Confirmació estadística i demogràfica de que “les retallades maten”


Finalment, queda provat que “les retallades maten”. Dades estadístiques i demogràfiques, totes elles oficials, no solament ho deixen clar sinó que mostren una Catalunya ensorrada, a causa de les retallades sanitàries. Reboten les mentides de la Generalitat.

Malalts en un passadís de l’Hospital de la Vall d’Hebron / FOTO:BTV

Alfons Quintà. Dilluns, 23 de febrer del 2015 a Crònica Global

“Les retallades maten” va ser l’eslògan dominant en les primeres manifestacions contra la destrucció de la sanitat pública per la Generalitat. Ara ja no és només un eslògan sinó una veritat documentada i provada per dades estadístiques i demogràfiques oficials, alguna de les quals la Generalitat amaga. És tapa el que és un desastre històric per a Catalunya, a més de milers d’altres desastres individuals, es a dir morts que podrien estar vius i pèrdues incalculables en qualitat de vida.

Les dades sanitàries i demogràfiques oficials, que s’exposaran, evidencien un continuat augment de la mortalitat a Catalunya, amb greus conseqüències en tots els ordres. En una enquesta efectuada pel Sindicat de Metges de Catalunya, relativa només a un any, un 78 per cent dels metges ho atribuí a les retallades sanitàries. Començar a retallar i disparar-se la mortalitat són fets que han anat lligats.

Inici de les retallades i inici de més mortalitat

Des del 2010, en que començaren les retallades, hi ha hagut un augment continuat de la mortalitat a Catalunya. Es pot arribar a la inversió de la piràmide poblacional, en el sentit que el nombre de defuncions arribi a superar el dels naixements. L’anada vers aquest drama queda provada estadísticament, com s’exposarà.

El primer toc d’alarma molt greu fou l’augment de la mortalitat en l’any 2012 en un 5,3 per cent respecte a l’any anterior. Fou una barbaritat sense precedents. La dada fou feta pública pels serveis estadístics de la Generalitat, Idescat. Anava acompanyada d’un informe tècnic bo i adient.

Informe fet desaparèixer d’internet

Aquell informe ha desaparegut de la pagina web d’Idescat, mentre que no n’hi ha hagut cap altre informe per els anys següents, sinó un retenció il·lícita d’una dada clau, la del nombre de defuncions de l’any 2013. L’eslògan sanitari “Les retallades maten” ha deixat de ser una previsió per a passar a ser un fet objectiu.

Ara bé, cap mitjà no va reproduir les dades, ben oficials, del 2012. Només qui això escriu les ha anat publicant, una dotzena de vegades, precisant-ne la gravetat. Ho vaig efectuar en els dos mitjans en que col·laboro, el Diari de Girona i aquest mitjà digital. La Generalitat volgué ofegar-les. TV3 i les infinites ràdios de propaganda de la Generalitat no en digueren ni un sol mot. Tampoc si ha referit mai la subvencionada La Vanguardia, ni la seva ràdio, ni la seva TV. Lògicament, feren el mateix els diaris ultres, com Ara i El Punt Avui.

Metges de Catalunya: retallades i morts

En canvi, el butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, reproduí les dades que jo vaig publicar, usant-les per efectuar una enquesta entre els metges. Un 78 per cent dels facultatius manifestà que la causa d’aquell immens augment de la mortalitat eren les retallades sanitàries.

Aquella veritat ofegada mediàticament ha resultat ser molt més greu. Avui puc afirmar, en base a dades cent per cent oficials, que no es tractava d’un fet puntual, degut a un únic any, sinó d’una realitat continuada. Ara es pot provar que la Generalitat ha estat capaç de deixar de fer pública una dada clau i coincident, que ja exposaré, gràcies, ai las, a les estadístiques de l’Estat. És exacte dir que la Generalitat sap i amaga.

