Cinc estudis que mostren com la crisi sí que ha afectat la salut dels catalans


  • El conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar la setmana passada en la presentació d’un nou informe de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya que la salut dels catalans ha resistit l’impacte de la crisi
  • L’informe constata però que s’observen resultats de salut més desfavorables en grups de població més vulnerables
  • L’Observatori DESC, FEDAIA, La Creu Roja i d’altres entitats han elaborat diversos documents durant la crisi que mostren com la situació econòmica ha afectat la salut

El Conseller “en funcions” de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz EFE

 El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ho té clar: la salut dels catalans ha resistit l’impacte de la crisi econòmica. Aquest és l’anunci que va fer la setmana passada quan va presentar l’últim informe sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya, elaborat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, i que d’alguna forma excusa les retallades fetes durant els últims anys en aquest sector.

Ruiz juntament amb el Director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Josep Maria Argimon i el secretari de Salut Pública, Joan Puigdollers, va deixar clar que els principals indicadors de salut dels catalans han mostrat una resistència als efectes negatius de la crisi, gràcies en part, deien, a l’esforç que ha fet el sistema sanitari. “Tenim un sistema sanitari robust que per això ha pogut mantenir aquests indicadors”, deia Argimon. I assegurava que és gràcies a la priorització que s’ha fet en les mesures destinades a salut i gràcies als recursos públics vehiculats a través del tercer sector.

Ara bé, tot i així l’estudi també apunta que s’observen resultats de salut més desfavorables en grups de població més vulnerables, i que la població aturada presenta un risc de patir problemes de salut mental més elevat que la població ocupada. Tot i això però, Argimon va demanar que no es faci una relació causa-efecte de salut i atur.

Ha causat la crisi econòmica un impacte sobre la salut dels catalans? Té l’atur efectes sobre la salut mental? Cinc estudis que mostren com la crisi ha afectat la salut.

Desnonaments i pobresa energètica

Impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i els drets dels infants

 L’Observatori DESC juntament amb la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) va presentar un informe recentment que alerta dels efectes que té per la salut els desnonaments, una conseqüència derivada de la crisi econòmica. Laia Palència, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i responsable de l’informe explicava a aquest diari amb motiu de la presentació de l’informe que el 90% de les persones que no poden fer front a la seva hipoteca estan en risc de patir una trastorn mental.”L’increment d’execucions hipotecàries va associat a una disminució de la salut mental i a un augment de la freqüència de suïcidi”. És una altra de les conclusions de l’informe. Irene Escorihuela, directora de l’Observatori, diu en declaracions a Catalunya Plural, que no poder pagar el lloguer o davant un desnonament la persona té més risc de patir ansietat, depressió o insomni. “Pel que fa a salut mental és bastant clar, els problemes afecten més a persones que estan en risc de patir un desnonament”, assegura.

Yolanda Yuste, una veïna de Nou Barris afectada pels desnonaments, explicava a aquest diari com li va afectar aquest procés a ella, que havia estat sempre una dona molt forta i treballadora. “He arribat a pensar en el suïcidi, però miro les meves filles i penso: ‘on vas?, com deixar-les així?'” , deia llavors.

Segons l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja la pobresa energètica ha augmentat de forma significativa els darrers anys fruit de la crisi econòmica. En el seu informe L’afectació de la crisi en la salut de les persones, assenyalen que mentre el 2011 afectava un 42% de les persones enquestades el 2014 aquest percentatge ascendia al 62%. Com recull la Creu Roja d’un informe de SESPAS (Sociedad Española de Salud Pública i Administración Sanitarias) “la humitat, la floridura i la baixa temperatura a l’interior de l’habitatge, una mala refrigeració i l’amuntegament s’han relacionat amb patologies al·lèrgiques i respiratòries, així com ansietat i depressió. La impossibilitat de mantenir una temperatura adequada de la llar s’ha relacionat amb una major mortalitat i morbiditat, principalment per patologies cardiovasculars i respiratòries. Un habitatge inadequat pot també exposar als seus residents a al·lèrgens i components químics nocius per a la salut”.

Pobresa infantil

El Departament de Salut admetia en la presentació del seu informe que el percentatge de població que es troba per sota el llindar de pobresa havia augmentat. Mentre que el 2009 aquesta xifra era del 18,4% al 2014 se situava al 20,9%. I remarcaven que el patró de la pobresa ha canviat durant la crisi, ja no són els majors de 64 anys els qui més la pateixen sinó que són els menors de 16 anys. Quines són però les conseqüències per la salut de la pobresa infantil?

… un de cada quatre infants viu sota el llindar de la pobresa. 

