Rebel·lió Primària


Doncs si Comín diu que ha complert el 80% del seu Pla, i estem com estem, ens deixa poca esperança. Anem llestos! Rebel·lió Primària i més


 

https://rebelionprimaria.wordpress.com/
Si trabajas en un centro de asistencia primaria, público y los pacientes pueden conseguir una visita antes de las 48h…

Si cuando coges vacaciones o tienes la mala suerte de ponerte enfermo, o haces un curso, te sustituyen…

Si tienes tiempo suficiente para hacer bien las visitas presenciales, las virtuales, las administrativas, las telefónicas, los domicilios agudos, los domicilios crónicos…

Si cuando pides una prueba complementaria o una visita al especialista se consigue en un plazo razonable… ¿Qué es un plazo razonable? No sé, ponte en lugar del paciente.

Si no tienes un contrato precario, has cobrado todas las pagas extras y los objetivos que habías pactado con tu empresa y se facilita la conciliación familiar…

Si los que están arriba tuyo, defienden la Sanidad Pública y No la privatización y fortalecen la Asistencia Primaria…

Entonces: ¡FELICIDADES!

Dime donde trabajas que en cuanto pueda me pido el traslado.

Pero si no es así,
¡REBÉLATE, ORGANÍZATE, ÚNETE!

Firma un manifiesto adaptado a tu centro.

¿Cómo?

En el link que hay aquí debajo está todo bien explicado:

https://docs.google.com/document/d/1Z…

Publicado en sanidad pública | Etiquetado , | Deja un comentario

Les Marees Blanques al Congrés dels Diputats presenten 38 mesures imprescindibles


“A través de los recortes se ha abierto la puerta al mercantilismo de la salud, asimismo se ha acrecentado el dolor social por el colapso hospitalario, las listas de espera, la deriva de la atención primaria y hospitalaria y la ausencia de la prevención y promoción de la salud. Esperemos que en el hemiciclo se potencie el eco de los puntos del documento para responder a las necesidades sociales de sanidad y salud, imprescindibles en nuestro Sistema Público Sanitario y de Salud público, universal, equitativo, de calidad y digno”

Aquesta es la petició  que les Marees Blanques de tot l’estat espanyol  han dirigit a la classe política, presentant al  Congrés dels Diputats el document de Barcelona, que conté els 38 punts que conjuntament totes i tots defensem. Punts que no poden ser objecte de negociació. El  document es fruit de la Tercera Coordinadora Estatal de Mareas Blancas que va tenir lloc a Barcelona el passat mes de gener. Finalment i després de la Cuarta asamblea s’ha presentat .

En que quedarà tot plegat? De moment hem posat sobre la taula una problemàtica comuna, que amb especialitats, en afecta a tots: la vulneració del dret a la salut,  el desballestament del sistema sanitari públic i els procesos de privatització.

De la revista  de premsa  en podem destacar :

La Marea Blanca pide en el Congreso que la Sanidad vuelva a ser al cien por cien universal La organización entrega a la Comisión 38 puntos para recuperar el Sistema de Salud en toda su extensión y calidad a Diario 16

La Marea Blanca Estatal llega al Congreso para que se acote el negocio privado en la sanidad pública a El Boletín

La Marea Blanca pide al Congreso blindar el derecho a la salud en la Constitución y derogar la ‘prescripción enfermera’ a Infosalus i a ncuatro

La Marea Blanca pide al Congreso blindar el derecho a la salud en la Constitución El representante de Galicia subraya que “únicamente una sanidad cien por cien pública puede garantizar un acceso de calidad y universal” en el Correo Gallego

 

 

Publicado en Ley 15/97, Real Decreto-Ley 16/2012, sanidad pública | Etiquetado , , | Deja un comentario

Grans veritats documentades sobre les llistes d’espera a la sanitat catalana


 Marta Escobar Martí a el nacional.cat planteja i documenta dues grans qüestions sobre la sanitat pública catalana:

Com afecten les llistes d’espera la nostra salut?

Com ha conviscut la sanitat pública amb la privada?

que reproduim més endavant. Comencem però amb

Les veritats sobre les llistes d’espera a la sanitat catalana

quirofan acn verge de la cinta Sospitava que alguna cosa no anava bé al seu ull dret i va anar al CAP a visitar-se al metge de capçalera. Al Manolo li va sortir al gener d’aquest any una berruga a la parpella, però el seu doctor només va dir-li que era una “berruga comú” i que, si se la volia treure, no entrava per la Seguretat Social. Quan va veure que cada dia que passava la berruga creixia més, se li va posar d’un “color molt lleig” i, fins i tot, li sagnava, va decidir anar a la mútua i pagar la visita.

Allà van dir-li que el que tenia podia ser cancerigen i que s’havia de treure com més aviat millor. Com que ell no és de cap mútua, va decidir tornar al metge de capçalera i presentar-li l’informe del centre privat. En veure’l, i també en observar com havia evolucionat la berruga, el seu doctor va dir-li que en 10 dies li diria alguna cosa per entrar imminentment al quiròfan.

