La Marea Blanca es prepara per inundar Lleida el #29N


Mentre Artur Mas s’entesta en que mirem cap a un altre lloc amb els seus jocs de mans (abans d’ahir de nou es va presentar com Moisès remasteritzat Spiderman per teixir una teranyina ben opaca que no ens deixi veure com destrossen els nostres serveis públics), la manca de vergonya de Boi Ruiz i de tot el Govern de la Generalitat va com anell al dit per legalitzar les portes giratòries a la sanitat, com ens explica Jéssica Mouzo Quintans. Fins ara, tenir un càrrec directiu a l’ICS era incompatible amb qualsevol activitat que no fos de docència o d’investigació, però aprofitant la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2015 el Govern vol modificar la Llei de l’Institut Català de la Salut per permetre les portes giratòries a la descarada. Si s’aprova la tupinada, els alts dirigents de l’ICS podran tenir més d’un càrrec, fent “compatible” la gestió en l’organisme públic —que controla vuit grans hospitals i el 80% de l’atenció primària— amb més funcions de comandament en centres aliens a l’ICS, que com ens alerta Mouzo, mes d’un d’aquests hospitals és privat, encara que la seva funció és pública. Les sangoneres ja no tindran que dissimular. Tindran un peu a la pública i l’altre a la privada per anar fent el buidatge de la sanitat de totes i tots cap a les butxaques dels seus amics, excloent de poder-hi accedir a qui més necessita els serveis universals, públics i de qualitat de salut, amb accessibilitat garantida. I encara que aquesta reforma topa amb un dictamen desfavorable del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), òrgan assessor del Govern en matèria socioeconòmica i laboral, res sembla detenir els pillatge. I menys encara quan Artur Mas, en plena tupinada de la sanitat, s’organitza, amb força èxit, un besamans particular on fina i tot alguns que es diuen d’esquerra s’hi feien veure…

L’indignant espectacle de fi de cicle (o no) de CIU amb canvi de lleis per fer legals (que no legítimes) les seves barrabassades, manté tota la sanitat de Catalunya sota la destral del destripador de la salut pública. Cap territori ni cap servei se n’escapa.

Però les mobilitzacions s’organitzen i prenen força, i des de Lleida, on el proper dia 29 es rebrà una Gran Marea Blanca antiprivatitzadora, ens arriben aquests arguments:

15 raons contra el consorci sanitari de Lleida

  1. El consorci no serà 100% públic. Perquè no quedarà sotmés al dret públic en allò essencial: ni a la normativa de contractes pública, ni a la llei sobre control i fiscalització de despeses, ni a la llei d’incompatibilitat d’alts càrrecs!
  2. El consorci facilitarà l’ànim de lucre a la sanitat pública perquè podrà contractar de manera privada
  3. El consorci serà un forat negre sense control públic de les seves despeses
  4. El consorci podrà contractar a dit i eludirà la normativa administrativa en matèria d’incompatibilitat d’alts càrrecs
  5. El consorci posa catifa vermella a l’entrada del capital privat. Ja que la modificació dels seus estatuts per part dels òrgans de direcció és un acte unilateral que no implica les administracions públiques
  6. El consorci fomentarà l’opacitat en la sanitat lleidatana. La fòrmula del consorci es presta a confusió entre interessos públics i privats.
  7. El consorci propiciarà la corrupció. La formula ja s’ha mostrat fracassada i sota l’ombra de corrupteles, amiguismes i portes giratòries a altres llocs del país.
  8. El consorci és la porta a la privatització i l’enriquiment de tercers a la sanitat pública
  9. El consorci considera la sanitat com una mercaderia subjecta a criteris economicistes
  10. El consorci és una tupinada. Els òrgans del consorci estaran formats només per càrrecs de confiança i persones posades a dit i fomentarà l’opacitat i sense garantir el control riguròs i la informació necessària en la gestió de la sanitat pública lleidatana.
  11. El consorci s’imposa antidemocràticament i escapant del debat ciutadà. Han menystingut fins i tot les seves insititucions, com el Parlament i el Síndic.
  12. El consorci s’imposa contra la majoria de lleidatans, representada per les 38.575 signatures en contra recollides en tan sols un mes i mig arreu de Ponent i Pirineu.
  13. El consorci precaritza als treballadors, sense donar-los garanties de futur i especialment els provinents del GSS.
  14. El consorci no assegura millores en la qualitat assistencial que rebran els usuaris
  15. El consorci és una aposta ideològica, no tècnica. Les reformes es podrien fer perfectament en el marc de l’estructura de la sanitat pública

