, és  Sanibaix Construcció i Serveis S.A., formada per les empreses guanyadores i representada per Jordi Sumarroca.

El problema de drenatge a les urgències

Segons va admetre Comín aquest dimecres, però, l’hospital no només té “problemes d’origen” sinó també de drenatge a les urgències. De fet, Comín va explicar dimecres que el pla de viabilitat del CatSalut preveu ampliar la superfície d’urgències però no podrà fer-se per la situació de pròrroga pressupostària perquè suposaria una nova inversió.

Treballadors de l’hospital explicaven fa uns mesos a aquest mitjà el col·lapse que es vivia a les urgències i les dificultats per passar els pacients a planta. Passadissos de les urgències amb una vintena de llits, col·locats en indrets que no estan pensats per tenir-hi malalts, al costat de cartells que diuen “Es prega no resteu al passadís ja que obstaculitzeu el pas de les lliteres”, ha estat una imatge que s’ha pogut veure a les urgències del Broggi els darrers mesos. Els treballadors lamenten, a part dels riscos laborals que aquest fet suposa i la manca d’intimitat del pacient i la família, el volum de pacients que hi ha en relació als professionals disponibles. Asseguren que en ocasions el ràtio d’infermeres per pacient és insuficient i pot arribar a superar els entre 12 i 20 pacients per infermera. L’any passat, el col·lapse i les llistes d’espera al Broggi van encendre el Baix Llobregat i més de 2.000 persones van sortir al carrer per denunciar la situació. En alguns casos, com durant el mes de febrer, es van registrar pics de fins a 412 pacients a urgències, superant àmpliament els 320 casos de mitjana.

Font: Diari de la Sanitat

Publicado en Privatización, sanidad pública | Etiquetado , | Deja un comentario

Salud cierra 13 ambulatorios y un centenar de consultorios en verano


El Departamento de Salud cerrará temporalmente este verano 13 centros de atención primaria (CAP) y 98 consultorios locales en toda Cataluña. La medida se enmarca dentro de la planificación de verano que cada año pone en marcha Salud para reordenar los dispositivos sanitarios en la época donde más se reduce la actividad asistencial.

La Región Sanitaria de Barcelona —que comprende las comarcas del Vallès Occidental y Oriental, Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès y el Maresme— cerrará nueve CAP, dos menos que el año pasado, y una treintena de consultorios locales. La zona de Catalunya Central y la de Girona clausurarán otros dos ambulatorios cada una, además de 56 y tres consultorios locales respectivamente. En el Camp de Tarragona, el Departamento también echará el cierre a otros siete consultorios.

Pero además de parar totalmente la actividad de algunos ambulatorios, la planificación de Salud también contempla modificaciones horarias en 48 CAP y 152 consultorios de todo el territorio. Estos centros suelen reducir las jornadas habituales (cerrarán a las cinco de la tarde, en vez de a las ocho) o incluso limitan el horario de apertura sólo a medio día.

Los hospitales catalanes cerrarán hasta 2.639 camas en agosto

Donde sí reforzará los recursos el Departamento este verano será en las zonas costeras, donde la afluencia de turistas hace aumentar la actividad asistencial. De los 320 profesionales que contratará Salud este verano para reforzar la atención primaria, el 85,5% se concentrará en los municipios de la costa catalana. Así, las regiones de Girona, Tarragona y Terres de l’Ebre aumentarán el personal con 112 médicos, 92 enfermeros y 67 auxiliares. Además, siete CAP (seis en Girona y uno en Tarragona) ampliarán el horario habitual de atención. Las Áreas Básicas de Salud de Sant Feliu de Guíxols, que incluye también el consultorio de Platja d’Aro, y Roses, que incorpora además Cadaqués y Empuriabrava, serán los dispositivos con más aumento de plantilla (12 médicos y 12 enfermeros más cada uno).

Para hacer frente al aumento de demanda en estas zonas costeras, los hospitales de referencia de estos municipios también aumentarán el personal con 13 médicos, 21 enfermeros y 11 auxiliares administrativos más. El Sistema de Emergencias Médicas, por su parte, tendrá 27 ambulancias más para cubrir los puntos más turísticos.

