Sanitat, pujolisme i corrupció


Mentre la Catalunya subvencionada i defraudadora surt al rescat de Jordi Pujol, com denuncia Albano Dante a la revista cafeambllet, s’aixequen altres veus crítiques que relacionen la sanitat catalana amb el pujolisme i la corrupció, com la d’Àlfons Quintà a Crònica Global : El sistema de CDC i Pujol, la sanitat i un bon aute judicial. I mentrestant Boi Ruiz planteja ampliar els terminis de les operacions garantides,
Cada dia sembla estar més clara la relació entre el Departament de Salut i la família Pujol.
.

Diu l’ Albano Dante Fachin (A Twitter: @_cafeambllet) Aquí no ha passat res, senyors! Circulin. La Catalunya més rància, subvencionada i defraudadora ha començat la defensa del seu líder de  la mateixa manera que els votants del PP defensen Fabra, Matas, Camps i la resta dels molts corruptes que omplen aquell partit

Primer va ser el biògraf de l’ex president, el senyor Manel Cuyàs qui –en un article publicat per El Punt Avui– ens diu que “posaria la mà al foc que ell [Pujol] no en va saber res o ho va saber molt més tard”. Sense comentaris

El diari El Punt Avui –propietat d’un ex-diputat de CiU– també va publicar un text d’Efrem Gordillo titulat “Gràcies President”. L’última frase diu: “Per descomptat que li acceptem les disculpes, president. Tot i que no ens calien. Vostè és un exemple i un referent”. Sense comentaris.

Continuar llegint a cafeambllet
.

El sistema de CDC i Pujol, la sanitat i un bon aute judicial

Voler fer passar la fortuna del clan personal i familiar dels Pujol per un fet aïllat resulta inversemblant. Indiciàriament, cal donar prioritat a considerar la presumpta existència d’un sistema de control social basat en el que s’està veient. Hi hauria qui s’enriquiria i sobretot seria l’oli que lubrificaria una forma de poder. Un competent jutge de Reus ha efectuat en un seu aute una argumentació jurídica del màxim interès.

El president de la Generalitat, Artur Mas, i l'expresident de la Generalitat i fundador de CDC i CiU, Jordi Pujol

El president de la Generalitat, Artur Mas, i l’expresident de la Generalitat i fundador de CDC i CiU, Jordi Pujol / FOTO:CDC

Alfons Quintà Dilluns, 11 d’ agost del 2014

Pujol es revifa i contraataca. Davant càmeres de TV no ha mostrat cap penediment ni traslluït cap vergonya. A més, els seus més impresentables servidors (Joan Rigol, Manuel Cuyàs, Toni Soler i altres) han reprès la seva servil tasca d’escuders envernissadors.Li volen restituir a Pujol una falsa santedat que en països més sòlids ja estaria definitivament perduda.

Contra aquestes contestacions s’ha d’exercir el dret a la rèplica, com en els procediments judicials. Per fer-ho, caldrà reprendre l’afer des del començament. No es pot aclarir res des de la paròdia de confessió inicial de Pujol, escrita, unilateral, amb més incògnites que certeses i farcida de fum. Va tenir totes les aparences d’un tallafocs, no pas de cap de penediment.

Un personatge que creu ser un déu

Davant de qui hauria de mostrar penediment un Jordi Pujol que creu ser un déu i encara tracte als periodistes com si fossin mosques emprenyadores? Ha oblidat que ha mentit a dotzenes de periodistes, a tota la ciutadania i fins i tot a la seva germana i al seu fidel cunyat? El vell eslògan de Marx hauria de ser substituït per “Ensarronats per Jordi Pujol d’arreu, uniu-vos!”. Però, ai las, vet aquí que ell i els seus criats encara ens volen ensarronar més, mentre que des del món polític no independentista es limiten a complir amb els diguem-ne serveis mínims, com a màxim.

D’entrada, caldrà saber què motivà aquella falsa i manipuladora confessió. Per què es produí en aquell moment precís? Quines possibles contrapartides es pretenia obtenir? Què i a qui volia eventualment tapar i a qui podria pretendre embrutir, a més del seu pare? Un aspecte, aquest darrer, que, per cert, és moralment aclaridor.

