Alfons Quintà fa un repas molt complet de la situació de la sanitat catalana. .
CiU i ERC: accelerades, cinisme i giravoltes
Comença a haver-hi una forta reacció cívica i professional contra les retallades. Apareix el grup econòmic de Carles Sumarroca (CDC) mentre la situació a Vall d’Hebron i a Bellvitge esdevé insostenible. Més accions judicials a Tarragona on es comprova el mètode destructor de la Generalitat.
El conseller de Salut, Boi Ruiz (CiU) El conseller de Salut, Boi Ruiz (CiU) / FOTO:Generalitat de Catalunya
Finalment, la brutal destrucció de la sanitat pública catalana ha generat una reacció cívica. Potser ara vagi de debò, a veure si perdura. És paral·lela a una ofensiva multipolar i contradictòria per part de la Generalitat. La Tríada responsable (Mas, Mas-Colell i Ruiz) ha constatat que la sanitat és el tema que més li fa perdre expectativa de vot. Però, ai las, vol frenar-ho regant el foc amb benzina.
A la vegada, ERC ha obligat, en seu parlamentària, a reprendre la desestimada construcció d’un nou hospital Trueta a Girona. Mentre, la CUP ha encetat una nova acció judicial a Tarragona, on ha aparegut presumptament implicada una empresa del grup Sumarroca, a cavall de la sanitat i la construcció pública, creat per un amic íntim de Jordi Pujol i figurada destacada de CDC. També a terres tarragonines s’ha posat de relleu el darrer mètode de destrucció sanitària.
Hagués volgut que la reacció cívica actual s’hagués donat ja l’endemà del 25 d’octubre del 2011, en que vaig destapar un tema fins aleshores ignorat, amb un article que tenia un títol encara força vàlid: «La sanitat catalana privatitzada furtivament». La furtivitat i el menyspreu del Parlament continuen sent vius. Els que es moren són els ciutadans, un 5,3% més en el 2012 que l’any anterior. Tothom ho calla, mentre molts partits sembla que no volen assabentar-se’n. O no saben com fer-ho.
Exposar més i millor la destrucció sanitària
He estat dotze dies fora d’Europa. Però sembla que, quant a la sanitat catalana, han estat dotze anys, excepte pel fet que la majoria dels partits continuen assumint molts silencis i una notable manca d’alternatives. Si us plau o per força ja arribaran a sentir-se obligats a piular més. Ningú vol viure en males condicions físiques, ni morir abans d’hora, com passa ara i aquí. Per oposar-s’hi cal ser-ne conscient, i en això estem.
Exposades les bigues i els cairats del que és una maldat immensa tot hauria d’anar seguint, sense haver d’invocar cap determinisme ni cap mecanicisme. En qualsevol cas, si tinguéssim una comunicació social realment lliure, la maldat sanitària imperant duraria quatre dies.
La caverna mediàtica obligada a piular una mica
Intentaré exposar elements reals i objectius de l’increment del rebuig popular a la barbàrie sanitària de la sinistra tríada esmentada. Però voldria començar per una component poc tangible. Me’n informa una alta i honesta font del món de la comunicació, avui força podrit des de la política. La font m’exposa amb detall que molts mitjans han rebut un allau de cartes de lectors, oients i teleespectadors denunciant el patiments que sofreixen a causa de la política deliberadament destructora de la Generalitat.
Lamento no poder explicar els casos personals concrets, generalment dramàtics, que les cartes detallaven: «El meu pare fa X mesos que està esperant per una operació que necessita urgentment, fent-li la vida impossible», «la meva mare es va morir quan es podia haver salvat», etc.
Això ha fet que, per primera vegada, alguns mitjans de la caverna independentista i ultrasubvencionada optessin per «descobrir» que la nostra societat està patint un immens drama, sovint d’autèntica vida o mort. Ja veurem si l’escolà de la Tríada i home clau en la propaganda i desinformació governamental (Francesc Homs) fa que s’acabin les petites escapades informatives d’Ara, de La Vanguardia i fins i tot TV3 respecte de la imperant omertà (la llei del silenci) respecte a la sanitat catalana.
Va ser Homs qui va declarar en públic: «Qui ha fet l’Estat del benestar en molt bona part a Catalunya ha estat CiU i qui el defensa ara és CiU». Al gener, els Reis li hauran de portar carbó, del més difícil de pair.