La Generalitat, amagant una dada clau

He estat a l’aguait de les dades de l’any següent a aquell (2012) del monstruós augment de la mortalitat, o sigui el 2013. A hores d’ara, passats catorze mesos, la Generalitat encara no ha publicat les defuncions relatives al 2013. Ho havia de fer i ho podia fer, sense cap problema, atès que sempre ho havia efectuada abans del catorze mesos. La seva no publicació cal ubicar-la entre una il·licitud i una insolència radical. En canvi, amb descarada intencionalitat preelectoral, la Generalitat acaba de difondre dades sobre el nombre d’estrangers a Catalunya.

Ara bé, aquelles dades de les defuncions en el 2013 ja les ha publicat, fa un cert temps, l’Institut d’Estadística de l’Estat, l’INE. Es tracta de dades objectives, amb unes mateixes fonts i impossibles de retocar. No hi pot haver diferències de base tècnica, que és molt simple. De sempre, aquest tipus de dades són idèntiques en tots els organismes d’estadística, des del més local a l’europeu. S’usen unes mateixes fonts i tècniques idèntiques. Mai no hi ha hagut discrepàncies numèriques. El que és nou és que la Generalitat ho hagi amagat. Però s’entén: està en joc la continuïtat en el poder d’Artur Mas, de CDC i l’inefable “procés”. La maldat sanitària facilita copsar tota la realitat dels darrers quatre anys.

Dades publicades a Madrid i no aquí

Resulta que l’Institut Nacional d’Estadística de l’Estat (INE) ja té publicades les dades de mortalitat del 2013. Les publicà a nivell estatal i de cada autonomia. En canvi, la Generalitat no ho ha fet. Vaig cometre l’error d’estar pendent de l’Idescat i no de l’INE.

Començant pel començament, cal destacar que l’índex de mortalitat a Catalunya, sobre el total de la població, en el 2010 va ser del 0,78. En el 2011 passà al 0,79. En el 2012 al 0,83, i en el 2013 al 0,81. El càlcul de l’any 2013 ha estat possible per les dades de defuncions de l’INE. La Generalitat sempre les havia facilitat i fins ara encara no ho ha fet. En el període esmentat. ha variat molt poc la població però si la mortalitat. Queda clar que la mortalitat, sobre el total de la població de Catalunya, ha augmentat de 0,3 punts des del 2010, cosa que és una barbaritat.

Tendència clara a l’augment de la mortalitat

Si establim la comparació a partir de l’augment de la mortalitat anual en relació a la mortalitat de l’any precedent, hi va haver el màxim esgarrifós d’un augment 5,3 per cent de mortalitat en el 2012 (en comparació a la mortalitat pròpia de l’any 2011 i no pas respecte al total de la població). L’any següent (2013) hi hagué una lleugera disminució respecte a aquell gran increment del 2.012.

La tendència general clara i patent ha estat a l’augment de mortalitat. Entre el màxim del 2012 i el 2013 hi hagué una disminució del 2,9, però si la comparació es fa entre el 2011 i el 2013 continua havent-hi un augment de la mortalitat del 2,4. És la diferència entre l’augment de mortalitat del 2012 (5,3) i la disminució del 2,9 del 2013. Per tant, la tendència continua sent a l’augment de mortalitat. No hi ha cap dubte.

Passant dels 60.000 morts

Mentre la població s’ha estabilitzat o ha tendit a baixar resulta que els índexs acabats de citar equivalen a un gran augment de morts de persones concretes, que és el que compta, al menys per les persones que no som com Boi Ruiz.

Per major precisió, esmento el fet que en el 2010 hi hagué 59.069 morts a Catalunya. En el 2011, 59.586. El 2012, 62.724, malgrat que els mitjans de la Generalitat i els servils ho passessin per alt. Finalment, gràcies a les dades de l’INE (amagades per l’Idescat) en el 2013 n’hi hagué 60.807 defuncions, cosa que representà una millora, però inferior a l’empitjorament del 2012. Mai no s’havia arribat a 60.000 morts en un any a Catalunya, i menys en període d’estancament o disminució de la població. Algú n’hauria de pagar les conseqüències, crec jo.

