Com cada mes, en Josep Carbonell publica, on pot i li deixen, la seva particular «gota malaia» per intentar arribar a que l’escolti la Consellera Capdevila. Aquí a Dempeus ens fem resò d’aquesta crida d’atenció, publicada ahir al diari AVUI i que ens envia en Josep.
La síndrome de fatiga crònica
El passat dia 12 el Parlament va aprovar la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència. La consellera Capdevila apareixia al mig de la foto i ens presentava, tot invocant drets fonamentals, una florida glossa sobre el «canvi de paradigma» que representa aquesta llei. Aquell mateix dia se celebrava el Dia Mundial de la Síndrome de Fatiga Crònica, una celebració que enguany hem percebut sospitosament ofegada a Catalunya.
Pocs dies abans, s’havia fet públic que a la Vall d’Hebron atenen uns 90 casos de síndrome de fatiga crònica en nens i adolescents. Joves a qui, com ha succeït amb el meu fill, la conselleria d’Acció Social i Ciutadania negarà que sigui una afectació real, per molt documentada clínicament que estigui, i els titllarà de farsants o de depressius.
Conec bé les circumstàncies que pateixen els joves afectats per aquesta cruel malaltia, i el comportament que reben de l’administració només puc qualificar-lo de criminal. I avui, 21 de maig, fa exactament dos anys que el Parlament, unànimement, va aprovar la resolució 203/VIII, per la qual s’adquiria el compromís de crear en un any 16 unitats pluridisciplinàries d’atenció a la síndrome de fatiga crònica. Aquell dia molts malalts i afectats vam creure de debò que alguna cosa canviaria? Que n’és de bonica, la primavera!
Josep Carbonell Mestre
Barcelona
Font: Avui
Dempeus per la salut pública 