Boi Ruiz treu un ‘pla de comunicació’ per por electoral


Ho hem vist avui al telenotícies. Tot un desplegament propagandístic per rentar la cara malmesa de la sanitat catalana de cara a les eleccions. Així ho explica l’Alfons Quintà a Crònica Global:

Boi Ruiz vol rentar la cara a la sanitat pública. Però sense reformar res ni tan sols alentir cap retallada. És una missió impossible. Per a CDC és visible la por del cost electoral que li pot representar la destrucció de la sanitat pública. A l’Hospital de la Vall d’Hebron i a Tarragona es donen situacions increïbles.

El conseller de Salut, Boi Ruiz

El conseller de Salut, Boi Ruiz / FOTO:gencat.cat

Boi Ruiz tenia previst iniciar avui dilluns una campanya de propaganda sobre la política sanitària de la Generalitat. L’ha anomenat ‘Pla de Comunicació‘. D’entrada, vol fer creure que pràcticament no hi ha llistes d’espera i que tot va com una seda. És un catàleg de faŀlàcies.

La decisió de Ruiz reconfirma que la destrucció de la sanitat pública té un enorme pes electoral, com indiquen les enquestes. Si la ciutadania, els professionals i les forces contràries a CiU ho exposen bé, es pot donar per cantat el resultat dels tres comicis que s’acosten.

95 malalts urgents en situació increïble

Comencem per un fet d’ahir mateix, diumenge. Al matí llegeixo el següent tuit enviat pels adjunts d’urgències de l’Hospital públic de la Vall d’Hebron, el més gran i millor de Catalunya. El reprodueixo textualment: “Domingo 8. 95 (noranta-cinc malalts) pendientes de ingreso. Sin boxes para atender pacientes, sin camillas ni pasillos para ubicarlas, SIN DIRECCION para tomar medidas”.

En aquell hospital no està clar si ha pres possessió el nou director gerent, després de que fos cessat de sobte el doctor José Navas. A Navas la Conselleria l’acusa de no tenir cap entusiasme, ans al contrari, per a retallar i d’haver donat passos per a posar en funcionament una planta per a poder ingressar precisament les dotzenes de pacients que cada dia han d’estar esperant hores i hores a urgències.

Tapar les llistes d’espera

El passat cap de setmana, Boi Ruiz pensava centrar la seva operació de propaganda, de duració indeterminada, en la pretesa disminució de les llistes d’espera quirúrgiques. Tenen particular importància les que afecten a catorze procediments.

En alguns casos hi ha hagut un augment puntual d’intervencions. Però en el seu conjunt l’activitat quirúrgica pública no arriba al nivell del 2010, cosa escandalosa.

No podia ser altrament, en retallar durant anys el pressupost i reduir el personal. Però Ruiz pensa intentar argumentar que, malgrat aquests fets objectius, la seva pretesa bona gestió permet fer el mateix que abans, amb menys personal i menys diners. No sap què és tenir vergonya. Precisament la complicació de tots els procediments ha estat un element usat per a denigrar la sanitat pública i per dissimular la seva arbitrarietat.

Doble espera per ensarronar

A més hi ha una trampa grollera. Resulta que s’ha endarrerit l’admissió dels pacients a les llistes d’espera, junts amb altres camuflatges. D’aquesta manera, les llistes oficials ara mostren dades molt per sota de les reals. Encara que costi de creure, els pacients s’han d’esperar, ai las, per a poder…. entrar a la llista d’espera. Mentre el pacient no està oficialment a la llista d’espera, sinó esperant per entrar-hi, la demora no es comptabilitza. És una espera administrativament inexistent i propagandísticament menys escandalosa.

Hi ha dues esperes. Una d’amagada i administrativament inexistent per entrar a la llista d’espera i una altra d’administrativament real per poder sortir de la llista d’espera per anar a la sala d’operacions. La suma de les dues esperes és, per descomptat, és molt superior la demora normalment mínima que hi havia abans de que arribessin Artur Mas, Mas-Colell i Boi Ruiz amb les seves retallades.

Les proves diagnòstiques

Un element clau són les proves diagnòstiques sense les quals no es dóna per segura una malaltia ni, posteriorment, precisar-ne tot el que calgui a efectes d’una intervenció quirúrgica bona i eficaç.

En aquest ordre, tot pot arribar, en particular l’endarreriment de les proves diagnòstiques (radiografies, ecografies, etcètera) que poden ser “derivades” cap a centres privats quan potser l’hospital o centre públic que atengui al malalt tingui -o havia tingut fins fa quatre dies- mitjans per efectuar totes les proves que calguessin.

Aquella capacitat que es pot haver fet perdre -potser deliberadament- amb retallades de personal i de mitjans. No dic res si les contractacions de proves, o del que sigui, a entitats privades han estat sense concurs ni contracte conegut, com vaig exposar en un article recent, basant-me en una informe d’una auditoria.

Desoris a Tarragona

En el termini immediat i concret, sembla que és la demarcació de Tarragona on poden aflorar més temes acreditatius de la desastrosa gestió de Ruiz. Allí i arreu, el seu objectiu és destrossar la naturalesa pública de l’Institut Català de la Salut (ICS), i sobretot la condició de públic del seu diner. La CDC dita dels “negocis”, amb l’opacitat del sistema creat per Jordi Pujol, es vol cruspir l’ICS. Tot va d’això.

A Tarragona, com a Lleida, el procés ja està en marxa. Per dir ho ras i net, allí és vol potenciar l’Hospital de Sant Pau i de Santa Tecla (conegut per La Tecla) i la seva xarxa de quatre fundacions i centres sociosanitaris a les comarques de Tarragonès i del Baix Penedès i convertir a la sanitat fins ara pública en un instrument.