En veure que la Seguretat Social no li deia res, va posar fil a l’agulla i va decidir pagar per operar-se a la mútua

Però van passar els 10 dies i el Manolo no va saber res de la Seguretat Social. La berruga cada vegada creixia més ràpidament i, al cap d’un mes, s’hi va tornar a posar en contacte i van justificar-se dient-li que “encara no tenim el teu informe per poder-te trucar”. Va ser llavors quan va decidir posar fil a l’agulla i anar a la mútua perquè l’operessin allà. No es volia arriscar a desenvolupar un càncer mentre “esperava” que algú de la sanitat pública li donés alguna resposta.

De fet, no ha estat fins aquest dijous 4 de maig que el Manolo ha rebut un missatge de l’hospital. Un missatge en què només li donaven visita pel proper 29 de juny, en lloc de donar-li, més de quatre mesos després, hora per a l’operació.

Si hagués esperat, segurament “hauria d’haver fet quimioteràpia”

El Manolo se n’ha sortit i, en principi, no li ha quedat cap seqüela, tot i que s’ha d’anar fent controls rutinaris. Però ja el van avisar que havia tingut sort d’haver tirat pel dret i haver-se operat per la mútua perquè, en cas que hagués esperat, segurament “hauria d’haver fet quimioteràpia“. De fet, la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez posava damunt la taula en aquest mitjà que les llistes d’espera “no són innòcues”, perquè “si són malalties agressives poden rebre empitjoraments i, d’estalviar-te la quimioteràpia, potser n’has de fer”.

Aquest és el relat del Manolo a El Nacional, la seva història, una de les desenes que molts pacients poden explicar. Però, com ha evolucionat la sanitat amb la crisi i com ens afecten les llistes d’espera?

Pagar la salut

La crisi ha deixat una gran cicatriu en molts aspectes de la vida de la ciutadania i les retallades s’han deixat notar en els aspectes quotidians de les persones. La sanitat és un dels pilars essencials a nivell universal per a tothom, i és que la nostra vida depèn, i molt, del sistema de salut de cada país.

Les dificultats econòmiques dels governs i les retallades han portat de la mà un canvi substancial en el món sanitari, que ha afectat el funcionament d’un sistema que, a Catalunya, sempre s’ha caracteritzat per ser pioner i capdavanter en molts aspectes.

Una infermera d’un hospital públic català explicava a aquest mitjà que precisament “les retallades han influït en tot: pel que fa al pacient, hi ha més esperes, menys quiròfans i s’ha retallat en pressupostos”.

Les llistes d’espera a Catalunya s’han tornat a incrementar i el 2016 hi havia més pacients esperant a ser intervinguts que el 2014 i el 2015

Ara, però, tot i que alguns polítics apuntin que es va sortint de la crisi -fa pocs dies, el portaveu de Pressupostos del PP, Jaime Olano, va demanar a l’oposició que “reconegui el que avui ningú dubta que estem sortint de la crisi”-, les persones en llista d’espera per ser intervingudes a Catalunya s’han tornat a incrementar aquest darrer any i el 2016 hi va haver més persones que van canviar d’any esperant a ser intervinguts que el 2014 i el 2015.

De fet, el Manolo va haver de pagar uns 1.400 euros per ser intervingut per la via privada entre el cost de l’operació, del cirurgià i de les visites a la consulta. Feia 11 anys, havia tingut un problema similar, aquella vegada, però, al coll. La “diferència” va ser, segons explica, que llavors “em van operar en només 10 dies”.

Anys negres

Els pitjors anys de les llistes d’espera per a les intervencions quirúrgiques van ser entre el 2011 i el 2013. El 2011 va ser l’any en què més persones hi havia a Catalunya esperant a ser operades (193.879 a final d’any), el 2012, l’any en què més temps havien d’esperar els pacients (267,3 dies de mitjana) i el 2013, el pitjor any per a les intervencions cardíaques, que van veure com s’incrementaven les persones en llista d’espera per ser intervingudes (800 a finals d’any), així com pujava el temps d’espera de manera escandalosa, passant de 69,75 dies el 2012 a 127,8 el 2013.

Conèixer del cert les dades de les llistes d’espera o del nombre d’operacions anuals d’anys enrere ha estat complicat perquè, segons ha justificat el Departament de Salut a aquest diari, “no estan disponibles, atès que fa uns anys Salut va modificar els terminis màxims de referència per a l’accés als procediments quirúrgics, per a les proves diagnòstiques i per a les consultes d’atenció especialitzada, de manera que no seria correcte comparar variables diferents”.

Algunes, però, s’han pogut trobar en informes del Departament que s’han perdut en les hemeroteques i, d’altres, s’han hagut de quedar en blanc davant la dificultat d’aconseguir-les. Segons la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, “posar les dades sobre la taula és visualitzar un problema”, així com “les diferències que s’han fet evidents”.

La polèmica Boi Ruiz

L’exconseller de Salut Boi Ruiz, que va estar al capdavant de la sanitat catalana durant poc més de 5 anys (desembre 2010-gener 2016), va generar molta polèmica tant en l’àmbit sanitari, com entre la ciutadania. Però, segons els professionals de la sanitat que han parlat amb aquest mitjà, el debat ja venia de l’època de Marina Geli, consellera de Salut entre el 2003 i el 2010 i a qui la crisi la va enganxar de ple a la conselleria.

