El virus dels tancaments als hospitals catalans s’estén

Mentre la querella popular contra el conseller Boi Ruiz segueix el seu curs, els professionals de la sanitat catalana han decidit plantar-se davant  les retallades i si el primer tancament es va produir a l’Hospital de Sant Pau , aquesta llavor s’ha estès a altres centres sanitaris arreu de Catalunya. El darrer, l’Hospital Moises Broggi del Baix Llobregat.

Els treballadors del Parc Tauli diuen prou!

Així si aquest dijous els sanitaris van protagonitzar un tancament de 24 hores a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, professionals i veïns han començat també un tancament a l’Hospital Clínic de la capital catalana, i també en el Parc Taulí de Sabadell, els treballadors de l’Hospital Moisès Broggi se sumen a l’onada de tancades. La mesura s’adopta davant la sospita que els pressupostos per al 2013 continguin més retallades en salut.

Els treballadors de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí (Barcelona) han decidit en assemblea sumar-se des de dijous a la nit a les tancades protagonitzades per sanitaris i pacients en una desena de centres, com la que es fa a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona des de fa dues setmanes, el Parc Taulí de Sabadell des d’aquest dilluns, i l’Hospital Clínic des de dimecres. L’assemblea de treballadors ha decidit de moment que la tancada es prolongui durant cinc dies, i en funció del seguiment que tingui decidiran si el prolonguen. «Lluitem per aconseguir que la Conselleria de Salut es replantegi la política sanitària», ha indicat la UGT en un comunicat, en què subratlla que des del 2010 s’estan vulnerant els drets laborals dels empleats, al mateix temps que es deteriora la qualitat del sistema, que s’encamina cap a la privatització.

Així mateix, s’han dut a terme accions de protesta a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, l’Hospital de Granollers; el Joan XXIII de Tarragona, el Josep Trueta de Girona i els hospitals de Terrassa, Martorell i l’Alt Penedes.

Entitats ciutadanes s’oposen a la venda de la sanitat pública catalana

Explicació de la querella contra Boi Ruiz el 12 de desembre a l’Acampada de l’Hospital de Sant Pau

El passat 19 de novembre, sis entitats ciutadanes van presentar una querella criminal contra el conseller de Sanitat de la Generalitat, Boi Ruiz, i el seu equip de govern, per atemptar presumptament contra un dret constitucional recollit per instàncies internacionals: el dret a la salut i l’atenció sanitària.

La querella ha estat presentada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que és un òrgan judicial superior el que podria jutjar a Boi Ruiz donada la seva condició d’aforat. El TSJC encara no s’ha pronunciat sobre si admet a tràmit la querella. En cas de fer-ho, va aventurar Jiménez Villarejo, «el camí serà molt llarg i molt dur».

Les entitats consideren que les retallades en Sanitat duts a terme pel Govern d’Artur Mes han traspassat la línia de vulneració de drets, i s’acullen a l’article 542 del codi penal, que preveu penes d’inhabilitació a «l’autoritat o el funcionari públic que, a gratcient, impedeixi a una persona l’exercici d’altres drets cívicsreconeguts per la Constitució i les lleis».

Per a l’elaboració de la querella han comptat amb l’assessorament jurídic de l’ex fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, qui, juntament amb representants de les entitats querellants, va oferir els detalls de l’acció judicial en el tancament que des de fa gairebé dues setmanes duen a terme professionals sanitaris a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Per a Carlos  Jiménez Villarejo «la sanitat pública catalana ja s’ha posat a la venda»i així ho creu després de relatar l’adjudicació el mes passat del CAP de l’Escala (Girona) i de set consultoris a l’empresa Eulen. La multinacional espanyola, especialitzada en serveis de neteja i seguretat, va passar per davant de la Fundació Salut Empordà, una entitat sense ànim de lucre que porta 20 anys gestionant el CAP. L’adjudicació va provocar que el mateix alcalde de CiU de Figueres, Santi Vila, anunciés que presentaria al·legacions.

I és en aquesta fase en la qual les entitats signatàries de la querella consideren que es poden estar vulnerant lleis i normatives que regulen l’atenció sanitària. Una d’elles és el temps d’espera per a les operacions quirúrgiques, sobre les quals la llei estableix un període màxim de sis mesos. «A Viladecans  per exemple les operacions per a pròtesis de genoll estan en una mitjana de 19 mesos d’espera», va relatar el portaveu de la Plataforma d’Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS).

Jiménez Villarejo va subratllar que la informació sobre la qual es basa la querella no s’ha pogut obtenir de l’Administració perquè «no hi ha administració més opaca que la Generalitat». L’ex fiscal anticorrupció va qualificar de «històric» que s’hagi engegat una acció penal popular, i va desvetllar que existeix un precedent del Tribunal Suprem sobre l’aplicació de l’article 542 del Codi Penal al que s’acull la querella. «No és fàcil denunciar a càrrecs públics, però cal intentar-ho, i s’ha fet un gran esforç. Es veuen amb capacitat de buidar de contingut les lleis».

Font: CatalunyaPress

.

Dissabte a les 6 de la tarda podeu informar-vos de les raons i motius de la querella contra Boi Ruiz i tres alts càrrecs a l’acampada a l’Hospital Clínic de Barcelona, on les entitats signants anirem a solidaritzar-nos amb la lluita dels treballadors del Clínic i a explicar la querella.

Continguts relacionats

• Els treballadors del Parc Tauli diuen prou!
• Tancada a l’Hospital Clínic per una sanitat pública sense gestions privades fraudulentes
• L’Hospital Granollers se suma a les protestes sanitàries i alerta de més retallades en 2013
• Durant les protestes dels sanitaris Homs confia que els ciutadans seran atesos
• L’Audiència de Barcelona ordena reobrir diligències penals per l’autorització de l’ERE del Sant Pau