Missatge a Carme Forcadell


Albano Dante, editor de cafeambllet, expressa en aquest vídeo el sentir de moltes persones, que estem lluitant des de fa temps en defensa de la sanitat pública a Catalunya, davant el document de la sectorial de salut de l’ANC.

.

Diverses persones en diuen que perquè no ens sumem a la sectorial per donar la nostra visió. Ni jo ni cap de les desenes d’entitats que fa anys defensen la sanitat pública hem rebut cap invitació a participar a la sectorial.

Aquests són els enllaços, senyora Forcadell. Li recomano que els llegeixi:

Carta oberta de la IAC a l’ANC
http://www.catacctsiac.cat/docs_obser…

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya
http://dempeusperlasalut.wordpress.co…

Salut per la independència? Estem sorpreses
http://www.eldiario.es/catalunyaplura…

Publicado en Privatización, sanidad pública | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Un manifest exigeix el “dret a decidir” el model de sanitat pública


Diverses organitzacions signen el document, que es mostra crític amb la sectorial de salut de l’ANC, que s’ha mostrat a favor de mantenir el model català de consorcis en el futur Estat català. Escriu a eldiario.es

Ocupació del vestíbul de l’hospital Can Ruti de Badalona. /CARMEN SECANELLA

Des que van començar les retallades pressupostàries per part de la Generalitat, la defensa de la sanitat pública ha estat – juntament amb el procés sobiranista – un tema central de l’agenda política catalana. És en aquest context que diferents moviments socials han publicat un manifest per reclamar el dret a decidir també sobre el futur de la sanitat pública catalana que resumeix les principals reivindicacions actuals.

El document – firmat entre d’altres per representants de Dempeus per la salut pública, del centre d’investigació Greds-Emconet, de l’ONG Sicom i dels editors de la revista Cafè amb Llet – reclama un sistema sanitari 100% públic. És a dir que recomana acabar amb el model específicament català dels centres concertats, on s’han concentrat en els últims anys els escàndols de corrupció i de confusió d’interessos. “La col·laboració pública-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit, on existeixi, fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant als interessos de la sanitat pública”, afirmen els signants.

Helena Ris

En aquest sentit, el document és una resposta a la sectorial de sanitat de l’Assamblea Nacional de Catalunya, que va defensar recentment el model català de consorcis. De fet, aquest manifest no és la única veu en contra de la posició de l’ANC que s’ha expressat en els últims dies. Ahir el grup de sanitat de Podem Catalunya també s’hi va posar en contra, com també ho va fer el sindicat alternatiu IAC. La sectorial de sanitat de l’ANC es va presentar oficialment el mes passat al Col·legi de Metges. Va cridar l’atenció que la presentació es va fer a càrrec de la Dra. Helena Ris, directora general de la patronal Unió Catalana d’Hospitals – que tenia previament l’actual conseller Boi Ruiz al capdavant.

Els autors del manifest també exigeixen la restauració de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que tenia fins l’any passat una personalitat jurídica i treballava així de manera independent amb una vocació interdepartamental. Una llei impulsada pel Govern la va degradar i la va colocar sota el control de la secretaria de Salut Pública del Departament de Salut.

Per altra banda, els signants s’oposen a qualsevol copagament en el sistema sanitari i advoquen per una major participació dels usuaris en la gestió de la sanitat. També reclamen que la sanitat pública permeti l’interrupció voluntària de l’embaràs.


Si vols signar el manifest pel dret a decidir la nostra sanitat, envia la teva signatura a caps@pangea.org o a dempeusperlasalut@gmail.com

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

Por el derecho a decidir también nuestra salud y el sistema sanitario de Catalunya 

Publicado en sanidad pública | Etiquetado , , , | Deja un comentario

Una sectorial de l’ANC en mans dels hospitals privats


Amb el següent comunicat PODEMOS s’afegeix a les crítiques que s’han aixecat contra el document de l’ANC des de la majoria de col·lectius en lluita per la defensa de la sanitat pública a Catalunya.
.

