Conclusions de la Xerrada-Debat sobre Sanitat a L’Hospitalet
Aquest divendres en el marc de la Campanya de Sanitat que la CUP de l’Hospitalet duem a terme des de fa un any a l’Hospitalet, en coordinació amb el Grup de Treball de Sanitat de la CUP, vàrem organitzar a l’Ateneu de Cultura Popular una Xerrada amb el títol “El dret a la salut en perill? Com estan privatitzant la sanitat”.
L’objectiu d’aquesta trobada era aprofundir en aquells aspectes claus que configuren l’actual model de sanitat per tal d’identificar quins són els mecanismes que utilitza el govern de la Generalitat per a privatitzar la sanitat. També vam debatre sobre quin model de sanitat volem per a garantir una atenció de qualitat i sense exclusions. I vam plantejar quines estratègies de lluita són necessàries per combatre el model de privatització de la sanitat.
A la Xerrada comptàrem amb la participació d’Antoni Barbarà, metge i secretari de Dempeus per la Salut Pública; Jose Vázquez, treballador de l’Hospital de Bellvitge i membre de la secció sindical de la CGT i la companya Isabel Vallet, diputada de la CUP–Alternativa d’Esquerres al Parlament de Catalunya i membre del Grup de Treball de Sanitat de la CUP.
Antoni Barbarà, va començar la seva intervenció remarcant la necessitat de definir el concepte de Salut d’una manera àmplia, més enllà de l’àmbit purament sanitari, atenent els aspectes socials de la salut, i també els aspectes polítics i del medi ambient. En aquest sentit, va fer referència a la definició de Salut proposada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “Salut és un estat de complet benestar (well-being) físic, mental i social, i no merament l’absència de malaltia (disease)”.
Posteriorment, va fer esment a la terminologia emprada des dels estaments oficials per amagar la realitat d’unes polítiques sanitàries i unes pràctiques orientades a afavorir la descapitalització de la sanitat pública per afavorir el negoci del sector de la sanitat privada. Per exemple, li diuen despesa sanitària i en realitat hauríem de dir inversió en salut; li diuen copagament i en realitat és un re-pagament (quan volen implantar taxes per accedir a alguns serveis sanitaris que ja hem pagat entre totes via els impostos); li diuen externalització d’un servei quan en realitat estan privatitzant la sanitat.
Antoni Barbarà, va posar en qüestió que la sanitat privada sigui més eficient que la sanitat pública. Bàsicament perquè la sanitat privada no té en compte alguns barems que si es contemplen a la sanitat pública; la sanitat privada tria els malalts que vol tractar (deriva les intervencions més complexes i costoses a l’àmbit públic); ha de generar beneficis econòmics allà on la sanitat pública ha de cercar únicament el benestar de la població. En definitiva, la sanitat privada concep la salut com a mercaderia mentre que des del sector públic hauríem de considerar la salut com a un dret i un benefici social.
De la mà d’Antoni Barbarà, vam poder conèixer la feina que desenvolupa Dempeus per la Salut Pública en defensa d’una sanitat pública i de qualitat. Va convidar a tots els i les assistents a visitar la pàgina web de Dempeus https://dempeusperlasalut.wordpress.com/ . I, en especial, va destacar el treball desenvolupat a l’entorn d’una Nova Cultura de la Salut.
El company Jose Vázquez, treballador a l’Hospital de Bellvitge i membre de la secció sindical de la CGT, va fer evident amb dades concretes que les retallades pressupostàries en salut estan afectant greument la qualitat de l’assistència sanitària als pacients. Les dades estadístiques oficials, per exemple, en el cas de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques als hospitals públics són camuflades per part del Departament de Salut per tal de poder mantenir una política de retallades en salut pública amb l’objectiu de desmantellar el sistema públic de salut i afavorir l’activitat del sector privat. Així, per exemple, mentre les llistes d’espera reals (no les oficials) augmenten; als hospitals es mantenen llits, quiròfans i plantes senceres tancades. Els centres sanitaris públics funcionen hores d’ara molt per sota de les seves capacitats. Es deriven a centres privats pacients i es fomenta la contractació de mútues privades per part de la gent.
En Jose Vázquez, va denunciar un model de sanitat hospitalocèntric on els hospitals requereixen molts recursos mentre que es deixa de banda l’atenció primària. Per contra, un model amb més protagonisme per l’assistència primària afavoreix les polítiques de prevenció i promoció de la salut en l’àmbit comunitari. El model hospitalocèntirc tendeix a afavorir una medicina basada en un excessiu intervencionisme (algunes intervencions quirúrgiques es podrien evitar si s’atén la patologia a temps i es prenen mesures preventives) i també es caracteritza en l’ús abusiu de fàrmacs (les farmacèutiques, molt vinculades a l’activitat docent i de recerca als centres hospitalaris, hi tenen molt a veure).
