Manifest de salut mental

El Dia Mundial de la Salut Mental es celebra el 10 d’octubre de cada any amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre diversos aspectes relatius a la salut mental.

La primera commemoració va tenir lloc l’any 1992 com una iniciativa de la Federació Mundial de Salut Mental. En principi, el Dia no tenia cap tema específic i s’hi abordaven temes relacionats amb l’exercici dels drets de les persones afectades per malalties mentals i l’educació de la ciutadania sobrela salut mental.

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que es recorda cada 10 d’octubre, la Confederación Salud Mental España celebrarà una jornada commemorativa i de proclamació sota el lema “Soy como tu, aunque aún no lo sepas“.

“La prevenció, la clau de l’equilibri”

I a Catalunya, Lleida serà la seu del Dia Mundial de la Salut Mental 2016. La Seu Vella de Lleida serà l’escenari de la celebració enguany del nostre Dia Mundial de la Salut Mental, el dissabte 8 d’octubre , amb el lema “Prevenció, la clau de l’equilibri”.

Com a prèvia a aquestes celebracions, que tenen el valor de conscienciar a la gent de la existència de les malalties mentals i dels problemes que la manca d’unes polítiques correctes comporta als pacients i al seu entorn, us fem a mans aquest manifest que ens ha fet arribar el cercle de Sanitat de Podem.

El dia 24 d’abril es van complir 30 anys de l’inici del sistema nacional de salut i de la reforma psiquiàtrica. Malgrat aquest llarg temps transcorregut i els avenços aconseguits, estem molt lluny dels objectius disposats per l’OMS en la seva definició de salut com a benestar físic, psíquic i social i la seva defensa de la promoció i prevenció de la salut mental.
Les polítiques establertes segueixen prioritzant els beneficis de proveïdors i grans farmacèutiques per sobre del benestar i els nostres drets i els dels familiars dels afectats, mantenint un model econòmic, i en conseqüència sanitari, basat en la malaltia.

Els pressupostos s’utilitzen en tractaments que molts cops no són efectius però que són cada vegada més cars, en nous edificis que beneficien a grans constructores i els seus intermediaris, en tecnologia d’usar i llençar, en compres i recompres, vendes i revendes de contractes entre consorcis i comissionistes de tota mena mentre es menysprea la tasca de promoció de la salut, prevenció dels trastorns i la seva detecció precoç. Feines que disminuirien el nombre i conseqüències dels trastorns mentals però, també, disminuiria l’activitat econòmica associada i el gran negoci d’alguns.

D’altra banda, la poca presencia de la figura del psicòleg en els centres d’atenció primària, fa que la intervenció precoç no sigui possible i resta la possibilitat que els afectats tinguin una atenció continuada per un equip interdisciplinari.

Alhora, les addiccions i les seves greus conseqüències sobre les persones han que ser abordades amb polítiques serioses i una atenció sanitària global i integrada, incloent els importants efectes mentals.

En aquest moment estem patint una atenció basada en el tractament d’alguns símptomes i en la contenció medicamentosa i física, sense prioritzar la recuperació i la integració de les persones com ciutadans de ple dret. Això ha de canviar!

El model actual ens pot fer perdre els nostres drets, els nostres projectes i les nostres vides, perquè el patiment psíquic ens condueix a vegades al suïcidi, a les nostres famílies al dolor i a la nostra societat al seu fracàs.

Els afectats en primera persona, els cuidadors i els familiars dels afectats hem de ser recolzats amb polítiques i pressupostos públics i evitar que alguns del nostres companys i companyes, fills i filles, pares i mares o germans i germanes acabin perdent la vida o siguin expulsats de la nostre societat. Cap altra malaltia, per molt que es vulgui simular incloent diferents «trastorns», té aquesta cruel conseqüència.

Tanmateix tenim els instruments: el nostre sistema sociosanitari i la nostra societat.
Per això hem d’exigir i exigim que es desenvolupi íntegrament la reforma psiquiàtrica a través d’un model sociocomunitari integrador i inclusiu.

Per això us convidem a què ens ajudeu en la difusió i acceptació d’aquest manifest per demanar el compliment dels compromisos acordats per les institucions. Perquè una salut sense benestar psíquic no és salut i una societat sense acceptació de la diversitat no és res.

Prou als morts, prou a la discriminació i prou als negocis amb la nostra salut. La malaltia mental no pot ser un negoci ni una mercaderia. El canvi és possible.