La sanitat catalana es converteix en un sector ‘business friendly’


La ciutadania s’ha mobilitzat contra la retallada sanitària Brais G. Rouco

Mentre els escàndols de corrupció i de salaris astronòmics indignaven les usuàries, les retallades s’han traduït en privatitzacions subtils. L’aprovació del nou consorci rector de l’Hospital Clínic n’és l’últim exemple.

El govern de la Generalitat de Catalunya acaba de donar el vistiplau a la nova forma jurídica de l’Hospital Clínic de Barcelona, titulat pel govern català des de l’any 2008. A partir d’ara, el centre hospitalari s’articula al voltant d’un consorci del qual formen part el Servei Català de la Salut i la Universitat de Barcelona, però que, segons els nous estatuts, obre la porta a la participació d’altres institucions i consorcis o entitats, sense indicar la titularitat de les mateixes. Malgrat que en un primer esborrany dels nous estatuts s’indicava específicament que la gestió estava oberta a entitats “del sector públic i privat”, un detall que s’ha eliminat del redactat final, igualment l’ambigüitat en la definició del nou consorci ha posat en alerta les plataformes ciutadanes que s’oposen a la privatització de la sanitat pública. El projecte inicial de la direcció del Clínic era que l’hospital estigués regit per dues fundacions privades, una per controlar-ne el patrimoni i l’altra encarregada de la gestió, però l’oposició parlamentària va forçar el replantejament del pla cap a un consorci inicialment públic.

Manifestació en defensa de la sanitat pública celebrada el 17 de juny passat a Barcelona Brais G. Rouco

El mes de maig d’enguany, una plataforma formada per treballadores i usuàries de l’Hospital Clínic va recollir més de 4.000 signatures en taules situades a les portes del centre per donar suport al plec d’al·legacions que van presentar i que, en essència, pretenia assegurar la titularitat cent per cent pública del futur ens que regís l’hospital. A més, van rebre el suport de formacions com la CUP, Barcelona en Comú o Ciutadans. Però, segons les responsables d’aquella campanya, el govern ha tirat endavant l’aprovació del nou consorci sense respondre les seves al·legacions.

La legislatura dels consorcis sanitari

L’intent de crear consorcis sanitaris amb finançament públic i privat ha estat un dels projectes estrella del govern català durant la legislatura actual. Defensats insistentment per la cúpula de Salut, amb el conseller Boi Ruiz al capdavant, amb el mantra neoliberal que els nous ens servirien per “guanyar eficiència”, han generat un fort rebuig, tant entre les professionals del sector com entre les usuàries. Els dos grans consorcis que s’han intentat impulsar durant l’actual mandat han estat el de Lleida i el de l’Hospital Clínic. El primer, almenys de moment, s’ha aconseguit aturar.

En el cas del de Lleida, l’ens proposat també ha generat un fort rebuig ciutadà, amb la recollida de més de 4.000 signatures contràries i al·legacions presentades per plataformes com la Marea Blanca, Dempeus per la Salut Pública, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona o partits com la CUP i Barcelona en Comú. Entre les raons esgrimides, destaca que el consorci suposa una “privatització encoberta” i que els estatuts “permeten violar els principis d’universalitat, equitat i gratuïtat mitjançant diferents vies de privatització: directa, mitjançant realització d’activitat privada als centres del consorci (amb el cas paradigmàtica del BarnaClínic); i indirecta, mitjançant la gestió privada i pels mecanismes del propi funcionament que pot regir-se pel dret privat”.

“El pressupost del Departament de Salut s’ha reduït un 11,3% des de 2010, mentre que la quantitat de diners públics que rep l’empresa IDC Salud  ha augmentat un 45% en sis exercicis”

El 30 d’abril passat, el govern català va frenar el projecte de creació del consorci sanitari de Lleida, que pretén unificar tots els dispositius de la sanitat pública de la demarcació. La decisió es va prendre després que l’oposició, per unanimitat, refusés la creació del nous ens. Un dels motius va ser la pressió ciutadana, que s’havia traduït en les gairebé 11.500 al·legacions i les 40.000 signatures que la Marea Blanca Lleida –que aplega treballadores i usuàries– va presentar contra el consorci i en diverses mobilitzacions que van aplegar milers de persones a la capital del Segrià. L’oposició exposa que el consorci facilitaria l’entrada del negoci privat i afegeix que implicaria un sistema de gestió més opac i difícil de controlar, regit pel dret privat, que no estarà sotmès als controls públics de l’ICS.