“Tot és un desastre des de fa 10 o 12 anys”, es lamentava el director de l’equip mèdic del CAP Raval Sud, Jaume Morató, a aquest mitjà, mentre que la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona afegia que no només “portem 10 anys en situació de crisi”, sinó que també “és impossible recuperar el nivell adquisitiu que teníem per sota del 2010”, perquè “el pressupost d’enguany no serà capaç de renovar, de fer inversions, ni de millorar els sous dels professionals”.

Les retallades van començar a l’època del tripartit, però s’han estès en el temps. Amb Boi Ruiz es van retallar més de 1.300 milions d’euros en sanitat -que representaven més de 200 euros anuals per cada català-, els pics en les llistes d’espera -entre persones i temps- es van incrementar molt per sobre de l’habitual, es van tancar llits i quiròfans als hospitals i els professionals van veure com retallaven els seus salaris, mentre havien d’assumir exactament la mateixa feina o més de la que feien.

No va passar ni un mes des que va ser nomenat conseller, que ja encendre el primer foc instant els ciutadans que es fessin d’una mútua. De fet, ho va recomanar “totalment” i va afegir que “sort en tenim nosaltres que els 26% dels catalans tinguin una assegurança mèdica privada”.

La primària, infravalorada

L’atenció primària als CAP també ha estat molt afectada per l’increment de les llistes d’espera als hospitals públics. Així ho afirma Morató que, lamentant-se que “la primària sempre ha estat infravalorada”, assegura que, a més, “ha de suportar les llistes d’espera més avançades”.

Un exemple d’això és com s’han incrementat les visites de pacients als CAP que esperen per ser operats de cataractes, pròtesis de maluc o pròtesis de genoll, entre altres.

El director de l’equip mèdic del CAP Raval Sud explicava que moltes d’aquestes persones, mentre esperen a ser intervingudes, van a visitar-se al seu metge de capçalera. I això també incrementa les llistes d’espera, en aquest cas de l’atenció primària.

“Molta gent ha deixat les mútues i ve al CAP perquè no tenen diners per pagar-la”

A més, Morató assegura també que “molta gent ha deixat les mútues i ve al CAP perquè no tenen diners per pagar-la”. Tot aquest increment de pacients que van als CAP per visitar-se influeix en negatiu l’atenció que reben. “S’aparta el contacte amb el malalt per solucionar-ho virtualment”, es lamenta Morató, al mateix temps que posa de manifest que “no hi ha recursos per atendre tanta gent”.

La solució, com per gairebé tots els entrevistats, és “posar-hi més diners” perquè, si es continua pel mateix camí, “tot es va endarrerint i acaba derivant en un deteriorament progressiu” de la sanitat.

Peonades

Aquestes operacions, que generalment no van incloses dins les patologies greus o urgents, s’han pogut solucionar durant molts anys gràcies a les operacions de tarda o peonades.

Els cirurgians, infermeres i part del personal sanitari dediquen hores extres -pagades amb diners públics, segons la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe– a operar els pacients amb patologies menys urgents que les cardíaques o oncològiques, entre d’altres. Això, segons Bisbe, es va deixar de fer durant la crisi i, actualment, es comença a reprendre aquesta activitat.

Aquesta és una manera de reduir les llistes d’espera i, també, era una activitat a la qual els metges ja estaven acostumats i, per tant, al salari extra que cobraven per fer-ho que, en els darrers anys, han vist reduït el seu sou al voltant d’un 20%.

La vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona afirma que “la pèrdua ha estat, sobretot, a nivell adquisitiu dels metges”

“La pèrdua ha estat, sobretot, a nivell adquisitiu dels metges”, vol fer saber Bisbe, que té clar que les retallades han afectat més la butxaca dels professionals, que no pas els pacients, que “ho han notat poc perquè continuen valorant bé l’atenció sanitària”.

Segons una membre de CCOO de Sanitat, aquest pla de xoc per reduir les llistes d’espera podria haver-se fet diferent. “Es podria agafar gent nova de fora, no pagar extra als que ja hi són, perquè així la sanitat sortiria molt més barata”. Bisbe, però, sosté que “no hi ha metges especialistes de sobres” i que, per tant, “si vols activitat extra a la tarda has d’utilitzar el que tens”.

Ball de xifres

Les xifres evidencien, en certa manera, que les peonades o operacions de tarda es van deixar de fer durant els pitjors anys de la crisi. De fet, si s’observen els números globals de les intervencions de cataractes, pròtesis de maluc i pròtesis de genoll -tornant a tenir en compte que falta alguna dada- es pot veure com a partir del 2008 aquestes intervencions comencen a caure.

Ara bé. El número de persones en llista d’espera es va mantenir en xifres similars fins el 2011 i, a partir d’aquell any, s’observa un increment en els pacients en espera que s’ha mantingut fins a dia d’avui. Fins i tot, el 2016 els pacients havien d’esperar més temps a ser intervinguts que el 2011.

A banda d’això, si separem les dades de les tres intervencions es pot veure una evolució un xic diferent. Mentre que les operacions de cataractes i les pròtesis de genoll s’han incrementat, les intervencions per les pròtesis de maluc han disminuït en aquests darrers dos anys.

