JESSICA MOUZO QUINTÁNS: Sense xifres exactes sobre el cost de tractar els tumors, la comunitat científica estima que la despesa global ronda un 5% del pressupost sanitari de l’Administració.

Un pacient en una sessió de quimioteràpia a l’hospital Clínic CONSUELO BAUTISTA
El càncer és la primera causa de mort a Catalunya: amb una taxa de 230,4 defuncions per cada 100.000 habitants, el 2014 va suposar un 28,2% de les 61.553 morts registrades a la comunitat. I malgrat que es tracta d’una xifra elevada, la taxa de defunció per tumors va baixar un 1% respecte al 2013. La recerca científica avança i segueix de prop moltes neoplàsies en la cursa per cronificar aquesta malaltia. Però quant costa tot el tractament i l’assistència que rep un malalt de càncer? Segons els experts, és impossible xifrar el cost exacte del càncer a Catalunya, encara que defensen que representa, igual que en altres països de l’entorn, prop d’un 5% del pressupost sanitari de la zona (o sigui, a Catalunya, uns 420 milions d’euros).
“El problema de qualsevol tumor és que té una gran variabilitat interna i hi ha molta diferència entre els tipus de respostes al tractament. Per exemple, en els pacients que viuen molt poc perquè el tumor és molt agressiu, el temps en què els intentem tractar és molt car i la supervivència molt baixa”, explica Josep Maria Borràs, director del Pla director d’oncologia del Departament de Salut. No existeix cap estudi específic que mesuri i sintetitzi en una sola xifra el cost de tractar el càncer a Catalunya.
No obstant això, sí que hi ha estudis de tumors concrets que permeten fer-se una idea de per on van les coses. Borràs, per exemple, va ser un dels signants d’un estudi sobre l’estimació del cost hospitalari del càncer colorectal (el segon més comú tant en homes com en dones) a Catalunya. En aquest informe, els experts van concloure que, de mitjana, el cost per pacient rondava els 6.573 euros, encara que aquesta xifra s’elevava fins als 36.894 euros en malalts amb tumors en estadis molt avançats. La forquilla de preus varia especialment en funció dels tractaments administrats i les hospitalitzacions que necessita el pacient. “El cost mitjà del tractament quirúrgic (i l’hospitalització) es va mantenir estable en els diferents estadis. El cost mitjà de la quimioteràpia va augmentar dels 3.320 euros en l’estadi I fins als 9.302 euros en l’estadi IV, i la radioteràpia va augmentar de 1.122 euros fins a 1.367 euros”, afirma l’informe.
Borràs també ha participat en un altre estudi similar que calcula el preu del càncer de pulmó, el més mortífer en homes i en plena efervescència en els últims anys en dones. El rang de preus que estimaven els experts oscil·la entre els 13.218 euros i els 16.120 euros. El cost de la intervenció quirúrgica ronda els 7.621 euros si el pacient està en estadi IV i els 13.228 euros si es troba en l’estadi III. A més, la quimioteràpia varia entre els 1.949 euros (estadi I) i els 7.129 euros (estadi IV).
L’entrada de la medicina de precisió, que es basa a buscar tractaments personalitzats per a cada pacient, també ha fet incrementar els costos de tractar un tumor. “El preu dels medicaments cada vegada és més alt. En medicina personalitzada, la despesa és més gran a curt termini, d’entrada perquè el primer diagnòstic ha de ser més precís. No obstant això, si trobem un tractament eficaç per a aquesta persona, a la llarga, és un estalvi”, sosté la doctora Àngels Arcusa, secretària de la Societat Catalana d’Oncologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.
A més, el cribratge de tumors com el de còlon ha demostrat la seva eficàcia a prevenir i detectar les neoplàsies en estadis molt primerencs. “El cribratge colorectal, per exemple, és cost-efectiu, perquè detectem lesions preneoplàsiques. Millora molt el pronòstic”, apunta Borràs.
RADIOGRAFIA DELS TUMORS
Incidència. Les dades de Salut indiquen que els casos de càncer en homes a Catalunya passaran dels 21.592 registrats el 2010 a 26.455 el 2020; en dones, els 14.741 de 2010 ascendiran a 18.345 el 2020.
Els més comuns. En homes: pròstata, còlon i pulmó. En dones: mama, còlon i coll d’úter.
Els que provoquen més morts.En els homes: pulmó, còlon i pròstata. En les dones: mama, còlon i, en els últims anys, el de pulmó (per la incorporació més tardana de la dona a l’hàbit de consumir tabac).
Font: El País
i també en parla Teguayco Pinto al diari de la sanitat
Els laboratoris provoquen un augment “sense precedents” del preu dels tractaments contra el càncer
Diversos estudis assenyalen un apressat encariment en les noves teràpies contra els tumors, fet que posa en risc l’accés generalitzat
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que un de cada tres habitants del planeta no té accés en condicions apropiades als medicaments que necessiten. Fins ara aquesta realitat era gairebé exclusiva dels països empobrits o d’aquells amb sistemes de salut precaris. No obstant això, els elevats preus d’alguns tractaments imposats per algunes companyies farmacèutiques comencen a afectar també a pacients dels estats més rics: el toc d’alerta el va donar l’hepatitis C. Però el procés s’està reproduint ara en la lluita contra el càncer.
