Toni Barbarà comenta la compareixença parlamentaria del nou conseller de salut


Crònica lliure d’ allò que es va dir amb acotacions lliures i personals a peu de llibreta:

Canviem alguna cosa perquè res no canvi… Desconstruint des del rigor un discurs fet en gran part per tal de seduir l’audiència “no fitxada”.

Més d’una hora mitja de compareixença en forma d’ una presentació formal en societat- seu parlamentària del nou conseller. Un monòleg elaborat I sostingut d’una tirada sense aturades, ni per a beure aigua.

Passo a fer alguns comentaris a peu de descripció del que va seu un llarg matí a la sala noble. Presidia la diputada Alba Vergés d’ERC qui va ser absolutament laxa i amistosa en el control de temps sobretot amb el conseller protagonista, a qui mirava visiblement enlluernada.

D’entrada constatar, que tal com es preveia, l’estil “Comín” és o serà ben diferent del del seu predecessor. Molt més elaborat I amable en les formes, diferent ja en l’anunci d’alguns principis i objectius, i tanmateix massa continuador del fil polític del de Boi Ruiz pel que fa a servituds y substància política neoliberal.

Es va presentar como algú “no inquisidor”-off de record-  per tal de no comentar una diagnosis que semblava inevitable a l’hora d’arrencar etapa, i truc que li va servir per no mencionar una de les clamoroses paraules absents; Boi Ruíz. Llàstima que en altres escenaris i davant medias se’n ha desfet en elogis i llepades… Llàstima que l’equip dels més alts col·laboradors segueixin funcionant portes giratòries i molts siguin alts càrrecs esdevinguts més alts càrrecs encara, com el cas del Sr. Argimon de la excelssificada AQUAS i ara nou subdirector del CATSALUT.

Per tant cal assenyalar tres nivells. Un, el relat del que va dir;  dos, el comentari- interpretació a peu de les frases que vaig anotar i segons les nostres claus d’interpretació i principis, I tres el joc de debat posterior amb el link dels grups.

Per començar va estrenar-se amb un pròleg interessant en dedicar els primers minuts de marc a dos temes ens els que coincidim per importància i sensibilitat : DESIGUALTATS, DETERMINANTS SOCIALS assenyalant acuradament diferències entre Salut pública I Atencions sanitàries. Bé aquí …

Una afirmació quasi solemne: l’ ÚNIC PRINCIPI: el DRET A LA SALUT !!

Una introducció sens dubte en les antípodes d’aquells missatges del BoiRuizisme quan deia que la salut depèn bàsicament de la genètica de cadascú. Aquest cop se’ns ha dedicat altres perles més “estelades” com veureu. S’hi va recrear I es va manifestar en una posició adient i còmplice necessària amb les exigències de la CUP, … i ja posats amb les reivindicacions de les esquerres socials i polítiques.

Va presumir d’haver llegit a Richard Wilkinson i Kate Pickett (“Per què major igualtat fa que societats més fortes”), a despit- oblit d’autors/es nacionals -catalans- de trajectòria I reconeixement internacional com ara en Joan Benach o la Carme Borrell. (Tal como li recordaria desprès l’Àngels M Castells)

Aquí una primera subdivisió funcional en el seu organigrama immediat. Una part del departament dirigit a l’Atenció sanitària, CATSALUT incloent la participació. Una altra dirigida a Salut Pública (“allò que passa for a dels hospitals” va dir en una simplificació poc rigorosa) i que es proposa actualitzar mitjançant una nova llei, amb uns estaments i àmbits que toquen prevenció, promoció de salut, determinants socials, i uns instruments importants com AQUAS al capdavant  (destinatària d’un seguit d’elogis sobredosificats i desproporcionats) i/o la mateixa Agencia de Salut Pública de Catalunya rellançada I potenciada.

A  continuació va entra en matèria: MODEL SANITARI

Aquí es va esplaiar en lloances a les bondats I reconeixements del Sistema “català”. A notar que en tot el discurs el concepte autocrítica va brillar per la seva absència. L’autoestima per contra va brillar a risc de prepotència.

Continuador de la concepció diferenciada de la LOSC en “contractador I Proveïdor” – pagador/comprador i centre/servei prestador d’assistència.

Es va referir en un moment la Nonat Pla de Salut 2016-2010 (que el Departament va impulsar I que mai no reeixir donada la seva composició esbiaixada en allò tant i tant de mercat) Va tornar a plantejar la necessitat de “consensuar” – paraula reiterada- un nou Pla. Una frase de collita: quan va dir més o menys textual que “les decisions preses -sota pressió- son fràgils”  (Pressió de qui Sr. conseller ? Vostè mirava a la bancada de la seva esquerra però no semblava referir-se als lobbys realment pressionants de la seva dreta)

D’immediat va entrar en la descripció i comentari de NOU (9) principis – punts que han de caracteritzar la seva política.

