Salut no garanteix llistes d’espera úniques a tots els hospitals amb finançament públic


  • El Servei Català de la Salut està redactant una instrucció que precisa les diferents condicions per realitzar activitats privades als hospitals públics però no exclou que pacients puguin pagar per ser atès més ràpidament en determinats centres.
  • El document tampoc preveu cap nova regulació per la empresa Barnaclínic, que opera dins de l’Hospital Clínic, i que ha estat denunciada per la patronal de la sanitat privada per competència deslleial.
  • L’activitat privada creix als hospitals públics i una dotzena de centres s’han adreçat darrerament al CatSalut per tal de posar en marxa serveis privats com ara l’acupuntura

Una de les entrades de l’Hospital Clínic de Barcelona / EDU BAYER

Davant de les reiterades retallades dels últims anys, els hospitals catalans estan buscant noves vies de finançament. És en aquest context que s’explica l’augment de la l’activitat privada als centres públics. El 2012 van ingressar per aquesta via prop de 150 milions d’euros, un 15% més que el 2007. I aquestes activitats estan molt lluny de tornar a baixar: només durant les darreres setmanes una dotzena de centres s’han adreçat al Servei Català de la Salut (CatSalut), per tal de posar en marxa més activitats privades, com ara l’acupuntura.

Però aquest creixement de l’activitat privada a hospitals públics no és només una resposta a les dificultats financeres conjunturals, sinó que correspon a una política promoguda pel Departament. El CatSalut considera “èticament acceptable” l’activitat privada als centres sanitaris del Siscat, és a dir tots els que reben finançament públic – sigui directament, a través de l’ICS, o a través de concerts. El CatSalut pretén així rendibilitzar amb pacients privats els recursos aportats pels diners públics.

Tot això comporta un risc de confusió entre públic i privat i per als pacients el risc de les dobles llistes d’espera. És el que va passar a l’Hospital de El Vendrell el mes de març passat quan aquest centre va oferir a una pacient la possibilitat de saltar-se la llista d’espera per a una operació de pròtesi de maluc. El preu total de la intervenció era de 9.300 euros i la pacient, de 66 anys, va accedir a pagar-los ja que no podia suportar més el dolor.

Garanties limitades per als pacients

En aquest sentit, el projecte d’instrucció presentat el dilluns pel director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, no ofereix una garantia total per als pacients, donat que la normativa canvia segons el tipus d’establiment i no garanteix la llista d’espera única en tots els hospitals. El document, que segons Padrosa no introdueix cap nova normativa sinó que aclareix les regles existents, recull la possibilitat per als centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) i a les empreses públiques i consorcis (EPICs) de tractar pacients de manera privada sempre que es garanteixi l’establiment d’una llista única. Aquests pacients han de ser persones no assegurades (com ara estrangers) o bé persones assegurades que renuncïïn a l’atenció pública (per exemple pacients que volen ser tractats en un hospital determinat). El text preveu també la possibilitat per als EPICs d’introduir serveis sanitaris no inclosos a la cartera de serveis, com ara l’acupuntura.

La garantia de llista d’espera única no existeix, però, a la resta d’hospitals. Aquests centres són entitats privades als que el CatSalut només contracta una part de la seva activitat. En aquesta categoria de centres s’hi troba per exemple l’Hospital de El Vendrell. En aquests hospitals la obligació de llista d’espera única no està clarament recollida i el document només parla de “garantir de forma clara la separació de la porta d’entrada”.

El cas Barnaclínic

Davant de la proliferació de l’activitat privada als centres públics, el fre podria venir paradoxalment de la sanitat privada. L’associació catalana d’entitats sanitàries (ACES), la patronal de la sanitat privada, s’ha pronunciat durament en contra del projecte d’instrucció. En un comunicat, va expressar la seva “més ferma oposició a la possibilitat de que des d’entitats sanitàries públiques es pugui realitzar activitat sanitària privada”.

No és el primer cop que l’ACES s’oposa al CatSalut per competència deslleial. El mes de juliol passat, va interposar una demanda contra l’Hospital Clínic i Barnaclínic per la utilització i aprofitament de recursos públics, humans i materials, per realitzar activitat sanitària privada. L’empresa Barnaclínic, que pertany a l’Hospital Clínic, es beneficia de part de les instal·lacions per les que paga un lloguer anual de 135.000 euros (xifres del 2009). Existeix a més una relació molt estreta entre les dues entitats pel que fa a l’atenció hospitalària ja que l’Hospital Clínic presta serveis a l’empresa Barnaclínic i també li otorga descomptes de 10% a 38% segons les prestacions.

A l’espera d’una decisió judicial, el document del CatSalut actualment en discussió no ofereix cap canvi respecte a Barnaclínic malgrat la gran confusió que existeix entre aquesta empresa i l’Hospital Clínic. El CatSalut ho justifica pel fet que Barnaclínic no pertany al Siscat.

Font: el diari de la sanitat per Benoît Cros

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s