Presentació del manifest ‘Salut per la Independència’. Foto: ANC

El passat 19 de juny la Sectorial de Salut de l’ANC va presentar un document titulat “Salut per la independència”.

El document va aixecar de seguida les crítiques d’associacions i col·lectius que des de fa anys defensen la sanitat pública a Catalunya.
Una ràpida lectura ajuda a entendre aquesta reacció. Al llarg de les seves 14 pàgines el document defensa el copagament farmacèutic, la privatització dels serveis i l’eliminació de controls anticorrupció. Un document que, lluny de proposar solucions als mals que estan enfonsant el sistema sanitari català, aprofundeix en un model ineficient, poc transparent i corrupte.
El document de la sectorial de l’ANC ha estat contestat pel Grup de Defensa de la Sanitat Pública a Barcelona mitjançant un article titulat “Salut per la independència? Estem sorpreses” cal destacar també la “Carta oberta de la IAC a l’ANC”
Una altra resposta al document de la sectorial de l’ANC publicat aquest dijous es titula “Pel dret a decidir també la nostra salut i el sistema sanitari de Catalunya”  i està signat per Dempeus Per la Salut Pública, el Grup de Recerca en Desigualtats en la Salut de la UPF, membres del Centre d’Anàlisi de Polítiques Sanitàries, periodistes de la revista cafèambllet i SICOM TV així com membres de la Fundació Institut Català de Farmacologia. Tots tres textos contesten de manera contundent un text -el de la sectorial de l’ANC- que no podia quedar sense resposta.
Ens afegim a les veus que han denunciat el caràcter privatitzador del document de la seva sectorial de sanitat. És un fet que dins la mateixa ANC hi ha molta gent que ha treballat i treballa en pro de la sanitat pública a Catalunya de manera honesta. Per això esperem que el que plasma “Salut per la independència” no sigui el posicionament de l’ANC i es tracti només d’una sectorial que ha caigut en mans del lobby de la sanitat privada. Que el document hagi estat promogut per Helena Ris -directora general de la patronal d’hospitals privats UCH- ens fa pensar en la segona opció.
Font: PODEMOS (en aquest link trobareu també la versió en castellà del comunicat).
 
Destitució de Boi Ruiz, aturada del procés de privatització i canvi a un model plenament públic i realment participatiu
Publicado en Privatización, sanidad pública | Etiquetado , , , | 1 comentario

Dempeus al mitjans


Ahir, 18 de Juliol, Dempeus als mitjans….  Toni Barbara a BTV a partir del minut 1:27:45 fins  el 1:44:10 link:  http://www.btv.cat/alacarta/informatius/32654/    i Àngels Martínez Castells a la tarda de la COPE i el link es http://www.cope.es/player/gtu&id=2014071818360001&activo=10

Toni Barbarà i Molina

Conversa sobre la sanitat amb Toni Barbarà, secretari de Dempeus per la salut pública. Les llistes d’espera son insuportables. La situació ja és d’alerta i d’alarma social, però encara pot anar a pitjor. Els diners públics es desvien cap a la privada. Els Govern està aprofitant la crisi per privatitzar el sector negoci salut.

Àngels Martínez Castells

Més de 73.000 pacients esperen per ser operats i el 23% supera el plaç legal. Hem parlat amb Angels Martínez Castells, Pta Plataforma Dempeus per la salut pública

Publicado en Privatización, Salud pública, sanidad pública | Etiquetado , | Deja un comentario

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya


Cada dia ens colpeja la noticia d’una nova retallada en salut, de tancament de llits, quiròfans i serveis, d’increment de les llistes d’espera, de noves precaritzacions en les condicions de treball del personal del sector i de derivacions injustificables de la sanitat pública a la privada. Cada dia apareix una nova amenaça contra la integritat del sistema de salut català, com l’intent de desballestament de l’ICS a Lleida i a Tarragona, o es desafia el nostre enteniment i raó amb declaracions del tot irreals sobre l “estat del benestar” que gaudim o que qualsevol empitjorament en la qualitat i atenció a la sanitat pública és un mite. Però la realitat és la que és, poc transparent i amb nínxols de corrupció que corquen el sistema de salut, com demostren les demandes judicials a qui exigeix transparència, o el menysteniment de qui vol i fa els comptes clars, i darrerament també, cada dia, represàlies de tota mena contra les persones que expliquen la veritat sobre les urgències col•lapsades, o les retallades a la dependència, i que, malgrat les seves limitacions, s’organitzen per defensar un sistema de salut realment universal i pels drets i la dignitat en l’atenció i el tracte a les persones malaltes.