Públic. Equitatiu. ….. Diversitat de proveïdors (llegir “mixta” I derivador- privatitzador) Transparent… En un relat constret de com entén ell cadascun d’aquests principis I situant elements per un inexcusable debat.

Freqüentació: estudiar el nivell socioeconòmic de cada cas, atendre-escoltar l’ Assistència Primària, elaborar plans de xoc, col·laborar amb bels Ajuntaments…  – Compta amb el parany dels Plans de Xoc… si ha de servir d’excusa bondadosa per externalitzar lots o paks d’intervencions al mercat privat a preu d’ oferta (que no atén complicacions) i que esquiva la veritable estratègia que no és altra que esmerçar els recursos en més activitat als centres propis i públics. No de xoc sinó de forma estructural i estable… no va de posar apòsits sinó de tractar la nafra.

Llistes de espera: Va obrir el capítol amb la afirmació ex-càtedra que les llistes son inevitables I consubstancials del Sistema públic de salut arreu del món. (Noteu la vinculació del conflicte amb allò “públic”). Naturalment es proposa reduir-les.  (al programa electoral de JxSí es xifrava en un 50 % per les diagnòstiques, 10 % per les cirurgies… en un clar exemple de reduccionisme electoralista acientífic de la realitat clínic -sanitària del problema)

D’immediat va entrar en distingir les patologies d’atenció “urgent” garantida en temps que va anunciar s’ampliarà de 14 a 27 procediments. I les llistes del que no és urgent que s’estudien per l’anomenat “temps de referencia” en una aproximació estadística de lliure acció/reacció. Una novetat (que va suscitar desprès l’alarma I pregunta del Grup PP) va ser l’anunci d’incloure en el criteri mèdic de priorització d’atenció també elements de tipus socials. Una aportació que es va explicar a al baixa desprès: “en cas de dos casos iguals/idèntics en criteri mèdic es valorarà prioritari el caràcter social del més necessitat”. (Hi ha en medicina dos casos clínicament idèntics ?? Li anticipo resposta: NO, així que caldrà que es mulli més ). La gran novetat en el tema llistes  serà que pels casos més lleus/tardans hi haurà exposició de dades oberta a consulta. Per tant més informació I cap exclusió (?) …

L’equitat del Sr Comín pot ser mesurada en l’ accés o bé en els resultats. Per suposat es refereix a l’accés al Sistema. Altre cop la meravella de l’instrument/rigor tècnic/ garantia marca AQUAS donarà la lectura estadística… (encara que lectura i estudi no son solament “tècnics” com va dir sinó polítics com ha estat demostrat per la trajectòria d’aquest servei -agència al servei de les directius del Departament… Cal recordar ara el Visc +, o visc menys ?) El seu director gerent Sr. Argimon el polèmic ideòleg del Visc+ ha estat premiat amb un ascens com ja hem explicat … malament pinta). D’altra banda en aquest diagnòstic d’equitat no es va referir a la percepció social. Visc + va ser una altra incògnita no aclarida: ja es parlarà… però segons ell és qüestió de solidaritat ciutadana. No ens entabani conseller que a solidaris no ens guanya ningú, però a  exigents en els nostres drets tampoc, Les nostres dades sanitàries NO ES VENEN

Un element capital. Sistema PÚBLIC per al nou conseller.  Significa “gratuït en el moment “punt” de la prestació”…doncs d’alguna manera nosaltres som el “amos” dels nostres hospitals. I algunes acotacions legals. Com ara el/la LOSC (que fa ara 25 anys de vigència), i que segons ell defineix el caràcter públic o sense afany de lucre. També les transposicions pendents de la Directiva europea 24/2014 pel que fa a la contractació pública, etc.  D’aquí una de les necessitats urgents i fonamentals. Cal explicar al Sr. Comín que públic no és això, que públic  vol dir 100% públic, és a dir de planificació, titularitat, finançament, gestió i control públics…i no sota “criteris de mercat ni lògica mercantil” . Caldrà resumir-li una de les premisses de la marea Blanca i del moviment social empoderat: els diners públics són per a serveis, sanitat, públics. Fàcil no ?