A l’ombra del cas Innova

El dimarts 28 d’abril es va viure el que, de moment, és l’últim gran capítol del cas Innova, que els darrers anys ha destapat la presumpta corrupció i les múltiples irregularitats comeses en aquest enorme hòlding sanitari de Reus. Més d’una vintena de registres van afectar l’hospital Sant Joan de la ciutat, els ajuntaments de la capital del Baix Camp, d’Amposta i de Cambrils, tres centres mèdics, empreses proveïdores i domicilis particulars. Les actuacions van acabar amb la detenció de l’aleshores primera tinent d’alcalde de Reus, la convergent Teresa Gomis, sis càrrecs sanitaris i dos empresaris. El cas acumula més de 50 imputacions, entre les quals destaquen la de l’exalcalde socialista, Lluís Miquel Pérez, i –sobretot– la de dos personatges clau en l’anomenat “model sanitari català”: Josep Prat –exdirector del Cat Salut i expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS)– i Carles Manté, que va estar al capdavant del Cat Salut de 2004 a 2008.

El cas Innova és l’escàndol més greu que ha afectat la salut catalana els darrers anys. Ha servit per mostrar l’opacitat d’un model sanitari dissenyat els anys vuitanta per l’aleshores aclaparadora sociovergència. El sistema estava finançat amb recursos públics, però incloïa una enorme presència d’entitats sotmeses al dret privat –com consorcis o fundacions–, que poden esquivar els rigorosos controls del dret públic a l’hora de contractar béns, serveis o personal. El degoteig d’informacions que han posat en dubte aquests procediments ha estat constant i ha revelat els salaris astronòmics que percebien els càrrecs gestors.

Les protestes contra el model que s’intenta implantar des del Departament de Salut han arribat a les portes dels centres privats i concertats finançats per la Generalitat / Brais G. Rouco

La corrupció, però, només és una de les cares d’un model que ha estat qüestionat per una part de les professionals del sector i per usuaris i usuàries de la sanitat pública –agrupades en plataformes com la Marea Blanca o Dempeus per la Salut Pública– o per la CUP i ICV-EUiA al Parlament. Els altres elements decisius pel descrèdit dels gestors sanitaris són la creixent preeminència de l’interès privat en detriment del bé comú, que s’ha traduït en retallades milionàries de recursos que han debilitat la sanitat pública, mentre que el sector privat lucratiu posava els dos peus a l’administració i el degoteig de consells per contractar una mútua.

Des de 2010, el pressupost del Departament de Salut s’ha aprimat més de 1.000 milions i ha passat d’un total de 9.548 milions als 8.467 d’enguany, un 11,3% menys. Mentrestant, s’ha disparat el nombre de derivacions de pacients cap a centres privats –més de 16.000 només el 2014–, així com el negoci amb fons públics de grups amb ànim de lucre, amb IDC Salud (l’antiga Capio) com a màxim exponent. El grup ha passat d’ingressar menys de 56,5 milions el 2008 –a través dels convenis o contractes amb el Servei Català de la Salut– a ingressar-ne gairebé 82 el 2013, un 45% més. En època de recessió econòmica, també ha crescut el volum de persones amb assegurances mèdiques privades. “La voluntat dels últims anys ha estat degradar el sistema públic i treure-li qualitat. És una estratègia intencionada, ja que la patronal vol una part del pastís públic sanitari i això s’ha traduït en privatitzacions subtils i progressives, com els tancaments de quiròfans que han provocat la derivació de pacients a centres privats”, explica Josep Martí, metge jubilat, exdirector assistencial de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i fundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS).