El nostre sistema sanitari públic està travessant un moment crític que pot fer impossible la seva recuperació. Creiem que cal dir prou i denunciar el desballestament del sistema de salut, així com el servilisme als interessos de la indústria farmacèutica i de productes sanitaris, i als fons d’inversió que han convertit la sanitat en el seu objectiu de negoci. No sols cal denunciar les polítiques contràries a la salut i del bé comú del conseller Boi Ruiz (que ja va deixar clares les seves fidelitats des del primer moment en recomanar-nos que ens féssim d’una mútua) sinó denunciar també la pretensió de confondre la sobirania del poble de Catalunya amb el propi interès particular i de classe d’una minoria que elabora Manifestos(1) i proclames recorrent als tòpics de sempre del món empresarial privat de la sanitat. La propaganda ideològica no pot amagar de qui són els arguments i per què serveixen les eines pretesament apolítiques dels autors que molt poc tenen a veure amb la salut pública i la sobirania del poble de Catalunya i el benestar de la seva gent.

Per conquerir la sobirania també en salut i sanitat: actuar sobre els veritables determinants de la salut .

La salut no és una qüestió individual, exclusiva de cada persona. La salut col•lectiva, de tots i totes, depèn sobre tot de condicions socials, econòmiques i polítiques. El Congrés de Metges i Biòlegs de Perpinyà de 1976 va definir la salut «com aquella manera de viure autònoma, solidària i joiosa», descripció que posa en evidència que la salut és una via de promoció de la llibertat i l’equitat. Lamentablement, la majoria de persones tampoc a Catalunya no tenen una situació vital, econòmica o laboral adequada amb la qual poder gaudir i compartir una vida plenament saludable, independent, fraternal i alegre, i menys en temps de crisi. I ara, quan els determinants de salut s’ensorren, es pren la determinació de reduir el sistema de suport social i el sector sanitari que podrien, com a mínim, pal•liar els seus efectes més devastadors. La malnutrició de la canalla, els desnonaments continuats i l’increment de suïcidis a Catalunya ens estan dient que no es fan les polítiques que la població necessita ni les inversions socials i de reforçament dels serveis públics. I tampoc s’emprenen les mesures que poden afectar en positiu a les persones, doncs la sanitat només contribueix en una part de la nostra salut.

Les decisions crucials relacionades amb valors sobre el que és bo o dolent per a la societat i per a la salut es prenen en el terreny de la política. És per aquest motiu que, fora de l’àmbit sanitari (com, per exemple, economia, treball, urbanisme, educació, etc., i també a l’hora d’elaborar els pressupostos) s’ha de tenir en compte, ara més que mai, el seu impacte en la salut, en una aproximació que s’ha denominat «salut en totes les polítiques».(2)

Punts bàsics de sanitat i salut per una Catalunya de totes i tots

Per tots els arguments anteriors volem sotmetre a ampli debat uns punts bàsics que considerem rellevants per donar alternativa a la privatització-mercantilització i biomedicalització de la salut pública, apartant-la de la influència del complex industrial médico-farmacéutic i biotecnològic.(3) Volem bastir una proposta de programa per a la Salut i la Sanitat Pública a Catalunya que pugui ser, si s’escau, un punt de trobada i confluència per a la majoria d’organitzacions que defensen la salut i una sanitat pública per a totes i tots, de qualitat i accés garantit, al servei de la població de Catalunya.

