España promete a Bruselas recortar el gasto sanitario 2.120 millones más en 2015


La sanidad sigue siendo la cabeza de turco de España ante Europa. En el plan presupuestario de 2015, entregado a la Comisión Europea, el Ejecutivo propone a Bruselas un recorte del 0,2 por ciento en el gasto sanitario, quedando reducido a suponer el 5,7 por ciento del PIB.

Luis de Guindos, ministro de Economía y Competitividad.

De esta manera, la partida destinada al gasto sanitario se reduciría en más de 2.120 millones de euros, si se cumplen los pronósticos de crecimiento del PIB de 2014 y 2015 (del 1,3 y el 2 por ciento, respectivamente).

Sin embargo, el documento, que está elaborado por el Ministerio de Economía y Competitividad, no desglosa las causas de esta reducción, aunque ya  parte de ella va a recaer sobre el gasto farmacéutico. Solo en 2015, el departamento espera poder ahorrar unos 250 millones gracias a la compra centralizada y “otras medidas”. La propuesta del departamento que dirige Luis de Guindos también tiene en cuenta la reforma de la Administración Local, por la que el departamento estima  ahorrar unos 473 millones, pero esta cifra total está compartida con educación y servicios sociales.

Por otro lado, el informe precisa que “se continúa en el proceso para aumentar la eficiencia del sector de la asistencia sanitaria, con la creación de un servicio telemático para documentos sanitarios europeos y para informe de la seguridad social, la regulación del Registro Estatal de Profesionales Sanitarios y el avance en la administración electrónica y en ‘e-sanidad’ con el establecimiento de la historia clínica digital y receta electrónica interoperable”. De esta manera, se esperan “importantes ahorros, así como aumentar la eficiencia en la gestión de recursos y medios”.

Dependencia, libre de ajustes

En cambio, dentro de un horizonte de recortes en servicios sociales, destaca que el gasto en dependencia no se va a volver a ver comprometido, al menos hasta 2016. Según el documento, no se espera que los cambios normativos tengan impacto en las partidas presupuestarias dedicadas a este ámbito.

También se precisan los ingresos en 2015 por la aplicación del IVA en servicios y productos sanitarios y notarías, de unos 305 millones. Mientras, no se añaden novedades sobre el esperado Anteproyecto de Ley de Servicios y Colegios Profesionales. Economía solo explica que se está trabajando en él, pero no da una fecha para ponerlo en marcha.

ENLACES RELACIONADOS


Acceda al Plan Presupuestario 2015

El Ecofin exige más recortes a España en el ámbito sanitario (21/06/2014)

Fuente: Redacción Médica
Publicado en sanidad pública | Etiquetado , | 1 comentario

Boi Ruiz abre la puerta a la actividad privada en los hospitales públicos


Originalmente publicado en Dempeus per la salut pública:

Vista del Hospital Clínic de Barcelona / Foto: Edu Bayer

El Departamento de Salud quiere generalizar la actividad privada en los hospitales del Instituto Catalán de la Salud (ICS). A pesar de las recurrentes polémicas entorno a la confusión entre público y privado en los hospitales concertados, el conseller Boi Ruiz quiere extender el sistema al resto de centros. Esto se desprende de un proyecto de instrucción del CatSalut, revelado este viernes por Diario Médico y Europa Press, que pretende regular la actividad privada de los centros pertenecientes al Sistema sanitario integral de utilización pública de Cataluña (Siscat), que incluye tanto los centros del ICS como los centros concertados.

El proyecto de instrucción, ‘Actividad privada en los centros sanitarios del Siscat‘ considera “éticamente aceptable” la actividad privada en los centros públicos, siempre que se garantice el principio de equidad, entendido como igualdad de acceso. En…

Ver original 518 palabras más

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Boi Ruiz abre la puerta a la actividad privada en los hospitales públicos


Vista del Hospital Clínic de Barcelona / Foto: Edu Bayer

El Departamento de Salud quiere generalizar la actividad privada en los hospitales del Instituto Catalán de la Salud (ICS). A pesar de las recurrentes polémicas entorno a la confusión entre público y privado en los hospitales concertados, el conseller Boi Ruiz quiere extender el sistema al resto de centros. Esto se desprende de un proyecto de instrucción del CatSalut, revelado este viernes por Diario Médico y Europa Press, que pretende regular la actividad privada de los centros pertenecientes al Sistema sanitario integral de utilización pública de Cataluña (Siscat), que incluye tanto los centros del ICS como los centros concertados.