El 29-N inundarem Lleida per evitar que el Govern aprovi el consorci de la privatització!

Segueix la marea a Facebook i a twitter
Difon els cartells i octavetes d’aquestes accions
Més informacions de la convocatòria

Font: Punts de Vista, el bloc de l’Àngels Martínez Castells
Publicado en Privatización, sanidad pública | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

ESPAÑA RECONOCE OFICIALMENTE LA SENSIBILIDAD QUÍMICA MÚLTIPLE


España ha reconocido oficialmente la sensibilidad química múltiple (SQM) al incorporarla a su Clasificación Internacional de Enfermedades o CIE (el sistema con el que la Sanidad clasifica y codifica sus diagnósticos).  Ver nota de prensa del 24 de septiembre de 2014.

En nuestro post de ayer Genoveva Seydoux: ‘Una sanitat pública per a totes les malalties’ recogíamos la presentación de una propuesta de resolución de resolucióal Parlament de Catalunya para que la  Sensibilidad Química Múltiple (SQM) sea reconocida como enfermedad y los afectados puedan recibir un tratamiento digno en la sanidad pública catalana.

Del reconocimiento oficial al tratamiento efectivo de la enfermedad media un abismo y todas las voces son pocas para reivindicar y luchar por el derecho a la salud.

Dejamos constancia pues del reconocimiento oficial de la SQM en España y abogamos por que pronto los enfermos de SQM sean tratados en la sanidad pública con todos los medios adecuados a su dolencia.

 

Publicado en Enfermedades emergentes FM SFC SQM, sanidad pública | Etiquetado | Deja un comentario

Crònica de la Xerrada entorn el dret a la salut i la privatització de la sanitat


Conclusions de la Xerrada-Debat sobre Sanitat a L’Hospitalet

Aquest divendres en el marc de la Campanya de Sanitat que la CUP de l’Hospitalet duem a terme des de fa un any a l’Hospitalet, en coordinació amb el Grup de Treball de Sanitat de la CUP, vàrem organitzar a l’Ateneu de Cultura Popular una Xerrada amb el títol “El dret a la salut en perill? Com estan privatitzant la sanitat”.

L’objectiu d’aquesta trobada era aprofundir en aquells aspectes claus que configuren l’actual model de sanitat per tal d’identificar quins són els mecanismes que utilitza el govern de la Generalitat per a privatitzar la sanitat. També vam debatre sobre quin model de sanitat volem per a garantir una atenció de qualitat i sense exclusions. I vam plantejar quines estratègies de lluita són necessàries per combatre el model de privatització de la sanitat.

CUP l'Hosp 21 11 14 2. JPGA la Xerrada comptàrem amb la participació d’Antoni Barbarà, metge i secretari de Dempeus per la Salut Pública; Jose Vázquez, treballador de l’Hospital de Bellvitge i membre de la secció sindical de la CGT i la companya Isabel Vallet, diputada de la CUP–Alternativa d’Esquerres al Parlament de Catalunya i membre del Grup de Treball de Sanitat de la CUP.

Antoni Barbarà, va començar la seva intervenció remarcant la necessitat de definir el concepte de Salut d’una manera àmplia, més enllà de l’àmbit purament sanitari, atenent els aspectes socials de la salut, i també els aspectes polítics i del medi ambient. En aquest sentit, va fer referència a la definició de Salut proposada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “Salut és un estat de complet benestar (well-being) físic, mental i social, i no merament l’absència de malaltia (disease)”.

