El Parlament aprova una resolució per aconseguir una Sanitat Universal en Catalunya


font:  http://www.parlament.cat/document/actualitat/59434.pdf
Resum de l’acord aprovat:

Resultado de imagen de parlament catalunya1.- Garantir, de forma real i efectiva, que cap ciutadà o ciutadana, amb independència de la seva situació legal i administrativa a Catalunya, resti sense assistència sanitària i farmacèutica per motius econòmics

2.-  Modificar, abans de trenta dies, la Instrucció 10/2012, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya , per tal de garantir, com a mínim: l’accés a la targeta sanitària individual (TSI) a través d’un tràmit senzill; una informació adequada, precisa i unificada a tots els centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya; i el control i requeriment, si s’escau, per part de CatSalut, als centres que no compleixin amb aquestes garanties i facturin o cobrin serveis gratuïts garantits inclosos a la cartera de serveis del sistema sanitari català.

3. Establir, de forma immediata, un mecanisme àgil i permanent de traspàs d’informació entre les entitats socials i el Servei Català de la Salut, per tal de detectar i atendre, de forma immediata, els casos de persones que es trobin en risc de no rebre atenció sanitària o farmacèutica. I, al mateix temps, incrementar la campanya informativa i formativa adreçada al conjunt de centres sanitaris i la xarxa del serveis socials en relació a les sol·licituds de la targeta sanitària.

4. Garantir que no s’aplicarà la restricció de l’accés als tractaments de reproducció assistida a dones soles i parelles de lesbianes, essent un més dels serveis bàsics de la sanitat pública, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia

Text complet de l’acord

Fa més de tres anys, el govern espanyol va impulsar el Real Decreto-Ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud. Tot i el seu títol, la iniciativa incloïa algunes limitacions substantives en allò que fa referència a l’accés a la salut per part de les persones nouvingudes; i, per aquest motiu, va representar un autèntic retrocés des d’un punt de vista social. Segons aquest Real Decreto, la forma de fer sostenible la salut era la de limitar l’assistència sanitària «als estrangers no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya» (art. 3). La mesura, com es pot suposar, va generar una enorme controvèrsia entre les associacions que treballen per la defensa dels drets humans; i, al nostre país, un rebuig unànime de bona part de les forces polítiques, tal i com en donen testimoni les iniciatives aprovades, de forma immediata, al Parlament de Catalunya i a molts ajuntaments.

L’esmentat Real Decreto-Ley, no només vulnera els principis recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans (concretament l’article 25, el qual estableix que «tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris […]»), sinó també l’Estatut d’autonomia de Catalunya. I, al mateix temps, contravé un principi d’actuació que ha estat compartit per tots els governs de la Generalitat, amb independència del color polític. En aquest sentit, resulta ben paradigmàtica l’aprovació, per unanimitat, de la Llei 21/2010, del 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, la qual estableix que «són titulars del dret a l’assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut les persones que formen part d’algun dels col·lectius següents: a) Les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut. b) Les persones que pertanyen a col·lectius en situació de risc d’exclusió social, amb independència que estiguin o no empadronades en algun municipi de Catalunya». És evident, doncs, que els legisladors van voler donar una lectura ben àmplia als subjectes beneficiaris del dret a l’assistència sanitària, en un sentit diametralment oposat a allò que va fixar el govern espanyol dos anys després.

En qualsevol cas, per tal de superar el caire discriminatori del Real Decreto, el Govern de la Generalitat va impulsar, en el seu moment, la Instrucció 10/2012, de 30 d’agost, sobre l’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats i beneficiaris del Sistema de Salut. Aquesta instrucció va servir per frenar les immediates conseqüències de les modificacions realitzades pel Real Decreto Ley anterior; però no ha estat suficient. I això, no només perquè no és generadora de drets, sinó també perquè la seva aplicació ha estat desigual, en bona part per la desinformació sobre la qüestió, no només entre el personal sanitari sinó entre la població afectada. De fet, les entitats que treballen a peu de carrer, com ara la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya, denuncien casos concrets de persones que o bé han tingut enormes dificultats per superar aquesta barrera burocràtica o bé directament no han pogut fer-ho.

