A ran del post publicat a Punts de Vista Bioética y política, traducció de la provocadora crítica que ha escrit Arthur L Caplan, «The proper ends do justify the means«, el company Toni Barbarà comenta el tema en unes primeres reflexions que volem iniciar des de Dempeus per la Salut Pública i que tenen, a més, una especial actualitat per la pèrdua recent de Raimón Panikkar, un home savi i una autoritat mundial en molts de temes, i en especial en la defensa de la mort digne. Reproduïm, a més, un treball d’Antoni Barbarà de la passada primavera en el número inaugural de la revista roig.
Aquest és un temari de gran transcendència que, a Dempeus, tenim tot just encetat i sobre el que haurem d’anar produint, debatent, treballant…
És un fet constatable que com a gran paradoxa vivim temps d’enormes avanços tecnològics que posen en qüestió normes i usos tradicionals en medicina i per tant la seva mateixa base deontològica i ètica. Les revolucions tècniques i de recerca han anat definitivament molt més ràpides que no pas la maduresa del pensament filosòfic i de l’evolució moral. Un cop més els interessos econòmics i el lucre han condicionat aquest debat, o simplement l’han arraconat com a cosa de romàntics i humanistes demodés negant la seva extraordinària importància. Al pes de les religions i les tradicions a cada lloc i moment s’hi han sumat en pocs anys enormes convulsions produïdes per les innovacions en diagnòstic, terapèutica i tractament.
Res no s’escapa de la “i-lògica” del negoci i del mercat. Per suposat tampoc el patiment humà,la vida o la mort. Per això ens cal obrir també des de Dempeus per la salut pública un terreny tant apassionat com compromès. Hipòcrates i el seu jurament són avui una relíquia obsoleta, però les noves tècniques pateixen d’una evident manca de raonament, de consens i fins i tot d’autenticitat.
Per això avui en dia, situacions extremes, guerra al límit, acarnissament terapèutic, cures pal·liatives, eutanàsia i/o bon morir, negoci para-mortuori, vida vegetativa, etc. són temes de total actualitat, malauradament, poc i malament tractats.
Viure ? És clar ! Quan? fins quan? en quines condicions? de quina manera? amb quines aspiracions, penalitzacions, limitacions, gratificacions … ? On és el mínim de cadascú pel que fa a dignitat exigible i acceptable?
Inevitablement haig de recordar aquí al molt savi Raimón Panikkar, que aquest dies (amb 91 anys) ha mort, dignament, a la seva casa de Tavertet. Un record i un homenatge, senzill i discret com ell mateix per un home que ens ajudava en com abordar totes aquestes incògnites. Deia Panikkar: “La por és la falta de confiança en un mateix “… o encara: “ Què no sap que s’ha de morir? ¿A què ve tanta desesperació?
Bioètica
En una aproximació etimològica, “Bioètica” significa textualment vida i ètica, o el que és el mateix la intersecció d’aquells temes propis de la biologia amb els de l’ètica. I en rigor el seu estudi i desenvolupament científic.
És ja una evidència que afrontem doncs, quelcom d’important, gairebé de transcendent. És quasi tan cert com que paradoxalment menystenim el tema, el defugim , el banalitzem o simplement l’ignorem. En contraposició, a les civilitzacions i les cultures clàssiques, on aquesta matèria era digna de les majors prioritats, fins aixecar-se al nivell d’allò filosòfic, polític, teològic, avui és un tema que fa mandra. Que no està ben vist socialment i això malgrat haver adquirit un caràcter dinàmic i mutant evident. Les novetats que suposen la revolució bio-tecno- mèdica haurien de posar en primera línia de reflexió la bioètica. Però certament no és així. Probablement el noble exercici de “pensar” més enllà del que ens està programat i predeterminat a curt termini esdevindria una activitat potencialment perillosa pel sistema imperant.
Avui la Bioètica no passa de ser una assignatura, com a molt un grau, o una especialitat màster, que no una disciplina; menys encara un tronc filosòfic conscient, malgrat acabi alineant el personal en adscripcions ideològiques, polítiques i socials (pro o anti avortament per exemple).