Reflexió preelectoral

La Generalitat ha preferit callar les defuncions del 2013 (per això Idescat no n’ha dit res) perquè hagués hagut de parlar de l’augment de les defuncions del 2012 (any clau de les retallades) i del fet que la tendència, fins i tot saltant-nos les pèssimes dades del 2012, és a l’augment de la mortalitat. Ho acredita la comparació entre el 2010 i el 2013, en que només es recuperà un 2,9 de l’augment (5,3) de morts del 2012 en relació al 2011, en que també havien augmentat respecte el 2.010.

Què passarà respecte el 2014? De moment no hi ha dades a l’abast, malgrat que ja podria haver-n’hi. Valdria la pena que n’hi haguessin abans del 27S. Constatar la destrucció brutal, despietada i deliberada de la sanitat púbica catalana hauria de ser un excel·lent element de reflexió preelectoral. Que ERC no ho consideri així s’entén pel seu recolzament constant a CiU. Però no s’entenen els silencis d’altres.

La Conselleria d’Economia

Voler debatre seriosament sobre salut és un criteri que no comparteix Boi Ruiz, ni Artur Mas, ni Andreu Mas-Colell, màxims i, ai las, cofois responsables de tot el que revelo. A aquest efecte, destaco que Idescat depèn de la Conselleria d’Economia i Coneixement, o millor dit de “Desconeixement Deliberat de la Ciutadania”.

Tot ha estat amanit pel fet que, a hores d’ara, Idescat encara no ha publicat les defuncions (però si els naixements) del 2013, que ja estaven publicats per l’INE que els ha obtingut de les mateixes fonts oficials de les quals les ha obtingut (però amagat) Idescat. Ho podria explicar amb força detall perquè vaig ser, entre més funcions jurisdiccionals, Jutge Encarregat del Registre Civil. Aquí tots ens afaitem.

Davallada de la natalitat

A més cal considerar que en aquest període no hi ha hagut variacions poblacionals importants. En canvi, el Tripartit si que va haver de fer front a un fort augment de població, cosa que dugué a terme prou bé, sense els increments de mortalitat que exposo. Això malgrat que l’augment de població era essencialment degut a l’arribada d’immigrants de països pobres i, per tant, poc atesos sanitàriament, en especial quant a prevenció. Avui no augmenta la població però ho fan les defuncions.

Ocupem-nos ara de la davallada de la natalitat, un tema que sempre cal comparar amb el nombre de defuncions, tenint en compte que les dades sanitàries i demogràfiques solen actuar com si fossin vasos comunicants. Sempre segons dades estadístiques oficials, resulta que en el 2010 el total de naixements a Catalunya en relació al relació al total de població va ser d’1,12 en el 2.010 En el 2011 de 1,07. El 2012 de 1,02 i el 2013 fou de 0,95.

Moren més persones i en neixen menys

El contrast continuat entre els índexs de mortalitat i de natalitat seria considerat en qualsevol país democràtic -i per tant amb una comunicació social lliure- com un fet gravíssim, així com una causa per a fer caure el Govern. Aquí la culpa rau en un Govern -responsable “exclusiu” en sanitat- que va gosar autoqualificar-se de “el dels millors”.

Tot plegat indica que, en morir més persones i néixer-ne menys, estem anant cap una inversió de la piràmide poblacional, és a dir a ser candidats a la davallada demogràfica, per la baixada dels naixements i l’augment de la mortalitat.

Un futur encara més catastròfic

Les dades diguem-ne microsanitàries del present i les del 2014 només permeten efectuar presagis encara més catastròfics. Tots els hospitals de Catalunya, que jo sàpiga, tenen plantes tancades. En tots ells,i en especial als grans, ha augmentat el nombre de reingressos. És una dada terrible. Indica que s’havia donat l’alta a pacients ingressats fa poc (per una intervenció o altres raons) abans d’hora, per poder ingressar-hi de pressa i corrents a altres, que ben sovint han passat dies i dies a urgències i atesos de manera inhumana, malgrat la bona voluntat i la dedicació del personal sanitari.

Cal ser d’una maldat infinita per tenir plantes tancades i haver reduït el personal quan els hospitals estan col·lapsat precisament per la supressió de mitjans humans i tècnics.