1.- En aquest sentit, cal garantir el Dret a la protecció de la salut i a un model d’assistència sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat suficientment per impostos progressius. No és cert que la sanitat pública sigui deficitària. En la mesura que ha de respondre a costos i beneficis públics, el seu dèficit el provoca, entre altres qüestions, un finançament insuficient, les mancances en l’execució i control pressupostari. El dèficit en la sanitat pública es deu també a la seva poca transparència i és, per tant, de responsabilitat política, també a Catalunya.(4) Garantir aquest punt suposa la derogació de les lleis, decrets i altres instruments jurídics que s’oposin a aquests principis generals.

2.- Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertir el Servei Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya. La sanitat pública te un valor social indubtable perquè conté, cohesiona i crea sinergies en la investigació, formació, docència, prevenció, atenció, rehabilitació i cures i és la única que permet treballar per a millorar els determinants de la salut i la malaltia. Entenem que la sanitat privada s`ha de finançar privadament, i que la col•laboració pública-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit, on existeixi, fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant als interessos de la sanitat pública.

3.- Amb el criteri de que tot el que es paga amb diners públics ha de ser públic, cal la definició i declaració, per part del SNSC dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC: Progressivament la totalitat de les entitats SISCAT, amb hospitals de la XHUP i/o amb equips d’atenció primària hauran de passar a ser entitats que siguin mitjà propi de la Generalitat.(5) Aquest punt implica també l’eliminació de les portes giratòries en la sanitat pública i que les persones incriminades per corrupció siguin jutjades i castigades.

En aquest sentit, alertem de la proposta de la sectorial de sanitat de la ANC (en la que hi ha participat Helena Ris actual directora general de la Unió Catalana d’Hospitals, i que ja havíem llegit de l’assessor d’Artur Mas, Josep María Via) de no comptabilitzar com “administració pública” els consorcis sanitaris, quan és precisament aquesta consideració la que permet el control de la gestió que fan dels fons públics per part de les institucions democràtiques, i que es demostra totalment necessari a tenor de les gravíssimes irregularitats descobertes al sector concertat en els últims anys. De no seguir-se la directriu europea de la SEC-95 d’integrar les EPIC en el sector públic a efectes comptables, les irregularitats detectades, encara que il•legítimes, haurien pogut tenir cobertura legal.(6)

4.- Sobre política dels medicaments: Volem un sistema de salut sense la omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el que es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos de polítics, gestors i prescriptors, i s’ hi seleccionin els que de veritat són necessaris, de manera que es deixi de comprar fum a preu d’or en el mercat internacional de les tecnologies. La indústria farmacèutica no pot ser màrqueting disfressat de formació mèdica.

5.- Reforçament de l’Atenció Primària i Comunitària, com a instrument bàsic per la resolució i integració dels circuits i intervencions que es realitzen sobre la ciutadania del territori amb una direcció general única per tots els equips d’atenció primària del territori.. Sobre aquest punt, insistint en assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió, avaluació independent i preeminència de l’Atenció Primària amb un Codi ètic comú de tots els serveis, autonomia de gestió (no autogestió) dels governs sanitaris territorials, centres i professionals. I avaluació independent (7) amb transparència absoluta de resultats en salut i despeses.

6.- Restauració de l’Agència Catalana de Salut Pública amb les funcions de la Llei General de salut Pública de Catalunya, reforçant els programes de prevenció, promoció i protecció de la salut (com per exemple: aliments, medi ambient, salut laboral, salut mental), promovent l’enfocament de salut en totes les polítiques, per tal d’orientar les prioritats no només als principals problemes de salut, sinó als determinants socials de la salut.

7.- Derogació de coREpagaments sanitaris i farmacèutics i compromís de no imposició de noves taxes com l’euro per medicament que, com s’ha demostrat, signifiquen barreres d’accés al tractament. Són impostos a la malaltia, especialment injustos i regressius perquè res tenen a veure amb la renda o la riquesa de les persones malaltes.

8.- Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, com a mínim en els terminis actualment en vigor, i sense penalització en el Codi Penal, que apoderi a les dones com a persones autònomes i amb dret a decidir, i que vagi acompanyada d’accions d’educació sexual i afectiva per a tota la població (homes i dones).

