Silencis polítics en la destrucció de la sanitat


En sanitat, de molt malament estem anant a encara pitjor. Ruiz retalla amb odi pur i dur a la pública i paga arbitràriament a la privada, mentre no arrenca cap debat polític respecte a un tema crucial. Això no passaria enlloc del món democràtic.

Alfons Quintà
Dilluns, 16 de febrer del 2015

El president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Salut, Boi Ruiz / FOTO:gencat.cat

La campanya publicitària de Boi Ruiz ha superat tots els desvergonyiments possibles i imaginables.

A Tarragona el desori creat per la destrucció sanitària és multiforme, com a Lleida. A Barcelona, l’inefable Barnaclínic, unitat privada dins l’Hospital Clínic, s’endinsa en la confusió i genera una aturada des del Parlament, que ja veurem com es concretarà. En els serveis d’urgència de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ahir diumenge hi havia 90 malalts esperant. Per què no crear-hi un ‘Museu dels horrors’?

Sense reacció política

Hi ha de tot, menys una reacció política clara de l’oposició que pretengui tan sols esbrinar incògnites elementals i urgents: Què queda de la sanitat pública? A quants dies estem d’un col·lapse que ens afectarà a tots? Com es pot deixar al conseller Ruiz dur a terme una destrucció presentada com si fos l’arribada a un nou Paradís Terrenal? Quan alguna força política exposarà la veritat, amb criteris sanitaris i no de lluita política? Quan la sanitat serà tema de debat electoral acurat? S’entén que CDC temi parlar de sanitat. El que no s’entén és que no hi hagi gaire passió aclaridora en tot el món polític per anar a fons en el tema.

A qualsevol país democràtic la sortida publicitària de Boi Ruiz, cantant cínicament els pretesos miracles de les retallades, hagués merescut una reacció social molt àmplia. Aquí no ha estat així. Novament, cal recordar el títol d’un llibre de J.V. Foix: ‘Allò que no diu La Vanguardia‘, per no citar a més mitjans.

Mentides grolleres de Boi Ruiz

Per tant, el conjunt de mentides de Ruiz és molt groller. Ha gosat dir que amb un quinze per cent menys de pressupost públic en salut, respecte al període 2010-2014, s’ha recuperat l’activitat quirúrgica d’aquells anys.

Hi ha més. Entre jubilacions i acomiadaments la sanitat pública -en concret l’Institut Català de Salut (ICS)- ha perdut un miler de metges de primària. També s’han tancat plantes. Per posar un exemple, a la Vall d’Hebron dels seus 1.200-1.300 llits s’ha passat a 900, cosa que explica, entre més coses, el col·lapse d’urgències. Ara, 5.000 persones menys a l’ICS. Tant poc treballaven abans i tant treballen ara per a que tot segueixi com abans? A més, cal tenir en compte que no hi pot haver millora de productivitat per la senzilla raó que ICS no disposa de diners per a poder modernitzar el seu equipament i, per aquesta via de modernització, poder aconseguir una major productivitat.

Retallant la pública i finançant la privada

Una altra dada significativa, aquesta si que real, però camuflada, és que no s’ha recuperat el nivell d’intervencions a la sanitat pública sinó que s’ha derivat -pagant- activitat a la privada i, en especial a la privada amb ànim de lucre. Això representa una voluntat de liquidar la sanitat pública i un increment dels costos, en haver de pagar més a la privada.

No hi ha cap estudi, ni un de sol, mostrant que els costos, per acte mèdic, quirúrgic o no, de la sanitat privada siguin inferiors als de la pública. S’hi afegim el desori generalitzat creat per Ruiz resulta que tot el sistema perd racionalitat. Una part d’aquesta pèrdua és volguda perquè Ruiz sent un odi passional contra la sanitat pública. Per a ell, el desordre destructor de la sanitat actual és un element positiu, em diu una font que el coneix.

Presumibles beneficis per a partits

En la sanitat privada, el millor cost només s’aconsegueix mitjançant la publicitat de l’oferta i de la demanda, és a dir amb concursos públics, cosa que la Generalitat no ha dut a terme en les derivacions que Ruiz està lluint cínicament. Aquest és nucli de la política de Ruiz. Sense cap dubte, així s’afavoreix un tipus de gestió descontrolada que afavoreix a la corrupció sanitària, amb presumibles beneficis pel finançament de partits amb poder efectiu.

