ANTIMANIFEST en temps de confusió i frustracions diverses

Toni Barbarà ens proposa «una reflexió estival que és més que un exercici d’auto-resignació submisa però tampoc vol ni pretén ser un (altre) Manifest. Dedicat a moltes persones que conec i moltes més encara d’anònimes però que hi son i estan… Salut !!»

ANTIMANIFEST en temps de confusió i frustracions diverses – Una pàgina, només-  (català i/y castellano)

pont republicà

Anem d’ il·lusió en desil·lusió fins l’esgotament de l’espectacle de prestidigitació pseudopolítc. Del barret de copa ja no hi ragen més conills blancs. En tot cas algun rosegador de claveguera.

Les canícules d’estiu i l’avorriment disfressat de vacances ens aboca a un estat letàrgic i paralitzant. Queda algú per aquí ? Es pot pensar, des de la ràbia i la dignitat en un darrer alè ? O claudiquem i ens instal·lem, cadascú/na, a la seva escapatòria individual.

Front a la dilució i la dispersió, toca reagrupar i concentrar-nos. Front el mercadeig, la dehiscència i l’ oportunisme, la coherència, la decència i la fidelitat als principis i als VALORS

Renuncio premeditadament introduir una anàlisi. Cadascú faci el seu (si encara no l’havia fet)

La pregunta és en veu alta: És encara possible redreçar el rumb? Sabem que és molt difícil i sobretot complicat. Però al mateix temps que és imprescindible i absolutament irrenunciable.

Sobre quins valors, encara, cridar a un re-encontre, retrobada, reflexió, rebel·lia, revolta, re-apropiació, rectificació d’errors, reorganització ?? Aquí van alguns que no tots…

Solidaritat amb les persones, els pobles i les causes justes del món. Internacionalisme. PAU.

Recuperació memòria històrica. Antifeixisme d’abans i d’avui

Drets humans, socials, democràtics, econòmics i universals

Actualització de la Lluita de classes. Front el capitalisme en totes les seves versions

Empoderament en les lluites. Autonomia dels moviments. Retrobament social plural i fraternal. Perspectiva de regeneració política sense “experiments” de màrqueting

Construcció alternativa al sistema, pas a pas, però sense pausa. No errar la brúixola. Cap a la III República federal/confederal i plurinacional espanyola. Decidint arreu i per suposat a/ des de Catalunya i des de totes els pobles i nacions.

Pel feminisme contra el patriarcat, pel laïcisme contra l’integrisme religiós, per la sostenibilitat del planeta contra les suïcides contaminacions mediambientals. Contra la alienació per la cultura universal i les ciències al servei del poble, contra l’individualisme i el consumisme per la fraternitat i les idees que posen les persones pel davant i pel damunt. Crítica/autocrítica, prioritat per allò “col·lectiu i públic” versus els híper-lideratges i les privatitzacions…

Podria ser més llarg, i més precís però llavors seria massa semblat a un Manifest i tampoc no es tracta de facilitar una primera bronca per qüestions menors. Són tan sols algunes idees que brollen del més fons de les neurones i les vísceres. Ni tan sols un primer un pas. Un anhel.

Acabar doncs amb unes preguntes elementals, als vents: Pleguem veles ? ens resignem ? ens instal·lem tot esperant la propera desil·lusió ?. O apleguem tantes engrunes de tantes derrotes dignes i les ajuntem a l’enorme potencial de la necessitat del que és just i alliberador ? Ens posem dempeus ? Fem un cafè ? Un dia …no massa tard.

Segona quinzena d’agost 2016                      Toni Barbarà Molina                          

 

ANTIMANIFESTO en tiempos de confusión y de frustraciones diversas – Una página, sólo- Castellano

Puños y claveles

Vamos de ilusión en desilusión hasta el agotamiento del espectáculo de prestidigitación pseudopolítco. Del sombrero de copa ya no emergen más conejos blancos. En todo caso algún roedor de cloaca.

Las canículas de verano y el aburrimiento disfrazado de vacaciones nos abocan en un estado letárgico y paralizante. ¿Queda alguien por aquí? ¿Se puede pensar, desde la rabia y la dignidad en un último aliento? ¿O claudicamos y nos instalamos, cada cual en su escapatoria individual? Frente a la dilución y la dispersión, toca reagruparse y concentrarnos.

Frente el mercadeo, la dehiscencia y el oportunismo; la coherencia, la decencia y la fidelidad a los principios y a los VALORES Renuncio premeditadamente a introducir un análisis. Cada cual haga el suyo (si todavía no lo había hecho)

La pregunta es en voz alta: ¿Es todavía posible enderezar el rumbo? Sabemos que es muy difícil y sobre todo complicado. Pero al mismo tiempo que es imprescindible y absolutamente irrenunciable.

¿Sobre qué valores, todavía, llamar a un re-encuentro, reunión, reflexión, rebeldía, revuelta, re-apropiación, rectificación de errores, reorganización? Aquí van algunos que no todos…

• Solidaridad con las personas, los pueblos y las causas justas del mundo. Internacionalismo. PAZ.
• Recuperación memoria histórica. Antifascismo de ayer y de hoy
• Derechos humanos, sociales, democráticos, económicos y universales
• Actualización de la Lucha de clases. Frente el capitalismo en todas sus versiones
• Empoderamiento en las luchas. Autonomía de los movimientos. Reencuentro social plural y fraternal. Perspectiva de regeneración política sin “experimentos” de marketing
• Construcción alternativa al sistema, a paso, pero sin pausa. No errar la brújula. Hacia la III República federal/confederal y plurinacional española. Decidiendo en todas partes y por supuesto en y desde Cataluña y desde todas los pueblos y naciones.
• Por el feminismo contra el patriarcado, por el laicismo contra el integrismo religioso, por la sostenibilidad del planeta contra las suicidas contaminaciones medioambientales. Contra la alienación por la cultura universal y las ciencias al servicio del pueblo, contra el individualismo y el consumismo por la fraternidad y las ideas que ponen las personas por delante y por el encima. Crítica/autocrítica, prioridad por aquello “colectivo y público” versus los híper-liderazgos y las privatizaciones

Podría ser más largo, y más preciso pero entonces sería demasiado parecido a un Manifiesto y tampoco se trata de facilitar una primera bronca por cuestiones menores. Son tan sólo algunas ideas que brotan del más fondo de las neuronas y las vísceras. Ni siquiera un primero un paso. Un anhelo.

Acabar pues con unas preguntas elementales, a los vientos: ¿Arriamos velas?, ¿nos resignamos?, ¿nos instalamos a la espera de la próxima desilusión? ¿O reunimos tantas migajas de tantas derrotas dignas y las unimos al enorme potencial de la necesidad de lo que es justo y liberador? ¿Nos ponemos de pie? ¿Tomamos un café? Un día…no demasiado tarde.

Segunda quincena de agosto 2016                                          Toni Barbarà Molina

Puño en alto