L’IMPACTE DE LA CRISIS “ESTAFA” EN LA SALUT MENTAL DE LA POBLACIÓ


Intervenció del Dr. Emilio Rojo a la Taula Rodona  Impacte de la ‘Crisi Estafa’ en la Salut Mental de la població, que va tenir lloc al passat 11 d’octubre a Salt.

Aquesta és la tercera intervenció que publiquem de l’esmentada taula rodona, tot i que va ser la primera intervenció de la taula.

Agraïm al Dr. Emilio Rojo la possibilitat de publicar aquest ponència.

TAULA L’IMPACTE DE LA CRISIS “ESTAFA” EN LA SALUT MENTAL DE LA POBLACIÓ

Primera Intervenció

El Dr. Emilio Rojo es psiquiatra

Per aconseguir un estat global de salut, és necessari, tal com exigeix l’Organització Mundial de la salut (OMS) des de la seva primera assemblea general (1), un estat de
benestar físic, psíquic i social. Per tant, una de les metes ha de ser el benestar mental de la població, la qual cosa equival a usar totes les eines possibles per promocionar una bona salut mental, prevenir la seva pèrdua, detectar, avaluar i intervenir sobre els trastorns existents i recuperar, rehabilitar o cuidar els defectes que aquells deixin en les persones.

El nivell de salut mental d’una població, del conjunt dels seus habitants, ve determinat principalment per factors socioeconòmics i ambientals i, també, per factors conductuals, com els associats a l’estil de vida, i genètics, com és la càrrega heretada. Així, per exemple, el nombre de suïcidis s’ha incrementat de forma intensa en la nostra societat després de la crisi econòmica i les seves conseqüències (pèrdua d’ocupació, habitatge o família,etc…) mentre la pressió pressupostària sobre l’alcohol en els paises nòrdics ha reduït de forma considerable els danys provocats per aquest.

La nostra societat s’ha proveït d’un sistema de benestar que ha assegurat drets bàsics a tota la comunitat, principalment aquells drets que ocupaven els graons inferiors de la piràmide de necessitats humanes descrita en 1943 per el psicòleg Abraham Maslow (2). Per a això les seves institucions polítiques i econòmiques han mantingut serveis públics que sustenten la redistribució de rendes i la inclusió, dins de l’equilibri escollit entre progrés i tradició.

Les persones que pateixen un trastorn mental sever o crònic estan molt lluny dels drets, que no dels deures, de qualsevol membre d’aquesta societat, de manera que poden quedar sols i abandonats perdent la seva condició de ciutadans, membres actius de la seva comunitat i participants d’aquest cicle redistributiu de serveis i oportunitats. Al món actual els problemes mentals s’estan convertint en el principal problema de salut, per la seva prevalença i gravetat i per diferents factors:

  1. El desconeixement i alfabetització en salut mental de la societat, que ignora les esgarrifoses dades i no prioritza la seva atenció, així els ciutadans col·loquen als problemes de salut mental molt per darrere d’altres trastorns molt menys freqüents i greus (3) (4).
  2. L’estigma i la vergonya dels afectats, sigui el propi pacient o els seus cuidadors, que condueix a l’ocultació del trastorn i a la falta de reclamacions sobre una assistència eficaç i eficient.
  3. La discussió tècnica sobre el “com” que, acompanyada d’una clara falta de consens entre els professionals, ha comportat a l’abandó del “què” i a la falta de polítiques públiques tècnicament eficients sobre salut mental.
  4. El clar benefici d’alguns actors tradicionals, com a proveïdors sociosanitaris o indústria farmacèutica que influeixen sobre les institucions per mantenir els seus privilegis, retardant-se o evitant-se la instauració dels canvis necessaris per aconseguir polítiques realment beneficioses.
  5. La pèrdua del caràcter redistributiu de molts serveis públics que han passat de ser una eina redistributiva a un instrument d’apropiació de la riquesa popular, a través d’un creixement desmesurat en la construcció d’edificis i estructures, la compra sobrevalorada de mitjans fungibles o no i altres fets que comporten primer a l’augment de la pressió fiscal i, després, a l’endeutament desbocat, accions que principalment beneficien a les elits extractives alhora que empitjoren l’eficiència del sistema.
  6. La corrupció i la crisi econòmica que han impulsat polítiques d’austeritat en l’atenció pública de necessitats, és a dir no l’atenció a desitjos o capritxos sinó allò que haurem d’abordar si o si, individualment o com a comunitat. D’aquesta forma es proposa transformar els problemes comunitaris en problemes individuals, convertint la gestió i costos públics en obligats despeses individuals, intentant augmentar o mantenir els beneficis d’aquestes elits extractives encara que sigui a través del trencament de la economia d’escales i en pro d’una austeritat falsejada.