El proyecto de instrucción, ‘Actividad privada en los centros sanitarios del Siscat‘ considera “éticamente aceptable” la actividad privada en los centros públicos, siempre que se garantice el principio de equidad, entendido como igualdad de acceso. En el caso del ICS, el documento abre la puerta a la atención de pacientes “que deban ser atendidos como pacientes privados o que pidan ser atendidos como pacientes privados“.

El CatSalut justifica el proyecto en la “necesaria mejora de las condiciones y actuaciones en relación con su responsabilidad económica y financiera y la mejora de la rentabilización de la utilización de los recursos“. El texto prevé la redacción de un código ético y plantea una “lista de espera única” en el caso de los pacientes del ICS y de empresas públicas y consorcios para garantizar el principio de equidad en las condiciones.

La decisión de la conselleria de Sanidad no ha gustado a la Asociación Catalana de Entidades de Salud (ACES), la patronal de la sanidad privada, que teme una nueva competencia. En un comunicado, la ACES ha manifestado su “más firme oposición a la posibilidad de que desde entidades sanitarias públicas se pueda realizar actividad sanitaria privada“. Los empresarios hacen una defensa insólita de la sanidad pública al recordar las listas de espera y al afirmar que los recursos públicos no pueden utilizarse para ser rentabilizados a través de la actividad privada sino que deben aplicarse “a la atención por la que han sido concebidos“.

Los precedentes en los centros concertados

La confusión entre público y privado en los hospitales catalanes no es algo nuevo. La diferencia es que hasta ahora se había limitado a los centros pertenecientes a la Red Hospitalaria de Utilización Pública (XHUP), es decir los hospitales concertados. En una época de recortes presupuestarios, han visto en estas actividades privadas una manera de mejorar sus ingresos. Pero esta confusión lleva a posibles derivas. Una de ellas la protagonizó el Hospital de El Vendrell el mes de de marzo pasado cuando ofreció a una paciente la posibilidad de saltarse las listas de espera para una operación de prótesis de cadera. El precio total de la intervención era de 9.300 euros y la paciente, de 66 años, accedió a pagar esta suma ya que no podía soportar más el dolor.

La confusión entre público y privado en el Hospital Clínico de Barcelona también ha sido denunciada varias veces por asociaciones de defensa de la sanidad pública y por los propios trabajadores. La actividad privada del hospital se efectúa a través de la empresa Barnaclínic, SA. El 49% de esta sociedad pertenece al Hospital Clínico mientras que el 51% restante está en manos de fundaciones privadas ligadas al hospital. Barnaclínic se beneficia de parte de las instalaciones para las que paga un alquiler anual de 135.000 euros (cifras de 2009).

Existe además una relación muy estrecha entre las dos entidades en cuanto a la atención hospitalaria ya que el Hospital Clínico presta servicios a la empresa Barnaclínic como hospitalización especial, urgencias, consultas externas, radioterapia, pruebas de cardiología y de obstetricia y diagnóstico prenatal. Barnaclínic recibe un 10% de descuento en todos los servicios, excepto en el caso de las pruebas, por las que el descuento sube al 38%.

Fuente: El Diario de la Sanidad por Benoit Cros
Publicado en sanidad pública | Etiquetado , , , , | 1 comentario

Interpel·lació a Boi Ruiz sobre el programa VISC+


Programa VISC+ o com CiU es ven la sanitat “i el pais amb la gent a dins”

Marta Ribas Frías, diputada d’ICV-EUiA i portaveu en temes de salut, va interpel·lar el dia 15 d’octubre al conseller Boi Ruiz sobre el Programa VISC +.  En els seus quinze minuts i en una intervenció clara, pedagògica  i que va posar força nerviós al Conseller, i reclama que “posi llum” i acabi amb l’opacitat que hi ha al voltant d’aquest tema.