Posteriorment, va fer esment a la terminologia emprada des dels estaments oficials per amagar la realitat d’unes polítiques sanitàries i unes pràctiques orientades a afavorir la descapitalització de la sanitat pública per afavorir el negoci del sector de la sanitat privada. Per exemple, li diuen despesa sanitària i en realitat hauríem de dir inversió en salut; li diuen copagament i en realitat és un re-pagament (quan volen implantar taxes per accedir a alguns serveis sanitaris que ja hem pagat entre totes via els impostos); li diuen externalització d’un servei quan en realitat estan privatitzant la sanitat.

Antoni Barbarà, va posar en qüestió que la sanitat privada sigui més eficient que la sanitat pública. Bàsicament perquè la sanitat privada no té en compte alguns barems que si es contemplen a la sanitat pública; la sanitat privada tria els malalts que vol tractar (deriva les intervencions més complexes i costoses a l’àmbit públic); ha de generar beneficis econòmics allà on la sanitat pública ha de cercar únicament el benestar de la població. En definitiva, la sanitat privada concep la salut com a mercaderia mentre que des del sector públic hauríem de considerar la salut com a un dret i un benefici social.

De la mà d’Antoni Barbarà, vam poder conèixer la feina que desenvolupa Dempeus per la Salut Pública en defensa d’una sanitat pública i de qualitat. Va convidar a tots els i les assistents a visitar la pàgina web de Dempeus http://dempeusperlasalut.wordpress.com/ . I, en especial, va destacar el treball desenvolupat a l’entorn d’una Nova Cultura de la Salut.

El company Jose Vázquez, treballador a l’Hospital de Bellvitge i membre de la secció sindical de la CGT, va fer evident amb dades concretes que les retallades pressupostàries en salut estan afectant greument la qualitat de l’assistència sanitària als pacients. Les dades estadístiques oficials, per exemple, en el cas de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques als hospitals públics són camuflades per part del Departament de Salut per tal de poder mantenir una política de retallades en salut pública amb l’objectiu de desmantellar el sistema públic de salut i afavorir l’activitat del sector privat. Així, per exemple, mentre les llistes d’espera reals (no les oficials) augmenten; als hospitals es mantenen llits, quiròfans i plantes senceres tancades. Els centres sanitaris públics funcionen hores d’ara molt per sota de les seves capacitats. Es deriven a centres privats pacients i es fomenta la contractació de mútues privades per part de la gent.

En Jose Vázquez, va denunciar un model de sanitat hospitalocèntric on els hospitals requereixen molts recursos mentre que es deixa de banda l’atenció primària. Per contra, un model amb més protagonisme per l’assistència primària afavoreix les polítiques de prevenció i promoció de la salut en l’àmbit comunitari. El model hospitalocèntirc tendeix a afavorir una medicina basada en un excessiu intervencionisme (algunes intervencions quirúrgiques es podrien evitar si s’atén la patologia a temps i es prenen mesures preventives) i també es caracteritza en l’ús abusiu de fàrmacs (les farmacèutiques, molt vinculades a l’activitat docent i de recerca als centres hospitalaris, hi tenen molt a veure).

En Jose Vázquez, va voler destacar la lluita conjunta de treballadors/es, usuàries i veïnes en defensa de la sanitat pública i de l’Hospital de Bellvitge sota el paraigües de #RebelionBellvitge.