Entrem en la seva filosofia de base, Un sistema “que curi”. Entenem que aposta per un sistema reparador del que es trenca, recuperador, orientat a rescabalar salut perduda, disposat front la malaltia, “curativsita” en dirien molts experts de salut públics. Això ens porta a un tipus de sistema hospìtalocèntric, intervencionista, més que no pas un sistema que ens atengui, en tingui cura de les persones, preventiu, promotor de salut, amatent a la primera entrada del sistema que és l’atenció primària…un sistema de dimensions humanes. I per suposat eficient i eficaç quan de recuperar i sanar, es tracti, fins a l’objectiu de retornar a la persona malalta al seu entorn social, familiar, laboral, personal.

D’immediat entrà en una lloança -crec que ben merescuda- als professionals (no usa el concepte més compromès de treballadors/es) de la sanitat com a els artífexs que “han aguantat” la situació... Una forma subtil de reconèixer els estralls de les Retallades, sense mencionar aquesta paraula tabú. (com tabú, van acabar no mencionades, privatització, corrupció, o salut laboral…tot un indicador en el dia de l’estrena magnificada del conseller de cara amable, verb erudit, somriure progre i maneres seductores…perla dels Junts pel Sí … si cal junts per defensar les cireres.

I més autobombo en un exercici un pèl sobreactuat o un molt pretensiós de les meravelles del sistema…amb una satisfacció altíssima segons els estudis interns, amb 908 transplantaments el darrer any , .14…una realitat a lluir arreu…mercès a la “paciència” dels grans professionals que hi treballen.

Unes línies per la AP primària: segons el filòsof (aquí va la prova erudita) “semper reformanda” – és a dir en plebeu “sempre a reformar” (com ens temíem els qui per edat vam estudiar llatí). Apuntant a la seva voluntat d’incidir-hi (una cosa que acostumen a dir sempre les institucions …i desprès a no fer-hi gaire/res). Molt orientada l’AP, va dir, cara a l’atenció als malalts crònics i a l’assistència domiciliaria.

I un rosari d’anuncis de diferents Plans estratègics. Entre d’altres dedicació a la legislació estatal sobre Prescripció d’infermeria” que va imposar el govern – en funcions. de l’Estat espanyol, el desembre de 2015, amb opacitat i traïdoria. Ell es va comprometre amb l’estament d’infermeria a produir en aquests 17 mesos que li resten (18 – 1 = 17) fins la independència a un Decret català de les prescripcions d’infermeria. No deixa de sorprendre l’acusació, ben merescuda al govern PePero de Madrid pel fet d’actuar estant “en funcions” quan el Govern de la Generalitat del seu admirat predecessor BoiRuiz va usar el temps inter-regno “en funcions” per perpetrar una sèrie de concerts i accions sense control parlamentari ni democràtic aprofitant la opacitat del moment.

PARLAMENT 1

Un llistat quasi enumeratiu de temaris… gens menors. Salut mental, urgències, equipaments, recerca i sobretot “INNOVACIÓ” sine qua non, …una estona dedicada a les malalties de sensibilitats central (fibromiàlgia, Fatiga crònica i híper-Sensibilitat química múltiple) que li van permetre exhibir currículum del sector d’aquells vells temps quan era parlamentari (del PSC) i va treballar en aquesta dura problemàtica per tants/es malaltes desateses, humiliades, menystingudes … Va mostrar el seu cofoi sentiment de satisfacció per aquella feina i es va guanyar una merescuda reprimenda a la replica per part de l’Àngels Martínez Castells – la persona ara parlamentaria, que llavors va co-pilotar la ILP al respecte i qui va portar la proposta de Resolució al Plenari. Ella li va fer esment que les persones malaltes no en tenen un tant brillant record i segueixen en la lluita reivindicativa imprescindible. Que no es va votar com ell havia afirmat sinó que es va aprovar per aclamació unànime…i que als pocs dies va ser aparcat – per “manca de recursos” – i va queda tancat a un calaix oblidat.

Tot seguit i sense pausa va entrar en el concepte de la COMPLEXITAT del sistema. En va fer una lectura possibilista i pragmàtica per (intentar) desmuntar o rebatre alguns evidents riscos que pateix. No hi ha “confusió” entre proveïdors i la “governança” és bona sempre i quan sigui transparent … va dir (prenem nota que el Sr. Comín, quan se li parla de corrupció, respon “transparent” i ho deixa pretesament ventilat). Fragmentació (de l’ICS …) no, però sí quan és bona “!  Bona ? per a qui/què ? La seva fórmula és la de “llum i taquígrafs” (sic) per als proveïdors. En una versió clàssic -històrica de la transcripció de documentació i actes i com si totes les vigents modernitats de control no haguessin fallat estrepitosament i com si els controls no estessin sotmesos als interessos dels “controladors”. Compte doncs amb el CONSORCIS que quan siguin “bons” tindran el seu plàcet … Lleida, Mataró, Clínic …atenció !!!  Ni menció a un temari cabdal que és la omissió de la SALUT LABORAL !! ni que desprès de fer-li notar a la pausa en va fer posterior esment i disculpa.