Escàndols de corrupció sanitària

Hem arribat a un màxim de defuncions, a un mínim de personal i de sous d’aquests (els més baixos de l’Estat), a un màxim de reingressos, a un màxim de col·lapses dels serveis d’urgències, a un altre màxim descarat d’escàndols de corrupció lligats a la sanitat i, per no fer-ho més llarg, a una consideració inhumana i ideològica de la sanitat, on ser pragmàtic (és a dir curar i voler millorar) ha esdevingut una heretgia.

En el futur immediat, tot només pot empitjorar. Els gerents d’hospitals que conserven un sentit mínim de la dignitat et diuen que s’han cruspit els fons d’amortització (els diners posats apart per la millora de l’equipament mèdic) per tapar (malament) forats urgents. Molts metges et diuen “estem fent medicina de guerra” o “ja he oblidat què és la prevenció”, imprescindible per evitar que tot empitjori.

Contra el dret administratiu

Ara bé, la lluita destructora de la cúpula de sanitat i de la Presidència de la Generalitat va dirigida a liquidar, ai Déu meu, el Dret Administratiu, és a dir el necessari control dels diners públics. Els volen usar arbitràriament com si fossin seus. Si ho penses i ho constates et pots creure que t’has tornat boig.

La taca d’oli de la maldat sanitària va sorgir, segons he exposat des de fa anys, per la voluntat de servir a “la CDC dels negocis sanitaris”. Mai no he trobat a ningú, inclosos dirigents i militants de CDC, que intenti contradir-me. Ara aquesta maldat originària ha fet més taca d’oli, afectant fins i tot a Idescat, els serveis estadístics de la Generalitat.

Polítics contra tècnics

Això darrer, confirma un vell axioma consistent en creure que quan un tècnic no fa bé la feina és perquè té darrera seu a un polític, amb vocació del que a la URSS se’n deia comissari polític. Si a més, el polític té darrera a un “home de negocis” poc o gens honest, enriquit per la política (o la política sanitària) ja hem entrat en l’infern de Dante.

Ho tenim als passadissos, on ja s’han traçat línies, a terra o a la paret, per distingir on comença l’espai màxim (és a dir, molt mínim) d’una camilla amb un malalt per començar, a pocs centímetres, l’espaï d’un altre. Per disminuir el desori a aquests espaïs de cel·la medieval, cada trosset ha estat batejat amb el nom de “box”. El box numero u està al començament d’un passadís i el vuit, o el nou, o el deu, a l’altre punta.

Fugida en massa de Bellvitge

S’explica que la directora d’infermeria de l’Hospital de Bellvitge, junt amb 120 infermeres i auxiliars d’infermeria, hagin demanat el trasllat a centres d’atenció primària. El que ja no s’entén és que no se les pensi reemplaçar.

Per la seva banda, Boi Ruiz està duent a terme un pretès “pla de comunicació” del qual ja vaig escriure. N’escriuré més. A la vegada, a Lleida hi ha hagut una manifestació contra el consorci territorial, avantsala de la destrucció de l’Institut Català de la Salut i a Tarragona està a punt d’esclatar l’escàndol del CAP Muralla. A Barcelona, anit hi havia a urgències 76 pacients pendents de poder ser ingressats, alguns dels quals esperant des del dia dinou. Etcètera.

La Vanguardia sense fotògrafs?

Malgrat això i mil coses més, La Vanguardia ha d’estar tan malament de diners que no hi ha pogut enviar ni un fotògraf, ni, per descomptat, TV3 a un càmera cap hospital col·lapsat.

Ha estat una petita ironia, dins un article que ens hauria de fer plorar de vergonya. O dir-nos a nosaltres mateixos que Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz no poden tenir cap funció en una societat civilitzada. Altrament, som nosaltres els que ens posem al marge de la civilització, de la compassió i de la solidaritat humana.

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Confirmació estadística i demogràfica de que “les retallades maten”

  1. Muy buenos contenido me encanta vuestro blog como Guia

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s