Com explica Marta Ribas, es tracta d’una gran base de dades amb informació de les histories clíniques de les persones tractades en el sistema públic de salut. I es posa a disposició d’empreses privades, teòricament,  amb objectius mèdics i d’investigació i de recerca. Aquesta és l’argumentació que es dóna, “políticament correcte”,  però que a la pràctica, com denuncia Ribas, pot ser utilitzada “per fer negoci amb les nostres dades i la nostra salut” si s’externalitza, tal com pretén fer el govern.

La intervenció que podeu seguir en el video, seguida de la réplica que dóna despres de la contesta del Conseller, prepotent i maleducada,  segueix a la denúncia en la que també hi va participar la diputada Isabel Vallet de la CUP, i a la que Albano Dante hi dedica una part important del darrer número de cafeambllet.

Un element més, i molt important, per denunciar i aturar definitivament els perills de la col.laboració público-privada en sanitat, i per evitar les intencions de CiU de “vendre´s el pais amb la gent a dins”.

Al tema de la salut són especialment sensibles les dones. Aquí teniu una mostra del rebuig de tres dones a aquest programa que suposa la venda de les dades dels pacients de la públic a la indústria. Article del nº 4 de la revista cafèambllet , amb la opinió de tres dones sobre el projecte VISC+, que també podeu trobar al bloc de l’Àngels Martínez (Punts de Vista).

4-6

 

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , | Deja un comentario

Sanitat i elits extractives


Un article imprescindible de Oriol Guell sobre la sanitat catalana a el crític.

Foto: Jordi Borràs

La política tolera malament els espais buits i quan un govern renuncia a ocupar una àrea de poder el que fa en realitat és entregar-la a altres actors. Si a aquesta retirada hi sumem un constant flux de diners públics sense gaire control, aquest espai acabarà per acollir un ecosistema amb normes pròpies i interessos allunyats del bé comú. Aquesta és la història de la sanitat catalana dels últims 30 anys. I només si es té en compte aquest ‘pecat original’ pot explicar-se la suma de corrupteles i opacitat que han fet d’aquest servei públic un terreny abonat per a les sospites i els escàndols.

Malgrat la gravetat aquest no és el major problema del model sanitari català (temes de qualitat i finançament a banda). El problema real, el que fa possible tota la resta de problemes, és que gairebé ningú entén el model. És tal la varietat d’entitats i marcs jurídics que hi conviuen, són tan complexes les interrelacions que entre elles es produeixen, que “quasi va ser més fàcil aprovar les oposicions que fer-me una idea de com funcinava tot”, em va bromejar un dia un fiscal. No seria agosarat dir, si un fos malpensat, que tot plegat està fet així amb aquesta intenció.

Com funciona el model?

Dediquem doncs una mica despai (i perdoneu la lliçó) a fer un resum comprensible i simplificat de com funciona un model que té dos nivells. Al superior, hi trobem el Servei Català de la Salut (CatSalut), ens públic del Departament de Salut que és l’encarregat de finançar el sistema. L’any 2014, la Generalitat ha posat a les seves mans 8.039 milions d’euros, quasi un 40% del seu pressupost, malgrat les retallades. Al nivell nivell inferior hi són tots els dispositius assistencials de la sanitat pública: hospitals, CAP, centres de rehabilitació, de salut mental… N’hi ha de públics de la Generalitat (els de l’ICS), públics d’altres tipus (consorcis i empreses municipals, com Innova a Reus), privats sense afany de lucre (fundacions i centres religiosos, com l’Hospital de Sant Pau) i privats que persegueixen beneficis (empreses com Capio i Fisiogestión).

La clau del sistema és com es relacionen aquests dos nivells. El CatSalut signa cada any uns acords (anomenats concerts) amb cada un dels dispositius del nivell inferior pels quals els paga l’atenció sanitària que ofereixen als ciutadans. I excepte en el cas de l’ICS (per ara, perquè Salut ja ha començat la seva desintegració), deixa que els gestors d’aquests equipaments maneguin els fons públics amb una llibertat quasi total, el que significa que no han de passar comptes ni davant del Parlament, ni dels ciutadans ni, per suposat, dels mitjans de comunicació. Aquí teniu el Registre de convenis i contractes en l’àmbit de l’assistència sanitària pública de 2007-2013 amb tots els concerts del Servei Català de la Salut.

