“Barcelona vol que totes les entitats amb ànim de lucre surtin de la xarxa sanitària pública”


Blanca Blay entrevista a la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa, que assegura que “no es tracta de si hi ha d’haver o no sanitat privada”. Segons ella la qüestió és quan capital públic va a la privada amb ànim de lucre.

La comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa./ SANDRA LÁZARO

Gemma Tarafa (1971) és la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona. Llicenciada en Biologia, fins al seu nomenament ha estat molt vinculada a la investigació, primer a l’Institut Català d’Oncologia com a investigadora (1998-2006) i en els darrers anys com a subdirectora del Grup de Recerca sobre Desigualtats en Salut (GREDS) de la Universitat Pompeu Fabra (2010-2015). Des de l’Ajuntament Tarafa va encarregar un informe per veure un mapa de “la privatització de l’assistència sanitària pública a la ciutat de Barcelona” i assegura que Barcelona vol que tard o d’hora totes les entitats amb ànim de lucre surtin de la xarxa d’atenció pública, també en l’àmbit sociosanitari -on hi ha un volum més gran- i de salut mental. En equipaments la prioritat, avança, serà per l’atenció primària i la salut mental. Dos grans objectius per al consistori, senyala, són sembrar bé les bases per reduir les desigualtats en salut entre barris i fer de Barcelona un referent en salut comunitària.

Ha passat gairebé un any des que Barcelona en Comú va entrar a l’Ajuntament. Les competències en Salut de l’Ajuntament són limitades però.

Una cosa són les competències i l’altra són les capacitats. En el cas de l’ajuntament cal distingir el que és salut pública, on tenim el cent per cent de les competències i també de tots els CAPS de Barcelona n’hi ha 4 de gestió municipal o mixta, com és el cas dels PAMEM. Per tant és una part àmplia on hi podem incloure temes com contaminació de l’aire, salut comunitària, etc. Després tenim el bloc de competències purament sanitàries, d’assistència sanitària. Aquí les competències són de la Generalitat però moltes de les competències a la nostra ciutat són compartides i es gestionen des del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), on la Generalitat té un 60% i l’Ajuntament un 40%.

Com influeix això en la dinàmica de treball del dia a dia?
Depèn. Qüestions de salut mental, comunitària, etc. s’han pogut gestionar molt més ràpid que les que s’han de gestionar treballades o pactades amb la Generalitat. Amb el nou Govern hem aconseguit generar diferents grups de treball que pengen del Consorci que ens permeten fer propostes i cogestions de manera més pràctica que amb l’anterior govern.

Fa uns mesos vau presentar un primer informe sobre la “privatització” de la sanitat a Barcelona. Segons l’informe l’assignació pressupostària del CatSalut per concerts amb les entitats hospitalàries d’aguts ha estat decreixent en tots els casos, excepte en les entitats privades amb ànim de lucre. Per exemple el Sagrat Cor, del grup QuirónSalud, experimenta entre 2011 i el 2014 un augment del pressupost contractat amb el CatSalut en un 25%.
Sí, un gran titular de l’informe podria ser que 200 milions d’euros del pressupost de sanitat van a centres sanitaris mercantils, és a dir, a privats amb ànim de lucre. El cas del Sagrat Cor l’hem posat de manera molt clara sobre la taula però també tenim casos així en salut mental i sociosanitaris. Per tant, l’informe el veiem com una primera foto per saber què passa amb la privatització de la sanitat a la ciutat de Barcelona. Som conscients que aquest tema toca interessos però pot ser tot menys poc rigorós, és un informe fet amb dades oficials del CSB, de l’AQuAS i fet per acadèmics. Les dades són les que són, hem de defugir d’un debat ideològic. Ens hem d’acostumar a què les dades no només siguin públiques sinó que s’entenguin.

La comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa./ SANDRA LÁZARO

Què penseu fer ara que ja heu fet l’informe?
Què podem fer a partir d’ara? Nosaltres vam anar al CSB i en aquell moment la Generalitat no tenia intenció de moure cap fitxa respecte a les propostes que posàvem sobre la taula perquè considerava que primer estaria bé acabar l’auditoria que volen fer a Catalunya en una línia similar a aquesta. El que passa és que l’auditoria l’han encarregat a la mateixa persona o equip que l’hem encarregat nosaltres, per tant vol dir que aquestes dades te’n refies. El que vam poder pactar llavors en el Consorci va ser començar a posar fil a l’agulla i vam acordar generar un equip de treball Ajuntament-Generalitat per veure com aterrem algunes de les propostes.

Com per exemple?
Totes les entitats mercantils, per començar, haurien de complir la llei de transparència i moltes no la compleixen. Nosaltres hem posat diferents mesures, com ara que totes les societats, mercantils i no mercantils, han de complir amb la llei de transparència: no sabem com es gestionen els capitals, les eficàcies del que s’hi fa, resultats, etc. Nosaltres distingíem les entitats privades amb ànim de lucre i sense ànim de lucre. Aquestes últimes, per exemple, en el cas de salut mental són entitats que han fet molta feina en els últims 30 anys. Aquestes continuaran en el SISCAT però és important que compleixin uns criteris d’economia social. És important enfocar bé aquest debat: no és un debat sobre sanitat pública o privada, el que qüestionem aquí és quan capital públic que va a la privada amb ànim de lucre, que té benefici i que a més no podem tenir tant el control de la qualitat, drets socials dels treballadors, etc. No es tracta de si hi ha d’haver o no sanitat privada sinó la qüestió és capital públic que va a la privada amb ànim de lucre. La nostra proposta és que totes les entitats privades amb ànim de lucre surtin del SISCAT, com ho farà el Sagrat Cor. En el sector sociosanitari, per exemple, assumeixen un volum de feina molt gran per tant sabem que això no es podrà fer de la nit al dia.

A Barcelona hi ha diversos temes que si més no generen polèmica sobre la interacció públic-privat. Un d’aquests és Barnaclínic. Parleu de Barnaclínic com “un dels casos més paradigmàtics de mercantilització existents a Catalunya i l’Estat Espanyol”. Què caldria fer?
Usufructuen espai públic, evidentment paguen un lloguer, i amb el risc de derivació de pacients que surten de la pública i van cap allà. Nosaltres ens hem reunit amb l’Hospital Clínic i vam dir-los quina era la nostra postura. Ells ara generaran un grup de treball per veure cap a on es gestiona el Barnaclínic, i una de les opcions és que surti de l’espai actual, que no estigui en el sòl del Clínic. Això resol un dels riscos però l’altre és la derivació dels pacients per part de treballadors que compaginen la seva activitat als dos centres. Això depèn de com no ho podràs controlar. Cal veure com resolen la part jurídica i la part física.

I quina és la vostra postura?
Nosaltres pensem que models com Barnaclínic no han d’existir, pels dos riscos que et comentava. Un centre que està ubicat en un espai que figura que no podem obrir aquests espais perquè no tenim capital per obrir-los però sí que podem afegir un centre com aquest i la problemàtica de derivar els pacients. No desconfio de la professionalitat dels treballadors del Clínic però sí que sabem que és una qüestió que passa amb altres antecedents.

El sector de la sanitat mou molts actors, diners públics i interessos. Com influeixen en aquests casos els grups de pressió? Us heu trobat amb lobbies o heu rebut pressions?

No és un secret per ningú que hi ha interessos en aquesta àrea, des de col·legis, farmacèutiques o entitats. Un exemple de com crec que s’han d’abordar aquests temes és l’experiència que hem tingut amb la Taula de la Contaminació de l’Aire, on hem convidat tots els actors que han volgut tenir-hi veu. Són agents que potser fins ara també tenien veu però ho feien a porta tancada. És important que el que hagin de dir ho diguin però al mateix nivell que tothom.

