Una fundació dirigida per un exalt càrrec de CiU controla l’atenció sanitària a Tarragona


Directius de la Xarxa Santa Tecla estan vinculats a CiU o han ocupat càrrecs públics al Servei Català de la Salut els darrers anys

Un nou conveni impulsat pel Departament de Salut al qual ha tingut accés CRÍTIC
permetrà a la Xarxa de Santa Tecla participar de la gestió del 100% de l’atenció sanitària al Camp de Tarragona. Al capdavant d’aquesta entitat privada hi sobresurt un nom: Joan Maria Adserà, que entre el 1994 i el 2000 va ser gerent de la Regió Sanitària de Tarragona del Servei Català de la Salut i al mateix temps director general de Santa Tecla. La CUP ha denunciat a la Fiscalia l’existència d’un cas de “portes giratòries” i d’incompatibilitat de càrrecs.

La Fundació privada Santa Tecla va començar a construir el 1990 una teranyina empresarial sanitària que li ha permès aconseguir el control d’una gran part del pastís de la sanitat pública tarragonina. Des de llavors, ha passat de gestionar només l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona a controlar una vintena de centres que treballen per a l’Administració pública.En l’actualitat, el 44,8% de la població del Tarragonès i del Baix Penedès rep l’atenció sanitària pública a través de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, la marca comercial impulsada per la Fundació. La Xarxa és una entitat privada que gestiona serveis públics. Actualment agrupa fins a cinc fundacions i una desena d’empreses.

Des del passat mes de juny, la Xarxa Santa Tecla ha ampliat la seva àrea d’influència gràcies a un nou conveni signat amb l’Institut Català de la Salut. El document, al qual CRÍTIC ha tingut accés, amplia l’àmbit d’actuació de l’entitat, que podrà participar del global de la gestió sanitària al Camp de Tarragona. El conveni, que s’ha concretat sense cap procés de participació ni debat públic, és a quatre bandes: l’Administració hi està representada per l’Institut Català de la Salut i per l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS), i Santa Tecla hi està representada per la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, que gestiona l’hospital que du aquest nom, i per la mateixa Xarxa.

El nou conveni, que desplega un acord previ de l’any 2013, suposa que l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de titularitat i gestió pública, passi a formar part d’un nou organisme on la Xarxa Santa Tecla tindrà una participació decisiva. Això significa, per exemple, que hi haurà una persona que gesionarà les llistes d’espera de tots els centres, donant prioritat a fer les intervencions en un o altre lloc. Un altre exemple del que pot succeir: les empreses de la Tecla podran encarregar-se dels subministraments pel Joan XXIII. El sindicat CGT del Joan XXIII alerta d’una altra conseqüència que preocupa especialment les plantilles: els treballadors de qualsevol centre que entrin dins del conveni poden ser traslladats a un altre centre sense el seu consentiment. L’única barrera seran els límits de distància i horaris que tenen reconeguts alguns convenis laborals vigents.

El gerent, un exalt càrrec de CiU

Joan Maria Adserà. Foto: Xarxa Santa Tecla

Joan Maria Adserà, director general i gerent de la fundació. / Xarxa Santa Tecla

La signatura del conveni entre el Departament de Salut i la Xarxa Santa Tecla coincideix en el temps amb una denúncia presentada per la CUP a la Fiscalia de Tarragona el passat 13 de juny, que alertava que alts càrrecs de CiU haurien compatibilitzat la seva responsabilitat pública al CatSalut del Camp de Tarragona amb càrrecs a la Fundació privada Santa Tecla. En l’escrit presentat a la Fiscalia per la CUP hi sobresurt un nom: Joan Maria Adserà, director general i gerent de la Xarxa Santa Tecla des del 1993 fins a l’actualitat i que, segons la CUP, va ocupar el càrrec de gerent de la Regió Sanitària de Tarragona del Servei Català de la Salut entre els anys 1994 i 2000. També ha estat vicepresident de la patronal Unió Catalana d’Hospitals. Adserà és militant de Convergència Democràtica de Catalunya. El seu germà Xavier és president de BCN World, el macrocomplex d’oci previst al costat de Port Aventura.El gerent, un exalt càrrec de CiU

 

Els altres dos noms que segons la CUP haurien compatibilitzat càrrecs en el sector públic i privat són Josep Mercadé i Jordi Cañellas. Mercadé, actual gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, és treballador en excedència de Santa Tecla i militant d’UDC. Cañellas és gerent de Serveis de Suport a la Xarxa Sanitària Santa Tecla, alcalde de la Nou de Gaià i militant de CiU. Davant d’aquesta situació, la CUP demanava a la Fiscalia que investigués “si hi ha alguna irregularitat en aquesta relació de cohabitació entre el sector públic i privat, i el fenomen de porta giratòria que es produeix entre els diversos càrrecs”, ja que, segons la formació independentista, es podrien donar “casos d’incompatibilitat”.