La planificación de verano trae también consigo una de las medidas más controvertidas que ejecuta cada año el Departamento de Salud: el cierre temporal de camas hospitalarias. Ante la bajada de actividad asistencial y la reducción de operaciones programadas, el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) deja todos los veranos sin servicio varios centenares de camas, una decisión que levanta suspicacias entre trabajadores y sindicatos, que temen que, pasado el verano, no se reabran. Este año, los 62 hospitales de la red hospitalaria pública cerrarán una media de 1.800 camas durante el verano, aunque la cifra aumentará hasta las 2.639 plazas en la segunda quincena de agosto.

Con todo, para el periodo estival se han inhabilitado menos camas que el año pasado. En 2015 se cerró, de media, el 14,16% de las 13.297 camas disponibles en ese momento, y este año, sin embargo, Salud clausurará el 13,1% de las 13.718 de las que ahoran disponen los hospitales.

EL ICS REGISTRA 201 QUEJAS POR INCIDENCIAS EN LAS OPOSICIONES

El ICS ha recibido 201 alegaciones por incidencias en los exámenes de las oposiciones de enfermeria del pasado 19 de junio. Ese día, a las diez de la noche, en 21 de las 28 aulas de la Universidad Pompeu Fabra donde se realizaba el examen, se fue la luz durante un período de tres a siete minutos.

Al quedarse a oscuras, algunas personas encendieron sus móviles en medio de la prueba. Las reclamaciones apuntan a que los opositores pudieron aprovechar para copiar. Según el ICS, sin embargo, los hechos denunciados “no se han corroborado en los informes de los jefes de aula, que tienen instrucciones de marcar los exámenes en este supuesto”. El ICS asegura que “hicieron apagar los móviles”.

Sindicatos como CC OO ya han mostrado su “malestar” sobre lo ocurrido pero, ante las demandas de impugnación, serán los tribunales calificadores los que tendrán la última palabra.

El Instituto Catalán de la Salud (ICS), la gran empresa pública que gestiona ocho grandes hospitales y el 80% de la atención primaria en Cataluña, dejará sin servicio una media de 581 camas, aunque la segunda quincena de agosto esta cifra será mayor. El Arnau de Vilanova de Lleida se quedará sin 135 plazas; el Verge de la Cinta de Tortosa perderá 33; el Josep Trueta de Girona, 39, y el Joan XXIII de Tarragona, otras 24. En el área de Barcelona, el ICS cerrará también 34 camas en Viladecans, 78 en el Germans Trias y Pujol (Can Ruti), 103 en Bellvitge y 135 en Vall d’Hebron.

Pero de los 62 hospitales que cerrarán plazas este verano, el que más camas dejará sin servicio será el hospital comarcal de Mora d’Ebre, que se quedará con el 55% de las plazas disponibles (40 camas).

Los sindicatos coinciden en tildar de “poco significativa” e “insuficiente” el pequeño incremento de camas disponibles este verano. “Disponemos sólo de 504 camas más y, si tenemos en cuanta el aumento poblacional en muchas zonas de Cataluña, son insuficientes”, apuntan desde el sindicato CC OO. Por su parte, Metges de Catalunya (MC) critica que los refuerzos en atención primaria “son verdaderamente sustituciones”. “La cobertura asistencial en la Costa Brava se refuerza con facultativos de otros CAP más numerosos de Girona que han tenido que reorganizar la agenda para ofrecer apoyo a Roses, por ejemplo”, advierten desde MC.

El Departamento insiste, por su parte, en que “estos dispositivos podrán dar respuesta tanto a la actividad programada, que disminuye en los meses de verano, como a la atención urgente”. En cualquier caso, la planificación de camas hospitalarias disponibles para el verano es, según Salud, “transitoria y adaptable a las necesidades asistenciales que se produzcan” y podrán reabrir más plazas siempre que se necesiten. “Estas medidas se realizan siguiendo criterios clínicos y sin dejar de llegar a cabo intervenciones con ingreso y de alta complejidad, priorizando la cirugía cardíaca y oncológica”, apunta Salud.

Fuente: El Pais por Jessica Mouzó Quintans

Publicado en sanidad pública | 1 Comentario

La salut: una qüestió de sentit comú


Juan M. Pericàs, metge especialista en Medicina Interna-Malalties Infeccioses a l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador col·laborador Greds-Emconet (UPF), explica les modificacions del model sanitari català des dels anys 80 amb l’objectiu que la part pública inclogui activitat privada, en un procés de privatització i mercantilització de la sanitat públca catalana i espera que l’actual conseller de Sanitat Toni Comín, suposadament “progressista” no es limiti a explicar-nos la situació actual sino que acompleixi la seva paraula i generi un sistema equitatiu, sostenible i desmercantilitzat.

