La desprivatització d’hospitals posa dues clíniques contra les cordes


Comín qualifica d’“arbitràries” les xifres de l’ERO de 257 persones que plantegen els dos centres privats expulsats del Siscat

Vista aèria de l’Hospital General de Catalunya. Joan Sánchez

La decisió del conseller de Salut, Toni Comín, d’expulsar de la xarxa pública d’hospitals dues clíniques privades —l’Hospital General de Catalunya (HGC) i la Clínica del Vallès (CdV)— s’enquista. En dubte està ara la continuïtat de diversos serveis hospitalaris de les clíniques i de les 257 persones que entraran dins de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) anunciat pel grup empresarial Quirónsalud, propietari de tots dos centres. El 60% del pressupost de la CdV i el 21% de l’HGC és públic, per l’activitat contractada pel Servei Català de la Salut (CatSalut).

Per contrarestar aquests contratemps, Comín va assegurar que està preparant un pla social per “minimitzar l’impacte” de la mesura entre els treballadors. En una entrevista ahir a TV3, el conseller va reconèixer que “s’està treballant perquè aquests empleats siguin transferits amb l’activitat”, que passarà a ser assumida pel Parc Taulí de Sabadell, l’Hospital de Terrassa i la Mútua de Terrassa.

Tanmateix, el conseller va posar en dubte que siguin 257 els treballadors als quals correspondria acomiadar per la pèrdua d’activitat pública i va qualificar les xifres aportades per Quirónsalud d’“estranyes”. “Comencem a intuir que la xifra de la qual parla l’empresa és una xifra interessada, inflada. I nosaltres no podem treballar sobre xifres arbitràries”, va manifestar el conseller. Fonts consultades per EL PAÍS van assegurar que el CatSalut va demanar ahir a l’empresa una xifra de treballadors afectats per la mesura. El departament es va comprometre a preguntar al Taulí i als centres de Terrassa quants treballadors necessitaran per assumir l’activitat addicional.

La decisió de Comín també implica, de facto, el desmantellament de les unitats de radioteràpia i hemodinàmica de l’HGC. L’hospital va fer aquests darrers anys una inversió de quatre milions d’euros per renovar la maquinària dels dos serveis.

Comín no ha entrat a negociar amb l’empresa si l’extinció del contracte amb l’HGC a finals d’any implica també aquests dos serveis. El 85% de radioteràpia i el 70% de l’hemodinàmica que realitza l’HGC és contractada pel CatSalut. A més, el centre pertany a la xarxa comarcal de radioteràpia, que atén, juntament amb l’Hospital de Terrassa i el de Manresa, els pacients de la zona.

Fonts consultades asseguren que la desprivatització també tindrà un impacte negatiu sobre les arques del departament perquè “operar al Taulí és més car que fer-ho a la Clínica del Vallès” (l’hospital públic és un centre de més nivell i té tarifes més altes). En aquest sentit, Comín va insistir que la mesura “o té un impacte pressupostari zero o suposa fins i tot un estalvi”.

Font: El Pais

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a La desprivatització d’hospitals posa dues clíniques contra les cordes

  1. Carme Cebrián dijo:

    Ara es defensa un ens amb afany de lucre com el General de Catalunya? El País, és un diari molt tendenciós. Res del que faci el Govern de Catalunya li semblarà bé. Ni que es decretés l’obligació d’una renda mínima de 1500€ per cap, alguna cosa li trobarien!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s