Hem rebut una carta d’en Josep Carbonell (recordeu la gota malaia?), on ens notifica del seu testimoni en el vídeo del tercer capítol sobre les Síndromes de Sensibilitat Central. És el tercer vídeo d’ UN VIATGE PEL LABERINT DE LA VERGONYA. Els tres capítols són:
.
1. Records de viatge
2. Eppur… NON si muove
3. Anatomia d’una invisibilitat
Creiem que és un testimoni important i esperem que tingui la difusió que mereix i que serveixi per ajudar a entendre aquestes terribles malalties que són “invisibles” per la societat.
.
Benvolguda/benvolgut,
En el desè aniversari de la meva presa de contacte amb les Síndromes de Sensibilització Central (SSC), he cregut oportú intentar posar en ordre algunes idees, opinions i conclusions basades en la meva experiència personal i alhora fer-les públiques a través dels mitjans que ens permeten les noves plataformes. Ho faig impel·lit per una necessitat personal i des de la creença -tal vegada ingènua- que contribueixo, ni que sigui una mica, a neutralitzar les poderoses forces que es mouen sigil·losament cada dia per tal d’ofegar, ignorar i menystenir l’abrupta realitat d’aquestes malalties. Forces emanades de tèrbols interessos econòmics i polítics i que tenen l’objectiu de confondre l’opinió pública i de crear escletxes profundes, boires conceptuals que puguin afectar, fins i tot, les decisions de metges, forenses i magistrats. Forces capaces de perpetuar la incertesa, fins i tot, on la ciència ja ens diu que no hi és.
Per a qui no ho tingui gaire clar, recordaré que sota la denominació de Síndromes de Sensibilitat Central (SSC) ens referim actualment a un grup de malalties que comparteixen una elevada comorbiditat i, sobre tot, que tenen la característica comuna d’una hipersensibilització del SNC, fet que comporta un amplíssim ventall simptomàtic, tenen caràcter multisistèmic i poden arribar a ser absolutament inhabilitants per a les persones que les pateixen. Aquestes malalties comencen a tenir una presència molt important a la nostra societat, molt lluny dels llindars de les anomenades “malalties rares” i són, principalment, la Encefalomielitis Miàlgica (malconeguda com a Síndrome de Fatiga Crònica i malanomenada sovint com a “fatiga crònica”), la Fibromiàlgia i la Sensibilitat Química Múltiple.
En aquest tercer capítol m’aturo en la suposada invisibilitat d’aquestes malalties.
Moltes gràcies per la teva atenció… i salut!
Josep Carbonell
Afegim un link al Documento de Consenso sobre SQM del Ministerio de Sanidad del 30 de novembre de 2011 que es cita repetides vegades en els vídeos i del que ja vàrem donar notícia en el post Sobre el Documento de Consenso sobre SQM del Ministerio de Sanidad (anterior).
Dempeus per la salut pública 