Ruiz: «El mite polític de les llistes d’espera»
Malgrat existir un drama sanitari evident, sinistre, palès i demostrat per les estadístiques de la pròpia Generalitat, el monumental pocavergonya Boi Ruiz encara acaba de parlar en públic del «mite polític de la manca de llits» i del «mite polític de les llistes d’espera». El que sembla mític, si bé també és real, és que un tipus com Ruiz pugui ser metge, professió que ja des d’abans d’Hipòcrates, i més després d’aquest, requeix un grau de sensibilitat i moralitat que Ruiz no té, com es complau a confirmar cofoiament en públic, sempre que pot.
En tot cas la realitat és tossuda, com demostra que una alta font sanitària estimi, i em digui, que les llistes per ser atès per malalties amb un període límit d’espera establert afecta a unes 180.000 persones. Són molts electors que tenen una magnífica raó per no votar CiU.
Hospital Josep Trueta, si i no
Dijous, a la comissió de Salut del Parlament, ERC va fer una clara giravolta. Va votar una proposta del PSC a favor de reprendre la construcció d’un nou hospital Josep Trueta (de l’Institut Català de la Salut, ICS) a Girona. Només va votar en contra CiU. És un projecte necessari que durant anys va ser recolzat emfàticament per CiU, fins que fa poques setmanes va dir que calia desestimar-lo.
Reprendre’l va ser una decisió important. Precisament feia poques setmanes que la Clínica Girona, privada, convençuda que no es construiria un nou Trueta, havia decidit canviar d’ubicació les seves futures instal·lacions, situant-les en una zona més urbana. Le dues decisions van ser fàcilment relacionades: es volia ensorrar (o ensorrar més) al Trueta i afavorir a la clínica privada esmentada. Era de caixó. Què passarà ara?
ERC, fent la puta i la Ramoneta
Fins dijous passat, ERC recolzava la no construcció del nou Trueta. Ara ha canviat de criteri. Són operacions com aquesta que fan perdre vot a CiU i guanyar-ne a ERC. Mostren que Junqueras és un murri i Mas un il·luminat, de pinyó fix.
Ara bé, continua estant sumit en la més descarada confusió el tema de les noves retallades pressupostàries en seixanta milions, 20 per part dels hospitals públics purs (els de ICS) i 40 per part dels hospitals de la sanitat concertada. Aquella informació era cent per cent certa i ha estat confirmada per tota mena de fonts. Però no pas represa per altres mitjans. La nova retallada havia d’estar llesta abans del passat dia 30 de juny.
ERC no s’ha volgut cremar més acceptant-ho públicament la retallada de 60 milions i CiU no vol retirar-la. Ruiz anirà fent, per la via de fet, retallant encara més en els hospitals de ICS mentre que probablement la retallada de la concertada ja s’està reduint o compensant. En cap moment se’n ha informat al Parlament.
Tancar plantes a dojo
Els que n’estan ben al corrent són els gerents dels grans hospitals de l’ICS. En especial, el de la Vall d’Hebron i el de Bellvitge. Quadres i personal sanitari estan literalment esgarrifats. Hi ha hagut fets esgarrifosos, com amenaçar amb tancar plantes amb malalts ingressats, dient-los o insinuant-los que els deixarien sols, sense que ningú els atengués. A Bellvitge es va donar una justificada i severa resistència per part del personal sanitari i dels pacients. Mentrestant, l’impresentable i despietat conseller Ruiz anava dient que el tancament de plantes era un «mite polític».
Des de sempre tota la barbàrie sanitària de la Tríada esmentada s’ha caracteritzat per l’abús del fet consumat. Mai no han informat al Parlament de les seves intencions ni de les seves actuacions importats, mentre les mentides i les provocacions mediàtiques han estat constants, inclosos autèntics publireportatges a TV3 mostrant una sanitat pública pròpia d'»Alicia en el País de les Meravelles».
Per això fer, Ruiz menteix a dojo. Diu que sempre s’havien tancats plantes hospitalàries a l’estiu. Oblida precisar que mai havia estat en el mes de juny ni amb la finalitat de retallar, sinó per pocs dies, en el mes d’agost, i per a pintar-les o reformar-les. Ruiz les fot pels descosits.
