«Si tornem a obrir plantes d’hospitalització tancades, si tornem a obrir quiròfans i contractem al personal que s’ha acomiadat aquests anys, podrem fer tota la feina de qualitat que els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país necessiten», asseguren Gemma Tarafa, Davide Malmusi i Pep Martí, del Comissionat de Salut de l’Ajuntament de Barcelona
Gemma Tarafa
Davide Malmusi
Pep Martí
Ara ja coneixem el que ha passat a la sanitat pública aquests darrers anys fruit de les polítiques del govern de la Generalitat. Han retallat el pressupost dels centres públics en un 14% (1.500 milions menys des del 2010), 160.000 pacients en llista d’espera per operar i 200.000 esperant una prova diagnòstica, retallades de sous als treballadors del sector de fins a un 25% a l’ICS i pèrdua de 6.000 llocs de treball, dificultats financeres per renovar el material tecnològic i manteniment. Això ha comportat aprimar i degradar el sistema sanitari públic, retallant pressupostos, precaritzant les condicions laborals dels treballadors i professionals, tancant serveis als hospitals i als centres d’atenció primària, provocant amb aquestes mesures pèrdua de qualitat assistencial, dolor, angoixa i complicacions.
Cinc anys de Boi Ruiz sacsegen la sanitat pública catalana
Com que el sistema públic no podia complir bé amb qualitat i accessibilitat per culpa d’aquestes retallades, el govern aprofitava per portar a terme la seva política de privatitzacions i externalitzacions donant diners públics per fer assistència a empreses concertades privades amb afany de lucre, derivant pacients que no podien atendre els centres públics pel tancament de serveis, a aquestes empreses privades que fan negoci amb la nostra salut amb diners públics. D’això nosaltres en diem privatitzar la sanitat, que vol dir pagar a privats del negoci el que hauria de fer el sistema públic.
Una manifestant amb un megàfon a l’acabar la manifestació a l’Hopital del Sagrat Cor ENRIC CATALÀ
Posarem l’exemple de Barcelona ciutat, on tenim concertats pel Servei Català de la Salut -que és el qui paga els concerts amb diners dels pressupostos públics- vuit hospitals. Un d’ells, el de Vall d’Hebron és propietat de la Generalitat, quatre són concertats amb entitats públiques (Consorcis -Hospital Clínic, Parc de salut Mar i Dos de Maig- i Fundacions-hospital de Sant Pau-) amb participació majoritària de la Generalitat en els seus òrgans de direcció, dos són hospitals privats sense afany de lucre i amb vocació i valors de servei públic (Sant Rafael i Plató) i un hospital que és de propietat i gestió d’una empresa multinacional privada amb afany de lucre (Sagrat Cor). A aquest hospital, els seus accionistes volen a final d’any els seus beneficis econòmics ( si no, tancaran l’empresa o demanaran un rescat) fet pel qual part dels diners públics que donem amb el seu concert no aniran a fer salut sinó a mans d’uns quants accionistes.
Durant aquests cinc anys de crisi el govern ha aprofitat per retallar en un 14% el pressupost de Salut als serveis públics mentre que a aquest hospital privat amb afany de negoci li ha anat derivant pacients que no podien atendre al sector públic retallat, augmentant a aquesta empresa el seu concert en un 26% entre el 2010 i el 2014, any en què els quatre grans hospitals de la ciutat i alguns de fora van haver de derivar 4.000 pacients per ser operats a aquest hospital privat. A això nosaltres en diem privatitzar els recursos públics. Malauradament, aquest hospital no és l’únic exemple, ja que les empreses amb afany de lucre són presents en tots els nivells assistencials, i fins i tot majoritàries en centres sociosanitaris, rehabilitació o transport sanitari, entre altres.
Si tornem a obrir plantes d’hospitalització tancades, si tornem a obrir quiròfans i contractem al personal que s’ha acomiadat aquests anys, podrem fer, en els centres públics sense negoci, amb els mateixos diners que teníem el 2010 , tota la feina de qualitat que els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país necessiten i la tenen com un dret. Per això volem treballar amb el nou Govern i nou Parlament de Catalunya per revertir aquestes polítiques, i per defensar aferrissadament la protecció de la salut i l’atenció en el sistema sanitari públic, universal i de qualitat, per defensar els drets dels ciutadans i ciutadanes i per no convertir la salut en una mercaderia. En aquest camí ens trobaran, com a Ajuntament de Barcelona, a col·laborar i responsabilitzar-nos per fer-ho possible.
Dempeus per la salut pública 