Avui en dia, per exemple, es fan més operacions de cataractes que el 2004 i tot tenint en compte que és la intervenció que té més gent en espera, però, en canvi, també hi ha més pacients en llista d’espera.

Mentrestant, les intervencions de pròtesis de maluc s’han mantingut més o menys en les mateixes xifres al llarg dels anys i, de fet, el 2014 va ser l’any en què més se’n van fer.

 

De la seva banda, les operacions de pròtesis de genoll van fer una caiguda en picat el 2011, però han recuperat, i de llarg, les xifres que sortien abans de la crisi.

Yin i yang

La sanitat pública conviu, de fa molt de temps, amb la sanitat privada i on no hi arriba una, hi arriba l’altra. Com el yin i el yang, es complementen. I podria dir-se que ara més que mai.

Molts pacients que no volen esperar setmanes o mesos a ser intervinguts opten per anar a les mútues -sempre que s’ho puguin permetre-, d’altres es veuen obligats a fer-ho, com la Clara Valverde, una escriptora, activista i professora d’infermeria que des de fa més de 30 anys pateix la síndrome de fatiga crònica i que, tal com va explicar a aquest diari la diputada de CSQP, ha hagut d’optar per la via privada “perquè la pública no preveu aquests tipus de circuits especialitzats a casa”.

Els informes del Departament de Salut corroboren que l’ús de mútues a Catalunya s’ha incrementat aquests darrers anys

El que és clar, recordava Reguant, és que “durant aquest anys ha augmentat l’ús de mútues i això són informes propis del Departament de Salut”.

D’altres confien més en la sanitat pública i prefereixen esperar el temps que se’ls digui a ser visitats o operats per la “qualitat”. Precisament per això, la diputada de CSQP té clar que aquesta “complexitat fa que ens haguem de plantejar el model en conjunt” perquè, si no és així, “no agafarem el problema en la seva complexitat”.

Així està la sanitat en l’actualitat, i així ha anat evolucionant a través de la crisi i amb les retallades pressionant-la per sortir-se’n. I, amb tot això, la sanitat catalana continua sent capdavantera en molts aspectes a tot Europa i, fins i tot, en gran part del món.

Com afecten les llistes d’espera la nostra salut?

sala d'espera acn El temps sol passa facturar i, sobretot, si la salut n’és la protagonista. Hi ha diverses teories i versions sobre com les llistes d’espera afecten -o no- la salut dels pacients. Hi ha qui té molt clar que sí que influeixen negativament i hi ha qui, per contra, creu que no ha és així.

La incertesa en aquest terreny ha portat, per exemple, l’Audiència de Barcelona a investigar ara l’Hospital de la Vall d’Hebron -després que la Fiscalia arxivés el cas- per saber del cert si la manipulació de les llistes d’espera dels pacients i les retallades de pressupost en sanitat podrien haver estat la causa directa de la mort de diversos pacients amb problemes greus de cor.

Darrere la investigació judicial hi ha vuit casos documentats de morts l’estiu del 2015, que podrien ser conseqüència directa de les retallades en el servei de cirurgia cardíaca, que va passar de 15 operacions cada dia, a 2 a 3 a la setmana. La gerència de l’hospital va disminuir tant els mitjans materials com personals.

La salut, en perill?

Precisament el 2015, el total d’operacions cardíaques realitzades a tota Catalunya va caure de 3.765 l’any 2014 a 2.067 el 2015, és a dir, es va intervenir un total de 1.698 pacients menys. Tanmateix, però, la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe, ha assegurat a El Nacional que ha estat “un petit percentatge que s’ha allargat les llistes d’espera” i està convençuda que “el ciutadà de peu ho ha notat poc”.

Com ja s’ha dit abans, ha estat impossible aconseguir totes les dades de les operacions quirúrgiques, però amb les xifres que s’han reunit es pot veure com el 2009 hi havia menys persones en llista d’espera que el 2016 en aquest tipus d’intervencions. I no només això. El temps d’espera actual també és superior al d’ara fa sis anys.

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant es mostra prudent en aquesta qüestió perquè considera que “l’efecte directe [de l’increment de les llistes d’espera] és complicat de saber”, però subratlla que, tot i això, “retardar certes operacions té impactes en l’atenció sanitària”.

És molt difícil conèixer del cert algunes dades de la sanitat pública com les de cirurgia oncològica perquè, des de fa poc, es compatibilitzen diferent. Precisament per això, tenint en compte els criteris en aquest aspecte, es pot dir que els temps d’espera per aquestes intervencions s’ha mantingut més o menys al llarg dels anys i ha tingut un màxim de 34,83 dies d’espera el 2011, mentre que l’any passat ja era de 31.

A més, la diferència entre les persones en espera entre el 2015 i el 2016 només és de 10 persones, motiu pel qual es pot considerar que les operacions relacionades amb càncers, a diferència de les cardíaques, no s’haurien vist gaire afectades per les retallades. Tanmateix, però, cal tenir present que, segons la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez “els temps d’espera mai són neutrals”, i no ho són pel funcionament dels “circuits sanitaris invisibles“.

