Dues sales del Cines Girona ben plenes. Expectació entre els assistents per a veure’n el resultat. Per altre banda, als directors del documental, Carlos Vera i Carlos Collazos, de HOW , s’els veia molt segurs. La presentació de l’acte va anar a càrrec de José Aznar, advocat i impulsor del projecte així com una de les ànimes de QUE NO PASE MAS , que es defineixen com “un grupo de trabajo multidisciplinar (afectad@s, abogad@s, psicólog@s, médic@s…) que queremos dar a conocer la situación de las víctimas y familiares por lasnegligencias médicas, con el objetivo de cambiar la ley y que el causante de la negligencia asuma sus responsabilidades”.
No va ser l’ùnic a parlar. Van prendre la paraula vells coneguts nostres com el Toni Barbarà i l’Angels Martínez Castells, de Dempeus per la Salut Pública, i la Presidenta de El defensor del Paciente Carmen Flores. L’Angels Martínez Castells va tenir un record molt especial i emotiu per a Natalia Fuertes Mesa recentment desapareguda. Aquí podeu veure la seva participació en un dels documentals de Sicom:
La projecció del documental ens va mostrar la doble victimització de les persones afectades per negligències o aquest nou terme “accidents mèdics” no només per fets patits sinó pel tortuós camí que han de recòrrer davant de la Justícia. Sobri en la seva realització, no obstant ens transmetia de manera digne el patiment, desconsol i alhora l’esperit de lluita d’aquestes persones.
Destacar dos aspectes fonamentals i interessants:
- el procés d’empoderament : es volen visibilitzar com han fet altres. Es posen les seves samarretes pròpies, no volen ser uns desconeguts. Els protagonistes del documental els podiem veureal sortir de la projecció. Eren reals. Aquest procès de autoorganització, de que no estem sols i per tant reivindiquem la nostra existència el veiem per exemple l’any passat amb les Plataformes d’afectats per la Hepatitis C que es van estendre per tota Espanya o recentment en la creació de la Plataforma d’Afectades per l’Icam (PAICAM).
- l’efecte de les pressions laborals en els treballadors del sector sanitari, les conseqüències de les faltes de mitjans. Les errades s’incrementen quant major es la pressió que rep un treballador. Dies enrera la premsa ens presentaba estudis on es parlaba d’un 29% de professionals afectats, i d’uns serveis d’urgència que atesa la seva situació actuaven de manera demoldora amb l’animdels professionals.
Josep Cabanyol y Pepe Aznar
A la sortida, Pep Cabayol de Sicom , productor del documental, analitzaba les reaccions del públic, un public content de no haver-se perdut aquella estrena.
La finalitat del documental es convèncer de la necessitat de canviar la realitat actual, d’un projecte de llei que no victimitzi encara més tant les pròpies víctimes com els seus familiars.
Van informar que ja tenen preparades algunes projeccions però si us interessa i voleu contactar aqui teniu el formulari .
Font: marea blanca
Dempeus per la salut pública 
Pingback: Estrena del documental ” QUE NO PASE MAS “ | Boletín Informativo de la Sanidad Pública
Sóc Isabel Fernández, membre del grup Que No Pase Más. El dia 28 de Gener 500 persones van veure aquest documental. No és un documental al ús, són 10 històries reals on podem veure la realitat oculta de les negligències mèdiques. Es fa patent que falta una llei que ampari aquestes víctimes i que vetlli per les que ho poden ser en un futur. Properament es faran més pases del documental a centres cívics, si teniu oportunitat de veure´l no us ho perdeu.