L’Hospital Santa Tecla, el GIPSS i Joan XXIII

La Tecla és una organització privada d’origen eclesial, que es remunta al segle XII. Està integrat en la XHUT (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública), és a dir de pagament amb diner públic. Un diner que es vol treure del control rigorós propi del Dret Administratiu per sotmetre’l al Dret Mercantil, com si fos diner privat dels gestors, tan majoritàriament propers a CDC. Ho he escrit mil vegades, però no recordo que ningú hagi esmentat aquest fet cabdal en el Parlament. Si això no és un gran tema, què ho és?.

L’objectiu és marginar a l’Hospital Joan XXIII, que és de l’ICS, és a dir cent per cent públic i en tot molt superior a La Tecla. L’operació ara passa per canviar, sense anunciar-ho, per ara, el marc i el funcionament de l’empresa pública de salut GIPSS (Gestió i Prestació de Serveis de Salut).

Denúncia a la Fiscalia de Tarragona

Respecte a la forma d’obrar de la Generalitat i La Tecla respecte a GIPSS ja hi ha presentada una denúncia a la Fiscalia de Tarragona. Es tractaria de provar la possible il·licitud de la presència d’una persona procedent de La Tecla en el consell del GIPPS, assolida de manera molt singular.

Oficialment, Ruiz va dir que a Tarragona no es crearà un consorci, com a Lleida. Ja ho veurem. Potser es vol fer el mateix sense usar el nom de “consorci”. N’hi pot haver prou amb una associació que no porti aquest nom.

Diner privat preferit al públic

Ho vaig exposar, junt a un annex amb el text literal d’un singular “Conveni de Col·laboració, Coordinació i Cooperació en Matèria de Salut del Sector Sanitari Tarragonès-Baix Penedès”.

El document és d’un gran interès. Reacredita que la Generalitat vol que a cada demarcació provincial hi hagi un centre hospitalari privat que remeni les cireres, és a dir el diner, i es beneficiï del poder polític que confereix el control de sanitat i tot el que es vulgui.

El modus operandi, que diuen els policies, sempre és el mateix. Resulta avorrit i descarat. Es crea un consorci, en tingui el nom o no, on s’hi fiquen ens públics i privats, fent que el centre de gravetat passi a mans dels privats. Sense les retallades això no seria ni pensable.

Joan Maria Adserà, home clau

En general, a cada demarcació hi ha un home de confiança que és, discretament o no, la figura clau. Naturalment és de CDC o assimilat i també naturalment pot fer recordar el vell caciquisme.

En el cas de Tarragona tot indicaria que serà, o ja és, Joan Maria Adserà Gebellí, dirigent de CDC de tota la vida, ara director general i gerent de la Xarxa Pública i Social Santa Tecla i abans (del 1994 al 2000) gerent de la regió de Tarragona del Servei Català de Salut, és a dir l’ens de la Conselleria de Salut que paga a tota la sanitat privada concertada. El seu germà Xavier és (o ha estat fins ara) gerent de l’empresa Veremonte, promotora del fallit projecte Barcelona World. És o era el principal col·laborador de l’inefable empresari Enrique Bañuelos.

Construcció d’un hospital a Argentina

Des de La Tecla, Joan Maria Adserà fou, junt amb, ves per on, el conseller Boi Ruiz, un dels grans protagonistes d’una operació d’intent de construcció o millora, i posterior gestió, d’un hospital a la ciutat de Salta, a Argentina.

El pressupost podia ser de quinze milions d’euros. Es va anunciar el 2007 i va acabar com el rosari de l’aurora. Quan estava precisant l’abast de l’escàndol Innova, que acabava de destapar, vaig escriure un article sobre el tema de Salta en el Diari de Girona del 7 de febrer del 2012.

La participació de Boi Ruiz fou en nom de la patronal llavors de nom Unió Catalana d’Hospitals, que presidia o n’era director general. També hi participà, des de la primera fila, l’exconseller (molt efímer, del novembre del 1994 al juny del 1995) de Política Territorial i Obres Públiques, Jaume Roma, amic dels fills de Jordi Pujol. Abans, Roma havia estat director general de l’ICS.

Roma va ser acusat d’una presumpta corrupció, per denuncia de cinc subcontractistes en relació a la remodelació de l’Hospital Sant Joan de Déu i la construcció de vuit Centres d’Atenció Primària. El seu predecessor també havia dimitit per un altre tema, diferent. Un i l’altre van dimitir però finalment ni van ser imputats. Roma va ser substitut com conseller per Artur Mas.

Querella d’un exconseller a un conseller

Els fets es remuntarien al 2007. Després hi va haver una querella per presumpta estafa presentada per Jaume Roma i l’empresari Joan Corona contra Joan Maria Adserà i Boi Ruiz. Els querellants invocaren un perjudici de més de deu milions d’euros.

Fonts periodístiques indiquen que la sentencia del tribunal barceloní competent serà feta publica aquesta mateixa setmana, potser el dia 11. Això d’haver estat querellats en un mateix procediment penal -Ruiz i Joan Adserà- ha d’unir força. En ser designat conseller Boi Ruiz, la competència jurisdiccional passà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya però el tema no ha estat massa comentat. Suposo que per TV3 ni gens ni mica.

Realment, millorar la imatge del poc que queda de la sanitat pública catalana i dels seus retalladors és, com diria un lletraferit, una tasca que s’endevina feixuga. Ruiz no hauria d’oblidar parlar dels més de 40 imputats pel cas Innova.

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s