9.- En una visió molt més integral de la sanitat i la salut que incorpori els aspectes biològic, psicològic i social, cal posar l’accent en el paper del treballador/a social, que juntament amb el personal sanitari mèdic i d’infermeria d’atenció primària, constitueix una figura local molt propera als sectors més vulnerables i que requereixen més solidaritat social.

Entenem, finalment, que cal fomentar la participació ciutadana apoderada en sanitat i salut en el sentir d’afavorir la democràcia real per millorar la sanitat a Catalunya, però també democratitzar la Salut Pública a partir de l’anàlisi i seguiment dels Determinants Socials i per reduir les desigualtats.

La participació: clau de volta de la sobirania dels pobles en salut

De manera similar a com ara ens alerten amb el Manifest “Ultima llamada” que la via de creixement que segueix el sistema és un genocidi en càmera lenta, ja l’any 2000 a la Conferència de Bangladesh es va valorar que una gran part de la població mundial no tenia accés ni a la terra ni als seus recursos, ni tampoc a aliments, ensenyament, aigua potable, sanejament, habitatge, ocupació i serveis de salut.

Bangladesh es va sumar a la denúncia de que els recursos s’estaven esgotant a una velocitat esfereïdora, i que la degradació de la natura significava una amenaça per a tot el món, incrementant les desigualtats en salut amb la «concentració dels recursos en mans de poques empreses que s’esforcen a maximitzar els seus guanys privats». Les directrius de les polítiques econòmiques s’allunyaven de les institucions democràtiques i quedaven en mans d’un petit grup de governs poderosos, i institucions internacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç. Les mesures imposades, que signifiquen deute en molts casos impropi, juntament amb les activitats no regulades de les empreses transnacionals, han tingut efectes severs en les vides i en les formes de guanyar-se el jornal, en la salut i el benestar de poblacions, tant en països del sud com del nord. La política desatén les necessitats de la població en reduir el finançament pressupostari als serveis públics i en concret a la sanitat, encara més amenaçada amb la negociació secreta de la TTIP.

No és estrany, doncs, que les organitzacions i moviments dels pobles es considerin «fonamentals perquè els processos de presa de decisions siguin més democràtics, responsables i transparents» i es puguin garantir els drets cívics, polítics, econòmics, socials i culturals, amb un nou paper dels mitjans de comunicació acompanyant la societat civil en el control de la implementació, desenvolupament i impacte de les polítiques. Perquè val també avui per Catalunya, i per tota la riquesa de l’anàlisi polític, de gènere i de classe de la Conferència de Bangladesh, volem acabar aquest text amb la seva definició de salut, que és una de les més colpidores que s’han escrit i de les que més crida a la reflexió i a l’acció:

«La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica.»

Notes:
1 https://assemblea.cat/sites/default/files/documents/DTSalut.pdf
2 Veure Borrell, C., i Benach, J., “Els determinants socials de la salut” a http://espaifabrica.cat/index.php/el-preu-de-la-salut/item/794-els-determinants-socials-de-la-salut#footnote-13124-6
3 En aquest sentit, també, Martínez, Ana i Vergara, M., (coord.) i Benach, J i Borrell, C., (dir. científics) (2014) Cómo comercian con tu salud, Privatización y mercantilización de la sanidad en Catalunya, Icaria.
4 Veure de Sibina, M., i Dante, A., (2013) Artur Mas, on són els meus diners?
5 En aquest sentit, s’hauran de prendre les següents mesures:
-Que consti en els estatuts de l’entitat que es medi propi del SNSC
-Que sigui acreditat pel Sistema amb les garanties de qualitat i sostenibilitat
-Que el proveïdor accepti majoria de representats del SNSC en el seu consell d’administració
-Que signi el codi ètic i accepti explícitament els valors del proveïdor públic (servei públic, no ànim de lucre, no pràctica privada en centres públics, incompatibilitats, no portes giratòries)
6 La SEC-95 és percebuda pels sectors que la denigren com un atac al model d’autonomia de gestió. Una autonomia que gestió que, de manera acreditada, ha facilitat la comissió d’irregularitats molt greus. La proposta de fugir del SEC-95 no només no aporta cap solució a aquesta situació sinó que aprofundeix l’opacitat i la manca de retiment de comptes que la faciliten La proposta de l’ANC, doncs, persegueix una fugida del dret públic que tant molesta als gestors dels diners públics. De fer-se realitat, aquests gestors tindrien les portes obertes per aprofundir en una manera de gestió que allunya la sanitat del control democràtic i que deixa les mans lliures per a que coses com l’opacitat, les portes giratòries i els concursos a mida per a les empreses dels amics tinguin carta de naturalesa.
7 Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQAS)