Actualment ja no es discuteix, excepte en fòrums molt determinats i per motius espuris, el model assistencial comunitari que és el que ha de respondre davant aquests trastorns, no obstant això aquesta discussió (model d’hospitalització enfront de model comunitari) oblida que el més important no és l’existència d’un model assistencial en si i el seu desplegament final, encara llunyà, sinó l’objectiu que es persegueix amb la seva implementació: la recuperació dels afectats i la millora de la salut mental.

La salut no és alguna cosa que solament competeixi a aquells directament implicats sinó a tota la societat i això requereix un canvi de model no només sanitari o social sinó també econòmic. Actualment disposem d’un model d’activitat econòmica basat en l’atenció a les malalties el que comporta incentius directes i indirectes d’aquestes, generant-se múltiples productes, negocis i llocs de treball que necessiten malalts i malalties, el que suposa el seu augment o cronificació.

La societat catalana no es mereix models econòmics basats a mantenir la malaltia, la pobresa o el fracàs escolar, fets no buscats objectivament però instal·lats històricament, models basats a destruir i construir mentre esgotem la vida i la naturalesa, models que poden incentivar el joc, reduint l’IVA a casinos i sales de joc mentre ho augmenten a l’activitat artística, assistencial, esportiva o cultural. Suposem que accepten una empresa en una ciutat sota la promesa de centenars de llocs de treball i una segura reactivació econòmica però aquesta empresa es dedica a l’assalt de pisos i cases particulars. Indubtablement les seves promeses es complirien, treballaria molta gent de forma directa (els assaltants i vigilants) i indirecta (transportistes, manyans, fusters, tendes d’electrodomèstics, seguretat, etc…). És a dir, augmentaria l’activitat econòmica, fins i tot el producte interior brut (PIB) d’aquesta població però en realitat només incentivaria el circle viciós de destruir i construir, afectant amb seguretat la salut de tots, especialment la mental.

Imaginem un país on la vida sigui el centre del sistema econòmic i la cerca del benestar global i mental i la recuperació de les persones afectades siguin els objectius reals de les nostres institucions polítiques i econòmiques, que els nostres impostos siguinutilitzats per fomentar les activitats que generin aquest benestar, imaginem que l’activitat econòmica, l’ocupació, els negocis, el comerç o la producció del nostre país s’aconsegueixen buscant més natura, més salut, més benestar comú i més recuperació, en lloc de basar-se en la malaltia i la cronicitat, llavors aquest país serà un lloc on els trastorns mentals podran categoritzar-se com malalties perquè els pacients seran pocs i seran recuperables.

Aquest model econòmic no depèn de visions comunistes o neoliberals, públiques o privades, ni d’èpoques de crisis ni de bonances, ni del govern de Madrid, de Brussel·les o d’una Catalunya independent, depèn de nosaltres mateixos, de les nostres institucions polítiques i econòmiques i d’això el nostre futur. Catalunya està preparada i no es mereix una altra cosa que iniciar aquest procés real de progrés.

Dr Emilio Rojo Rodes
Polítiques Socials Podem Barcelona
Cercle de Salut-Sanitat Podem Catalunya

(1) Constitució de la Organització Mundial de la Salut. En Conferencia Sanitària Internacional, celebrada en Nova York del 19 de juny al 22 de juliol de 1946, signada el 22 de juliol de 1946 pels representants de 61 Estats,
va entrar en vigor el 7 de abril de 1948.
(2) Maslow A H. A Theory of Human Motivation. Psychological Review, 50, 370-396, 1943.
(3) Organització Mundial de la Salut. Atlas de Salut Mental 2014.
(4) Organització Mundial de la Salut. Pla d’acció sobre salut mental 2013-2020, 2013.

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud Mental. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s