L’impacte de les retallades a la sanitat pública catalana


Els hospitals i els CAPs de Salut han perdut el 15% del personal.  L’ICS ha prescindit de 5.810 dels 43.000 professionals que tenia l’any 2010. Salut ara vol donar lluentor científica a Bellvitge i arreglar les urgències de la Vall d’Hebron.

Metges i infermeres protesten a les portes de l’hospital de Bellvitge contra les retallades de la Generalitat, el maig passat.

La reducció pressupostària i les retallades de personal imposades pel Govern català des del 2010 als vuit hospitals i 280 centres d’assistència primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS), pertanyents a la Generalitat, han portat aquests centres a una situació de supervivència al límit -el personal sanitari ha perdut el 25% del seu salari en aquest període- que els rectors de l’ens han intentat revertir canviant les cúpules directives i buscant equips disposats a extreure el millor de cada servei. L’objectiu dels nous directors, alguns procedents de l’ICS mateix, és potenciar el seu perfil científic -en el cas de l’hospital de Bellvitge–, acabar amb les crítiques a la saturació d’un servei d’urgències de recent remodelació -en el de la Vall d’Hebron- o fomentar l’actuació coordinada de CAP i petits hospitals de l’entorn, en el de Germans Trias i Pujol, Can Ruti.

L’ICS, la principal empresa pública de Catalunya, ha prescindit de 5.810 empleats en el període central de la crisi econòmica, passant de la plantilla de 43.000 persones amb què comptava l’any 2010, a les 38.000 actuals. Pràcticament un 15% de professionals menys. «No tenim previst reduir més les plantilles», assegura Pere Soley, director gerent de l’ICS.

La pèrdua de professionals ha afectat tots els estaments: hi ha 890 metges menys, s’han perdut 1.034 infermeres, 505 sanitaris auxiliars i 1.735 administratius i gestors. També s’ha prescindit de 1.646 substituts, metges i infermers fonamentalment, que facilitaven el correcte funcionament dels serveis quan el personal de plantilla es posa malalt o fa vacances.

Actualment, aquestes vacants no es cobreixen. Als CAP, el metge que atén al consultori contigu al del facultatiu que està malalt o que està de vacances assumeix els pacients de tots dos. El deteriorament i la tardança (de vegades de setmanes) amb la qual són atesos els pacients és notòria.

BELLVITGE DECAIGUT

L’últim gran equip que ha canviat de director gerent ha sigut el de l’hospital de Bellvitge, que des del 9 de març compta per ocupar aquest càrrec amb Antoni Andreu, responsable fins fa una setmana de l’Institut de Salut Carles III, de Madrid, del qual depenen el Centre Nacional de Microbiologia i l’Escola Nacional de Salut. El perfil professional d’Andreu, biòleg i expert en genètica, substancialment diferent del dels seus predecessors més centrats en la gestió, no és casual, va explicar Soley. «Bellvitge va tenir un brillant passat científic, i els últims anys ha decaigut el seu pes i lideratge en aquest àmbit», va indicar el director de l’ICS. «És un hospital científicament adormit i per aquest motiu hem buscat un destacat científic perquè es faci càrrec de la direcció. D’Andreu no n’esperem tant que sigui un bon gestor, com que recuperi el nivell investigador que havia tingut aquest hospital».

ELS PROBLEMES DE LA VALL D’HEBRON

A la gerència i direcció de l’hospital de la Vall d’Hebron se situa ara Vicente Martínez Ibáñez, antic responsable de Pediatria en aquest mateix centre, que ha desenvolupat la part fonamental de la seva carrera a la Vall d’Hebron. «Necessitàvem algú que conegués la casa i el nucli dels seus problemes -va prosseguir Soley-. La Vall d’Hebron ha de continuar sent líder en l’àmbit científic, perquè compta amb professionals perquè ho sigui, però sobretot necessita millorar la seva gestió. Fer-la més efectiva».

El servei d’urgències, modernitzat i reorganitzat fa dos anys, està reiteradament saturat perquè, segons l’opinió de Soley, «en falla el model organitzatiu». «Les urgències de la Vall d’Hebron tenen mala imatge -va admetre Soley-. Han obert 55 llits d’ingrés, en habitacions, a l’àrea urgent, però els usuaris continuen interpretant que mentre no ocupin un llit a la planta estan mal atesos. Costa d’explicar, o de fer entendre, el model assistencial que han creat, i l’hauran de canviar».

HOSPITALITZACIÓ A CASA

També està previst incrementar l’hospitalització al domicili dels pacients que ara ingressen a l’àrea de Medicina Interna de la Vall d’Hebron. «Aquesta fórmula agrada als malalts, que prefereixen ser atesos a casa seva pels metges de l’hospital, i millora l’eficiència del centre que l’aplica, va continuar Soley. A la Vall d’Hebron encara queda recorregut per fer en aquesta direcció».

La iniciativa impulsada a Lleida, on un consorci format per organismes de la Generalitat ha integrat l’hospital Arnau de Vilanova, de l’ICS, i la resta de centres sanitaris de la província -model que ha sigut rebutjat per molts sanitaris que treballen en les esmentades institucions- s’estendrà ben aviat a l’hospital Josep Trueta, de Girona, i els seus serveis sanitaris circumdants. Soley va assegurar, no obstant, que aquesta experiència no s’aplicarà mai a Barcelona.

Font: El periodico

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a L’impacte de les retallades a la sanitat pública catalana

  1. Pingback: Now I am free, dijeron los muertos (II) | Bosque de Brocelandia

  2. Pingback: Quan votis, recorda. |

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s