Retallades públiques i negoci privat

El cúmul de factors que l’han posat al punt de mira expliquen el fet que –del 17 al 19 de juny i a instàncies de l’oposició– el Parlament celebrés el primer debat monogràfic sobre gestió sanitària en 30 anys. CiU i ERC es van aliar per evitar la reprovació del conseller de Salut Boi Ruiz i per mantenir l’actual model sanitari. La cita va servir per posar de manifest la poca transparència amb què opera el departament: “Fa tres anys que demanem convenis, contractes d’adjudicació, subvencions, concerts… que ens expliquin quines transferències de recursos públics van a parar a la privada. I no ens els donen perquè això els serveix per dir que nosaltres vam mentir, vam crear alarmisme i fem demagògia”, va etzibar Isabel Vallet, diputada de la CUP, al govern autonòmic. La Directa ha sol·licitat diverses dades al respecte al Departament de Salut però, malgrat la insistència, la petició ha estat ignorada.

Però com funciona el sistema sanitari públic? Enguany, el Departament de Salut ha posat 8.200 milions en mans del Cat Salut, que s’encarrega de finançar la xarxa integrada dins el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). D’aquesta xifra, 2.536 milions van a parar a l’ICS (el 30,9%), format per vuit hospitals i 280 centres d’atenció primària (CAP) totalment públics. 3.790 milions (el 46,2% del total) acaben al que es coneix com a sector concertat, on hi ha consorcis i empreses municipals, centres privats sense afany de lucre –com fundacions i centres religiosos– i centres privats que volen obtenir beneficis, com els centres gestionats del grup IDC Salud integrats al SISCAT (el Sagrat Cor, la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya). A diferència del que passa amb els recursos destinats a l’ICS, els responsables dels centres concertats poden gestionar els diners gairebé com volen, sense necessitat de retre comptes al Parlament.

“El 2011, amb l’ara imputat Josep Prat com a ideòleg, el Departament de Salut va elaborar un document que apostava pel trossejament de l’Institut Català de la Salut”

La retallada en el pressupost de Salut ha comportat el tancament de quiròfans i llits i la reducció de personal. El desembre de 2010, hi treballaven 41.729 persones, mentre que, el mateix mes de 2014, la xifra era de 36.070, xifra que implica 5.659 persones menys (13,6%). Com a conseqüència lògica de la tisorada, les llistes d’espera per a les operacions quirúrgiques es van disparar i només es van començar a reduir significativament durant l’any passat, però a canvi d’augmentar el negoci sanitari privat. De les 16.253 pacients derivades a centres de titularitat privada (reconeguts per Salut el febrer de 2014), al voltant de la meitat van anar a parar al Sagrat Cor, la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, propietat de la multinacional IDC Salud. El grup pertany al fons de capital risc CVC Capital Partners i el seu volum de negoci amb l’administració catalana no ha deixat de créixer els darrers anys: acumula més de 355 milions només en el període 2010-2013.

A l’Hospital de Mataró, les derivacions d’operacions quirúrgiques cap a centres de l’IDC Salud –en aquest cas, l’Hospital Sagrat Cor i el General de Catalunya– han crescut any rere any. El 2012, van ser 115; l’any següent, 271, i el 2014, 300 intervencions de cataractes, septoplàsties, pròtesis de genoll i de maluc. També s’envien pacients a altres centres privats, com la Clínica Plató i l’Hospital Sant Rafael. Segons dades d’activitat del mateix Cat Salut, per exemple, el 2014, d’una llista d’espera per a pròtesis de genoll de 538 persones, se’n van operar 151 a l’Hospital de Mataró i 75 a l’Hospital General de Catalunya. Per al traumatòleg i delegat sindical de CATAC Xose López de Vega, tota l’activitat es podria mantenir al centre públic si tornessin a les condicions de 2010: “Fins aleshores, els quiròfans obrien a la tarda i hi havia personal per operar; vam reduir llistes d’espera”. Malgrat les retallades en plantilla i sous, llits i quiròfans, els gerents del centre han destacat per percebre remuneracions que se situaven per sobre de les d’altres hospitals. L’exgerent del Consorci Sanitari del Maresme, Joaquim Esperalba –que el 2013 va estar imputat pel cas Sant Pau, acusat de malversació–, figurava aquell mateix any entre els set directius més ben pagats per la Generalitat, amb 116.142 euros bruts.

