“El senyor Crespo segueix dient, com va dir des del principi, que tot això [en referència al cas Clotilde] no té res a veure amb la realitat, i que això és fals. I per tant els casos de corrupció no existeixen fins que es demostren. És la paraula d’uns contra els altres. I si el senyor Crespo segueix dient això el que faig és fiar-me’n, perquè fa molts anys que el conec” va dir un dia el molt honorable president Artur Mas.
Però ara el condemnat Xavier Crespo “ja no milita a Convergència”, segons el partit . L’exalcalde de Lloret ja ès un apestat. La condemna de nou anys d’inhabilitació imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels delictes de suborn i prevaricació és un cop definitiu a la pressumpte i aparent respectabilitat d’un polític i també a la de tots aquells que, malgrat les evidències, ens volien fer mirar cap a un altre costat.
Però va haver-hi gent que no va mirar cap a una altre banda. Gent que van fer preguntes incomòdes i que davant els silencis, van permetre que la ciutadania exercís el dret a la informació amb mitjans independents. La revista Cafeambllet, amb uns fins llavors desconeguts Albano Dante Fachin i Marta Sibina va passar de ser un mitjà de comunicació local mésa convertir-se amb un parell de videos en un fenòmen social. Després van escriure el llibre Artur Mas: On són els meus diners?
La seva història va quedar reflectida en un documental de Sicom i de How “Draps Bruts” que forma part d’un projecte global anomenat “La Salut el Negoci de la Vida” . Si no l’heu vist ésel moment de descobrir un docu bàsic per entendre la corrupció a la sanitat de Cataunya. Si ja l’heu vist, revisiteu-lo i aprofiteu per difondre’l.
Esperem que algun dia la televissió pública d’aquest país tingui el valor d’emetre’l.
Dempeus per la salut pública 