Es confirma la passió de Ruiz per la destrucció dels controls del diner públic. Torno a escriure que aquest és un aspecte crucial que determina la política de CDC. Mai no he trobat a ningú que m’hagi negat, en privat, és clar, que això pot ser el moll de l’os de tot plegat.

Atribucions per la via de fet

Respecte a l’atribució, per la via de fet, d’intervencions a hospitals privats, resulta que l’empresa IDC Salut ha rebut el 50% dels 16.253 pacients derivats per la Conselleria a la privada per reduir llistes d’espera de la pública. Mentre la pública està sent retallada per tots costats la privada va rebent més i més activitat pública que, si no estès retallada, faria millor i a menys cost que la privada. Però Ruiz diu que no passa res. Si això no és un tema, què ho és?

Els grans beneficiaris econòmics d’aquestes immenses derivacions són centres del SISCAT (Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública). Són ens que, de dret i de fet, funcionen amb afany de lucre. Tres d’aquests centres, l’Hospital del Sagrat Cor, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallés, s’han beneficiat del 50 per cent de les derivacions.

De la XHUP al SISCAT, amb major descontrol

El SISCAT ocupa el lloc i les funcions de la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública) amb la particularitat que en aquesta darrera dominaven els centres d’origen sovint institucional, com els hospitals municipals, comarcals, de fundacions o nascuts de llegats. Ara l’afany de lucre i l’abandó de l’equitat han pres el poder. Ho acompanyen pràctiques arbitràries com la de saltar-se els concursos i tot el Dret Administratiu, més garant de la transparència i més eficaç per a evitar la corrupció descarada.

Una vegada més, per entendre-hi alguna cosa cal posar en primer terme la ideologia i els interessos del “sector de negocis sanitaris de CDC”. Conceptes tan crucials com l’equitat i l’Estat del Benestar són deliberadament i conscientment liquidats, un rere l’altre, per Artur Mas, Boi Ruiz i Mas-Colell. En privat ho reconeixen, estant-ne joiosos.

Espera per entrar a la llista d’espera

Tanmateix, a la sanitat pública hi ha 159.900 pacients esperant ser atesos. Com ja vaig exposar, hi ha llistes d’espera i també esperes per entrar a les llistes d’espera. Senzillament es van endarrerint proves i les trucades confirmatòries. Això no compta, i tan tranquils.

L’execució de les retallades ha estat efectuada de manera maldestre per Boi Ruiz. En part no en sap prou i en part ho veu com un mèrit. Li va bé actuar com el cavall d’Àtila, no solament destruint la pública sinó fent de tot per a que aquesta no es pugui recuperar. Practica una política de terra (sanitària) cremada i no en sent cap vergonya.

Por fins i tot a la concertada

Els que haurien de començar a sentir vergonya són els polítics que no copsen o no volen copsar la gravetat i irreversibilitat del drama. Tant és així que un metge que treballa en un centre del SISCAT em va informar de que directius de l’hospital privat i concertat on treballa li van manifestar que “Boi Ruiz s’està passant. Està retallant tant -li van dir- que pot haver-hi no solament un col·lapse de la sanitat pública sinó també de molts centres de la concertada. Si a Barcelona es tanquessin la meitat dels bars, els que quedessin estarien encantats. Però si quedessin només dos bars, els seus amos fugirien, espantats pel que els cauria a sobre”.

La mateixa font em diu que serveis d’hospitals privats on no hi havia mai gens de cues ara poden patir col·lapses, en haver elevat molt el nombre de pacients que hi han d’acudir, en no poder estar esperant més temps a la pública. Una espera que, amb un rostre de pedra picada, Ruiz nega, mentre que la meva font i jo no podem donar dades concretes per por de que la meva font fos identificada.

“Quins temps, quins costums”, va dir Ciceró en la seva primera catilinària. Però ara i aquí molts no diuen res. La feina de Ciceró està vacant. En aquest important sentit, els temps poden ser considerats pitjors i més vergonyosos.

Font: CrònicaGlobal

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s