Circuits sanitaris

La diputada de CSQP posa, també, el focus en els anomenats “circuits sanitaris” o, dit d’una altra manera, “fer donar voltes al pacient”. El metge de capçalera l’envia a l’especialista, que l’envia al metge comarcal, que el torna a enviar a l’especialista, i així va “mantenint-lo ocupat”.

D’aquesta manera, explica, aquestes pràctiques que queden “ocultes” perquè no es comptabilitzen com a llistes d’espera per a una intervenció, per exemple, “donen a la persona la impressió que està fent coses”, però, a parer seu, “això és emmascarar i allargar les llistes”.

Unes llistes que considera que “no són innòcues” i que, a més, “si són malalties agressives, pots passar d’estalviar-te la quimioteràpia a haver-ne de fer”. El temps, doncs, no perdona i, segons Martínez, “et pot costar la vida”.

Com ha conviscut la sanitat pública amb la privada?

privatització sanitat acnFa anys que se’n sent a parlar, però les explicacions continuen sent contradictorias. Alguns asseguren que s’està privatitzant la sanitat pública, d’altres tenen clar que això no és cert. El debat s’ha estès al món dels professionals de la sanitat, al món polític i, també, a la societat. Junts han sortit aquests darrers anys als carrers de Catalunya a manifestar-se contra el que creuen que és una “concepció diferent del servei públic”.

Així ho manifestava la diputada de la CUP Eulàlia Reguant a El Nacional, i així també ho denunciava la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez, que ja fa temps que insta el Govern a “analitzar a fons el model [sanitari] i qüestionar tot el que no funciona”.

Reguant carrega contra un model que considera “classista” perquè els pacients “són tractats en funció de la seva classe social”. Això es veu quan, segons ella, “el Govern pretén regular l’activitat privada”, motiu pel qual “seguirà la doble o triple llista d’espera” que, a parer seu, és una “manera encoberta de privatitzar”.

Dues menes de privatització

I és que, assegura, “privatitzar” no consisteix només a “portar l’activitat privada als centres públics”, sinó també que els usuaris acabin optant per fer-se d’una mútua davant la impotència que senten quan els fan esperar per ser visitats i operats. “Expliquen que el 2016 van aconseguir reduir les llistes d’espera per a la gent que ha acabat anant per la via privada, això no deixa de ser privatització”, afirma.

De fet, quan l’exconseller de Salut Boi Ruiz era al Govern ja instava la ciutadania a fer-se d’una mútua i, fins i tot, ho va recomanar “totalment”, i encara va afegir que “sort en tenim nosaltres que el 26% dels catalans tinguin una assegurança mèdica privada”.

Una infermera d’un hospital públic català es lamentava, en aquest sentit, que “amb totes les retallades de la sanitat pública fomenten una sanitat privada, mentre s’han carregat una sanitat pública bona que teníem”.

Així les coses, mentre alguns pacients esperen que la sanitat pública es recuperi perquè confien molt més en aquest sistema que en el privat, d’altres han optat per fer-se d’una mútua i, mai més ben dit, curar-se en salut.

Publicado en Privatización, sanidad pública | Etiquetado , , , , , , , | 1 Comentario

Cinco años de exclusión sanitaria, Informe REDER


El pasado 20 de abril se cumplieron cinco años desde la aprobación en Consejo de Ministros del Real decreto-Ley 16/2012 que puso al orden del día la exclusión sanitaria.

REDER ha aprovechado la fecha para publicar su nuevo informe “5 mitos para 5 años de exclusión sanitaria” en el que desmontan las principales falacias que se han estado utilizando para ocultar la realidad de la exclusión y que por desgracia parecen haberse instalado en ciertos sectores de nuestra sociedad.

Tal como nos piden damos difusión a este informe y os animamos a difundirlo también. Ya dimos cuenta de este informe hace unos días, ahora os lo podéis descargar también.






Guardar

Publicado en Real Decreto-Ley 16/2012, sanidad pública | Etiquetado , , | Deja un comentario

ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA


Des de els nostres inicis, Dempeus ha demanat un enfortiment de l’atenció primària com a condició necessària per a la millora de la sanitat pública. Us demanem l’ahesió individual i/o col·lectiva al manifest: “Millorar el sistema sanitari: ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

El 26 d’abril s’ha presentat en roda de premsa el document d’unitat i consens en defensa de l’Atenció Primària; “Millorar el sistema sanitari: enfortir l’Atenció Primària” en el qual diferents entitats, societats científiques i col·legis que representen una gran majoria dels professionals que treballen a l’Atenció Primària de Salut i moviments socials, han reclamat al Departament de Salut reformes imprescindibles i urgents en l’Atenció Primària.

Millorar el sistema sanitari: ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Adhereix-te!     |  Si vols veure totes les adhesions fes clic aquí

Molts anys després de la seva reforma, l’atenció primària segueix sent la germaneta pobra del sistema sanitari. Mai va assolir el desplegament de competències i la dotació pressupostària que la reforma demanava. La crisi iniciada el 2008, amb les retallades pressupostàries que els governs van aplicar a partir del 2010, han comportat un deteriorament progressiu i una sobrecàrrega insuportable dels seus professionals. Hem vist com del 18% del pressupost de salut dedicat a l’atenció primària l’any 2010, hem passat al 14% l’any 2016.

