Setmana convulsa per la suspensió de l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme


  • La Generalitat va suspendre l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme pel dèficit de prop de 2 milions d’euros de l’Hospital de Mataró el 2014
  • El Pla de Reequilibri ideat per Salut preveu el trasllat de 40 llits de l’Hospital de Sant Jaume (sociosanitari) al de Mataró (d’aguts), fet que implicaria comptar amb 40 llits menys d’aguts
  • La Coordinadora en defensa de la Sanitat Pública de Mataró té previst concentrar-se i ocupar l’Hospital de Sant Jaume el proper dissabte per mostrar el seu rebuig al pla

L’Hospital de Mataró. Wikimedia Commons

A meitats d’octubre la Generalitat va suspendre l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme. La decisió, que es va prendre entre altres motius perquè el 2014 l’Hospital de Mataró va tenir un dèficit de dos milions i mig d’euros, ha provocat la mobilització d’usuaris, treballadors i fins i tot el rebuig per part de tots els grups municipals. Aquest dissabte està previst que treballadors i usuaris ocupin l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena sota el crit “L’Hospital de Sant Jaume no es toca”. A més, hi ha tot un calendari d’actes previstos al llarg de la setmana i organitzats per la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró. Repassem les claus que han provocat arribar a aquesta situació, què és el Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) i quines conseqüències pot tenir el Pla de Reequilibri que vol fer Salut per tal d’equilibrar els pressupostos en els propers tres anys.

Què és el Consorci Sanitari del Maresme i quan es crea?

El CSdM es constitueix el 1998, amb Eduard Rius (CiU) de Conseller de Sanitat i Manuel Mas (PSC) com a alcalde. Va néixer en el marc de la posada en marxa del nou Hospital de Mataró, que es va inaugurar al març del 1999 i que assumia l’assistència que es prestava fins aleshores en dos equipaments històrics de la ciutat (l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i l’Aliança Mataronina, una mutualitat de previsió social fundada l’any 1909).

A l’ens, que és una empresa pública, hi participen el Servei Català de la Salut (que hi té 6 representants), l’Ajuntament de Mataró (3) i el Consell Comarcal del Maresme (1). El consorci preveu l’admissió d’entitats públiques o privades i en la seva àrea d’influència hi ha quinze municipis, que en total sumen una població de 264.629 habitants.

El Consorci gestiona l’Hospital de Mataró (Atenció especialitzada); 2 hospitals de dia de salut mental, 2 centres de salut mental, 1 centre d’atenció i seguiment de drogodependències (Atenció a la salut mental); l’Antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, Residència Sant Josep (Atenció sociosanitària i local); i 3 CAP i 5 consultoris locals (Atenció Primària).

Per què suspèn la Generalitat l’autonomia de gestió del CSdM?

La Generalitat va fixar que aquells centres que tenien un règim especial d’autonomia de gestió, un règim que només afecta a les entitats del sector públic salut, estaven subjectes a un estricte compliment pressupostari.L’Hospital de Mataró, però, va fer un dèficit de 2,5 milions el 2014 (2,1 respecte l’objectiu pressupostari fixat). Fonts del Departament de Salut justifiquen que la decisió no és només conseqüència del dèficit de l’hospital, sinó que “intervenen altres elements que la condicionen com, per exemple, la capacitat de l’entitat de retornar a l’equilibri a curt termini o que el dèficit hagi estat causat per un fet puntual no repetible”.

Què implica i què no la suspensió?

La pèrdua d’autonomia implica retornar al règim general d’aplicació a les entitats del sector públic vinculades a la Generalitat, és a dir, que s’està sotmès al mateix règim d’autoritzacions i controls en temes de recursos humans, patrimoni, gestió pressupostària, etc, segons expliquen fonts del Departament de Salut. Per contra, no implica, segons assegura Salut,  canviar la cartera de serveis ni el relleu de l’equip directiu i de Govern.

S’ha suspès l’autonomia d’algun centre prèviament?

No. El més similar va ser la intervenció de l’Hospital Sant Pau l’any 2012 arran del dèficit del centre. Segons matisa el Departament de Salut, una intervenció no és el mateix que una suspensió del règim d’autonomia. La diferència, expliquen en un correu, és que la intervenció implica un canvi en l’equip gestor o l’òrgan de govern, com va passar per exemple en el cas de l’Hospital Sant Pau.