Conferència del conseller Comin a ESADE sobre el model sanitari català. el passat mes de juny

No és gens senzill copsar els matisos dels gestos i maniobres polítiques que esdevenen al bell mig d’un escenari convuls, com ho és una campanya electoral. Els actors polítics en són ben conscients i ho aprofiten per apujar la veu o dir paraules gruixudes enmig d’un oceà d’ambigüitat on es barregen aigües d’escepticisme; una mala maror que predisposa els mariners a escoltar els cants de sirenes mentre les naus es veuen sotmeses a vaivens sorollosos a la “superfície mediàtica”.

A finals del anys setanta, a Margaret Thatcher no se li hagués ocorregut atrevir-se a plantejar privatitzar el sistema nacional de salut (NHS) de forma massiva, cosa que han defensat alegrement els diputats laboristes durant les últimes dues dècades. El pilar central del sentit comú s’havia desplaçat. A Catalunya, això s’està preparant des de fa més de trenta anys i ara som a la batalla final, en què es pot acabar implantant a la consciència col·lectiva que no tothom té el mateix dret a la salut i que pagar per obtenir una millor assistència sanitària és legítim.

Entrevista al conseller Toni Comín. GIANLUCA BATTISTA

En una entrevista a EL PAÍS el 19 de juny, el conseller de Salut Antoni Comín afirmava el següent: “No volem prohibir l’activitat privada dels operadors públics perquè és una font de finançament a la qual no podem renunciar. En aquests moments hi ha molts proveïdors públics que quadren el seu pressupost gràcies a aquesta activitat privada. El que hem de fer és regular-la bé per minimitzar els riscos d’equitat que aquesta activitat genera”. Com és això? On estan les xifres concretes que sostinguin l’afirmació que globalment la pública “quadra pressupostos” gràcies a l’activitat privada? Per què encara parla d’allò “públic” quan realment vol un govern creixent controlat per la ideologia i interessos privats? Sabem perfectament que les modificacions del model català esdevingudes des dels anys vuitanta han perseguit que la part pública inclogui activitat privada i depengui d’aquesta, però no volem d’un suposat polític “progressista” que ens expliqui quin és l’status quo, sinó que acompleixi la seva paraula i generi un sistema equitatiu, sostenible i desmercantilitzat. No volem que se’ns insulti, com a usuaris i pagadors, i per tant fideïcomitents del CatSalut.

És evident que Comín, llicenciat en filosofia, ha llegit Kant, Locke i Rousseau i per tant sap que ens enganya quan ens vol fer creure que ens tracta com agents madurs d’una relació fiduciària establerta a la Constitució, individus responsables amb veu i vot, capacitat d’informar-nos i d’exigir dels nostres representants que persegueixin el bé comú i no el de determinades elits. És difícil d’entendre com un individu suposadament d’esquerres pot caure en oxímorons tan descarats com el de garantir l’equitat, que no és un terme econòmic sinó principalment ètic, en un ambient mercantilitzat.

A tots ens preocupa la nostra salut, la pròpia i l’aliena, perquè sense un sistema sanitari realment públic, equitatiu i de qualitat ningú no té cap garantia. Així doncs, no deixem que ens imposin el seu sentit comú.

Font: El País

Publicado en Privatización, sanidad pública | Etiquetado , | Deja un comentario

CDC ‘va cedir’ un hospital públic a una empresa que li va donar 80.000 euros


La Generalitat va autoritzar el 2014 que una fundació traspassés a la companyia un contracte de 500 milions.