Inculpacions familiars

Fins ara es coneixia a fills que s’autoinculpaven per a salvar al seu pare, o la seva memòria. Però no pas casos comparables al que ara podria haver passat. Ens trobaríem davant un desvergonyit creatiu. Per tractar-se d’un personatge que sovint es posava a la boca el concepte de família, és una situació inefable, tant si fem una anàlisi per la via ascendent com la descendent, o la lateral (germana i cunyat). El patriarca té algun pam de net o tan sols de sincer?

Genèricament, caldria centrar una atenció preferent als fets que hauran de ser objecte de consideració judicial, així com -encara més- que aquesta obligada consideració no pugui ser afectada per influències o necessitats polítiques. Parafrasejant un conegut aforisme jurídic, el que no estigui en el sumari (i en aquest hi ha de ser tot, al màxim d’entrelligat) no està en el món.

Les investigacions periodístiques, dutes a terme, pràcticament en exclusiva, des de fora de Catalunya, han de passar a ser línies d’investigació per part de la policia judicial. Quant al ministeri fiscal, és obvi que, dissortadament, té una dependència jeràrquica vinculada al poder executiu. Caldrà, o no caldrà, posar-ho de relleu. No hi poden haver frenades que siguin compensades des de la política. Tot indica que en el cas Banca Catalana n’hi hagué.

Defensar interessos socials bàsics

Si predomina una òptica de defensa dels interessos més bàsics de tota societat organitzada, es tindrà sempre en compte que estem davant un fet crucial, encara més que el de Banca Catalana. Si llavors el procediment judicial hagués anat d’una altra manera, i la meva opinió és que hi podia anar, ara no estaríem davant l’ignominiós escàndol en el qual ens trobem. Avui no es tracta de casos limitables a només Jordi Pujol i a la seva família. Hi hagué i hi ha un marc concret, aparentment gens accidental, que permeté dur a terme fets ara considerats. No ho puc dir amb llenguatge més angelical.

Hem d’efectuar una distinció bàsica. És l’existent entre un cas o casos d’àmbit personal i familiar i l’existència d’un marc o d’un sistema, molt més ampli, que ha permès i a la vegada s’ha nodrit aquells casos concrets, possibles a causa de tenir el marc català que tenim . Per la via indiciària, em podria decantar per sospitar la seva generalització. Seria un sistema de control social on el diner incontrolat de tot origen podria ser bàsic Ho vaig argumentar en tres llargs articles que vaig publicar el 31 de juliol així com el 5 i el 6 d’agost en el diari Nueva España d’Oviedo i en altres diaris del Grup Moll.

Tot el que s’ha exposat en mitjans de fora de Catalunya cal subsumir-ho, integrar-ho, lligar-ho, relacionar-ho, amb un conjunt que pot constituir el sistema pujolista.

Sanitat, pujolisme i corrupció

Des de l’octubre del 2012 he estat publicant dotzenes de llargs articles sobre la deliberada destrossa de la sanitat pública efectuada per la Generalitat. Sempre he posat de relleu la voluntat de crear un altre sistema on la “CDC dels negocis” ocuparia un lloc preeminent. En el grapat o grapats de noms que he exposat repetidament hi figurava el de Carles Sumarroca, amic personal de Jordi Pujol, esdevingut un gran magnat, i el de Ramon Bagó, amic personal del pare de Pujol, director general de Turisme amb aquest i ara esdevingut molt ric en la sanitat privada de pagament públic.

Ara la destrucció de l’ Institut Català de la Salut (ICS) a base d’esmicolar-lo en consorcis provincials representa l’enfortiment del seu desgovern, de la seva privatització, de l’abandó dels controls propis del Dret Administratiu i, en definitiva, consolidar una situació que entusiasma a aquella “Convergència dels negocis”.