Com es gasten els diners de la Sanitat?

Tornem ara als 8.039 milions d’euros que aquest any gestiona el CatSalut. D’ells, 2.453 van a l’ICS. Un miler van a pagar les receptes de farmàcia dels ciutadans. I, després d’altres despeses, queden 3.707 milions que acaben al poc transparet “sector concertat”. Per fer-se una idea del tamany del pastís, i tenint en compte que el model arrenca a l’any 1981 (quan l’Estat va transferir les competències sanitàries a la Generalitat), podem estimar que a preus d’avui i a grans trets la Generalitat ha posat sobre a taula més de 120.000 milions d’euros sense massa control d’on acabaven d’anar.

Foto: Jordi Borràs

Foto: Jordi Borràs

Vegem només tres exemples. L’any 1996, ICV va preguntar al Parlament al llavors conseller de Salut, Eduard Rius, sobre els contractes a dit que el Grup Serhs de Ramon Bagó estava guanyant a hospitals finançats amb fons públics. “No disposem de la informació requerida”, va contestar Rius, alegant que l’autonomia de gestió dels centres l’eximia de donar més explicacions. La mateixa sort han tingut recentment un grup de veins de Mollet, que en un suposat òrgan de participació ciutadana de l’hospital de la ciutat han gosat demanar els comptes de la fundació que el gestiona. La resposta rebuda ha estat un simple i contundent no. Tampoc la premsa hem tingut més sort. Al preguntar sobre els sous dels gerents, sobre una adjudicació a una consultoria o un contracte sospitós, la resposta és sempre la mateixa: l’autonomia de l’entitat no els obliga a oferir aquestes dades.

Així, privilegiats per aquest model, són molts els que han fet fortuna a la sanitat catalana. L’han fet constructores beneficiades amb adjudicacions a dit (com Emte, a Sant Pau) i sobrecostos permesos (quan no propiciats) pels gestors del sistema. L’han fet empreses de serveis com les cuines de Ramon Bagó i els laboratoris General Lab (avui Labco, de la mateixa familia Sumarroca que Emte). I l’han feta desenes de gestors amb sous superiors a 100.000 euros, tan elevats que són l’enveja a la resta de l’Estat (el cas éxtrem són els 280.000 euros i l’Audi A6 d’en Josep Prat). Una feina periodística a fer, molt difícil però rellevant, seria descobrir quants gestors de la sanitat pública catalana cobraven més de 100.000 euros l’any, posem, el 2010. Ja els avanço que són més de 120. Només com a comparació, a la sanitat pública madrilenya (només una mica més petita en tamany) no superen la dotzena.

Per acabar d’entendre l’engranatge cal tenir en compte les famoses portes giratòries. Qui avui està en un càrrec polític, demà trobarà un bon racó al sistema per guanyar-se la vida. I a l’inrevés: qui avui treballa al sistema, demà serà escollit per dirigir des d’un càrrec polític el sistema. Quins incentius tenen uns i altres en canviar alguna cosa? La resposta evident és que cap. Només així es poden entendre algunes de les coses que han passat els últims anys. Un cas podria ser el del Joan Maria Adserà que explica el reportatge publicat a CRÍTIC amb el títol ‘Una fundació dirigida per un exalt càrrec de CiU controla l’atenció sanitària a Tarragona’.

Un model d’èxit?

Els defensors del sistema cridaran, indignats, que això no és cert. Que el model català és un model d’èxit, que ha aconseguit la millor de les qualitats assistencials amb un infrafinançament crònic i que és l’enveja de molts altres sistemes sanitaris a la resta de l’Estat i a l’estranger.

Sobre el model d’èxit del sistema sanitari català, permeteu-me que mostri els meus dubtes admetent que una resposta complerta requereix d’estudis molt complexes. No dubto per la qualitat dels professionals. Però la sanitat catalana, almenys des de principis dels 2000 (quan la resta de comunitats van començar a gestionar també els seus hospitals) està tan ben o mal finançada com la resta d’autonomies, amb una quantitat fixa per habitant corregida lleugerament a l’alça o a la baixa segons algunes variables (dispersió, població…). I tot i això, hi ha ben poques comunitats que hagin hagut d’aplicar retallades sanitaries tan fortes com Catalunya o tinguin unes llistes d’espera tan calamitoses.