L’altre és l’Hospital Sagrat Cor, un dels tres centres del SISCAT propietat de QuirónSalud que té afany de lucre i forma part de la xarxa sanitària d’atenció pública. Comín ha parlat de “desprivatització” però com ho pot assumir el sistema públic? Quines possibilitats reals hi ha amb el Sagrat Cor?
Ara s’estan posant damunt la taula les diferents opcions per veure com hospitals com aquest surten del SISCAT. Això què vol dir? Que totes les persones que per sanitat gratuïta i universal entren al Sagrat Cor, si es poden, siguin reabsorbides des d’altres espais. La voluntat política és clara, el com l’està mirant sobretot la Generalitat. És important fer-ho bé pels pacients i pels treballadors. El que no podem fer és derivar 200 milions de capital públic a la privada i mantenir llits i quiròfans tancats. Per exemple, és el cas del Centre Fòrum [atenció sociosanitària i salut mental Parc Salut Mar] que té 150 llits tancats mentre es deriva finançament a sociosanitaris amb ànim de lucre. Aquestes situacions tindrien un sentit si tinguéssim tots els llits i quiròfans copats, posant criteris d’economia social però abans de plantejar-ho, si hi ha llits tancats i es poden obrir cal discutir-ho.

Moment de l’entrevista en què Tarafa parla de les dades sober privatització a Barcelona. / SANDRA LÁZARO

En el cas de salut mental un 82% de les entitats que proveeixen serveis d’atenció són privades.
Sí, però sobretot hi ha privat no mercantil i han estat societats sense ànim de lucre les que han anat avançant en aquest sector perquè des de l’àmbit públic, des de les institucions, no se li ha donat la importància que s’havia de donar a la salut mental i si no ho feien elles, no ho feia ningú. En l’àmbit sociosanitari la part mercantil és molt important [segons dades de l’informe encarregat per l’Ajuntament un 47,5% del volum de contractació entre el CatSalut i les entitats proveïdores de serveis sociosanitaris va a parar a entitats privades amb ànim de lucre]. Aquí tenim casos extrems, com és el cas de les ambulàncies o la rehabilitació, on el percentatge mercantil és escandalós.

Això es reflectirà també en la rehabilitació o construcció d’equipaments?
Ara nosaltres estem tancant el que és el Pla d’equipaments 2016-2023, és a dir, quins són els equipaments sanitaris a construir, rehabilitar o condicionar a la nostra ciutat. Això ho vam fer des del més u, quan vam entrar vam intentar veure quines són les necessitats a la nostra ciutat perquè prevalguin també les necessitats i les dificultats econòmiques dels diferents districtes. En el pla d’equipaments hem de veure també reflectit que volem reforçar la part pública de la sanitat. Tots els edificis que aquí construïm resulta que després són concessions a la privada mercantil no anirem molt en la nostra línia.

Quines seran les prioritats en equipaments?
Es faran dues apostes importants: salut mental i primària. Ara bé, el Pla d’equipaments depèn bastant de l’ampliació pressupostària de la Generalitat per tant si no hi ha pressupost vam consensuar des del CSB una sèrie de prioritats perquè si el finançament és el que és es pugui fer una part més aviat i el que no més tard. Pel que fa a districtes també volem posar especial pes en districtes amb pitjors indicadors de salut o condicions socioeconòmiques. Posarem un accent especial a Nou Barris, Ciutat Vella Sant Martí i Sant Andreu. Estem veient quina part reforcem i quina no, si cal construir un nou CAP, etc. i per això vam parlar també amb tots els districtes.