El cas de la cèlebre cura contra el virus de l’hepatitis C Sofosbuvir i la seva marca comercial Sovaldi (del laboratori Gilead), va obligar a països desenvolupats, com els europeus o els EUA, a “enfrontar la decisió de veure a qui es tracta i a qui no“, explica a eldiario.es Elena Villanueva, Coordinadora d’Anàlisi i Desenvolupament de l’Institut de Salut Global.
No obstant això, aquest només ha estat el germen d’un problema major d’accessibilitat als medicaments pel seu elevat cost. Segons Villanueva, “el següent cas serà sens dubte el preu dels tractaments de càncer. Ja s’ha vist un creixement exponencial del preu i és una cosa que està girant la cantonada”. Una afirmació que ha estat ratificada pel president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, Miguel Martín Jiménez, que va assegurar a El País que “en poc temps no podrem pagar els tractaments contra el càncer”.
Així ho assenyalen també dos estudis recents publicats en sengles revistes científiques, segons els quals s’ha produït un “augment sense precedents” en aquestes teràpies. En el primer, publicat el passat mes d’abril a la revista d’oncologia de l’Associació Mèdica Nord-americana, es va analitzar l’evolució del preu de 32 medicaments contra el càncer i es va trobar que el valor mitjà pagat per les asseguradores i els pacients per un nou medicament va passar de 1.800 euros a l’any 2000 a més de 10.000 el 2014.
El problema afecta sobretot als tractaments personalitzats, que són aquells més costosos i complexos, tal com va assenyalar un altre estudi publicat el passat mes de maig a la revista Health Affairs. Fins ara molts d’aquests productes tenien un preu de sortida alt, precisament a causa de les petites poblacions de pacients a les que anava dirigit. El raonament és que com més petit sigui el nombre de pacients, major ha de ser el preu de sortida per recuperar els costos de desenvolupament.
Però la lògica indica que un cop al mercat, els nous avenços i l’augment en el nombre de pacients haurien de fer que el preu disminuís. No obstant això, “s’està veient que no està passant això i que els preus continuen pujant fins a arribar a valors inassumibles”, explica Villanueva.
Els autors d’aquest estudi conclouen que per reduir els costos d’aquests medicaments caldria afrontar un canvi de model i “considerar la implementació de polítiques que afecten als preus, no només en el moment del llançament, sinó també en els anys posteriors”.
“Un model trencat”
Però el problema dels tractaments anti càncer és només el final d’un llarg camí. Un dels primers escàndols internacionals es va produir per l’elevat preu dels tractaments contra la sida, que els feia inassumibles a l’Àfrica subsahariana i que va donar lloc a la Declaració relativa a l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç i la Salut Pública a l’any 2001.
Per als científics de l’Institut de Salut Global (ISG), que han realitzat una sèrie d’informes en els quals s’analitza el model farmacèutic i els problemes accessibilitat que ha generat, aquesta declaració va ser “un pas endavant en la batalla per l’accés a medicaments essencials”, ja que es qüestionava la preeminència absoluta de l’interès comercial sobre l’interès dels pacients i permetia la creació de genèrics en zones especialment vulnerables.
No obstant això, aquest acord ha resultat “insuficient” segons el parer dels investigadors, ja que deixava la porta oberta a nous casos del que ells anomenen abusos per part de la indústria farmacèutica. I assenyalen a l’hepatitis C i el Sovaldi com a “símbol de tot el que no funciona correctament en el model global d’innovació farmacèutica i accés a medicaments essencials”, segons apareix en un dels informes.
Sobre aquest sistema, indiquen que ha derivat en “un model trencat en el qual els interessos comercials prevalen per sobre de qualsevol altre” i asseguren que “hi ha alguna cosa profundament equivocada en un sistema […] que permet morir a milions de persones quan el tractament que els salvaria la vida pot ser desenvolupat, produït i comercialitzat a un preu que permeti cobrir els costos de producció, incloent la R + d i un benefici no abusiu”.
Recobrar el control sobre els medicaments
Igual que les conclusions dels estudis anteriors, per als científics de l’ISG la solució no pot passar per deixar la investigació en nous medicaments exclusivament en mans de la iniciativa privada. “Necessitem recuperar el control sobre una cosa tan important com són els medicaments, perquè cap govern es vegi en la situació d’haver de decidir a qui es tracta i a qui no, deixant morir a uns per sobre d’altres”, explica Villanueva.
Per això proposen un sistema d’incentius que permeti mantenir la contribució del sector privat, alhora que es garanteixi l’interès públic a través de lleis que impedeixin l’abús de poder i recursos públics que estenguin la innovació a les malalties menys rendibles.
“Seria un model a força de premis de manera que qui desenvolupi un tractament o un avanç contra una malaltia en concret se li pagarà una quantitat”, explica Villanueva. Segons aquesta investigadora, s’ha de crear un sistema mitjançant el qual “el govern tingui el control de a quant es vendrà el medicament i des de quan”, ja que “a llarg termini serà l’única manera d’assegurar l’accessibilitat”.
Font: diari de la sanitat
Porque no se hacen estudios sobre los costes a las aportaciones armamentisticas lo que nos cuestan los rescates de los bancos las subvenciones a las empresas todo el desvio de dinero para los partidos si todo este dinero de destinaran a investigacion tecnologia y preparar buenos profesionales igual nos salia mas barata la medicina