Així doncs, hi ha enormes canvis i molt ràpids: una veritable revolució tecnològica
I per contra, un magma cultural objectivament empobrit i amb notòries mancances de reflexió humanística i social. Una punyent contradicció es troba en l’aportació continuada de nous avenços tecnològics, sense temps material (ni voluntat de trobar-ne) per fer una ubicació cultural, ni social, ni ètica. I el pensament dominant, el neoliberalisme campant, accelera innovacions a cop de fet consumat i de pragmatisme subaltern als interessos de mercat.
Tanmateix, cal emmarcar aquesta anàlisi dins els determinants de concepció religiosa, ideològica, cultural… Històricament el factor religiós ha estat protagonista i la seva vinculació preceptiva en les formes jurídiques. Normatives socials segons la corrent civilitzatòria: judeocristiana, islàmica, brahamista, budista, sintoista, etc. A partir d’aquestes arrels, entendrem la base cultural i conceptual hegemònica instal·lada socialment, en cada lloc i moment. En la situació contemporània haurem de considerar també les gran línies de pensament majoritàriament acceptades, imposades i esteses mitjançant els mass media en aquest fenomen que coneixem com a globalització, també cultural, és a dir, uniformització i massificació del missatge a escala planetària. Allò “moral” ha estat sobtadament substituït per allò útil, eficient, immediat, productiu, guanyador.
La Deontologia mèdica que avui trobareu està vinculada a un comitè corporatiu de bona praxis o a la vigilància del respecte a codis disciplinaris i professionals, no pas a una acceptació oberta de l’escala de valors.
Fins aquí per tal d’establir unes autentiques claus de comprensió i d’interpretació de la realitat. La contradicció fonamental capital- treball esdevé aquí formulada com a contradicció capital-salut.
I tot just ara podrem enumerar un tant ampli, com suggerent i incomplet, llistat de grans temes:
Uns de “clàssics”:
– Dret a morir dignament. Eutanàsia, activa i passiva. Cura d’ “estats vegetatius crònics”. Grans discapacitats, físiques i/o psíquiques i/o sensorials.
– Jurisprudència. Marc legal. Obsolescències i buits normatius. Garanties i/o riscos assumibles, assetjament i mercadeig judicial, i medicina «defensiva».
– Acarnissament terapèutic. Intervencions cruentes i/o de risc. Noves teràpies, protocols de consentiment i coneixement de riscos i possibles efectes secundaris. Cures pal·liatives i terminals. Sedació i analgèsia pactades.
– Interrupció voluntària de l’embaràs. Avortament, dret i cobertura. Anticoncepcions, velles i noves. Reproducció assistida i planificada. Fertilitat. Diagnòstic pre-peri- natal i alternatives.
Uns més “nous” i actualitzats:
– Clonació. Selecció prenatal. Genoma i cariotip. Determinació genètica i ADN. Medicina genètica. Impacte ecològic i bioètica. Transgènics, OGM, contaminants químics.
– Sexualitat. Sexologia. Escenaris socials i legals. Canvi de sexe. Agressions rituals sobre òrgans sexuals per motiu de credo pseudo religiós: des de mutilacions criminals com ablacions
de clítoris, passant per opinions sobre circumcisions neonatals.
– Donació d’òrgans. Donació de teixits i de sang. Trasplantament d’òrgans i multiorgànics. Mercadeig d’òrgans. Viabilitat i criteris.
Alguns profundament socials, polèmics, actuals:
– Noves patologies i manca d’atenció adient. Malalties rares i infreqüents.
Protocols o tecnologia versus personalització. Nous fàrmacs, vacunes,… pros i contres; o negocis milionaris.
– Atencions personals i serveis socials. Determinants en salut. Relació persona- equip salut- entorn social. Desigualtats per motiu de gènere, classe, 17 origen, raça, discapacitat..
Inequitats en vida i salut.
– Salut com a dret, o salut- mercaderia. Privatitzacions. Copagaments o re-pagaments. Exclusions i carteres de serveis. Parasitació del sector públic per part d’empreses privades i amb afany de lucre. Empoderament i noves formes de participació social. Xarxes socials i cibernètiques en salut.
– Estils de vida emergents i conseqüències en salut. Addiccions a substàncies.
– Banalització sanitària i modes: Cirurgia «estètica» i plàstica.
– Subproductes mercantilitzats: publicitat i mercat de fàrmacs, serveis pretesament saludables. Reality shows amb identificacions de paternitat per ADN. Regals i ofertes de pròtesis i plàsties…
Veure també Bioética y política.
Dempeus per la salut pública 