Joan-Ramon Lladós: Per un NOU MODEL de FARMÀCIES a CATALUNYA


image

El company Joan-Ramon Lladós és farmaceutic a Castelldefels des de fa anys i sempre ha demostrat una clara vocació de servei públic. Però és, a més, un home Dempeus des del seu inici i un dels seus membres més actius, valuosos i valorats. Les seves col.laboracions en aquest blog són molt seguides, i la visió del seu sector àmpliament compartida entre els seus col.legues.  En Joan-Ramon va participar activament, des de l’altra costat del taulell, en la campanya contra l´euro per medicament, i els seus consells varen ser fonamentals per  carregar d’arguments la insubmissió. I aquests dies que s’estan difonent propostes interessades sobre la problemàtica que afecta les farmàcies de Catalunya, de nou, en Joan-Ramon Lladós ens ofereix la seva opinió que, com sempre, agraïm, fem nostra i difonem.

 

Predomina una visió economicista que contempla les farmàcies exclusivament com un proveïdor minorista de medicaments. Les mesures aprovades sobre la farmàcia i els medicaments en els darrers anys no contemplen canvis estructurals i posen en perill la universalitat i la qualitat de l’accés als medicaments per part de la població.

L’ increment progressiu de la quantitat de recursos econòmics dedicats a aquesta activitat, els successius governs han pres diferents decisions parcials dirigides a controlar-ne el creixement sense proposar en cap cas veritables mesures estructurals que permetessin assolir, no tan sols l’objectiu del control del creixement, si no també una notable millora de la eficiència de tot el sistema ja que la utilització ineficient dels medicaments genera notables problemes sanitaris.

Les successives mesures de reduccions de preus dels medicaments fan que es deixin de fabricar aquells medicaments que resultin poc rendibles mentre que els impagaments a les farmàcies per part de la Administració les col•loca al límit del desproveïment per esgotament de la capitalització per atendre problemes de tresoreria, dificultant així l’accés als medicaments.

La remuneració professional del farmacèutic es limita pràcticament a un percentatge sobre les vendes de medicaments i banalitza la intervenció professional del propi farmacèutic. Pel que fa a les farmàcies, la excessiva atomització del sector fa que una gran majoria tingui un nivell de recursos molt baix. Malgrat la eficiència logística amb que les farmàcies duen a terme la custodia dels medicaments i la seva distribució entre la població, no es pot negar que la utilització de medicaments és un veritable problema de Salut Pública. El nostre Sistema Sanitari gairebé desconeix tant la Prevenció de la Malaltia com la Promoció de la Salut i segueix prioritzant els recursos en la atenció als casos aguts mentre que la gran càrrega procedeix dels casos crònics. Gairebé la tercera part de les Urgències Hospitalàries, originades per una mala utilització dels medicaments, es podria evitar millorant-ne el seu ús amb una intervenció específica del farmacèutic. En aquestes intervencions també es podria millorar el control del tractaments crònics, on la adherencia no arriba al 50% en totes les patologies.

Per això cal un canvi estructural que converteixi les farmàcies en veritables Centres Sanitaris que siguin el primer esglaó de la Atenció Primària, integrant-les en la Xarxa Pública de Salut, donant prioritat a la activitat sanitària professional del farmacèutic. Per dur a terme aquestes noves activitats cal pensar en un nou marc retributiu per al farmacèutic amb uns honoraris professionals més deslligats de les vendes i més lligats a objectius de salut pública. Les actuals funcions d’una dispensació correcta i un consell farmacèutic resulten insuficients. Caldria pensar en dotar el farmacèutic de funcions addicionals com el control dels tractaments crònics, la gestió de la despesa de medicaments o el seguiment i avaluació de resultats.

Per estructurar aquestes noves funcions cal dissenyar una Cartera de Serveis de la Farmàcia Comunitària de forma que la intervenció del farmacèutic aporti un veritable valor afegit a la cadena sanitària i, molt especialment, a la qualitat de vida dels pacients. Els aspectes a considerar inclouen tant qüestions de nivell estructural i de control de processos com d’obtenció de resultats, generalment en termes de seguretat, tenint en compte que el control dels costos sanitaris no pot aconseguir-se en detriment de la qualitat de la prestació sanitària.

Acerca de angelsmcastells

dona d'esquerres, economista, republicana i moltes coses més...
Esta entrada fue publicada en Salud pública, sanidad pública y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s