L’hospital Duran i Reynals, a l’Hospitalet de Llobregat. GIANLUCA BATTISTA

El Govern d’Artur Mas (CDC) va autoritzar el 2014 una operació sense precedents en la sanitat pública espanyola: la cessió a una empresa privada d’una gran adjudicació de 500 milions per gestionar durant 30 anys un hospital públic que fins llavors administrava una fundació. Encara que fundació i companyia estan vinculades al mateix grup empresarial (Hestia), el cas té grans implicacions econòmiques perquè suposa transferir, sense passar per concurs públic, el macrocontracte des d’una entitat sense ànim de lucre (i que per això surt amb avantatge en les licitacions) a una companyia que sí que el té. La Fundació Sociosanitària de Barcelona (FSSB) havia aconseguit entre el 2007 i el 2013 una mitjana de 630.000 euros de resultats positius, diners que per llei estava obligada a reinvertir en millores assistencials. Després de la cessió, i fins al 2036, la companyia podrà dedicar aquests resultats a engrossir els seus beneficis.

La Generalitat va autoritzar la cessió després que el grup Hestia hagués donat a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) 80.000 euros a finals del 2010, quan Artur Mas encarava les eleccions que el van catapultar a la presidència de la Generalitat. El llavors gerent del partit, Germà Gordó, va ser com a conseller de Justícia el màxim responsable polític que l’operació tirés endavant. Els pagaments es van realitzar a través de les dues fundacions de CDC –Catdem i Fòrum Barcelona–investigades per un jutjat del Vendrell (Tarragona) pel finançament il·legal del partit.

La història del cas es remunta a l’últim any de govern de Jordi Pujol, el 2003, quan la Generalitat va adjudicar la construcció d’un centre sociosanitari de 400 llits per a malalts crònics i psiquiàtrics, avui anomenat Hestia Duran i Reynals. El concurs establia l’“adjudicació preferent a entitats sense ànim de lucre” i FSSB va resultar ser l’única entitat que es va presentar. El contracte es va signar el 15 de desembre d’aquest any, un dia abans que el socialista Pasqual Maragall substituís Pujol al capdavant de la Generalitat. L’adjudicació consistia en una concessió administrativa per la qual FSSB havia d’invertir més de 15 milions d’euros a rehabilitar una part del complex sanitari Duran i Reynals, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) per instal·lar aquí el nou centre.

L’hospital, després de tres anys d’obres, va obrir el 2006, any en el qual van començar a comptar els 30 anys de contracte. FSSB, que rebia més de 16 milions d’euros a l’any de la Generalitat, va obtenir uns bons resultats econòmics des del primer exercici, amb un excedent que va anar creixent des de 20.000 euros el 2007 fins a més d’un milió el 2012 i el 2013.

A l’abril d’aquest any, no obstant això, la fundació va sol·licitar a la Generalitat desprendre’s del contracte en favor de l’empresa Clínica Secretari Coloma (avui SSR Hestia). Segons els documents de l’expedient administratiu als quals ha accedit EL PAÍS, l’entitat va justificar el canvi pel seu desig de “retornar als seus orígens”, que segons un portaveu de l’empresa “era la tutela de pacients psiquiàtrics totalment o parcialment inhabilitats judicialment”. La memòria dels comptes de FSSB el 1998, els primers complets després de la seva constitució el novembre del 1997, destaca entre les finalitats de l’entitat “l’assistència sociosanitària” i la “investigació”. La tutela de malalts psiquiàtrics, que també figura en l’article 4 dels estatuts de l’entitat, ni tan sols és esmentada als comptes.

La petició del grup Hestia va donar peu a un complex procés administratiu que va durar més d’un any i va requerir una desena d’informes de tres conselleries de la Generalitat: Salut, Benestar Social i Justícia. Les dues primeres havien d’aprovar el canvi perquè eren les que finançaven el centre sociosanitari. Justícia havia de donar la seva autorització perquè d’ella depèn el Protectorat de Fundacions, l’organisme que vetlla pel bon fer d’aquestes entitats a Catalunya.

La més important de les tres era la de Justícia, ja que l’operació suposava que FSSB es desprengués d’una activitat que li reportava el 93% dels recursos que estava gestionant. Salut i Benestar Social van esperar per a això al fet que la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques donés la seva autorització, el juliol del 2014, per iniciar els seus procediments.

La resolució de Justícia acceptava el pla presentat per Hestia, que preveia la transmissió íntegra dels actius i passius de FSSN relacionats amb la seva activitat assistencial a l’empresa Clínica Secretari Coloma. Entre els actius, destacava el macrocontracte amb la Generalitat. Entre els passius, el deute financer de 12 milions per les obres de reforma a l’hospital, deute que pagava i segueix pagant el concert amb Salut.