Una gran teranyina empresarial

Hospital del Vendrell. Foto: Xarxa Penedès

L’Hospital del Vendrell, un dels molts que gestiona la Xarxa Santa Tecla. / Xarxa Penedès

La història de col·laboració publicoprivada de Santa Tecla ve ja de finals dels anys 1980 quan aquest centre s’integra en la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), però és a partir del 1990 que comença l’ampliació de l’activitat empresarial. Aquell any la Fundació es queda la gestió del Centre d’Atenció Primària (CAP) I del Vendrell. Fins al 1993 cauen dos centres més a les seves mans: el CAP II del Vendrell i l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Calafell. Entre el 1994 i el 2001 s’acceleren els canvis. Precisament aquest és el període en què Joan Maria Adserà és alhora gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona i director general i gerent de la Fundació Santa Tecla. Així, la Tecla –com es coneix popularment la Fundació al Camp de Tarragona– obté la gestió de les ABS del Vendrell, del Baix Penedès Interior i de Torredembarra, del CAP de Vila-seca, del Centre Sociosanitari La Mercè i de la Residència CAP Llevant. A més, mentre Adserà és gerent de la Regió Sanitària, s’impulsa la construcció de l’Hospital del Vendrell, també en mans de la Tecla.

Precisament en aquella època obren una nova línia d’actuació que permetrà un gran creixement de la Fundació: la creació de tot un seguit d’empreses que subministren serveis als diversos centres que controla la Tecla (i també a d’altres). Les primeres són Aprovisionaments Santa Tecla AIE, la promotora 23 de Setembre SA i la Xarxa Santa Tecla AIE. Al llarg del primer decenni del segle XXI amplien el nombre d’empreses filials amb: Hostaleria Santa Tecla AIE, Diagnòstic per la Imatge SL, Laboratori Santa Tecla SL, Neteja Santa Tecla AIE, Notícies de les Comarques de Tarragona SL, Botiga de Salut SL i SIMPPLE SLU. A més, entren al negoci dels cementiris amb la participació a GECEMTA i amb SEFUCEM SL. I, a banda, creen la Fundació Argentina Santa Tecla, amb la qual han intentat fer negoci primer a l’Argentina (fallit) i després al Brasil.

En paral·lel, la Tecla obté la gestió de més centres públics, tant sanitaris com socials: Residència de l’Arboç, Residència Ponent, Centre de Desenvolupament Infantil, llars d’infants de Bonavista i de l’Arrabassada, un centre especial de treball i centres de dia de Constantí i de la Pobla de Mafumet.

La Xarxa Santa Tecla afirma que no té ànim de lucre. Aleshores, per què els interessa tenir cada vegada més pes en la sanitat pública? D’una banda, hi ha els sous que perceben els alts càrrecs i directius de les fundacions de la Tecla, que no són públics, tot i finançar-se en bona mesura amb subvenció pública del CatSalut. Però el negoci rau, principalment, en les empreses que han anat creant els darrers anys i que s’encarreguen, a través de societats mercantils, del laboratori, de la neteja o dels bars dels diversos centres hospitalaris i assistencials, o d’empreses que no tenen res a veure amb la sanitat, com Notícies del Camp de Tarragona SL o SIMPPLE SLU. Joan Maria Adserà figura com a director general o membre del consell d’administració de totes les empreses de la Xarxa. I la resta d’alts càrrecs de la Tecla també participen en les diverses empreses filials.

L’exalcalde Joan Miquel Nadal i Santa Tecla

A l’hora de resseguir els diversos noms de la Xarxa vinculats a CiU n’hi ha un d’especialment rellevant: Joan Miquel Nadal, alcalde de la ciutat de Tarragona per CiU entre els anys 1989 i 2007 (a més de diputat al Congrés espanyol entre 1986 i 2000, i diputat al Parlament de Catalunya de 1999 a 2006). Al Patronat de la Fundació (el punt a partir del qual s’ha construït la teranyina) sempre hi ha hagut representació tant de l’Arquebisbat com de l’Ajuntament de Tarragona. Això va ser cert fins el 18 de febrer de 2010. Aquell dia es van canviar els estatuts de la fundació: es van reduir els representants del consistori de dos a un. La segona plaça es va reservar a alguna persona de la ciutat que decidís la mateixa fundació. I l’escollit va ser Nadal, que ja havia estat un dels dos representants al Patronat mentre era alcalde. El 27 de maig de 2007 va perdre les eleccions davant del socialista Josep Fèlix Ballesteros, per la qual cosa hauria quedat fora del patronat, però va aconseguir que el 21 de juny (quatre dies després que fos constituït el nou consistori) el tornessin a nomenar a ell. Finalment, el 14 de febrer d’enguany, el va substituir al càrrec el mossèn Manuel Maria Fuentes Gassó.