Més accions judicials
A més de les al·ludides accions cíviques i professionals i altres que s’hi afegeixin, cal confiar en les actuacions judicials. El gran paquet, centrat a Reus i en el tema Innova, continua avançant raonablement bé, en l’ordre processal. Cal estar-hi amatent.
Des d’ahir li farà companyia, des de Tarragona ciutat, una denúncia que va presentar la CUP a la fiscalia, dijous, pel tema de l’hospital tarragoní de Santa Tecla. En vaig parlar fa poc.
La denúncia de la CUP a Tarragona es refereix a incompatibilitats i presumptes conflictes d’interessos entre la xarxa de l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla i la xarxa pública, on hi destaca l’Hospital Joan XXIII. No conec el text de l’escrit a la fiscalia i no puc intentar efectuar una valoració jurídica. Cal esperar que l’òrgan jurisdiccional corresponent l’efectuï.
Com es liquidarà l’ICS
El document pretén ser només de «col·laboració, coordinació i cooperació en matèria de salut». Però tot indica que és molt més important. En efecte, pot ser una prova del camí -de dubtosa legalitat- pel qual la Generalitat ha optat, amb la finalitat de liquidar l’ICS. D’entrada l’integren en un conjunt magmàtic (haguessin volgut que fos un consorci, però la llei no ho permet) per sotmetre’l a un ens privat, el Santa Tecla, controlat per dirigents de CDC, i en part a un altre de públic (el GIPPS, que de fet només té un sociosanitari) més fàcil de controlar.
«Aliança estratègica per cruspir-se l’ICS»
Escollits arbitràriament per la Conselleria, Santa Tecla i el GIPPS seran usats per a destruir l’ICS, és a dir el Joan XXIII. N’hi haurà prou amb només infrafinanciar-lo. Encara gosaran dir que la destrossa de l’ICS província a província, i mitjançant aquest mètode, acreditarà que la sanitat privada és millor que la pública, cosa falsa. Si a mi em deixen manegar amb finalitat destructora el pressupost de la Coca Cola o de la Mercedes Benz, em carrego les dues excel·lents empreses en un tres i no res.
Les tres entitats, dos públiques i una privada, diuen voler crear una «Aliança Estratègica». No hi ha cap mena de dubte de que això és una versió angelical. Hi pesarà la privada i les dues públiques, si la justícia no ho detura, ja poden posar les seves barbes en remull. Volen imposar una total «mobilitat del personal» i centralitzar serveis, és a dir suprimir personal, en un moment en que la penúria en l’atenció sanitària és general.
El domini polític i el «ja ho trobarem»
D’entrada, queda clar que l’amo i senyor de tota la sanitat tarragonina, o de la seva zona nord, més el Baix Penedès, passarà a ser Joan Maria Adserà Gebellí, dirigent destacat de CDC, director general de la Xarxa del Santa Tecla i, del 1996 al 2000, delegat de Salut de la Generalitat a Tarragona. És un poder fàctic sanitari de CDC.
A més, i pot ser crucial, és vicepresident de la patronal Unió Catalana d’Hospitals (la tants anys dirigida per Ruiz) i germà de Xavier Adserà, president del projecte de gran casino BCN World, promogut per la Generalitat. Sembla lícit témer que amb una barreja de tants grans temes (i de tants i tants diners) algú pugui arribar a dir, a cavall de dos temes, allò tan angoixós de «no pateixis, ja ho trobarem».
Com liquidar una institució pública
Puc posar un exemple fictici aclaridor del mode d’obrar per destruir l’ICS. Suposem que el Govern espanyol volgués suprimir la Guardia Civil, per confiar la seguretat rural i altres, a un cos de seguretat privat, com ara la Generalitat vol liquidar del tot a l’ICS, ben pública, en benefici de la privada . L’opinió pública no ho acceptaria i jurídicament seria entre impossible i complicat, així com electoralment costos.
Un camí seria ficar (realment amb calçador) la Guàrdia Civil en un magma on hi haguessin empreses de seguretat privades. Llavors, es podria afavorir a aquestes amb la voluntat de convertir la Benemèrita en una organització marginal, a base d’anar-li retallant el pressupost. Sembla molt quimèric, i ho és. Però en la sanitat catalana va de veres. Des de sempre, a Boi Ruiz l’ha traït el seu odi visceral, expressat en privat, a l’ICS, tant l’hospitalari i com el de l’assistència primària (els CAP).