Sobre l’exportació del model català a altres contrades, permeteu que tingui més mala baba. És cert que els gestors catalans han après un know-how valuós en la seva feina a la sanitat pública catalana. És cert que aquest coneixement ha servit per fer milionàries consultories a l’extranger. Però qui ha fet i a qui ha beneficiat la venda d’aquest know-how? A la sanitat catalana? La resposta és que no. La consultoria a l’extranger l’han comercialitzat les dues patronals del sector, la Unió Catalana d’Hospitals (UCH, d’on prové el conseller actual de Sanitat, Boi Ruiz) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC, dirigit els últims vint anys per Carles Manté, Ramon Bagó i Josep Abelló, entre d’altres). Només el CSC va ingressar prop de 50 milions d’euros en consultories fetes a Llatinoamèrica entre 2004 i 2010. I la UCH va firmar l’any 2007 un contracte (amb la Xarxa Santa Tecla de Tarragona) encara més substanciós (i que va acabar malament) a l’Argentina. Els contractes els signaven la UCH i el CSC, però qui feia realment la feina eren els mateixos gestors de la sanitat catalana, cobrant per ella uns bons calers. En alguns casos, fins i tot, alguns d’aquests gestors feien escapades a Llatinoamèrica mentre ocupaven alts càrrecs a la sanitat catalana. Aquesta, però, és una altra història. La pregunta, amb ironia, que em faig és si els gestors sanitaris d’altres països el que volen és importar el model català pel bé dels seus ciutadans o perquè en realitat els agradaria és ser gestors d’un sistema com el nostre.

Hi ha voluntat política de posar límits a aquestes elits extractives de la Sanitat? Si mirem els magres resultats de la comissió d’investigació sobre la sanitat al Parlament o la lentitud d’una llei de transparència que duu dos anys descafeinant-se en el seu tràmit parlamentari, la previsible i desencoratjadora resposta torna a ser que no.

Oriol Güell és periodista del diari El País i especialitzat en temes de Sanitat
Font: Sentit Crític
Publicado en sanidad pública | Etiquetado , | Deja un comentario

Una trentena d’entitats registren al Parlament una proposta per un Servei Nacional de Salut a Catalunya


Aquest dimecres més de trenta entitats hem exposat als grups parlamentaris de Parlament de Catalunya el nostre programa “alternatiu a la mercantilització de la salut per a que sigui possible en un futur proper”

JosepMarti-acnEl portaveu de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS), Josep Martí, ha explicat abans d’entrar a la sala 2 del Parlament que 33 entitats catalanes s’han adherit a la proposta de programa per a un Servei Nacional de Salut a Catalunya. Han exposat als grups parlamentaris, punt per punt, la necessitat de que Catalunya tingui “un Sistema Sanitari totalment públic, sense grisos i on no es fa negoci amb les privades sinó que tot el diner públic es destina al benefici dels ciutadans”. A partir d’aquí comença una campanya per donar a conèixer aquesta proposta entre els ajuntaments, entitats, associacions i ciutadans perquè se n’informin “i s’hi adhereixin, si volen”.

“Capgirar el sistema sanitari català”. És el que pretenen una trentena d’entitats que han presentat aquest dimecres un document al Parlament amb l’objectiu de demanar l’adhesió dels grups polítics. Després de diversos anys de lluites contra els tancaments de plantes o les retallades de sous, d’indignació per l’augment de les llistes d’espera o pel creixement de la col·laboració público privada, els activistes volen passar ara a una fase de proposta que passa en primer lloc per la nacionalització del sistema sanitari català.

“S’ha de canviar l’orientació per evitar portes giratòries”, ha explicat Àngels Martínez Castells, presidenta de ‘Dempeus per la salut pública’. Concretament, la proposta és de posar fi als consorcis sanitaris, que han donat lloc a diversos casos de conflicte d’interessos, i transferir-los progressivament a un Servei Nacional de Salut de Catalunya.

