En salut, ni rics ni pobres


  • L’Ajuntament de Barcelona activa diferents mesures per reduir les desigualtats de salut entre barris.
  • En 18 dels 73 barris de la ciutat, les dificultats econòmiques minven la salut dels ciutadans
  • l’Ajuntament de Barcelona destinarà 475.000 euros més a programes de salut als barris

Mapa dels barris de Barcelona

Barcelona té bons indicadors de salut. Un exemple és l’esperança de vida, que l’any 2013 era de 80,7 anys en els homes i de 86,6 en les dones, però s’observen desigualtats preocupants entre districtes i especialment entre barris, com ara la diferència d’11 anys d’esperança de vida entre els ciutadans de Torre Baró i els de Pedralbes.

L’informe “La salut a Barcelona 2014” alerta que en 18 dels 73 barris de la ciutat –principalment els que es troben en els districtes de Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu– les dificultats econòmiques es tradueixen en problemes de salut, el que va en detriment de la qualitat de vida dels ciutadans.

Aquestes desigualtats no tenen la causa principal en els recursos i els equipaments sanitaris dels quals disposa la ciutat, sinó que depenen del que s’anomena ‘determinants socials de la salut’, i són les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, que estan molt relacionades amb la distribució dels diners, el poder i els recursos materials.

Com explica la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, “un mal habitatge, una situació precària d’ocupació o una situació de conflictes a casa fan que a la llarga tinguem mala salut”.

Causes modificables

Hi ha causes d’aquestes desigualtats, com són la classe social, el gènere, l’edat, l’ètnia o la raça, i el territori de procedència o de residència, que no es poden modificar, però, en canvi, hi ha d’altres condicionants, com les condicions laborals, la qualitat de l’habitatge i els seus equipaments, la càrrega de treballs no remunerats a la llar i de cura de persones, l’entorn físic o el nivell d’ingressos i la situació econò- mica i patrimonial, entre altres, que sí que són susceptibles de canvi.

Reduir les desigualtats

Un dels compromisos de l’actual govern de la ciutat és treballar per reduir aquestes desigualtats que es poden modificar i influeixen de manera directa o indirecta en la salut, ja que poden provocar situacions d’estrès, manca de control, d’autorealització o conductes negatives que repercuteixen en la qualitat de vida i en la salut.

Actualment, per reduir les desigualtats, l’Ajuntament té previst actuar en dos fronts. D’una banda, preveu augmentar la dotació pressupostària en 475.000 euros per a programes de salut als barris. D’aquesta inversió, 300.000 euros es destinaran l’any 2016 a l’ampliació del programa “Salut als barris a Barcelona”, que desenvolupa des de l’any 2008 l’Agència de Salut Pública (ASPB). La prioritat és implantar-lo als 18 barris de la llista que presenten pitjors indicador i que actualment no disposen d’aquest programa.

Aquests són: Verdum, Can Peguera, el Turó de la Peira, la Trinitat Vella, el Gòtic i el Carmel. Alhora es destinaran 75.000 euros a subvencions per, entre altres accions, reduir les desigualtats en salut, i es preveu una dotació de 100.000 euros per facilitar la cobertura econòmica de fàrmacs a les persones en situació de pobresa.

A la vegada, el consistori barceloní es proposa que tots els àmbits i àrees incorporin la perspectiva de salut i equitat. Estudis científics internacionals demostren que es poden reduir les desigualtats socials en salut amb accions fora de l’àmbit sanitari. Per exemple, a la ciutat de Barcelona s’han pogut identificar beneficis vinculats amb la salut fruit de la regeneració urbana, la rehabilitació energètica dels habitatges o els serveis d’atenció domiciliària.

El govern municipal també té previst posar en marxa un Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals.

Què condiciona la salut?

A tot el món, estudis i treballs mostren l’existència de desigualtats en salut segons la posició socioeconòmica de les persones, tant si aquesta es mesura segons la classe social dels progenitors, el nivell d’estudis adquirits, la feina que desenvolupen o el nivell d’ingressos i patrimoni, de manera que un nivell socioeconòmic favorable permet tenir més recursos per assolir un bon estat de salut. Així, a Barcelona, s’observa com els ciutadans més pobres consideren que tenen pitjor salut, més trastorns crònics, i més risc de patiment psicològic. Igualment, el consum de tabac i el sedentarisme són més freqüents en els individus amb menys recursos econòmics. D’altra banda, s’estima una major esperança de vida en persones amb estudis universitaris respecte als que no tenen estudis; la diferència és de quatre anys en els homes i dos anys en les dones

figura1-informe salut BCN 2014 copia

Model dels determinants socials de la salut i desigualtats en salut a les àrees urbanes.

Font: La Vanguàrdia

Més informació

Informe: La salut a Barcelona 2014  per l’Agència de Salut Pública de Barcelona

Octubre de 2015 Informe econòmic de conjuntura de la ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia i Hisenda Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme Ajuntament de Barcelona


Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Desigualdades sociales, Salud pública y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s