En Jose Vázquez, va voler destacar la lluita conjunta de treballadors/es, usuàries i veïnes en defensa de la sanitat pública i de l’Hospital de Bellvitge sota el paraigües de #RebelionBellvitge.
La companya Isabel Vallet, diputada de la CUP – Alternativa d’Esquerres al
Parlament de Catalunya i membre del Grup de Treball de Sanitat de la CUP, va exposar el paper dels Consorcis en el desmantellament del sistema públic. Va parlar del nou projecte impulsat des del Departament de Sanitat que preveu agrupar els dos hospitals de Lleida i els CAPs gestionats per l’ICS sota un nou ens de gestió, molt probablement sota la figura jurídica d’un Consorci sanitari. Els consorcis sanitaris es regeixen pel dret privat i, per tant, no tenen les obligacions jurídiques ni legals pròpies dels ens públics. A Catalunya, els Consorcis Sanitaris han estat l’eina que ha utilitzat el govern de la Generalitat per a privatitzar d’una manera progressiva la gestió dels centres públics. Què vol dir privatitzar la sanitat? Situar un servei públic sota la lògica del sector privat i els beneficis van a parar al sector privat. Cal no oblidar, deia Isabel Vallet, els múltiples casos de corrupció lligats a consorcis sanitaris, com ara el cas Crespo, el cas Innova, entre d’altres.
Isabel Vallet va fer una crida a participar a la Manifestació convocada per la plataforma Marea Blanca Lleida – que agrupa treballadors/es i usuàries en defensa de la sanitat pública – Dissabte 29 de novembre a Lleida, per protestar contra el nou Consorci hospitalari previst a les terres de Ponent.
El Grup de Treball de Sanitat de la CUP, en el qual participa la diputada Isabel Vallet, desenvolupa la seva activitat treballant molt estretament amb el grup parlamentari de la CUP – Alternativa d’Esquerres. Al juliol de 2013, els diputats/des de la CUP-AE decideixen abandonar el Pacte Nacional de Salut promogut pel Conseller de Sanitat del Govern de la Generalitat, Boi Ruiz, per mostrar el seu desacord amb un model sanitari que tendeix a afavorir el negoci de la sanitat privada tot retallant el pressupost destinat a la sanitat pública i aplicant fórmules de gestió privades als centres públics, entre d’altres mesures privatitzadores.
Des de la CUP, assegurava Isabel Vallet, defensem un model de sanitat de titularitat i provisió 100% públics, i sota els principis d’universalitat, d’una manera inclusiva i sense copagaments, per a garantir el dret a la salut a tothom sense discriminacions i sense exclusions.
En el torn obert de debat amb el públic assistent a l’acte es va parlar de com afecta als drets laborals les retallades i les privatitzacions en l’àmbit de la sanitat pública, de la necessitat d’estendre la lluita conjunta de treballadors/es i usuàries en defensa de la sanitat pública a d’altres hospitals i centres d’atenció primària arreu del territori com ho han fet a Madrid amb la Marea Blanca (experiència desplegada amb èxit a la Comunitat de Madrid).
Els veïns i veïnes de la FAVLH van exposar que porten dos anys recollint signatures i que ni el Govern de la Generalitat ni el Parlament de Catalunya els han fet cas. En aquest sentit, Isabel Vallet va reconèixer la constància i la feina feta pels veïns i veïnes a l’Hospital de Bellvitge i va comentar que és necessari canviar les estratègies de lluita quan no funcionen. I va proposar la via de la desobediència, com ara ocupar les plantes de l’hospital per a que no es tanquin a l’estiu, acció que van desenvolupar els veïns i veïnes juntament amb usuàries de l’Hospital a Bellvitge aquest estiu. O un altre exemple de desobediència, en aquest cas per part del personal sanitari per a lluitar contra l’exclusió sanitària, és atendre a totes les persones que requereixen una atenció sanitària amb independència de la seva situació legal al país.
Per concloure els tres ponents van destacar la necessitat d’unir totes les lluites sectorials (sanitat, educació, habitatge, serveis socials) en una sola lluita. Organitzar-nos i ser combatius sense perdre mai l’esperança ni la il·lusió per a bastir les bases d’una societat més justa on totes podem gaudir d’una vida digna.
Font: CUP
Dempeus per la salut pública 