Més diners públics per a Santa Tecla

Al llarg de tot el procés, la Tecla no solament ha anat sumant nous centres que treballen per a la Generalitat. També ha vist com ha augmentat el seu pressupost, com a mínim pel que fa a l’atenció hospitalària. Augmentava el pressupost públic per a la Fundació privada Santa Tecla, mentre baixava per a l’Hospital públic Joan XXIII. Segons consta al registre de contractes, la Generalitat cada vegada ha destinat més diners per contractar els serveis d’atenció hospitalària i especialitzada de la Xarxa Sanitària Sant Pau i Santa Tecla, a través de l’Hospital de Santa Tecla i del del Vendrell. En concret, ha passat de 64 milions d’euros el 2007 a 74 milions el 2012, és a dir, ha augmentat la partida que hi destina en un 15,62%. I, això, coincidint amb la crisi econòmica i les retallades en Sanitat.

Per contra, l’hospital públic de la regió, el Joan XXIII, ha seguit la tendència de la resta de centres de titularitat i gestió pública els darrers anys: reducció pressupostària. En concret, entre el 2007 i el 2014 ha vist reduir el pressupost d’un 20,77%, ja que ha passat de 130 a 103 milions d’euros, una reducció de 27 milions d’euros.

Boi Ruiz, conseller de Sanitat

Boi Ruiz, conseller de Sanitat

Qui decidirà sobre la sanitat pública tarragonina?

El conveni de col·laboració entre les administracions públiques i la Xarxa Santa Tecla està signat per quatre persones: Carles Constante, president de l’Institut Català de la Salut; Joan Aragonès, president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla; Josep Ramon Fuentes, president de l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS), i Joan Maria Adserà, director general i gerent de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. És a dir, dos dels quatre firmants hi són en representació de la Tecla.

I els altres dos no hi tenen cap vincle? Cal matisar-ho. El GIPSS, que presideix Josep Ramon Fuentes, és una empresa pública de gestió privada que controla diversos centres del Camp de Tarragona i també de les Terres de l’Ebre. El vicepresident de l’organisme és Josep Mercadé, gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut des del 2011 i anteriorment director de Gestió Clínica a la Xarxa Santa Tecla.

A banda, el germà de Josep Ramon Fuentes, mossèn Manuel Maria Fuentes, és vocal del patronat de la Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla. Finalment, la seva dona, Victòria Forns, és la portaveu a l’Ajuntament de Tarragona de CiU.

Pel que fa a Carles Constante, és militant de CDC i és l’únic que no té cap vincle directe amb la Tecla. Des de l’abril de 2013 és president de l’Institut Català de la Salut. Metge i amb una llarga trajectòria en la gestió sanitària, ha estat president del Consorci Sanitari Integral (CSI), que és, com Santa Tecla, una de les entitats de gestió privada que donen servei a la sanitat pública (a través de l’Hospital General de l’Hospitalet de Llobregat, l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i l’Hospital Dos de Maig). Constante continua sent vocal del CSI.

Qui sí que va tenir vincles amb Santa Tecla és Boi Ruiz, l’actual conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Ruiz, segons fonts coneixedores del cas de Santa Tecla, hauria ajudat i participat en la creació de la Fundació Argentina Santa Tecla, quan ell era president i Joan Maria Adserà vicepresident de la patronal Unió Catalana d’Hospitals.

La CUP demana des de l’estiu passat, tal com es va fer amb el cas Innova a Reus, una investigació judicial i policial sobre el cas de Santa Tecla. El frau i sobresous a Innova es van destapar justament després d’una denúncia seva davant de la Fiscalia Anticorrupció i l’Audiència Nacional pels múltiples càrrecs que acumulaven els directius d’Innova en empreses públiques i privades. Els dos principals responsables, Josep Prat Domènech i Carles Manté, dos alts càrrecs de la salut pública catalana, estan imputats des del 2012.

Font: elcritic

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Una fundació dirigida per un exalt càrrec de CiU controla l’atenció sanitària a Tarragona

  1. Manuel molina dijo:

    Hay mucho sinvergüenzada suelto.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s