Un jutge reconeix el dret als afectats de fatiga crònica i sensibilitat química múltiple a rebre atenció especialitzada


ACN.- El jutjat social número 14 de Barcelona ha condemnat el Servei Català de Salut (CSC) a derivar una afectada de Síndrome de Fatiga Crònica i Sensibilitat Química Múltiple a la Unitat de Fatiga crònica de l’Hospital Cínic en considerar que no havia satisfet “les expectatives que objectivament s’esperen d’un sistema sanitari públic per tal que resolgui amb eficàcia i eficiència una concreta i particular problemàtica”, com són aquestes dues malalties que pateixen més de 200.000 persones a Catalunya. Així, d’acord amb la sentència, una activista sanitària afectada de Síndrome de Fatiga Crònica/Encefalioelitis Miàlgica en situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta, Clara Valverde, podrà rebre tractament a l’Hospital Clínic de Barcelona –com ho va fer durant 20 anys- malgrat no ser atesa la seva unitat de referència territorial, que és el criteri que va implantar la Generalitat.

Centenars de persones es van agrupar al voltant d’una reclamació col·lectiva contra l’SCS dirigida pel Col·lectiu Ronda exigint que es reconegués el dret dels malalts a ser atesos en unitats on se’ls pogués oferir atenció especialitzada i sense tenir en compte criteris administratius de distribució territorial, tal com va establir a Generalitat, que va implicar que els afectats no es poguessin tractar en els hospitals de referència –l’Hospital Clínic i l’Hospital de la Vall d’Hebron-. Els afectats es van unir el 2014 en una reclamació conjunta després del replantejament del criteri de la Generalitat, que segons sostenien contradeia la resolució del Parlament, l’any 2008, que instava el Govern a crear Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE) a tot el territori atès que els dos hospitals de referència resultaven “manifestament insuficients”. Aquestes UHE havien de tenir un equip multidisciplinari de professionals especialistes en medicina interna, reumatologia, neurologia i psicologia clínica, entre d’altres, a més d’altres que es consideressin necessàries. A l’hora de la veritat, però, segons sostenia el Col·lectiu Ronda, l’equip mèdic es reduïa al presència d’un reumatòleg amb coneixements per tractar la fibromiàlgia però no la Sensibilitat Química Múltiple o la Síndrome de Fatiga Crònica. D’aquesta manera, als afectats no podien rebre tractament en hospitals especialitzats i tampoc rebien l’atenció adequada per part dels equips mèdics que no estaven formats en aquestes especialitats o no disposaven dels mitjans tècnics. En el cas de Clara Valverde, la doctora del seu Equip d’Atenció Primària va derivar-la a la Unitat de Fatiga Crònica de l’Hospital de Santa creu perquè se li fes seguiment de la seva malaltia, però aquets centre la va retornar a l’EAP. Segons la sentència, que es pot recórrer al TSJC, no van existir les “pautes mínimes per garantir que les persones malaltes rebin atenció especialitzada d’un nivell equivalent, sigui quina sigui la unitat que se’ls assigni” i es va condemnar la pacient a romandre “en terra de ningú, doncs ni ha rebut tractament de l’especialista, ni de la seva àrea bàsica de salut”.

Font: La Vanguardia

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Enfermedades emergentes FM SFC SQM y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s