Control social i enriquiment

Aquest fet es pot lligar amb concepcions de l’enriquiment privat amb diner públic i de l’enfortiment d’un tipus de control social inherent al caciquisme. Cal considerar que el que exposo sigui la de la potenciació de la branca sanitària d’un sistema. Un sistema en el qual hi va jugar un paper important Jaume Roma, bon amic dels fills Pujol. Roma va ser director de l’àrea econòmica del Servei Català de la Salut, per esdevenir-ne després director general. Posteriorment fou Conseller d’Obres Públiques, càrrec del que dimití per la imputació de presumpta corrupció. Feia referència a la construcció d’un xalet de luxe per constructores que havien tingut relació amb en el departament de Salut.

Cada dia n’apareixeran més elements que poden ser d’interès. Uns seran per aconseguits per via inductiva -passar de les dades concretes a la consideració general- i altres per l’antagònica, la deductiva, de sentit invers. Són complementàries.

El consorci sanitari de Tarragona

Caldria que servissin per articular millors reaccions ciutadanes contra una destrossa sanitària de descarnada inhumanitat. En aquest ordre de coses crec que hi ha hagut un gran pas en l’ordre judicial. Aviat n’hi haurien d’haver més, relatius a l’al·lucinant creació d’uns ens que barreja la sanitat privada i pública a comarques de Tarragona i del Baix Penedès. La seva finalitat és liquidar l’ ICS. Cal estar amatent a si el PP admet que els ens locals puguin formar part de consorcis sanitaris. Primer el PP hi va estar en contra i ara hauria cedit a les pressions de CiU. No és un tema gens banal. Impedir el que s’havia fet fins ara limitaria moltíssim la corrupció en el marc sanitari, a Catalunya. La lluita contra la corrupció ha de ser un tot, indivisible.

Com resultat de la meva revelació del cas Innova, ens del qual tothom n’havia fet lloes, ara ja hi han 48 imputats i prop d’ una desena de peces separades. En la tercera de les peces, el magistrat competent, el titular del jutjat número 3 de Reus, va signar i fer públic un molt elaborat aute que és d’un extrem interès El reprodueixo en castellà per voluntat de total fidelitat. Fins hi tot he conservat les precisions entre parèntesi, que són del propi aute. Tot el text que reprodueixo està escrit en l’aute en majúscules i subratllat.

Un magnífic aute judicial i el “consorci criminal”

“Los razonamientos anteriores -afirma l’aute judicial- no sólo introducen indicios, como ya se ha dicho, de una falta grosera de control del dinero público por parte de los responsables del Ayuntamiento de Reus (Innova), sino que confirman, indiciariamente, que el modelo de gestión de Innova (Ayuntamiento de Reus) estaba diseñado para que no hubiese ningún tipo de control. Como se ve en esta pieza separada, de la misma manera que en la pieza principal de la causa, estamos ante un fallo sistémico que propiciaba, con evidente intención, que se contratase sin seguir ningún procedimiento y que se pagasen los trabajos sin fiscalizar su realización. En definitiva, se actuaba con evidente perjuicio de esos intereses públicos que se supone deben defender y respetar aquellos a quienes se les ha confiado la tarea de dirigir una administración pública”.

La meva convicció, també indiciària, és que podria passar el mateix de forma generalitzada en molts àmbits de la Generalitat, no solament en el marc sanitari de les comarques tarragonines. El jutge de Reus ha obert un camí excel·lent, molt ajustat a dret, així com a la lluita contra la corrupció real, la d’aquí i ara.

Abans d’ara, vaig gosar apuntar vers la figura de dret positiu espanyol, ben emparada per la jurisprudència, del “consorci criminal”. Crec que és això el que cal considerar, a nivell molt superior i eventualment força general català. En efecte, les quantitats exposades són immenses. Periodísticament, s’ha indicat, des de fora del marc mediàtic català, aquí controlat i subvencionat, que el patrimoni familiar dels Pujols podria ser d’uns 1.800 milions d’ euros. És molt per arribar-hi sense que hi hagi una articulació i un marc generalitzats.

Banca Catalana no va arruïnar a Pujol?

Un altre element a considerar és que Jordi Pujol, en pura i legal (sic) lògica, es tindria que haver quedat arruïnat amb el desastre de Banca Catalana, excepte si hagués usat informació privilegiada per a salvar-se ell sol. O foc o brases.