L’informe La Salut a Barcelona conclou que en 18 dels 73 barris de Barcelona les dificultats socioeconòmiques es tradueixen en problemes de salut. Es calculava la necessitat de 300.000 euros més per als pressupostos municipals de 2016 per estendre a cinc barris més el programa ‘Salut als barris’, que ja existeix en 13 barris de la ciutat. Per tant entenc que això també depèn d’una ampliació pressupostària.
Sí, però s’aprovarà, en aquest sentit som optimistes. Vam veure que aquests 18 barris tenien unes condicions impactants respecte a la resta tot i que això no vol dir que no hi hagi bosses de població vulnerable que no sigui en aquests barris. Dels 18, 11 ja tenien algun programa preliminar de Salut als Barris. I després hi ha sis barris nous que són Turó de la Peira, El Carmel, Can Peguera, Verdum, Gòtic i Trinitat Vella que no hi havia res de salut als barris. Per tant, el que hem fet és una diagnosi en aquests barris a través de la gent dels CAPs, agents, entitats, moviments, etc. Això ens permet desplegar uns programes i no uns altres, dirigits a uns problemes de salut. A més, nosaltres formem part de l’equip de desplegament del Pla de Barris, que no només afecta salut, perquè els determinants socials de la salut són claus per tenir una bona salut. La part assistencial és important per quan ja estem malalts. Per exemple s’estan fent programes de rehabilitació d’habitatge que ajudaran a la salut. És per això que hem fet un observatori perquè puguem veure com afecten la salut totes les polítiques que estem aplicant en l’àmbit municipal.

Gemma Tarafa durant l’entrevista al seu despatx. / SANDRA LÁZARO

Salut a totes les polítiques?
Sí, és clau anar de la mà amb altres polítiques de l’Ajuntament. Per exemple, les persones que fa dos anys que són a l’atur tenen 3 cops més risc de patir un trastorn de salut mental i davant d’això no podem tancar els ulls.

Barcelona va crear al gener la primera Taula de Salut Mental. Un dels objectius de la Taula és la creació d’un Pla de Salut Mental per la ciutat.
Sí, té un objectiu finalista, com a mínim en una primera fase, i és fer una pla de la situació de la Salut Mental a la ciutat de Barcelona, que estarà llest a finals de juny. Això ho estem fent amb totes les entitats que vénen. Hem intentat que no sigui un abordatge des de salut però, aquí vénen persones de l’Ajuntament de Serveis Socials, Ocupació, Habitatge i Educació. Així, per exemple, estem parlant amb Barcelona Activa per veure com potenciar l’ocupació d’aquest tipus de persones.

A partir dels diferents informes que heu fet o esteu fent us heu fixat objectius? Per exemple, reduir en un percentatge concret les desigualtats entre barris?
Sí, aquest debat l’hem tingut clar. L’informe ens ha servit per veure quines són les mancances i quines no i quins barris són prioritaris. D’una banda és evident que tenim l’objectiu de disminuir les desigualtats, ja que 11 anys d’esperança de vida és una diferència esgarrifosa en una ciutat com Barcelona. Et podria dir una xifra però aquestes diferències no es resoldran en un o dos anys, per tant el nostre objectiu és sembrar bé les bases per aquest camí. L’altre objectiu és fer de Barcelona un referent en salut comunitària, perquè és la part més essencial de la prevenció i la promoció de la salut.

Com vol aquest ajuntament treballar la prevenció?
No tot s’arregla amb diners evidentment però és clau reforçar aquests processos i identificar quins temes cal orientar de la primària. Si volem reforçar la primària i la comunitària ens ho hem de creure.

Fa unes setmanes el departament de Salut va anunciar que tramitarà una llei catalana per blindar la universalitat. Com ho valoreu? L’Ajuntament està treballant ja per garantir l’empadronament dels col·lectius més vulnerables?
L’hem de veure finalment escrita però la Generalitat ha acceptat que quan es doni el padró es doni també la targeta sanitària, per tant que no hi hagi una carència d’uns mesos. En aquest sentit ho valorem positivament. D’altra banda, des de la voluntat de fer aquesta norma fins que es faci poden passar mesos. Per això, mentrestant, s’ha generat un comitè per garantir que les entitats ens puguin derivar casos d’exclusió que els arribin. Farem una campanya pel tema de no cobrament i a més tindrem aquest comitè on estarem meitat Ajuntament meitat Generalitat. Tots aquells casos de problemàtiques que ens arribin que siguin propis de padró els derivarem a un equip creat per desfer els nusos que hi ha en l’empadronament.

Font: El diari de la sanitat

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Privatización, sanidad pública y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s