Què és i quines conseqüències tindrà el Pla de Reequilibri 2015-2017?

El Departament de Salut va idear a l’estiu un Pla de Reequilibri, al que ha tingut accés aquest diari, que preveu equilibrar els pressupostos de l’entitat d’aquí al 2017. Segons el pla, una segona fase implicaria la reordenació dels serveis. Concretament, preveu el trasllat de 40 llits de convalescència de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena a l’Hospital de Mataró. El text parla de l”optimització de llits i transport sanitari entre els dos edificis així com de l”optimització de recursos d’hosteleria i serveis generals”.

La decisió de traslladar els 40 llits de l’Hospital de Sant Jaume ha estat rebutjada de forma unànime per tots els grups polítics de l’Ajuntament de Mataró, que van reclamar que abans de tocar res s’elaborés un Pla Director per determinar les necessitats sanitàries de la ciutat. Des del comitè de treballadors de l’Hospital de Mataró asseguren que tot i que de moment el trasllat s’ha posposat al març s’acabarà produint tard o d’hora. El trasllat implicaria comptar amb 40 llits menys d’aguts, fet que ocasionaria que quan l’Hospital de Mataró no pugués assumir tota la demanda es derivessin pacients a altres centres sociosanitaris, asseguren a Catalunya Plural fonts del comitè. Un dels treballadors, que prefereix restar en l’anonimat, assegura que el Pla de Reequilibri és “un pla de retallades, poc estudiat i poc viable a Mataró” que, a més, no preveu cap tipus d’inversió si bé preveu un increment en el nombre d’intervencions.

L’infrafinançament històric del CSdM

Des de 1999 el CSdM ha hagut de fer front a despeses per reparacions o ampliar instal·lacions i assumir altres pagaments que corresponien a la Generalitat de Catalunya. Segons una auditoria a 31/12/2014 feta per la consultora Faura-Casas, el deute de la Generalitat de Catalunya amb el CSdM és de 34,6 milions d’euros per la manca de pressupostos d’amortitzacions durant tots els anys des de la seva creació.

D’altra banda, des del comitè expliquen que a aquests 34 milions d’euros cal afegir-hi 23 milions que la Generalitat havia d’haver pagat en concepte d’inversions i 12 milions equivalents a la suma del que els treballadors van cedir com a part del seus sous durant els anys 2011, 2012 i 2013. Des del comitè asseguren també que el 80% dels aparells clínics i diagnòstics han passat la seva vida útil i que el 30% estan descatalogats. Des del Departament de Salut consideren que “el Consorci te un percentatge d’obsolescència d’equipaments similar a altres hospitals i que el fet que un equipament que ha esgotat la seva vida útil comptable no vol dir que no funcioni correctament”. Asseguren també que l’entitat està fent una auditoria interna de l’estat de tots els equipaments i les instal·lacions de l’hospital “de forma que faciliti fer un Pla d’Inversions dels propers anys més acurat”.

D’altra banda, el Parlament de Catalunya ha fet des del 2014 tres resolucions (Resolució 638/X, Resolució 956/X,  Resolució 1113/X)  que insten al Govern a corregir l’infrafinançament i pagar els deutes amb els treballadors, l’última aquest estiu.

Oposició dels grups municipals

Tots els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró han rebutjat la suspensió del règim d’autonomia de gestió. Fet que va quedar demostrat en el ple extraordinari celebrat el passat 28 d’Octubre, quan l’Ajuntament, mitjançant una declaració signada per tots els grups a excepció de la CUP, va exigir a la Generalitat que retornés l’autonomia al Consorci Sanitari del Maresme.

Aquest grup municipal, que va presentar una declaració alternativa, va preferir no sumar-s’hi ja que encara van un pas més enllà i es manifesten en contra del model de consorci. En el text asseguraven que si bé “és cert que els informes econòmics manifesten l’infrafinançament del consorci, el que passa és que tots els consorcis sanitaris estan infrafinançats perquè són eines pensades per a competir en el mercat sanitari i cercar recursos si cal amb la realització d’activitat sanitària privada”.

Font: eldiaridelasanitat

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s