La companya Isabel Vallet, diputada de la CUP – Alternativa d’Esquerres al
Parlament de Catalunya i membre del Grup de Treball de Sanitat de la CUP, va exposar el paper dels Consorcis en el desmantellament del sistema públic. Va parlar del nou projecte impulsat des del Departament de Sanitat que preveu agrupar els dos hospitals de Lleida i els CAPs gestionats per l’ICS sota un nou ens de gestió, molt probablement sota la figura jurídica d’un Consorci sanitari. Els consorcis sanitaris es regeixen pel dret privat i, per tant, no tenen les obligacions jurídiques ni legals pròpies dels ens públics. A Catalunya, els Consorcis Sanitaris han estat l’eina que ha utilitzat el govern de la Generalitat per a privatitzar d’una manera progressiva la gestió dels centres públics. Què vol dir privatitzar la sanitat? Situar un servei públic sota la lògica del sector privat i els beneficis van a parar al sector privat. Cal no oblidar, deia Isabel Vallet, els múltiples casos de corrupció lligats a consorcis sanitaris, com ara el cas Crespo, el cas Innova, entre d’altres.

Isabel Vallet va fer una crida a participar a la Manifestació convocada per la plataforma Marea Blanca Lleida – que agrupa treballadors/es i usuàries en defensa de la sanitat pública – Dissabte 29 de novembre a Lleida, per protestar contra el nou Consorci hospitalari previst a les terres de Ponent.

El Grup de Treball de Sanitat de la CUP, en el qual participa la diputada Isabel Vallet, desenvolupa la seva activitat treballant molt estretament amb el grup parlamentari de la CUP – Alternativa d’Esquerres. Al juliol de 2013, els diputats/des de la CUP-AE decideixen abandonar el Pacte Nacional de Salut promogut pel Conseller de Sanitat del Govern de la Generalitat, Boi Ruiz, per mostrar el seu desacord amb un model sanitari que tendeix a afavorir el negoci de la sanitat privada tot retallant el pressupost destinat a la sanitat pública i aplicant fórmules de gestió privades als centres públics, entre d’altres mesures privatitzadores.

Des de la CUP, assegurava Isabel Vallet, defensem un model de sanitat de titularitat i provisió 100% públics, i sota els principis d’universalitat, d’una manera inclusiva i sense copagaments, per a garantir el dret a la salut a tothom sense discriminacions i sense exclusions.

CUP l'Hosp 21 11 14 4. JPGEn el torn obert de debat amb el públic assistent a l’acte es va parlar de com afecta als drets laborals les retallades i les privatitzacions en l’àmbit de la sanitat pública, de la necessitat d’estendre la lluita conjunta de treballadors/es i usuàries en defensa de la sanitat pública a d’altres hospitals i centres d’atenció primària arreu del territori com ho han fet a Madrid amb la Marea Blanca (experiència desplegada amb èxit a la Comunitat de Madrid).

Els veïns i veïnes de la FAVLH van exposar que porten dos anys recollint signatures i que ni el Govern de la Generalitat ni el Parlament de Catalunya els han fet cas. En aquest sentit, Isabel Vallet va reconèixer la constància i la feina feta pels veïns i veïnes a l’Hospital de Bellvitge i va comentar que és necessari canviar les estratègies de lluita quan no funcionen. I va proposar la via de la desobediència, com ara ocupar les plantes de l’hospital per a que no es tanquin a l’estiu, acció que van desenvolupar els veïns i veïnes juntament amb usuàries de l’Hospital a Bellvitge aquest estiu. O un altre exemple de desobediència, en aquest cas per part del personal sanitari per a lluitar contra l’exclusió sanitària, és atendre a totes les persones que requereixen una atenció sanitària amb independència de la seva situació legal al país.

Per concloure els tres ponents van destacar la necessitat d’unir totes les lluites sectorials (sanitat, educació, habitatge, serveis socials) en una sola lluita. Organitzar-nos i ser combatius sense perdre mai l’esperança ni la il·lusió per a bastir les bases d’una societat més justa on totes podem gaudir d’una vida digna.