Segons un informe elaborat per FEDAIA la pobresa infantil es tradueix en malnutrició i desnutrició, a causa de l’escassetat de dietes equilibrades per part de famílies vulnerables. Comporta també problemes de creixement i sobretot, alertaven des d’aquesta entitat, la pobresa infantil ha generat un augment dels problemes de salut mental. I assenyalaven que no només hi ha hagut un augment dels trastorns sinó que aquests s’han aguditzat encara més. La pobresa infantil es tradueix també en problemes de visió i amb una falta d’higiene bucodental per la dificultat d’accés a aquesta atenció per part d’algunes famílies, explicaven.

De fet, el Sindic de Greuges de Catalunya en un informe sobre els drets dels infants fet públic al desembre d’aquest any, remarcava que “les condicions socioeconòmiques de les famílies tenen una clara influència en l’ús de les visites als especialistes, especialment, i amb relació als professionals més visitats entre la població infantil, l’odontòleg i l’oftalmòleg”.

El Síndic també denunciava que alguns menors esperen més de sis mesos, el termini màxim establert, per ser atesos per l’especialista o per ser operats. I recordava que agilitzar l’accés a les intervencions quirúrgiques o a les proves diagnòstiques és fonamental en el cas dels infants.

També alertava en el mateix informe de la saturació de la xarxa de salut mental i juvenil i de la manca d’adequació dels recursos a les necessitats dels infants i dels adolescents. En determinats centres de salut mental “hi ha llista d’espera per a l’exploració i el diagnòstic de l’infant i el jove que afecta directament el seu estat de salut i benestar”, diu l’informe.

Atur i precarietat laboral

Segons els resultats presentats pel Departament de Salut la població aturada presenta pitjors resultats que la població ocupada tant l’any 2006 com al període 2013-2014, en la prevalença del risc de mala salut mental. Però Argimon demanava que no es fes una relació directe causa efecte entre atur i salut. Té afectes l’atur sobre la salut mental?

Cua a una oficina de l’atur

En un altre reportatge publicat a Catalunya Plural, Carme Manich, psicòloga de Càritas Diocesana Barcelona alertava de què quan una persona es queda a l’atur no només perd en qualitat de vida sinó que també perd altres aspectes com la seguret o l’autoestima i apareix un sentiment de inadequació i inutilitat.

Joan Benach director del Grup d’Investigació de Desigualtats en Salut (GREDS) de la UPF afegia a més que la precarietat laboral és un altre factor de risc per la salut. “Veiem en molts estudis que com més precàries són les condicions de treballen d’una persona pitjor és la seva salut”, deia.

De fet, segons l’Observatori de la Vulnerabilitat de la Creu Roja de 2014, els col·lectius més vulnerables, que sovint són els que es troben a l’atur o tenen treballs precaris, no només tenen una pitjor percepció de la seva salut, sinó que també tenen un major percentatge de malalties cròniques, discapacitat, dependència o dificultats de mobilitat. SESPAS també senyala en un document que perdre el treball té conseqüències per la salut de les persones sobretot en l’esfera psicosocial.

Augment dels suïcidis

Argimon, encarregat de presentar les dades de l’informe del Departament de Salut, passava de puntetes sobre els resultats de suïcidis i remarcava que Catalunya té unes taxes de suïcidi inferiors a la mitja de la Unió Europea.

L’informe de Salut del Departament sí que destaca que des de l’any 2007 la taxa de mortalitat per suïcidi a Catalunya mostra una tendència creixent, situant-se l’any 2013 en valors similars als de principis de la dècada dels 2000.

Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població

Segons un altre informe elaborat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya les taxes d’hospitalització per intent de suïcidi han augmentat a Catalunya el període 2005-2012, i tot i que el doctor Josep Moya, Responsable de l’Àrea Sociocomunitària de l’Observatori de Salut Mental Comunitària de Catalunya (OSAMCAT) matisava que la fiabilitat de les dades és relativa, ja que molts suïcidis no es declaren, si que es pot relacionar l’augment d’aquests amb la crisi econòmica.

De fet, SESPAS anunciava en un document que “les crisis econòmiques van associades a un augment dels problemes de salut, sobretot de la salut mental, així com en un increment de la mortalitat per suïcidis”

Amb tot Boi Ruiz i el seu equip es mostraven contents de com la salut dels catalans ha aguantat l’impacta de la crisi. El conseller treia pit i assenyalava que malgrat el problema de les llistes d’espera l’activitat quirúrgica havia augmentat i que el nombre de pacients que esperen per ser operats s’havia reduït. I preguntat per la precarietat dels treballadors del sistema públic –alguns d’ells firmen contractes de treball diària o setmanalment- i per la retallada en el sou deia que “per a que resistís el sistema no podien resistir els sous del treballadors”.

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud pública y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s