Els hospitals, on hi ha la pela
Perquè comencen pels hospitals? És fàcil ensumar-ho. És en la medicina hospitalària on hi ha la pela. El que els caldrà són només els pacients, cosa fàcil d’assolir atès que posseiran també els CAP (Centres d’Atenció Primària). Si realment volguessin reformar racionalment la sanitat pública (cosa que cal ser imbècil per imaginar-s’ho) haguessin fet com el president Obama que va començar per reformar l’atenció primària. A hores d’ara, tanmateix, buscar racionalitat o honorabilitat en la política sanitària de la Generalitat és somniar truites.
Hi ha un altre tema judicial que pot fàcilment tenir ramificacions sanitàries. És la imputació de l’alcalde CiU de Torredembarra, sis regidors i de Jordi Sumarroca. Aquest darrer ho és per un delicte contra l’administració pública, en la seva condició de conseller delegat de la constructora Teyco.
La sanitat i la família Sumarroca
Jordi Sumarroca és fill de Carles Sumarroca, de 81 anys i íntim amic de Jordi Pujol Soley, així com membre fundador de CDC i expresident de l’empresa Premsa Catalana, quan era l’editora del diari Avui. He citat nombroses vegades a Sumarroca pare com una figura senyera de la «CDC dels negocis sanitaris». Teyco ha construït molt per l’administració pública catalana, ben inclosos hospitals, com el gran, modern i car «Moisés Broggi», ubicat a Sant Joan Despí. En el 2009 (ja amb la crisi), Teyco va tenir uns beneficis de 120 milions d’euros.
A la vegada, el grup Sumarroca ha estat comprant laboratoris d’anàlisis clíniques. Després de crear General Lab, ha arribat a dominar el gegant multinacional Labco, l’empresa de laboratoris clínics més gran de la Península Ibèrica. La desaparició de la sanitat pública catalana -i segurament de molts dels seus laboratoris- pot ser lògicament molt beneficiosa per Labco, que ja té una posició de domini en el sector.
I ara reapareix la preocupant Spanair
El grup Sumarroca també va ser cabdal en la creació de la fallida companyia aèria Spanair, que està sent un tema de complicat interès en aquests darrers dies. Quant a la proximitat entre Sumarroca pare i la família Pujol només cal destacar que Sumarroca pare va comprar l’empresa Entom S.L., dedicada a informes mediambientals, a Pere Pujol Ferrusola. L’esposa de Carles Sumarroca, Núria Claverol, i la de l’expresident van fundar de l’empresa Hidroplant. Etcètera.
Finalment, una nota preocupant. Resulta que el responsable de la CUP a Reus, David Vidal ha estat afectat per un incident amb la Guàrdia Urbana, malgrat ser regidor de la ciutat. La versió que m’arriba permet argumentar que podria haver-hi no solament una casualitat o un mal moment. No sé entendre el comportament dels agents.
David Vidal, regidor de la CUP de Reus
El setmanari local La Directa afirma que un agent hauria dit a Vidal, segons aquest, «Ja sé qui ets. Sou púrria». David Vidal sempre ha mostrat ser una persona prudent i correcta, així com una peça clau en el desemmascarament de l’escàndol Innova, en el qual l’Ajuntament de Reus hi va fer un paper poc presentable, per dir-ho suaument. En canvi, David Vidal va ser primer polític que, un cop publicat, es va interessar pel meu article de fa tres anys, revelant aquell escàndol.
Respecte a aquest tema, Vidal ha tingut un comportament admirable, així com un bon tracte professional i personal. Sense ell el cas Innova, on aparentment si que hi hauria púrria, no aniria tan bé com sembla que va en el terreny jurisdiccional. Cal confiar en l’aclariment judicial dels fets. En uns temps de tan desconcert, és crucial i molt positiu que totes les opcions polítiques optin per obrar des de dins de les institucions, municipals o el que siguin. Ho han de poder fer sense ser objecte de cap consideració distintiva, per dir-ho angelicalment.
Dempeus per la salut pública 
Jo a tu t’he llegit dient «púrria sobiranista» i no em sembla q et sentis malament dient-ho…si fossis menys parcial la gent potser et faria més cas.