Independent de la Independència: Primer acabar amb la indecència


Recollim la crònica de Toni Barbarà de l’acte en que va participar dijous passat en defensa de la sanitat pública. I recollim el clam de Sta Perpètua:

“… no segueixin amb el monotema de la Independència mentre tolerin l’actual Indecència”

Dijous 11 tarda al centre cívic el Vapor, la Federació d’Associacions de Barris de Sta. Perpètua de Mogoda, es va celebrar un acte monogràfic sobre salut i sanitat pública que va presentar el seu president, el  company Manuel Martínez Pérez .

El títol plenament definidor del caràcter de l’acte: La Sanitat Pública no es ven, es defensa.

Érem convocats i vam intervenir els companys i amics Albano Dante, director de la revista Café amb llet i Antonio López de la Plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallés, i jo mateix en tant que secretari de Dempeus per la Salut Pública

Inusualment, avui no puc fer una crònica que mereixi tal nom, i mínimament descriptiva de tot l’acte, doncs per unes circumstàncies personals vaig haver d’intervenir en primer lloc i marxar d’immediat cap a un altre compromís, per la qual cosa em vaig perdre les intervencions dels meus companys de mesa i el previst col·loqui amb el públic. Una situació que lamento, incòmoda i que a més va suposar-me la penalització de no gaudir de les exposicions dels meus amics de lluita, l’Albano i l’Antonio, que com va dir el nostre presentador són uns ponents de vàlua contrastada i excepcional. Excuses a totes/s.

Tanmateix, i sense que això suposi un desgravi a la dita forçada absència precoç,  sí puc ,i sí faig, un breu relat del nucli de la meva intervenció. Bàsicament per recordar alguns elements d’actualització dins el nostre discurs i proposta “dempeus” habitual. Però també per assenyalar, amb tota modèstia i però també amb tota determinació una conclusió puntual a la fi de la reflexió.  Una crida, un clam, que brolla del tema i sobre el que n’havíem estat parlant amb la presidenta i amiga Àngels M. Castells aquell mateix dia a peu d’Hospital Clínic.

Inexcusablement vaig dedicar alguns pocs minuts a presentar Dempeus i la seva curta (o ja no tant curta) historia, els nostres objectius, valors i posicionaments . No podem mai obviar com el terme salut va molt més enllà de la sanitat i desprès d’explicar-ne les diferències hem de referir-nos als determinants socials en salut, hem de centrar el tema, hem de parlar de treball versus atur i precarietat, d’habitatge, alimentació, medi ambient, educació,  …de desigualtats , d’ “aquella manera de viure integra, autònoma, solidaria i feliç” que és justament la SALUT.

Tampoc vaig renunciar al capítol fonamental (i habitual) sobre la recuperació del llenguatge, la “batalla” dels conceptes i del lèxic, i la denuncia necessària i quotidiana contra les perversions que en forma d’eufemismes, sofisticadament elaborats pel sistema, ens deformen, ens parasiten i ens roben el nostre patrimoni cultural.

És molt important, i cada dia més, insistir en que no és copagament sinó REpagament, que no ens donen sanitat, ni res, “gratis” doncs ja ho hem pre-pagat abans, que no és cert que el sistema privat sigui millor que el públic sinó just al contrari, que no és externalització sinó privatització, que no és veritat que allò “mixta” anomenat “col·laboració públic- privada” sigui una veritable simbiosis sinó una forma de parasitar el calaix dels recursos públics (pocs i mal administrats) per enviar guanys a la caixa de les empreses privades i amb afany de lucre, que per molt que inventin des dels seus laboratoris de penetració/alienació mediàtics amb expressions com “concerts” o convenis que acaben sent realment “conxorxes” o cavalls de Troia amb els que penetrar, trencar, opacificar, derivar serveis públics i adulterar els seus objectius fonamentals amb mecanismes que en diuen de gestió econòmica de mercat, mentalitat i referencia legal privada, que no som “clients” sinó ciutadans/es/titulars.                 La darrera “perla” se’n diu ara la “aliances estratègiques” o “diàlegs competitius”… A sota tanta modernitat rau la més vella de les enganyifes: com augmentar el negoci a costa dels migrats recursos d’uns pressupostos públics sostinguts amb el treball, els impostos i la vida de la gent treballadora (que és qui segur que paga impostos).