Primeres signatures:
Josep Martí (CAPS)
Olga Fernández Quiroga (CAPS)
Carme Borrell (CAPS)
Angels Martínez Castells (Dempeus per la Salut Pública)
Sergi Raventós Panyella (Dempeus per la Salut Pública)
Vanessa Puig (Dempeus per la Salut Pública)
Antoni Barbarà Molina (Dempeus per la Salut Pública)
Gemma Tarafa (GREDS-EMCONET, UPF)
Joan Benach (GREDS-EMCONET,UPF)
Joan-Ramon Laporte (Fundació Institut Català de Farmacologia)
Montse Vergara (Dempeus per la Salut Pública)
Joan-Ramon Lladós (Dempeus per la Salut Pública)
Albano Dante-Fachin (Cafeambllet)
Marta Sibina (Cafeambllet)
José Aznar (advocat)
Luisa Blanco Delgado (advocada)
Matilde Barrabès (advocada)
Elena Alvarez (Dempeus per la Salut Pública)
José Alberto Moreira da Silva (Dempeus per la Salut Pública)
Alex Bosso Gaspar (UPF)
Maria Eugènia Sanchez Carreté (Dempeus per la Salut Pública)
Josep Cabayol (SICOM)
Frederic Pahisa (SICOM)
Siscu Baiges (SICOM)
Carmina Olivé (Dempeus per la Salut Pública)
Carlos García Vera (SICOM)
Carlos Collazos (SICOM)
Adela Castellanos (SICOM)
Jordi Escofet (SICOM)
Antonio Cera Rodríguez (federació AA.VV de Montcada i Reixac. FAVMiR)

Publicado en Salud pública, sanidad pública | Etiquetado , , , | 4 comentarios

Aturem el càstig col·lectiu a Palestina. No més complicitat!


Originalmente publicado en Punts de Vista:

image

La situació que s’està vivint a Gaza com totes sabeu, és terrible, els bombardejos de l’operació “Marge Protector” ja han causat 1400 ferits i prop de 200 víctimes mortals, de les quals més del 70% són civils, incloent-hi 36 criatures. I nosaltres, què hi podem fer des d’ací?

- Us demanem que llegiu el Manifest que ha estat preparat per organitzacions de solidaritat amb Palestina, i si hi esteu d’acord, el signeu i el difoneu

http://nomescomplicitat.cat/aturem-el-castig-collectiu-a-palestina

- Que si podeu, participeu demà dijous 17 de juliol a les 18.30h. a la Manifestació Unitària que començarà a Pl. Catalunya de Barcelona, i en feu difussió. Les principals capitals europees han aplegat més de 10.000 persones. A Barcelona no podem ser menys… El poble palestí ens necessita.

També us vull convidar a veure el reportatge que va gravar aquest dilluns RTVE al Hospital Al Wafa de Gaza que ha estat atacat per…

Ver original 504 palabras más

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Marea Blanca de Aragón #AlertaprivatizacionAlcañiz


imageLa Marea Blanca de Alcañiz está recogiendo alegaciones contra la construcción de un hospital en Alcañiz para que no sea FPI, y recogen firmas y piden que se envíen argumentos y otras alegaciones desde fuera de Aragon mostrando apoyo a la Sanidad Pública. Pueden hacerse llegar a su mail: mareablancasaludclinico@gmail.com

Nos dicen:

“Desde Marea Blanca nos oponemos a la construcción del nuevo Hospital de Alcañiz por el modelo de Financiación Público Privada (FPI), y defendemos que la construcción sea 100% pública, así como todos servicios del hospital sanitarios y no sanitarios.