Els ciutadans han vist com s’han tancat serveis, s’ha obviat la seva participació, s’ha prescindit de milers de professionals i ha augmentat de manera inadmissible l’espera per a ser visitats pels seus professionals de referència. Això ha comportat la massificació i el trencament de la continuïtat i longitudinalitat de l’atenció, característiques que està demostrat de sobres que milloren la salut de les persones. Els professionals dels equips d’atenció primària (metgesses, infermeres, administratives i treballadores socials) fa temps que treballen al límit de les seves possibilitats. Aquesta situació sostinguda ha arribat a afectar la salut, la motivació i la il·lusió professional. A l’atenció primària el temps és la principal tecnologia que utilitzen els professionals, i la seva persona, l’instrument de treball. Sense temps i amb males condicions de treball la qualitat de l’atenció es deteriora, fent patir tant als pacients com als professionals.

Els nostres polítics i gestors s’han atipat de fer declaracions buides sobre la importància de l’atenció primària que s’han contradit sistemàticament amb la progressiva disminució del pressupost i el menysteniment institucional dels professionals i la seva feina. A més, veiem l’estancament d’un model organitzatiu i assistencial que no aposta clarament per una atenció primària forta com a pilar del sistema sanitari. La idea d’un nou pla estratègic no ens dóna cap garantia que es produeixin canvis significatius en la dotació de personal i en la millora dels serveis. Una mostra d’això que diem és el fet que els pressupostos del 2017 per a Salut augmenten de 408 M. d’euros però només 27,6 M. (6,7%) seran destinats a l’atenció primària.

En aquest context els companys del CAP Can Vidalet han encès l’espurna de la queixa i la indignació amb un manifest que han fet arribar al Departament de Salut i a la gerència de l’Institut Català de la Salut. Aquest manifest és l’expressió del malestar de tota l’atenció primària.

Ha arribat el moment de dir prou. Per això ens hem unit les entitats signants per fer quatre demandes concretes:

    • 1. Augment del pressupost destinat a l’atenció primària que s’ha de situar com a mínim en un 20% per progressar fins al desitjable 25%. Amb aquests recursos es pot plantejar una dotació suficient de centres d’atenció primària, atenció continuada i urgències en tot el territori i desenvolupar totes les tasques de prevenció, assistència i rehabilitació que són de la seva competència. Algunes d’aquestes tasques que actualment es porten a terme en hospitals o altres serveis han de passar a ser exercides per l’atenció primària, tant a les consultes com als domicilis i a la comunitat.
    • 2. Fer de l’atenció primària l’eix del sistema sanitari públic. Cal traspassar poder a l’atenció primària i donar-li el lideratge de qualsevol projecte de guia, consens, protocols i codis d’actuació en situacions específiques. Una mesura inicial és que sigui l’atenció primària qui gestioni les llistes d’espera tant de proves complementàries com de primeres visites de consultes externes. Els professionals d’atenció primària són els que millor coneixen la situació clínica del pacient en el moment de la derivació i les seves necessitats. Cal que els serveis d’atenció primària siguin accessibles i suficients per fer de porta d’entrada al sistema en totes les situacions perquè són els qui tenen una visió global de les persones i dels seus problemes de salut i millor poden orientar sobre el tipus de servei que necessiten en cada moment. Aquestes mesures milloren l’eficiència de tot el sistema i l’adequació de les seves intervencions.
    • 3. Recuperació del personal dels Equips d’Atenció Primària (EAPs) perduts des del 2011 fins a arribar a la dotació estable suficient per cobrir el 100% de les seves necessitats habituals (incloent-hi vacances, formació, conciliació personal i familiar, permisos i baixes laborals). Alhora és imprescindible posar fi a la precarietat laboral, que afecta tant a professionals com a pacients perquè impedeix el desenvolupament de trajectòries vitals, disminueix la qualitat clínica, incrementa els errors i priva dels beneficis de la confiança que es construeix entre professional i pacient i de l’atenció longitudinal. S’haurà de fer una revisió de la ràtio de professional (personal sanitari i no sanitari) per habitant en funció de l’edat de la població, morbiditat, indicadors socioeconòmics i dispersió del territori.
      Aquest augment de personal ha de tenir com a resultat les millores que la ciutadania demanda a l’atenció primària: Qualitat en la visita mèdica i infermera amb temps suficient per atendre adequadament i millora de l’accessibilitat al propi metge i infermera per als diferents problemes de salut.
    • 4. Dotar d’autonomia de gestió i de lideratges propers els EAPs. Autonomia de gestió vol dir apoderar als EAPs perquè (amb uns objectius i pressupost pactats prèviament) puguin prestar amb més qualitat i proximitat els serveis d’atenció als ciutadans. Aquesta autonomia de gestió es pot aplicar dins d’un sistema de provisió pública de serveis sanitaris, com ja es fa als hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) que tenen autonomia per a gestionar el pressupost tenen assignat. Els EAP han de negociar i fixar els seus objectius, que han de respondre a criteris clínics i ètics per sobre dels criteris econòmics. Han de retre comptes dels resultats i de la utilització del pressupost assignat i tenir plena autonomia per decidir com organitzen el seu treball. Els directius han de ser reconeguts líders clínics que mantinguin activitat assistencial dins dels seus equips i que siguin triats amb transparència i participació significativa dels professionals de l’EAP. Calen unes direccions que formin part dels equips, siguin properes als professionals, puguin entendre les seves particularitats i puguin donar el suport que necessiten. Per això cal abolir les fórmules de concentració de les direccions de diferents equips. Aquestes mesures contribuiran a una major motivació, implicació i satisfacció dels professionals amb la seva feina.

