Malalties professionals. Una vergonya insuportable i letal.

En Toni Barbarà ens envia aquests comentaris, a ran del creixament en un 30% de les malalties professionals des de la reforma laboral de Rajoy.

Malalties professionals ?? Què és això ?? Ja ningú (gairebé) en parla​. Definitivament no està de moda. No mola.

En record del company Ignaci Fina

Tot el que han estat anys de lluita i d’enormes esforços en pro de la SALUT LABORAL ha vingut a caure en semi-oblit. Les condicions generades per la crisi (tant el seu origen com la seva posterior manipulació instrumental) ha suposat un enorme retrocés en qualsevol aspecte reivindicatiu en termes de prevenció, promoció, o en reconeixement de la salut laboral, tant pel que fa a sinistralitat i mortalitat directa, com en condicions de salubritat, malalties, seguretat, i ja no diguem qualitat en els llocs de treball.

La mateixa i brutal precarietat sobrevinguda a dosis impossibles representa un factor determinant de gravíssima repercussió en salut.

No cal crec, però ho faig, recordar que la situació d’ «alta competitivitat» imposada als mateixos treballadors/es per accedir/ «gaudir» a un lloc de treball, ni que sigui escombraria, ni que sigui precari, ni que sigui de pura explotació,  ha suposat passar a un segon, tercer pla, o pràcticament una renuncia, de tot el sigui lluitar, exigir, fer complir unes condicions de treball dignes. Això amb una quasi heroica resistència sindical (però no més) en moments especialment durs. La mateixa «sindicació» és ja una opció més inconfessable i perseguida que mai (sempre ho ha estat, si més no veladament, o no).

Es pot llegir, amb tota impunitat, en «ofertes» de treball, «abstenir-se afilats/des a sindicats». Que ningú tingui l’ocurrència de posar la seva pertinença sindical a un currículum que serà suïcida i considerat provocador !!. Ni l’ estat d’ embaraç o «embaraçable», ni de dona amb família, ni de persona en exercici dels seus drets. Submissió i moltes gràcies patró.

 I quan aquest raser, aquest tall o cribatge no s’escriu, es pregunta a l’entrevista personal prèvia, on una «confessió» de sindicalisme serà la negativa immediata al contracte.

Però tornant a les malalties professionals, la cosa va de mal en pitjor.

Això expliquen les xifres recollides a l’article adjunt.

Però és que estem parlant tan sols de la punta visible del gran iceberg del problema.

El més greu és la reconeguda, crònica i culpable InfraDeclaració, la invisibilitat del tema o la derivació sistemàtica de patologies d’origen laboral cap a altres formes genèriques d’assistència.

Espanya i Catalunya/ segueixen liderant la NO-declaració (la No-existència ??) de patologies derivades o directament provocades per l’activitat laboral.

Son incontestables efectes secundaris de l’actual estat de la legislació laboral contra-reformada, i de la voracitat impune dels mercats i del sistema. És una molt vella tècnica: no cal tractar ni amoïnar-se per allò que no existeix.

Així que em sembla important recollir i estendre aquesta petita nota sobre la qüestió. Cal conèixer que la casuística augmenta, que hi ha biaixos com el de gènere que es reprodueix una vegada més contra les dones, o que les malalties recollides són fonamentalment físiques i de sectors molt concrets de l’activitat.

Clamorosa l’absència de les malalties de caràcter psicològic i mental, como si l’ stress i tota la pressió insuportable de les feines i les estructures no fossin relacionables amb el treball….Podríem parlar per proximitat del mateix sector sanitari.

Les depressions, les angoixes, els patiments, fins arribar fins i tot als suïcidis són, segons el sistema pensant i manant, problemes «personals», i no tenen a veure amb el treball, la precarietat, el salari, l’atur, les condicions d’esclavatge.