El text recull també les principals reivindacions dels últims anys com ara el rebuig de qualsevol copagament. Els signants també incideixen en la necessitat de reforçar l’atenció primària per fer-ne “l’instrument bàsic per a una atenció global i integrada”. Per altra banda, demanen una participació més gran dels ciutadans i del personal sanitari en la gestió dels centres i dels diferents òrgans de govern.

Però el document no només fa propostes sobre la gestió sanitària sinó que suggereix també canvis en la manera de tractar els pacients. “Caldrà iniciar un procés de reversió de l’actual tendència medicalitzadora motivada per una visió biologista de la salut i per la cultura del consum”, indica el manifest. En opinió dels signants, és necessari obrir un debat social i professional per qüestionar aquesta tendència que “no es tradueix en resultats en la salut dels ciutadans”. En aquest sentit, les entitats volen “fomentar l’ús adequat dels medicaments, de les tecnologies i eines terapèutiques” i qüestionen “l’omnipresència de la industria farmacèutica”.

També insisteixen en la necessitat de no considerar la salut com només una qüestió individual sinó de prendre més en consideració els determinants socials de la salut. Per això, recalquen que “els governs, a tots els nivells, han de ser responsables de posar ‘salut en totes les polítiques'”. En aquest sentit, exigeixen la recuperació de l’Agència Catalana de Salut Pública, suprimida l’any passat amb l’acord de CiU i ERC.

Aquest programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya presenta una alternativa a l’actual privatització-mercantilització i biomedicalització de la salut i la sanitat, bastint una proposta de programa per a la salut i la sanitat pública a Catalunya que pugui ser punt de trobada i confluència per a la majoria d’organitzacions que defensem la salut i una sanitat pública universal, de qualitat i accés garantit, al servei de la població de Catalunya.

El Programa es va aprovar en assemblea el proppassat dia 6 d’octubre. El document traça les línies mestres d’un futur Servei Nacional de Salut i assenyala que en cap cas s’acceptarà la participació de la sanitat privada en el sistema públic de salut. Va néixer com a resposta al document clarament privatitzador que en el seu dia va fer públic l’Assemblea Nacional Catalana i que posteriorment i davant l’allau de crítiques que va rebre, fou retirat.

Els signants, entitats i plataformes que porten anys lluitant en defensa de la sanitat pública, van entendre que calia una proposta clara de Servei Nacional de Salut . El resultat és aquest document que dimecres 15 hem  presentat al Parlament.

Consta de 10 punts que podeu  llegir clicant aquí.

Informen: acn eldiario,es
Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , | 2 comentarios

Médicos de La Paz llevan al juzgado la mala gestión de la crisis del ébola


Ante todo estamos esperanzados ante la mejoría de Teresa Romero y esperamos que pueda superar la enfermedad y recuperarse del todo.

Javier Limón, marido de Teresa Romero, la auxiliar de enfermería contagiada por virus del ébola, en la ventana de la habitación del Hospital Carlos III donde permanece ingresado, aislado y en observaciónZIPI / EFE

Teresa Romero y su marido Javier Limón han anunciado que emprenderán aciones legales contra el consejero de Sanidad de la Comunidad de Madrid por las declaraciones en las que acusaba a la auxiliar de haber mentido y ocultado información.

Una veintena de facultativos de facultativos de la Paz  llevan al juzgado la mala gestión de la crisis del ébola. Consideran que la Administración pudo haber cometido un presunto delito contra la salud pública de los trabajadores.

Manifestación en Madrid en apoyo a la auxiliar infectada de ébola y contra la gestión de la crisis del Gobierno del PP.- Paula Díaz

Un total de 18 médicos del Servicio de Medicina Intensiva del Hospital Universitario La Paz han denunciado ante los Juzgados de Instrucción de Plaza Castilla un posible delito contra la salud pública y la seguridad de los trabajadores por las condiciones para abordar casos de ébola.

La denuncia ha sido presentada por integrantes de este servicio y ha sido tramitada por los servicios jurídicos de Asociación de Médicos y Titulados Superiores (AMYTS). La organización también presentó la semana pasada una denuncia ante Inspección de Trabajo para que se revise con carácter urgente las condiciones de la esclusa del Hospital Carlos III donde se retiran los equipos de protección.