Sense aquestes demandes satisfetes, no serà possible que la ciutadania rebi l’atenció que necessita i mereix, amb repercussió progressiva en la salut de les persones i la societat i en la sostenibilitat d’un sistema sanitari públic, universal, finançat a través d’impostos i amb la participació de la ciutadania que contemplava la reforma de l’atenció primària. Per això demanem que es produeixin de manera immediata i palpable acords i resolucions en aquesta direcció. Cal que el pla per revertir la pèrdua de professionals dels equips d’atenció primària sigui aprovat pel Parlament abans de l’estiu, per assegurar així un compromís polític compartit. Per tal d’acomplir aquest objectiu amb la màxima celeritat, i fer-lo factible dins el marc econòmic actual, el Departament de Salut aturarà qualsevol dels projectes en marxa que poden detreure pressupost de l’atenció primària. Cal que les mesures que no comporten un augment de despesa siguin posades en marxa de manera immediata. Demanem a la Conselleria que en un termini d’un mes doni resposta a les nostres demandes establint compromisos concrets i terminis d’aplicació.

 

Barcelona, 26 d’abril de 2017

Signen:

  • Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)
  • Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT)
  • Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
  • Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)
  • Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
  • Rebel·lió Atenció Primària
  • Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC)

Adhereix-te!     |  Si vols veure totes les adhesions fes clic aquí

Guardar

Publicado en sanidad pública | Etiquetado , | 1 Comentario

La homeopatía, el horóscopo y la cultura científica


Reflexions de la Milagros Pérez Oliva sobre les dades de l’enquesta del FECYT en l’apartat de la confiança dels ciutadans en pràctiques paranormals o pseudocientífiques.

La fe en una supuesta medicina alternativa que no es medicina es difícil de aceptar.

Pastillas homeopáticas.

Pastillas homeopáticas.

Casi un 15% de los españoles cree en lo que pronostican los horóscopos, un 22% cree en fenómenos paranormales y casi un 13% en los curanderos. Que haya gente que dé alguna credibilidad a esas patrañas o que todavía haya un 11% que crea que el sol gira alrededor de la Tierra resulta lamentable, pero no deja de ser un fenómeno residual muy relacionado con edades altas y niveles bajos de educación y cultura. Pero que el 52,7% de los españoles crea que la homeopatía es efectiva para curar enfermedades, cuando no hay ningún estudio científico que lo haya demostrado, es harina de otro costal.

La última encuesta de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología incluía una pregunta sobre la confianza de los ciudadanos en las pseudociencias. El resultado revela hasta qué punto hay que mejorar la cultura científica en este país. En realidad, la homeopatía no ha demostrado mayor fiabilidad que el horóscopo y sin embargo, más de la mitad de la población está convencida de que tiene propiedades curativas. De hecho, uno de cada tres españoles afirma haber tomado productos homeopáticos y una parte significativa está dispuesta a gastar cantidades de dinero nada despreciables en unas bolitas mágicas que, cuando se han analizado, lo único que se ha encontrado es agua, glucosa y lactosa.

cliqueu sobre la imatge per accedir al document complet de l’enquesta

La teoría surgió en 1876 a partir de la vaga creencia de que “lo semejante cura lo semejante”. Ha tenido pues más de dos siglos para demostrar eficacia, y si no lo ha hecho, no es porque no lo haya intentado, sino porque no ha podido. Hasta un simple azucarillo, si se toma con la fe con la que se toma el agua del Carmen, puede obrar milagros. Pero eso en ciencia se llama efecto placebo. Nunca la homeopatía ha logrado demostrar que vaya más allá de ese efecto placebo y sin embargo, solo en Estados Unidos mueve un negocio de 1.200 millones de dólares anuales a pesar de que la normativa obliga a advertir en el envase que “no hay evidencia científica” de que el producto funcione.

Lo inquietante es que, a diferencia de las otras pseudociencias, la fe en la homeopatía no es un fenómeno residual. Al contrario. Y crece sobre todo entre jóvenes con altos niveles de estudios. Resulta insólito que personas con amplios conocimientos técnicos, acostumbradas a aplicar y exigir el método científico de prueba y refutación en su esfera profesional, no apliquen el mismo criterio en el caso de la homeopatía. ¿Cómo puede abrirse camino, en una sociedad educada en el racionalismo, una teoría que no soporta un examen de validación científica?

El aura que sus valedores han sabido darle de “medicina alternativa” cuando no es ni medicina ni alternativa, contribuye a su expansión. El problema no está en las personas que carecen de cultura científica, sino en las muchas que sí la tienen y en cambio, colaboran con la desinformación y hasta se lucran con ella. Si hay médicos, farmacéuticos y universidades que la prescriben, recomiendan y enseñan ignorando por completo los principios del método científico, ¿cómo no va a haber gente que crea en ella?