Justícia va acceptar també la proposta d’Hestia que l’empresa “compensés” la fundació pel valor del contracte que li cedia. La quantitat fixada, també proposada per la companyia, ascendeix a dos milions d’euros. Aquesta xifra suposa el 0,6% dels 330 milions d’euros que Hestia percebrà pel contracte fins al 2036 i ascendeix als resultats positius obtinguts per FSSB només en els dos exercicis anteriors. SSR Hestia va assumir finalment la gestió de l’hospital l’1 de juny del 2015.

Malgrat la magnitud del canvi, la Generalitat mai ho va fer públic. El cas no va ser portat al Consell de Govern ni al Parlament català i tampoc va ser recollit pel Diari Oficial de la Generalitat, que sí que havia publicat el 2013 la sol·licitud d’Hestia per modificar el contracte. El Servei Català de la Salut (CatSalut) tampoc va portar l’assumpte al seu Consell de Direcció, en el qual estan representats sindicats i associacions de pacients.

Un portaveu d’Hestia nega que la donació feta a CDC el 2010 busqués aconseguir un tracte de favor de la Generalitat. Recorda que van passar més de dos anys entre la contribució i la petició, i insisteix que la raó de tot va ser l’“interès de la fundació a centrar-se en la seva activitat de tutela”. Les conselleries de Salut i Justícia, que avui estan en mans d’ERC, afirmen per la seva banda que els processos administratius van complir tots els tràmits i no entren a valorar la decisió de l’anterior Govern.

UNA DONACIÓ EN PRECAMPANYA

Després set anys d’un tripartit que en els últims mesos mostrava símptomes clars d’esgotament, CDC es preparava el 2010 per tornar al Govern de la Generalitat. Aquest va ser el moment en el qual el grup Hestia va donar al partit 80.000 euros, aportació que va dividir en dos pagaments. Un el va fer l’empresa Clínica Secretari Coloma (avui SSR Hestia) el 26 d’octubre del 2010, un mes abans de les eleccions, a la Fundació CatDem. Una altra empresa del grup, Gestió de Centres Sociosanitaris (avui Hestia Alliance), va fer l’altre a la segona fundació en l’òrbita de CDC, Fòrum Barcelona.

Les dues entitats estan sent investigades en el conegut com acas 3% pel cobrament de comissions il·legals per al partit a canvi d’adjudicacions d’obra pública. Hestia no figura entre les empreses investigades, segons la informació que ha transcendit fins al moment.

El grup Hestia, sorgit d’un grup de professionals i petites clíniques catalanes, s’ha consolidat en els últims anys com un prestador potent de serveis sociosanitaris per a malalts crònics i psiquiàtrics, amb una dotzena d’empreses radicades a Catalunya i una altra a Galícia. El grup gestiona mitja dotzena de centres finançats per la Generalitat i n’és propietari d’un altre dedicat a l’assistència privada.

L’estructura societària del grup s’articula com un triangle amb tres nivells. A la base hi ha els centres sociosanitaris, les accions dels quals són propietat de les empreses Bukauding, Drury i Hestia Alliance, les dues primeres dedicades a activitats immobiliàries, segons el Registre Mercantil. A la cúspide se situa Bimpedi, que des del 2012 actua com a capçalera del holding i consolida els resultats del grup.

Hestia va facturar a Catalunya un total de 30 milions d’euros el 2014 (últim any amb els comptes dipositats), dels quals el 90% procedeix de contractes públics. Els beneficis en els últims exercicis han oscil·lat entre els quatre i els sis milions d’euros anuals. Els accionistes, que l’empresa no ha fet públics, van ingressar el 2014 un total de 4,5 milions en forma de dividends. Amb l’operació de l’hospital Hestia Duran i Reynals, el grup empresarial aconseguirà augmentar la seva facturació més d’un 50%.

Les altres activitats destacables de la fundació —que després de desprendre’s de l’hospital va passar a anomenar-se Fundació Hestia—han estat en els últims anys el finançament de beques per més de 700.000 euros per complementar l’assistència sociosanitària a persones sense recursos, la posada en marxa de menjadors socials i el desenvolupament de programes d’investigació i suport a pacients psiquiàtrics i persones grans.

Font: El País. Autor: Oriol Güell.  Investigacion@elpais.es

 

 

 

Publicado en Privatización, sanidad pública | Etiquetado | 2 comentarios