El Parlament Ciutadà aprova la renda garantida

La Plaça del Rei batejada com a Plaça del Parlament Ciutadà

Els impulsors de la iniciativa legislativa popular per una renda garantida ciutadana han organitzat una assemblea a la plaça del Rei, que han rebatejat com a plaça del Parlament Ciutadà. Amb aquesta acció, que posa fi a la Setmana de la Dignitat.

Podeu veure un vídeo de l’assemblea aquí.

A continuació teniu unes fotos de l’assemblea i una entrevista a Sergi Raventós, company de Dempeus per la salut pública, que ha participat en la Setmana de la Dignitat i  amb aquest motiu ha estat entrevistat per Manel Ros a la Directa:

La mesa de l’assemblea

Assemblea a la Plaça del Rei

 

«Hi ha milers de milions que es podrien distribuir millor del que es fa ara”

Sergi Raventós és membre de la comissió promotora de la ILP per la Renda Garantida Ciutadada VICTOR SERRI

Aquesta setmana ha estat la Setmana de la Dignitat. Sota el lema ‘Per una Catalunya sense atur, pobresa i desigualtat!’ i amb la finalitat de donar suport al projecte de Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) s’han dut a terme una sèrie d’accions arreu del territori. La Directa ha parlat amb Sergi Raventós, membre de la comissió promotora de la ILP per la RGC i de la junta directiva de l’associació Xarxa Renda Bàsica.

Perquè creieu que és tan important que hi hagi una RGC?

En una situació on la greu crisi del capitalisme ha causat terribles estralls entre la majoria de la població pel que fa a destrucció de llocs de treball, augment de l’atur i la pobresa, atacant alguns serveis públics i privatitzant tot el que pot donar beneficis a uns pocs privilegiats en detriment de la majoria, aquesta proposta de la RGC creiem un grapat de forces polítiques, sindicals i socials que és molt important.

A Catalunya, segons dades de l’Idescat, és pobre més del 20% de la població després de les transferències socials, i més d’un 27% abans de fer les transferències socials. Totes les dades disponibles no poden deixar ningú indiferent: unes 850.000 persones a l’atur, s’ha incrementat el percentatge de persones que no cobren prestació o subsidi per desocupació, arribant el passat mes de maig gairebé a les 250.000 persones, quatre de cada deu del total de persones en situació de desocupació, i de les quals, de tots els que la perceben, el 51,98% reben una prestació assistencial o renda mínima d’inserció, la qual cosa representa uns ingressos mitjans de 426 euros. Estem parlant d’una situació d’emergència social en què calen mesures que posin solucions de veritat.

Una RGC tal com es proposa en aquesta ILP és una prestació econòmica per garantir que tothom tingui uns ingressos econòmics per sobre del llindar de la pobresa, i aquest tipus de renda està reconeguda a l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya. La RGC seria una prestació de 664 euros per dotze pagues l’any. Aquesta xifra està basada en l’indicador de rendes de suficiència per a valorar l’estat de necessitat d’una persona que va crear la Generalitat.

Hi tindrien dret totes les persones majors de 18 anys i menors emancipats que viuen legalment a Catalunya que acreditin dotze mesos de residència continuada i amb ingressos econòmics inferiors a 664 euros. La persona hauria d’acreditar tot això i, a més, hauria d’acceptar una oferta de treball adequada a les seves capacitats.

Seria, per tant, un dret individual no condicionat a disponibilitats pressupostàries, a diferència de les Rendes mínimes d’inserció (RMI).

Com afectaria haver de pagar una renda a tothom? Hi ha diners per això?