Fuente: El Pais

Dons bé aquest artícle ha aixecat polèmica deins del nostre grup, la majoria aferrissadament a favor de la denúncia a la homeopatia, però també alguna veu a favor, al menys  a que no es descarti tant directament.

Us deixo alguns links per si voleu aprofondir sobre aquesta qüestió.

Publicado en Salud pública | Etiquetado , , | Deja un comentario

Miserias de la sanidad pública


La situación actual de la Atención Primaria, puerta de entrada a la sanidad y encarnizada por los recortes iniciados durante el gobierno de Artur Mas, nos afecta a todos: en primer lugar a los ciudadanos que con sus impuestos pagan unos servicios que no ofrecen respuesta, y a los trabajadores que, tras años de sufrir una gestión de la miseria, han despertado.

Ser médico de Familia, especialista de la incertidumbre, es luchar contra el tiempo. En una consulta de siete minutos se atiende a personas que piden ayuda, que sufren, que pueden tener una enfermedad grave, que necesitan ser escuchadas, pero la lista de pacientes es interminable, no hay límite, falta personal y debes decidir, escribir en un ordenador que se cuelga, solicitar pruebas complementarias que tardan meses en realizarse, radiografías que no se valoran por radiólogo (en servicios que se han privatizado). Si quieres consultar con un especialista da igual que hagas una derivación urgente, no se valora nuestra opinión, y el usuario espera meses para ser atendido por un problema que puede ser grave. No es que haya lista de espera para una intervención quirúrgica, hay lista de espera incluso para entrar en las listas de espera.

‘Conseller’ Comín, responda al manifiesto que ya hemos firmado más de 40 centros de Atención Primaria. Los profesionales queremos atender dignamente a nuestra población, queremos tiempo, queremos ser resolutivos y queremos que se deje de castigar a la ciudadanía que usted, con su cargo, es el último responsable. No queremos limosnas que no van a solucionar los graves problemas que sufrimos tanto usuarios como trabajadores de la Atención Primaria.

No se solucionará el problema con comisiones de expertos, con planes filosóficos, con unos cuantos euros ni con palabras fútiles, la Atención Primaria es un paciente crónico complicado que ha llegado a este estado por la falta de recursos y planificación, y necesita urgentemente una inyección que consiste en escuchar a los que trabajamos en las trincheras, a los que vivimos el día a día con el paciente que nos entra en la consulta. Nosotros sabemos dónde está el origen de esta enfermedad.

‘Rebelión Atención Primaria’ somos médicos, odontólogos, enfermería, personal de gestión, informáticos, trabajadores sociales y tenemos el apoyo de los usuarios, entidades científicas y asociaciones que defienden la sanidad pública. Queremos seguir ofreciendo esa excelencia de la que tanto se habla y que acabará en un “necesita mejorar” si no se toman medidas urgentes y reales.

Griselda Martín y otras 55 personas firman la carta.

Fuente: el periódico

Publicado en sanidad pública | Etiquetado | 1 Comentario
Dempeus per la salut pública

en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

¡¡PLATAFORMA CIUDADANA YA!!

Acabemos con el "saqueo legal" de nuestro País

E-Criterium Noticias

Salud, sanidad, participación ciudadana

Fogons Encesos

Reflexions entre fogons encesos, olors, sabors, ingredients i paraules que alimenten l'ànima.

LA VOZ DEL HULP

"Defiende tu sanidad en las redes sociales, en la calle, en tu centro, en los tribunales..."

Mesa en Defensa de la Sanidad Pública de Madrid , MEDSAP - Marea Blanca

En defensa de un Sistema Sanitario público, universal, de calidad, integral, equitativo y solidario.

Punts de Vista

Blog d'àngelsmcastells, dona, d'esquerres, economista i moltes coses més...

La ratera

El Bloc d'en Toni Barbarà

Defensem la sanitat pública i de qualitat

Informació sobre la lluita veïnal en defensa de la Sanitat Pública i de qualitat a Mataró i el Maresme.

cafeAMBllet.com

La revista gratuïta mès llegida de la provincia de Girona

portada

en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

PLATAFORMA PER UNA ATENCIÓ SANITÀRIA UNIVERSAL A CATALUNYA

en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

Home Interior Ideas

en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

Pel dret a la salut

Plataforma ciutadana

Privatitzen per enriquir-se!

Blog de la campanya de Sanitat de la CUP de Barcelona

acampadacdv

Acampada Cerdanyola

Periodisme social

El periodisme social explica els fets, les seues causes i planteja alternatives des del compromís social.

Trabajadores Indignados BCN

El blog para y de los trabajador@s indignad@s

dempeus per la salut pública a la Garrotxa

Col·lectiu que treballa per la divulgació d'una millor salut en la societat garrotxina

unitspelcap

La Selva en marxa contra la supressió de les urgències nocturnes

Revolta Social

Tota la informació sobre les mobilitzacions socials podràs trobar-les i comentar-les aquí!

Mecánica del muro

proyecto documental

Inflexió

No esperem més

De tots els Colors

Un blog sobre el Cuidado de lo Invisible, lo Intangible, lo Esencial . . .