Un procés que ve de lluny

Retallar en l’àmbit de la sanitat pública té com a efecte indirecte un increment del negoci de la privada, ja que hi ha més persones que opten per contractar una mútua malgrat les dificultats econòmiques. A Catalunya, el nombre de gent amb una assegurança mèdica privada va créixer en gairebé 107.000 persones (un 5,7%) entre 2008 i 2013, en passar de menys d’1,88 milions a més d’1,98, segons les dades de la darrera Memòria de les entitats d’assegurança sanitària lliure 2013. Paral·lelament, els ingressos de les asseguradores van créixer molt més ràpid, un 19,2%, de 1.218 milions d’euros a 1.452. Segur Caixa Adeslas, participada per Caixa Bank i Mútua Madrileña, amb més de 300.000 persones assegurades i uns ingressos de 312 milions, encapçala el rànquing, seguida de Sanitas, que s’apropa als 200 milions de facturació i també supera les 300.000 mutualistes. A més, entre 2012 i 2013, la despesa sanitària per càpita a Catalunya va baixar dels 1.157 als 1.098 euros, mentre que la penetració de la privada va augmentar del 26% al 29% de la població, molt per damunt del 18% de la mitjana estatal.

El diagnòstic de les retallades / Gerard Casadevall

Tanmateix, la privatització de la sanitat pública catalana és un procés que s’ha cuinat a foc lent. Ja el 2007, amb govern tripartit i una conselleria capitanejada per Marina Geli (PSC), l’ICS va passar d’entitat gestora de la Seguretat Social a empresa pública, fet que va obrir la porta a la privatització de la gestió dels centres i va possibilitar la cohabitació de diversos tipus de contractes laborals. L’Institut va passar a actuar com a entitat sotmesa a l’ordenament jurídic privat, i la gestió i el control pressupostari va deixar d’estar en mans del Parlament per passar a un consell d’administració. La reforma va ser rebuda amb moltes crítiques des de sindicats com CCOO, CATAC, IAC i el Sindicat de Metges de Catalunya, que consideraven que comportava un risc de privatització i afavoria la precarització laboral. A més, com a resposta a una esmena de CiU, la reforma va ser aprovada sense incloure l’obligatorietat que l’ICS fos el “client preferent” del Sistema Català de Salut.

Alhora, al document d’Estratègia del Cat Salut de la legislatura 2007-2010, hi figurava la creació del Consorci de Lleida. Precisament, abans de finalitzar el mandant i sortir del govern, el 2010, el tripartit encara va fer efectiva una mesura controvertida. Amb la intenció d’unir l’ICS i la XHUP en una sola xarxa, va constituir el SISCAT, que en un dels seus apartats especificava que també el configurarien “centres de titularitat privada els serveis dels quals siguin necessaris per implementar les previsions del Pla de Salut de Catalunya i així ho sol·licitin”. Fins aleshores, tal com explica Pep Puey de Metges de Catalunya, no hi havia centres amb ànim de lucre dins la xarxa, però, a partir d’aleshores i amb el canvi de govern, Capio –actualment IDC Salud– va engreixar els contractes amb el departament. Tot i així, el primer conveni de la multinacional amb un centre hospitalari de la xarxa sanitària ja s’havia signat el 2009, durant el govern Montilla. L’Hospital Clínic de Barcelona tancava un acord marc amb l’empresa i, uns mesos més tard, el concretava, renovable cada any.

Voluntat d’acabar amb l’actual ICS

L’Institut Català de la Salut és l’empresa pública més gran de Catalunya. Des de l’arribada de Boi Ruiz a la conselleria, la seva reforma ha estat un objectiu prioritari per a l’executiu convergent. El 2011, amb l’ara imputat Josep Prat com a ideòleg, el Departament de Salut va elaborar un document que apostava pel trossejament de l’ens públic en empreses més petites i obertes al capital privat, una proposta defensada també en un informe de l’any següent elaborat per la consultora Pricewaterhouse Coopers (PwC). Refusada energèticament per l’oposició i per plataformes ciutadanes, el Col·legi de Metges de Barcelona, recentment, ha intentat reactivar l’intent de desmantellar l’actual ICS amb un document en què suggereix facilitar l’obertura de l’ens a diners privats a través d’“aliances estratègiques” amb altres proveïdors del sector i apostant perquè “evolucioni cap a una estructura de gestió més flexible”.