El propòsit final: de retallada en retallada (més pròpiament destralada) és la liquidació del sistema públic nacional de salut que avui encara tenim, ens queda, i defensem. Volen tot el tortell del negoci de la sanitat per al seu benefici… i com a molt deixar un servei residual caritatiu – testimonial per a tapar casos de manifesta vergonya, mala consciència i mala percepció social.

La patologia de que es nodreixen per als seus propòsits passen per la POR, la RESIGNACIÓ i l’ auto-INCULPACIÓ de la ciutadania. La sola forma d’evitar aquestes malalties socials i letals, és la lluita, la solidaritat, la defensa dels drets, la denuncia dels malfactors, la construcció alternativa d’un veritable i renovat Sistema Públic de Salut.

Naturalment aquesta tramoia gestora dita “enginyeria financera” permet tot tipus de martingales jurídic-normatives des de les conegudes “portes giratòries” passant per totes les fórmules de corrupció, nepotisme, auto derivacions, privatitzacions de guanys, i noves “presentacions” maquillades de modernitats de suposades fórmules, a cops il·lícites, sovint il·legals, i massa habitualment immorals.

Un dels comentaris, de gran actualitat va ser la noticia que set directius de la sanitat pública s’han apujat el salari (sobre el 100.000€)el 2014 tot i les retallades.  La podeu trobar a la web:

https://dempeusperlasalut.wordpress.com/2014/12/09/set-directius-de-la-sanitat-publica-shan-apujat-el-salari-el-2014-tot-i-les-retallades/

La situació és tan brutal, que ve a sumar-se a la reiterades dels negocis del vigent  director del CatSalut, Josep Mª Padrosa,

https://dempeusperlasalut.wordpress.com/2014/12/07/salut-va-filtrar-un-concurs-a-empreses-vinculades-a-un-alt-carrec/

,a les convencions de milers d’alts quadres des Departament de Salut als hotels de Sitges, les darreres accions de voluntat de compres de quatre CAPS a districtes de Barcelona, o de derivacions expansives a empreses com  IDC Salut (exCapio), Quirón, Ruber, etc

https://dempeusperlasalut.wordpress.com/2014/12/11/el-dinero-publico-financia-la-expansion-de-la-empresa-lider-de-la-sanidad-privada/

tot plegat una veritable nàusea insuportable que esgota qualificatius.

La resposta va sorgir de forma imparable… Davant el “monotema”de l’encaix nacional,  amb que ens ocupen, acaparen i enlluernen,  mitjançant instruments poderosos com tot el circ mediàtic, ja sigui TV1 com TV3, …  Davant la manca de suficient resposta social insubmisa, sota les promeses cada dia de solucions i il·lusions independents o dependents, de seguir més i més temps per a seguir perpetrant les seves polítiques neoliberals i austericides, a Madrid i a Barcelona… Davant tanta ràbia, tanta indignació, tant de patiment, de malaltia, de desigualtats creixents provocades …

Davant tanta impunitat, tanta agressivitat, tanta inhumanitat, de tant de fatxendes responsables i pretesament patriotes d’un color i l’altre, … Front tot això, algunes persones, – poseu amb el seu permís a l’Àngels Martínez Castells i a mi-,  ens declarem INSUMISOS i independents al respecte  de la independència.  No ens donarem per al·ludits, no escoltarem més muntatges, no ens empassarem més enganyifes, no ens deixarem portar, convocar, adreçar per més gurus ni líders messiànics que dirigeixen, piloten, permeten, toleren, aquest grau de putrefacció moral i social.

D’aquesta moguda en direm el CLAM de Sta Perpètua:

Fins que no cessin o dimiteixin els “alts directius” i responsables polítics abans referits, amb el Sr. Boi i el Sr. Padrosa d’immediat, i darrera el Sr Mas, NO ens donarem per al·ludits de la trifulga que en dieu “nacional”, mentre els faci possible anar tirant dia darrera any amb aquesta situació austericida insostenible i vergonyant.  A Madrid i a Barcelona, passant per Brussel·les.

PROU, S’ha acabat !!  No hi ha cap independència sense DECÈNCIA 

SALUT !!

Font: La Ratera, el bloc de Toni Barbarà

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud pública, sanidad pública y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s