A més, què s’hauria pogut oferir als que podien pagar als fills de Pujol o a qui fos, que no fos un determinat -i afavoridor- acte administratiu d’una Generalitat dirigida de manera molt personal i intervencionista, fins el ridícul, en tot i per a tot, del propi Jordi Pujol?

Una mera “distracció” de Pujol?

Ara bé, com a consideració només teòrica també es pot imaginar que Pujol no controlés la Generalitat, ni en temes cabdals, on hi havia en joc molts milions. Personalment, no sóc capaç d’imaginar-m’ho. Però si s’argumentés aquesta possibilitat -repeteixo: teòrica- llavors tornarien a trocar el foc de la possible corrupció per les brases del mal govern. En tot cas, diria que alguna cosa va passar, o no? El fet que l’impresentable Manuel Cuyàs parli de mera “distracció” només significa que ens pren a tots els ciutadans no pujolistes per ases. Renoi, quina distracció tan beneficiosa per uns pocs i tan perjudicial per tots els altres.

Com més ens prenguin per ximples els servidors de guàrdia (he citat a Joan Rigol, Manuel Cuyàs i Toni Soler) més precisa i, a la vegada, més àmplia ha de ser la informació sobre un tema que crec que va del que ja s’ha dit, de tema general, i, encara més, de control social per part d’una persona i d’un partit que han instaurat un clanisme que ens hauria de fer caure la cara de vergonya, per haver-lo suportat.

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Sanitat, pujolisme i corrupció

  1. poblacamps dijo:

    ¿Hasta donde puede llegar el cinismo o tal vez la imbecilidad humana? al parecer no hay límites. Cuando oyes y lees lo que dicen estos delincuentes, aún a sabiendas que lo son, piensas que no es posible que digan tantas barbaridades juntas, que o bien son idiotas y piensan que están por encima del bien (del mal ya lo sabemos), o que los idiotas somos la mayoría de los que no nos la dejamos colar, por mucha propaganda que hagan al respecto. Aún así siempre temes, lo peligroso que es que esta gente pueda llegar a aquellas otras gentes de buena fe, y ya se sabe quienes son las gentes de buena fe, los fáciles de timar, de venderles sellos y preferentes los Bancos, o timarlos descaradamente los Rumasa o los Gil y Gil por mas que les avisas, o venderles un trocito de cielo y como no, aquellos que se creen a los Rajoy de turno o al incombustible Pujol y CiU aún a pesar de avisarles reiteradamente. Los dos artículos de marras, uno de Manél Cuyás “El Pampallugues” oficial del monarca sátrapa que es Pujol y todos sus aduladores juntos y el otro el de ese (para mí desconocido) Efrem Gordillo, pelota nacional de las mas altas esferas Pujolistas y “Convergentes i Unidos” delincuentes, es de una estupidez tan grande, que seguramente serán publicados en los anales de la Historia, como aquello que no debe nunca hacer un aficionado a periodista. Pensábamos que lo de Bárcenas y la Gürtel, Valencia y otros destacados delincuentes de esta piel de toro, ya no podría ser superado, pero que equivocados estábamos al pensar tan cándidamente. Esto que parece INSUPERABLE me temo que no lo es, que todavía falta lo peor.
    Respecto a los “pseudo-periodistas” mencionados, uno “el Pampallugues” renombrado rastrero él, ya escribió un libro dedicado al “presi” y el otro ¿a que narices se dedica? además de luchar por la consecución de aspirante a pelota mayor de CiU.
    Perdonar mis excesos pero cuando lees estas cosas y con la que estamos pasando, aunque tengas 75 tacos, te hierve la sangre a tope y a esta edad ya se sabe, al igual que al des-honorable Pujol todo te resbala, aunque a este “el vaselinas” desde siempre le resbaló todo, nosotros, Catalunya y la Virgen de Motserrat incluida, al parecer tuvo un buen maestro y ya se sabe, los genes también se heredan.
    Salut.
    Llorenç

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s