Milers d’usuàries i professionals han cridat als carrers de diverses ciutats que la sanitat pública no està en venda / Brais G. Rouco

Boi Ruiz va aprofitar el ple monogràfic del Parlament per demostrar que no ha abandonat la idea; va afirmar que és necessari modificar la llei que regula l’ICS i va insistir que cal “fer reformes profundes”. Segons ell, això no suposaria “traslladar-ho tot al dret privat, sinó incloure formes del dret privat en el dret administratiu” per facilitar-ne la gestió. A la pràctica, implicaria aprimar els estrictes mecanismes de control que actualment regulen tota l’activitat de l’ens. “El trossejament de l’ICS és el mantra del model neoliberal, sota l’excusa de guanyar una suposada eficiència i aprofitar sinergies, quan això es pot fer directament des d’un control totalment públic”, afirma Josep Martí.

“El Col·legi de Metges de Barcelona ha intentat reactivar aquest desmantellament. Boi Ruiz ha insistit en la necessitat de “fer reformes profundes” des del Parlament”

Fundador del CAPS i membre de la Marea Blanca, plataforma que refusa el projecte i s’oposa als consorcis sanitaris que es volen crear, Martí rebla que “tots els casos d’irregularitats o corrupció que han aparegut els darrers anys a la sanitat pública han estat en consorcis o fundacions, mentre que no n’hi ha hagut cap a l’ICS. Sense la regulació del dret públic, els consorcis poden fer els concursos i les adjudicacions amb molta més opacitat”. En aquest sentit, el mes d’abril es va conèixer un informe de la Sindicatura de Comptes, elaborat a instàncies del Parlament, que alertava d’“irregularitats recurrents” en els consorcis sanitaris, com les adjudicacions a dit i les elevades remuneracions dels càrrecs directius.
El consorci de l’Hospital Clínic, en principi, entrarà en vigor d’aquí a poques setmanes. Permetrà donar cobertura legal a Barnaclínic, un exemple flagrant d’entrada del negoci privat a la sanitat pública. Barnaclínic comparteix instal·lacions i professionals –més de 560 durant el 2013, que, treballant-hi, obtenen un segon sou– amb el centre públic. La patronal de les clíniques privades, ACES, ha denunciat aquesta pràctica perquè la considera competència deslleial, ja que utilitza “el prestigi i els recursos públics” del Clínic per oferir la seva activitat lucrativa a un preu més baix.

Negoci en augment

Que la sanitat és un negoci creixent, ho constaten les dades. Segons l’informe 2015 de l’Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS), els ingressos del sector hospitalari lucratiu han crescut una mitjana de l’1,2% anual entre 2010 i 2013 al conjunt de l’Estat espanyol i s’apropen als 6.200 milions. Per tant, no sorprèn que grans taurons financers hi aterrin. El fons CVC Capital Partners controla el gegant IDC Salud, que arran de la seva fusió amb el Grupo Quirón manté més de 40 hospitals i supera els 1.330 milions en ingressos. Caixa Bank també s’hi lucra a través de Segur Caixa Adeslas, amb més de 2.000 milions de facturació l’any passat i controlada en un 49,9% per l’entitat financera i en un 50,1% per Mútua Madrileña.

El negoci sanitari s’acabaria de disparar si les clientes de les mútues es beneficien de desgravacions fiscals, un aspecte que reclama la patronal del sector –i que serviria per estimular la contractació– i que defensen CiU, Ciutadans i el PP. Si s’arriba a aplicar aquesta mesura, suposarà –en opinió de Josep Mart– “liquidar el sistema públic tal com el coneixem”, ja que moltes persones deixarien de ser-ne usuàries, perdria recursos i qualitat i es convertiria només en una “sanitat per a pobres”.

*Article publicat al núm. 388 de la Directa. Subscriu-t’hi!

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Privatización, sanidad pública y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s