Una semblant teoria de practicisme elemental va esmerçar per tractar el tema delicat de les “derivacions” – en llenguatge heretat i no rebutjat ni substituït – Segons Comín aplicarà el principi de l’eficiència que es mesura en costos. Si el decisori és el “preu” de mercat, la despesa, i no hi ha altres consideracions de valor i mesura, podem tenir serioses dificultats a venir. Amb un ús molt literal pot justificar qualsevol nova “derivació” per més barata. Encara que això no contempli les complicacions ni les exclusions de la cartera de serveis venuts de les patologies  “no rendibles”. Ufff !! que ens sona massa el discurs…

Altres items, com participació …que sí, i una  crida final: la sanitat a Catalunya està infrafinançada ! no en faré comentari de quelcom que és més evident que les evidències. (per cert concepció de l’anglicisme d’evidencia aplicada a salut que li encanta al nou conseller)

Instruments mediàtics a prodigar: “la web “la meva Salut” de gran èxit… Temps per la nova etapa: ahir amb la LOCS, present amb una nova llei del segle XXI i mirant el futur amb un nou Pacte Nacional de Salut ( Fixem-nos en la terminologia emprada -Pacte- i en la no emprada – “sistema públic”. Tocarà tornar-se a batre i defensar-nos.

La part final per tancar la tesi va dedicar-se al que ja és el frontispici de la seva acció i dedicació: Si /Quan Catalunya sigui independent se’ns haurà acabat el problema econòmic, Ens falten 1000 milions d’euros per poder satisfer les necessitats apremiants i Madrid no ens els dona…ergo la culpa és de l’Estat espanyol… com si aquests darrers quatre anys no ens il·lustressin de les maneres i principis neoliberals del govern de la Generalitat re-constituït ara com Juntsx Sí. La recepta d’independenzepan de que parla la companya Clara Valverde com qualsevol sedant pot amorosir la crua realitat però no resoldre-la.  La patologia, al meu entendre, és dual i de fons: triar entre neoliberalisme-mercat /o / drets socials econòmics i democràtics i serveis públics.

En una llarguíssima sessió va ser el torn de cada Grup. Us faig present el link d’enllaç amb el vídeo de la sessió ( i en el meu cas com a Dempeus amb el que va dir – Àngels Martínez Castells)

El model sanitari que proposa Comín no convenç

Al final vam prendre NOTA d’alguns compromisos concrets i que queden apuntats:

Finalització del conveni externalitzador del Parc Taulí amb la Clínica del Vallés (el termini acaba el 22 de febrer), amb l’Hospital General de Catalunya ( a l’estiu) …i tracte a estudi pel volum amb Sagrat Cor. Tots tres amb afany de lucre i privats de IDC Quiron Salud. La resolució sobre la ILP de Fibromiàlgia i SFC, es complirà ara que ell n’és el responsable de salut … No es desmembrarà l’ICS -innecessàriament (?), prioritat a l’atenció Primària, desenvolupament legislatiu de temes com prescripció d’infermeria, de Llei catalana de Salut Pública, i d’un futur PACTE de Salut (consensuat…(?), escoltarà la societat civil i la xarxa ciutadana que treballa en salut… Ho veurem tan aviat com ens citi…

Com es veu per aquesta crònica comentada, se’ns gira feina. Com deia a l’inici no serà aquell enfrontament radical/ d’arrel del que venim amb el BoiRuizisme. El conseller Comín s’ho ha llegit i coneix de més proximitat el que pensa la societat civil empoderada i organitzada i vol lluir maneres de bon “comercial”, si em permeteu amb uns quants qualificatius com ara progressista, dialogant, pragmàtic, bon noi, persuasiu, pactista, etc. Per anar allà on el seu projecte polític vol anar. A una sanitat pública mercantilitzada

Explicar a la població el substrat de les polítiques que no canvien serà més difícil i per apassionant i caldrà ser més dialèctic. Caldrà més pedagogia i més interlocució entre la ciutadania per tal de veure on està la “boleta”… cap a on va la “rateta”…

Salut i de bon segur en seguirem parlant …però de moment… ja val.

Toni Barbarà i Molina

Font: La Ratera

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s