Font: CUP
Publicado en Privatización, Salud pública, sanidad pública | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Genoveva Seydoux: ‘Una sanitat pública per a totes les malalties’


Per Genoveva Seydoux, Fotoperiodista i membre de la Comissió de Salut d’ICV Tarragona:

Genoveva Seydoux, fotoperiodista i membre d’ICV-EUiA. Foto: Genoveva Seydoux

El grup d’ICV-EUiA ha dut al Parlament una proposta de resolució perquè la Sensibilitat Química Múltiple (SQM) sigui reconeguda, finalment, com a malaltia, i els afectats pugin rebre un tractament digne. Els ecosocialistes demanem també que es doti l’hospital Joan XXIII amb una unitat de diagnòstic, i que es destinin fons a la recerca sobre aquest grup de patologies.

M’agradaria, amb aquest motiu, parlar més en primera persona sobre la vida quotidiana dels afectats per la malaltia, perquè jo mateixa sóc afectada de Sensibilitat Química Múltiple i d’Encefalomielitis Miàlgica-Síndrome de Fatiga Crònica. Les meves afeccions es resumeixen amb les sigles SQM i EM-SFC, però la realitat és que, a banda d’això, sobre el desenvolupament de la patologia ben poca cosa se’n coneix. D’aquí que no es reconeguin, encara, com malalties igual que les altres, i que el seu tractament sigui tan deficient. Les afectades i els afectats ens trobem en una situació d’abandonament sanitari total, absolut i sistemàtic.

Fa més d’un any em van donar l’alta de la unitat de EM-SFC de l’Hospital Clínic de Barcelona, perquè ja no residia en aquella ciutat. Una manera com una altra de fer retallades. Em van derivar a la (pseudo) unitat de SFC de l’hospital Joan XXIII, cosa que significa que vaig deixar de rebre qualsevol mena d’atenció. Aquesta unitat en qüestió està dirigida per un reumatòleg que no té cap mena d’idea sobre Encefalomielitis Miàlgica o Sensibilitat Química Múltiple, i la seva ignorància en aquest sector representa un perill greu per a la salut dels pacients. A la primera visita em va receptar un antidepressiu molt potent, sense escoltar el que li deia de la meva hipersensibilitat i reactivitat als medicaments, i l’absència de depressió que jo presentava. A la segona visita em va proposar, com a cura de les meves malalties, ‘caminar més i anar a la piscina a nedar’.  Aquest home no tenia en compte una cosa elemental: a les piscines hi ha clor, que és un dels productes químics que mes reaccions de rebuig provoca. Dit d’una altra manera: se’m convidava a anar corrents cap a una intoxicació de greus conseqüències, sense comptar la seva ignorància del fet que l’esforç excessiu pot provocar un pitjorament dràstic en la salut dels pacients.

Des d’aleshores  no rebo cap mena de seguiment. Els afectats ens acostumem a empassar-nos les crisis sols, aïllats a casa, sense poder baixar del llit, mirant com passen els segons, els minuts i les hores. I si en un moment donat, quan no podem suportar més una crisi ens apropem a urgències, ens envien sistemàticament a psiquiatria. No han entès res de res. Només gràcies a l’ajuda de companys (de sindicats, del partit, d’associacions), vaig poder assabentar-me de l’ús de les mascaretes, quan la necessitat de respirar sense posar-me encara més malalta es va tornar crònica i urgent. No hauria de ser una unitat de professionals, formats i experts en aquestes malalties qui hauria d’ajudar-nos, orientar-nos, oferir-nos cures pal·liatives o, per què no, guarir-nos? No hauria de ser CatSalut qui hauria de finançar les mascaretes, com es financen els tractaments d’altres patologies?

Necessitem una sanitat pública també per a les nostres malalties; necessitem algú que ens ajudi a millorar la nostra salut, necessitem suport per fer front a la situació complicada d’aïllament que suposa patir EM-SFC i SQM. Cada cop som més els afectats i les afectades, perquè cada cop l’aire que respirem és més brut, més tòxic, perquè cada cop fem servir més productes ultratòxics com ara ambientadors, productes de neteja massa concentrats i perfumats, etc… i la urgència que es reconegui la malaltia (SQM però també la EM-SFC de debò) és real i ben vital. Encara són poques les persones que es passegen pels carrers amb mascareta, però cada cop serem més, perquè cada cop l’aire que respirem és més tòxic i la nostra tolerància minva.