La insuficiència de l’esmentada instrucció ha estat objecte de debat al Parlament de Catalunya. Fa alguns mesos, es va aprovar la Moció 79/X sobre la pèrdua de drets en matèria sanitària. En el punt 9è d’aquesta, s’instava el govern a «elaborar una instrucció –o a modificar la Instrucció 10/2012 del Servei Català de la Salut, que regula l’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del Servei Català de la Salut (CatSalut) als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut– que permeti de garantir l’atenció sanitària pública de qualitat a totes les persones que viuen a Catalunya i que estableixi els mecanismes adequats per a garantir també l’atenció sanitària als ciutadans que no han pogut obtenir l’empadronament per l’incompliment de la Llei de règim local per part d’alguns ajuntaments». Malgrat tot, fins a la data d’avui, el Departament de Salut no ha impulsat una nova instrucció, ni tampoc ha revisat l’existent; per la qual cosa no existeixen plenes garanties de resoldre la problemàtica denunciada.

Molt més recentment, el Parlament ha acceptat a tràmit la proposició de llei de garantia de l’assistència sanitària i farmacèutica pel sistema català de la salut.

En l’exposició de motius, el grup proposant remarcava que «a Catalunya a dia d’avui, i malgrat la Instrucció 10/2012, de 30 d’agost, del CatSalut no es garanteix el dret universal a l’assistència sanitària i farmacèutica de ple dret a col·lectius en especial situació de vulnerabilitat en tant que els deixa fora d’aconseguir la Targeta Sanitària Individual a persones per exemple per carència de passaport o padró». És evident, doncs, la urgència de resoldre aquesta situació i, en qualsevol cas, més enllà del calendari parlamentari, resulta necessari trobar mecanismes immediats i complementaris per tal de recollir i garantir allò que es demana en una proposició de llei que ha generat un consens tant ampli i que haurà de permetre garantir el dret universal a l’assistència sanitària i farmacèutica a Catalunya.

Proposta de resolució

Per tots aquests motius, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat, i més concretament el Departament de Salut a:

1. Garantir, de forma real i efectiva, que cap ciutadà o ciutadana, amb independència de la seva situació legal i administrativa a Catalunya, resti sense assistència sanitària i farmacèutica per motius econòmics, d’acord amb allò que estableix l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i allò que es fixa com a objectiu la proposició de llei de garantia de l’assistència sanitària i farmacèutica pel sistema català de la salut, en tràmit parlamentari.

2. Modificar, abans de trenta dies, la Instrucció 10/2012, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut o aprovar una nova instrucció, d’acord amb allò que estableix el punt 9è de la Moció 79/X del Parlament de Catalunya, sobre la pèrdua de drets en matèria sanitària, aprovada en sessió plenària del 13 de febrer del 2014, per tal de garantir, com a mínim: l’accés a la targeta sanitària individual (TSI) a través d’un tràmit senzill; una informació adequada, precisa i unificada a tots els centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya; i el control i requeriment, si s’escau, per part de CatSalut, als centres que no compleixin amb aquestes garanties i facturin o cobrin serveis gratuïts garantits inclosos a la cartera de serveis del sistema sanitari català.

3. Establir, de forma immediata, un mecanisme àgil i permanent de traspàs d’informació entre les entitats socials i el Servei Català de la Salut, per tal de detectar i atendre, de forma immediata, els casos de persones que es trobin en risc de no rebre atenció sanitària o farmacèutica. I, al mateix temps, incrementar la campanya informativa i formativa adreçada al conjunt de centres sanitaris i la xarxa del serveis socials en relació a les sol·licituds de la targeta sanitària.

4. Garantir que no s’aplicarà la restricció de l’accés als tractaments de reproducció assistida a dones soles i parelles de lesbianes, essent un més dels serveis bàsics de la sanitat pública, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

El Parlament de Catalunya assumeix el compromís de:
5. Garantir la màxima urgència a la tramitació de la Proposició de llei de garantia de l’assistència sanitària i farmacèutica pel sistema català de la salut, ja sigui com una iniciativa pròpia o com a modificació de la Llei 21/2010, del 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut.»

Aprovat : 103 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i diputada no adscrita), 19 en contra (PPC) i 9 abstencions (C’s).

Vist a : pasucat

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s