1. ¿Qué es FPI?

Es un modelo donde se busca incrementar el protagonismo del sector privado en la prestación y financiación de servicios públicos. Sin olvidar nunca que el sector privado siempre exige tener beneficios. En el caso de construcción hospitales es:

a) Construcción hospital en un marco definido.

b) A cambio se abona un canon anual, que en el caso de Alcañiz según el proyecto puede modificarse año a año, (conocidos son el caso Alzira en Valencia y los casos de hospitales que llegan a doblar sus canones año a año). Gracias al beneplácito del Gobierno de Aragón, en el proyecto se lo ponen en bandeja.

c) Exigencia de unos beneficios fijos que en el caso de Alcañiz se han fijado en un minimo de un 8% (un negocio redondo, el capital privado arriesga 0, porque te aseguran ya un 8% mínimo, no hay dada mas que ver casos en Madrid, con uso de materiales de escasa calidad, despidos de trabajadores…)

d) Gestión de los llamados servicios no sanitarios, cuando en un hospital es sanitario todo, porque de todos los miembros depende.

- Si no hay una limpieza adecuada, comienzan a aumentar las infecciones de pacientes y con la lavandería externalizadas se producen una limpieza de peor calidad que recae en pacientes y en los trabajadores. Los sanitarios madrileños se quejan otra vez de que en los hospitales con FPI se producen menor cambio de lencería, incluso reciben mayor número de prendas peor tratadas, y a los trabajadores que estuvieron en huelga se les bajó el sueldo en un 40% (eso sí, tras haber ganado la concesión que ya tenían un beneficio estipulado).

- Problemas en los sistemas de esterilización, que es el que permite que todo el material quirúrgico, y el material infecto-contagioso se mantenga en condiciones de máxima segurida dentro y fuera hospital. Usar métodos más baratos y no tan efectivos puede significar un “ahorro” a corto plazo, pero sus efectos a largo plazo son costosísimos.

- Cocinas. Recordamos que la comida es uno de los fármacos naturales más importantes del paciente. El Gerente, D. Angel Sanz, instauró la privatización de las cocinas en Navarra donde han recibido criticas y denuncias; ahora quiere hacerlo en Alcañiz.

Por todo esto, porque desde la Marea Blanca exigimos que los ciudadanos disfruten de un hospital de calidad 100% público en gestión y construcción, porque sale incluso más barato a todos los ciudadanos y la atención tiene unos rangos de calidad y eficiencia científica más altos. No hay ningún estudio científico que demuestre que el FPI es mejor: al contrario suma miles de denuncias y evidencias en sentido contrario.

Principales razones..

- Con la concesión para 30 años estamos hipotecando el presupuesto sanitario del sistema público para dedicarlo a la sanidad privada.

- El coste pasaría de ser de 96 millones de € a 561 millones de € si se cumplieran los presupuestos que siempre se incrementan. Esta diferencia saldrá del presupuesto del sistema público sanitario para llevárselo una empresa privada.

- Además, los servicios de limpieza, lavandería, esterilización, administración, central telefónica, celadores… todo provendría de la empresa adjudicataria, que podría cambiar las condiciones laborales …

El proyecto fue publicado en el BOA del 26 Junio del 2014, y tenemos de plazo para presentar alegaciones al proyecto hasta 25 Julio, por lo que os pedimos un esfuerzo mutuo por parte de todos en recoger el mayor número de firmas de apoyo a las alegaciones que presentaremos.”

image

Piden también que difundais la información que están colgando en Facebook

https://es-es.facebook.com/GrupoMareaBlancaAragon?filter=2

y en el blog http://mareablancasalud.blogspot.com.es/

O seguirlos por Twitter:

@mareablancazgz usando como hastag para difundirlo aun más
#AlertaprivatizacionAlcañiz

Necesitan las alegaciones antes del 24 Julio porque el 25 Julio van a entregarlas PARA QUE EL NUEVO HOSPITAL DE ALCAÑIZ SEA 100% PUBLICO

Publicado en sanidad pública | Deja un comentario