Aquestes malalties incapaciten, físicament i mentalment. No importen els estudis o les qualitats professionals de què disposi una persona que ho pateix -en el meu cas INEF, màster i doctorat en sociologia- avui dia només puc fer sortidetes de tant en tant amb la càmera penjada al coll, deixant ben lluny les meves passions que eren l’escriptura i la naturalesa. Ara com ara he de buscar un lloc on viure, al camp o a la muntanya, per tal de fugir de la mascareta.

Les malalties m’han robat tot això. Li poden robar a qualsevol. Per això cal que, entre tots, hi fem alguna cosa. I això passa per un reconeixement oficial de les malalties, amb seguiment mèdic públic, professional i de qualitat.

 

Font: tarragona21
Publicado en Enfermedades emergentes FM SFC SQM, sanidad pública | 2 comentarios

#25N Contra la violència i la indiferència… la nostra venjança: ser felices!


Originalmente publicado en Punts de Vista:

25n-450x337

25N Manifest “Contra la Violència i la Indiferència: Subversió i Autodefensa Feminista”

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, volem manifestar el repunt de la violència contra les dones a tot el món emparada per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic.

Denunciem la globalització de les violències masclistes contra les dones i les nenes.

Denunciem la cultura de la complicitat i la banalització de la violència contra les dones, aquí i arreu del món.

Denunciem i manifestem el nostre rebuig a la manca de reacció social i política front els assassinats de les dones que no s’aturen any rere any.

Denunciem la falta de voluntat política per donar compliment a la legislació vigent.

Denunciem la manca de compromís amb la pròpia legislació i amb la internacional que, com a país, s’ha subscrit i ratificat.

Denunciem…

Ver original 545 palabras más

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Propostes per evitar la destrucció sanitat pública: Àngels Martínez Castells.


Intervenció complerta adreçant-se als grups parlamentaris, d’Àngels Martínez Castells, denunciant les males praxis interessades i les polítiques privatitzadores de Boi Ruiz.

El dia 15 d’Octubre es va presentar al Parlament de Catalunya el document Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya.
El document traça una línia vermella: cap diner públic per a la sanitat privada.
Marta Ribas de ICV-EUiA i Carme Pérez de Ciutadans, varen acceptar aquesta línia vermella.
Marina Geli del PSC i Alba Vergés de ERC li varen posar tota mena de pegues a no barrejar la sanitat pública amb la privada.
CiU no va dir res de res i el PP no va acudir a la cita.
La CUP es va excusar i va explicar que no hi va anar per tenir els diputats-des, en altres reunions -.
Pel Dret a Decidir la nostre Salut – Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya

Pel dret a decidir també la nostra salut

Publicado en Salud pública | Etiquetado , , , | Deja un comentario

La defensa de la sanitat pública a la Vall d’Hebron


La lluita en defensa de la sanitat pública: pel Dret a Decidir la Salut!

La lluita en defensa de la sanitat pública arreu de Catalunya.

La defensa de la sanitat pública a la Vall d’Hebron. Acció SAP Muntanya el 29/10/14.

Video de SICOM

Reivindicacions i propostes:

  • Dimissió Boi Ruiz, responsable de les retallades i de la degradació de la sanitat pública en favor de la privada.
  • Retorn dels 2 mil milions que ens han ‘pispat’ al sistema sanitari públic.
  • Sistema sanitari públic lliure de corrupció.
  • No al projecte VISC+: No autoritzem la venda de les nostres dades ni els historials clínics – personals i intransferibles – a les empreses privades i multinacionals de la sanitat, com intenta fer la Generalitat.
  • Cap activitat privada als centres públics: sanitat 100% pública.
  • Atenció primària digne, de qualitat i lliure de retallades i privatitzacions.
Publicado en sanidad pública | Etiquetado , , , | Deja un comentario