En la denuncia explican que desde el pasado 29 de abril, los facultativos del Servicio de Medicina Intensiva —uno de los que se ocupan de atender a los pacientes de ébola— han venido denunciando “la necesidad de una infraestructura, medios y formación imprescindibles para el tratamiento de los enfermos afectados por esta patología”. Todo ello, no sólo para “proteger al personal implicado sino también para evitar riesgos de transmisión al resto de la población”.

Según explican, a este servicio se les “prometió” una formación “adecuada, imprescindible”, por medio de talleres prácticos. En su lugar, señalan en cambio, el Servicio de Protección de Riesgos Laborales del hospital ofreció en el mes de julio a los interesados una “charla explicativa de unos 45 minutos de duración, a lo sumo, y la exhibición de unos trajes de protección que no reúnen las condiciones de seguridad requeridas”.

Los médicos denunciantes prosiguen explicando que ante la “incipiente” llegada del primer caso de ébola a España, la del misionero Miguel Pajares, se elaboró un nuevo documento el 6 de agosto solicitando la implantación “con la máxima urgencia” de medidas dada la “ausencia de medios” solicitados en abril.

Al mismo tiempo, advirtieron de “los grandes riesgos de contagio” que acarrearía ingresar este tipo de pacientes en un centro como el Hospital Universitario La Paz, “con más de mil camas de hospitalización y asistencia ambulatoria diaria en consultas externas y que, además, no está preparado para garantizar el aislamiento necesario de los afectados por este virus”.

“De forma apresurada, en el último momento, y merced a la presión ejercida por los facultativos del Servicio de Medicina Intensiva, se subsanaron algunas de estas medidas al reasignarse el Hospital Carlos III como centro de referencia para el ingreso de casos sospechosos o infectados por el virus del ébola”, subrayan.

En este punto, aclaran que a pesar de que el 8 de agosto el jefe de Servicio recibió un comunicado de la Dirección Médica del hospital asegurando que se habían cumplido todas las peticiones de los médicos, dicha afirmación “es del todo inexacta” pues “la estructura de las habitaciones de hospitalización y sus esclusas no reúnen las condiciones necesarias para garantizar la seguridad del paciente y del personal”.

Además, aseguran que los trajes de bioseguridad “no son los adecuados para la realización de las técnicas de soporte vital”. Tampoco “han recibido la formación adecuada sobre su colocación ni, especialmente, su retirada”, que es el “momento clave en el que se produce la mayor parte de los contagios”.

Los médicos explican que aunque el pasado 6 de octubre, en una reunión con la Subgerencia, ponen a su disposición los trajes solicitados, no contaron con la “formación y entrenamiento adecuados de todo el personal”. “Tampoco se contempla la ampliación de las esclusas en las que, por su tamaño reducido, se lleva a cabo con dificultad y riesgo la retirada de la vestimenta y resulta imposible la descontaminación del equipo”.

El pasado 8 de octubre se volvió a enviar un documento en el que se volvía a solicitar “una infraestructura acreditada con nivel de bioseguridad similar al de los centros de la Unión Europea o Estados Unidos que atienden a pacientes críticos infectados” por este virus.

Según los médicos, “existe una alerta de salud pública por ébola en la Comunidad de Madrid” y el contagio de la auxiliar de enfermería Teresa Romero “pone de manifiesto que los protocolos por sí solos, a pesar de ser cumplidos por el personal, son insuficientes para garantizar la seguridad que exige el tratamiento de un agente biológico de nivel cuatro, si no están acompañados de una formación y entrenamientos apropiados y estrictos, así como de unos medios estructurales que permitan ponerlos en práctica”.

Debate y participa con tu voto y tus argumentos:

  • ¿Crees que Ana Mato debería dimitir?(Vota en  Publico)
  • ¿Crees que el consejero de Sanidad de la Comunidad de Madrid, Javier Rodríguez, debe que ser cesado de su puesto?
    Por estigmatizar a Teresa Romero sin poder aportar ninguna prueba.(Vota en Publico)
Fuente: Publico

 

Publicado en Salud pública | Etiquetado , , | 1 comentario