Bé, aquí cal diferenciar entre una RGC i una Renda Bàsica (RB) universal i incondicional com defensem a l’associació Xarxa Renda Bàsica. La RGC, encara que la Xarxa Renda Bàsica hi donem suport perquè millora molt la situació actual, és una prestació que sent un gran salt endavant respecte a les RMI, que són només per situacions d’extrema pobresa, no deixa de ser una prestació adreçada a la condició de ser pobre. I la RB, en canvi, és totalment incondicional i pot ser complementada amb altres fonts de renda, cosa que la RGC no permet. A diferència de la RGC, la RB no constitueix un sostre, es defineix un nivell bàsic a partir del qual les persones poden acumular altres ingressos. Per cert, la majoria de partits d’esquerra van incorporar la RB en el seu programa electoral a les darreres eleccions europees: Podemos, ICV-EUiA, IU, ERC, Equo, Bildu, Partit Pirata…

El que preguntes s’ha respost en un estudi de finançament que hi ha per Catalunya, concretament fet per tres economistes –Arcarons, Raventós i Torrens– i membres de la Xarxa que expliquen d’on sortirien els diners.

Una RB es pot finançar com han posat de manifest aquests autors amb una reforma fiscal on es redistribueix la riquesa dels més rics a la resta de la població (no com ara) i es podria reduir la desigualtat a uns nivells com els de Noruega, el país amb menys desigualtats econòmiques d’Europa. El fet que tothom la cobri no vol dir que tothom hi guanyi. Els rics haurien de finançar-la amb una reforma fiscal prou considerable.

Amb aquest estudi guanya entre un 70 i un 80% de la població i aproximadament un 10% de rics surten perdent, i un 20% de la població es quedaria igual. Els diners hi són, però concentrats en poquíssimes mans. Si a això li afegim el frau fiscal existent i els paradisos fiscals que eviten el pagament d’impostos, hi ha motius per pensar que hi ha molts milers de milions que es podrien distribuir millor del que es fa ara.

No creieu que seria millor una renda focalitzada progressiva, és a dir no per tothom, sinó per aquelles persones que no tenen diners?

El fet de ser incondicional i universal atorga a la RB uns avantatges incomparables respecte a la RGC. La RB permet estalviar les trampes de la pobresa i l’atur. Aquestes trampes no les pot estalviar la RGC, així doncs si una persona es troba davant d’una oferta de feina a temps parcial per exemple d’uns 600 euros, amb una RGC es fa difícil pensar que la volgués agafar doncs li traurien la RGC; en canvi amb una RB es podria complementar les dues fonts d’ingressos, estant subjecte només a l’IRPF la provinent dels ingressos del treball.

Sobre les prestacions o sistemes focalitzats a pobres respecte de les universals, s’han fet diversos estudis i sempre surten més ben parats en la majoria de casos els de tipus universals per diverses raons: esquiven diversos problemes com els costos associats al control que, en els programes focalitzats, s’emporten molts dels diners en l’administració i control, burocràcia… També generen clientelisme i dependència. La simplificació administrativa ajuda a la racionalització de les polítiques socials, evita l’estigmatització social –haver d’identificar-se com a pobre– i contribueix a una millor redistribució de la riquesa. Recordem la cita que “un sistema per a pobres és un pobre sistema”.

Quan es votarà la llei? Creieu que s’aprovarà?

No ho sabem encara. El govern de CiU ho farà quan més li convingui políticament. Potser a l’agost, amb tota la intencionalitat del món. La pobresa, en qualsevol cas, no pot esperar i en aquests moments s’han desenvolupat diverses accions en defensa de la RGC amb motiu de la setmana per la dignitat.

El fet que s’aprovi tal qual està escrita dependrà d’una actitud molt més valenta i ferma que la que van mostrar alguns partits com Ciudadanos, PSC i ERC en el debat de la ILP. Si tothom ja sap que partits de dreta com CiU i PP estan en contra d’una mesura per acabar amb la pobresa com aquesta, en el cas dels altres partits esmentats que li donen suport vam veure en el debat una posició molt poc convençuda i decidida. En qualsevol cas, si l’han de mutilar, la comissió promotora sempre pot retirar-la.

La mobilització i la lluita per acabar amb la pobresa igualment continuarà, d’això no hi ha cap dubte.

Font: La Directa