El llegat sanitari de Mas i Boi Ruiz: un sistema més privatitzat i de contractes precaris


Les retallades a la sanitat pública catalana han erosionat els recursos humans i tècnics disponibles; a més d’aprofundir en un model que genera beneficis a entitats privades. Aquest és llegat que ens deixa el govern de CiU i que pretén continuar la tasca privatitzadora en el futur proper si guanya ls eleccions del 27S.

Dempeus ha denunciat des de sempre aquest llegat, del que Pablo Jiménez recorda els orígens en aquest artícle a Economia Digital i també ens cita, la qual cosa agraïm.

Boi Ruiz, conseller de Salut, intervé al Parlament / EFE

Els professionals sanitaris a Catalunya insisteixen en una idea que potser no és tan coneguda a la resta d’Espanya. La singularitat del model català, pioner en la concertació de centres públics a través de l’entrada d’entitats privades, no es va iniciar el 2011, any de l’inici de l’austeritat i de les retallades.

Els Governs de Jordi Pujol, passant pel tripartit liderat pel PSC, van ser els pioners d’un sistema mixte que l’executiu d’Artur Mas i Boi Ruiz i García –l’encara conseller del ram– han accentuat. En termes de resultats, el model de col·laboració públic-privada va funcionar bé fins que va arribar la destralada als comptes públics.

A partir d’aquest moment, la pèrdua de recursos humans i tècnics ha estat gradual; i els efectes sobre el sistema, molt greus. En el darrer informe publicat per la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), fet públic la primera setmana de Setembre, Catalunya cau fins a la quinzena posició en el conjunt de comunitats, només per davant de València i Canàries. La patacada ha estat clara: el 2009 aquesta regió ocupava la quarta posició.

Caiguda del pressupost

En els darrers cinc anys, el pressupost de la Generalitat destinat a CatSalut, el paraigua sota el qual s’integra tot el sistema sanitari català, s’ha reduït al voltant d’un 16% (1.500 milions d’euros). Dins de la retallada generalitzada, l’atenció primària s’endú la pitjor part. Segons dades oficials de 2014, la partida dirigida a aquesta especialitat amb prou feines suposava ja el 16% del total.

En aquest període, tal com ha passat a altres parts del país, els professionals sanitaris han sortit al carrer per protestar contra el que consideraven un atac al sistema i a les seves condicions laborals. Des de la delegació catalana de la FADSP expliquen que, encara que no ha estat quelcom exclusiu d’aquesta regió, aquí s’ha “aprofundit en l’externalització de serveis d’atenció cap a entitats privades”.

Entre les modalitats més utilitzades ha estat la del consorci, un model que “permet que un hospital públic subcontracti diversos serveis a companyies amb ànim de lucre”, tal com explica un portaveu de la FADSP.

Gestió polèmica

Sens dubte, el cas més conegut ha estat el de Lleida, un projecte que pretenia unificar en un sol organisme tota la sanitat pública de la província. Tant els professionals com els partits polítics de l’oposició van criticar des del començament aquest pla, en base en diversos arguments, entre aquests la falta de transparència en la gestió dels recursos que implicaria i el canvi en els models de contractació de personal que proposava. El Parlament va tirar enrere el projecte, com a mínim de moment, l’abril passat.

Un cas diferent, encara que igualment polèmic, ha estat el de la clínica privada Barnaclínic, situada a la setena planta de l’hospital de l’Eixample barceloní. L’ús reiterat de recursos públics –entre ells centenars de professionals– va portar a l’oposició a demanar en bloc el seu tancament el febrer passat; circumstància que encara no s’ha produït.

Lucre per a companyies del sector

Els col·lectius de defensa de la sanitat pública denuncien que aquest transvasament de mitjans i personal cap a entitats privades ha coincidit amb la cessió de cada cop més pacients a centres concertats, amb la despesa que això comporta per als comptes de l’administració. En un recent article publicat en la revista Salut 2000, dues dels responsables de l’organització Dempeus per la Salut Pública denunciaven que, només el 2014, fins a 17.000 pacients per operar van ser derivats a hospitals privats.

El passat del conseller Boi Ruiz (president de la Unió Catalana d’Hospitals –un grup de mútues privades– fins a 2010) i l’augment del benefici de les empreses privades (entre 2010 i 2012 el holding sanitari IDC Salut –antiga Capio– va doblar la seva facturació al sistema sanitari català) han avivat l’empipament d’uns professionals cada cop més precaritzats.

Més temporalitat i reducció de jornada

Mónica Terán, vocal de metges en formació de l’OMC (Organització Mèdica Col·legial), explica que a partir de l’arribada de CIU al govern, els nous contractes signats pels facultatius catalans van reduir ràpidament el nombre d’hores laborables, en la majoria dels casos fins a en un 25%. Amb l’agreujant que bona part de les baixes i jubilacions no es substitueixen (o ho fan a través d’interins que duren al lloc “un o dos mesos”).

Segons explica Terán, aquesta realitat ha tingut un impacte especialment dur als professionals recentment sortits de la facultat. Un estudi de 2014 del Col·legi de Metges de Barcelona sobre la situació laboral d’aquest sector revela dades concloents. Si el 2006 el 88,8% dels MIR (o metges residents) de la província trobava feina només acabar la seva especialització, el 2011 aquest percentatge va baixar fins al 65%.

La dada de 2013, encara que lleugerament millor (69% dels nous titulats acaben treballant a curt termini), amaga una tendència creixent al sistema sanitari espanyol i català: l’alta temporalitat. De fet, més del 40% dels contractes signats aquest any van ser temporals, per un 11% d’indefinits –els restants corresponen a substitucions, guàrdies o interinitats.

En opinió de Terán, aquesta precarietat (unida a altres factors com la reducció del nombre de guàrdies dels residents i el descens de les places MIR a tot Catalunya) acaba afectant, de manera inevitable, l’excel·lència a la formació dels nous metges.

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Privatización, sanidad pública y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s