Submergida i opaca l’agressivitat de contaminants químics, físics, ionitzants. Alimentaris i mediambientals, però en relació al treball. Encara les malalties al·lèrgiques, d’hipersensibilitat, d’afectacions centrals i encefalitis miàlgiques, immunitàries, neoplàsiques per substàncies desencadenants, de patologies respiratòries, càrdio-vasculars, ginecològiques, dermatològiques, metabòliques, i un llarg etcètera. Un forat negre que interessa mantenir en la negror de l’ ignorància.

Llegim doncs aquest article i recuperem al menys la consciència del que cal posar a la llista de reivindicacions i recuperacions. Sigui per la importància en salut com per la seva determinació sanitària. Sigui en record del company i lluitador Ignasi Fina qui si aixequés el cap voldria tornar a morir-se no sense cridar abans a tothom a la revolta justa i necessària.

Salut !!

Toni Barbarà

Las enfermedades profesionales se disparan un 30% desde la reforma laboral de Rajoy

En los siete primeros meses del año, la cifra de enfermedades en el ámbito laboral alcanzó un total de 13.311, ascendiendo un 0,9% con respecto al mismo periodo de 2016, de las cuales 6.453 causaron la baja del trabajador en su puesto de trabajo, un 2,7% más que en igual periodo del año anterior.

El número de enfermedades profesionales declaradas en España ha ido escandalosamente en aumento en los últimos cinco años, llegando a crecer casi un 30% desde la entrada en vigor de la criticada reforma laboral del Partido Popular en julio de 2012, según denuncia el sindicato UGT a partir de los datos del Observatorio de Contingencias Profesionales del Ministerio de Empleo.

Este año se ha declarado, de media, una enfermedad profesional por cada 1.145 asalariados afiliados a la Seguridad Social.

En los siete primeros meses del año, la cifra de enfermedades en el ámbito laboral alcanzó un total de 13.311, ascendiendo un 0,9% con respecto al mismo periodo de 2016, de las cuales 6.453 causaron la baja del trabajador en su puesto de trabajo, un 2,7% más que en igual periodo del año anterior. Por su parte, las enfermedades profesionales sin baja totalizaron hasta julio 6.858, con un retroceso del 0,7%.

Ocho de cada diez enfermedades profesionales tienen su origen en agentes físicos, mientras que casi el 5% son enfermedades de la piel (4,97%) y el 4,5% se deben a agentes biológicos.

Mayor incidencia en mujeres

UGT destaca que, aunque en valores absolutos se declaran más enfermedades profesionales en hombres que en mujeres, su índice de incidencia es mayor en ellas debido a su menor presencia en el mercado laboral. Así, el índice de incidencia se sitúa en mujeres en 44,6 enfermedades profesionales por cada 100.000 trabajadoras, mientras que para los hombres es algo menor es de 40,2.

Por sectores, el comercio minorista es el que declara un mayor número de enfermedades profesionales, con 1.233 enfermedades hasta julio, seguido de la industria de la alimentación (907), y servicios de edificios y actividades de jardinería (899).

Por ocupaciones, el mayor número de enfermedades profesionales declaradas se concentra en los grupos de otro personal de limpieza (1.088), operadores de instalaciones y maquinarias fijas (1.016), y peones de industrias manufactureras (952 enfermedades profesionales declaradas).

Importancia de aumentar la información y la seguridad

El sindicato denuncia que, pese al aumento de las enfermedades profesionales declaradas, la notificación de enfermedades complejas y crónicas, como las respiratorias, el cáncer y las producidas por agentes químicos en general, es “muy baja o casi nula” en comparación con las estimaciones que se realizan al respecto.

 Considera que es vital para la población trabajadora y para el propio mantenimiento del sistema que una enfermedad laboral sea diagnosticada correctamente, por ello insta a mejorar las evaluaciones de riesgo de los puestos de trabajo y la implicación del sistema de prevención en su conjunto para la detección de estas enfermedades.

Asimismo, reclama la mejora de los sistemas actuales de información y vigilancia de la salud; el impulso a la comunicación de enfermedades que podrían ser calificadas como profesionales por parte de los facultativos del Sistema Nacional de Salud, y una actualización bianual o trianual de la lista de enfermedades profesionales en España.

Vist a kaosenlared

Font: postdigital