L”holocaust’ sanitari català


Crònica punxant d’Alfons Quintà sobre la realitat sanitària catalana i de la connivència de molts mitjans de comunicació amb el poder.

Hi ha novetats en tots els fronts sanitaris. La destrucció volguda i planejada per la Generalitat no para. Pot arrasar-ho tot. El panorama assistencial i hospitalari reals semblen impossibles. Hi ha una acció bàrbara que els grans mitjans no exposen. No es perceben límits morals ni humans. Són capaços de tot i més.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, i el president de la Generalitat, Artur Mas / FOTO:gencat.cat

La Generalitat havia manifestat que no retallaria més la sanitat en el 2014. Però de fet l’està retallant, i no poc. El cas de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona és escandalós. A l’hora d’assignar el seu nou pressupost exposen que rebran set milions d’euros menys. En una carta col·lectiva, 24 dels 30 caps de servei afirmen que una nova tisorada seria “totalment inadmissible”.

A Girona s’ha demostrat que les ja immenses llistes d’espera exposades pel conseller Ruiz eren una faŀlàcia. La exconsellera socialista Marina Gelí ha fet saber que en aquella demarcació sanitària les llistes d’espera en 14 intervencions quirúrgiques amb temps garantit han augmentat més del que digué Ruiz, en exactament un 84,56 per cent. Totes les dades concretes que s’exposaran, relatives a arreu de Catalunya, mostren que la realitat és molt pitjor del que es temia.

La Generalitat obra en un clima de menyspreu per la ciutadania. En efecte, Mas-Colell anuncià, com si fos una victòria, haver assolit una retallada, essencialment sanitària, de 1.400 milions d’ euros. Se l’ha de felicitar?

Boi Ruiz, fotent-se del legislatiu català

Dijous de la setmana passada el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat (sic) una moció instant el Govern autonòmic català “a aturar temporalment el procés de creació del nou ens que ha de gestionar els recursos assistencials de titularitat pública” (1) a la demarcació de Lleida. És un tema cabdal que ja tractaré. Perilla tot, inclosa la supervivència de l’ICS. Pot empitjorar (encara que sembli impossible) el sistema de contractació, element clau del malgoverno, que diuen els italians, del sistema sanitari català.

Allí rau el que atrau tant als polítics i als partits, la pela. Sense aquest factor no tindríem tantes batusses. Mai s’ha d’oblidar que el pressupost de Salut és encara el més important de la Generalitat. Sense tenir-ho present, no s’entén res de la sanitat expública catalana.

Enquestes, diners i maniobres polítiques

És, per tant, per raons comprensibles (però no admissibles) que la Conselleria sembla disposada a no fer cap cas al legislatiu, malgrat que la moció reclamant una aturada del maligne procés fou votada per CiU i ERC. Ens prenen el pèl, però també, ai las, evidencien la por que els hi fa la seva pèrdua d’expectativa de vot que, per sort, mostren les enquestes. Les que ells tenen i nosaltres encara no. Estaran cuinant-les?

Cap mitjà de comunicació no va informar d’aquella moció unànime del Parlament, un tipus de fet que mai no es produeix per atzar. S’entén: es tracta de la més gran maniobra actualment en curs per a liquidar la sanitat pública. S’ha començat per Lleida i es vol seguir, en aquest ordre, per Girona, Tarragona i Barcelona. Si Ruiz guanya aquesta batalla crucial estem llestos.

Un sindicat i uns altres de diferents

El sindicat CATAC-CTS n’ha efectuat una interessant descripció del procés encetat a Lleida, en la qual assenyala la cínica responsabilitat d’ERC. En canvi, els dos grans sindicats -UGT i CCOO- encara no han trencat del tot amb les seves, com a mínim, inèrcies i males pràctiques, acreditades per les subvencions rebudes de la Conselleria de Salut, per a dur a terme activitats de nom ben fumigen.

L’odi visceral de Ruiz i companyia contra l’Institut Català de la Salut (ICS) adquireix dimensions patològiques. Hospitals públics modèlics i ben gestionats (cas de la Vall d’Hebron) comencen a patir un dèficit mortal. En aquest centre, el millor de Catalunya, està previst que sigui de 27 milions d’euros, quan sempre havia estat en equilibri. Vist des de la base, el drama humà que crea l’ofegament deliberat creat des de la Generalitat és difícil d’explicar i de creure, atesa la seva dimensió. Tots els adjectius es queden curts.

Plantes tancades i pacients deixats en passadissos

En els serveis d’ urgències de molts hospitals, de l’ICS i de la concertada, hi ha boxes d’urgències amb dos i tres malalts, de vegades algun d’ells amb una infecció contagiosa. Pacients justificadament ingressats a urgències han de quedar-se dos i tres dies en minúsculs boxes o en estrets passadissos. Aquests pacients no poden ser portats (drenats, en argot hospitalari) a habitacions, perquè no n’hi ha, en haver-se tancat plantes senceres, per ordre expressa de la Generalitat. Les retallades comptables impliquen aquest tipus de realitats concretes.

Pel que fa a les conseqüències polítiques i socials es dona, en la ciutadania i en molts professionals, una resignació insòlita, alimentada per la mentida independentista. Ara bé, ja ningú es creu que la tragèdia sanitària sigui per culpa de “Madrit”. A Catalunya tenim una corrupció molt específica i ben emparada políticament que està en l’origen de tot. N’he escrit moltes vegades en els darrers dos anys i mig. Si comparem la manera de fer d’aquí amb el cas de la privatització de la sanitat madrilenya, veurem que allí s’ha seguit un camí jurídic precís, certament criticable políticament i socialment, però sense casos com el de Josep Prat i altres. Aquí hi ha un poti-poti arbitrari, cínic i pudent. O no?

Pitjor que enlloc i amb menys mobilització

Enlloc més d’Espanya no hi ha la deliberada destrossa del personal sanitari pròpia de Catalunya, que de sempre ha estat el pitjor pagat de l’Estat. Ni enlloc hi ha casos tan insòlits com l’Hospital Clínic de Barcelona, on la seva clínica interna superprivada, aquest any rebrà 12.681.028 euros de la Generalitat. Ni un conseller tan groller i fals com Boi Ruiz.

Aquest personatge sembla satisfet de poder cometre les maldats que comet. Va gosar dir que no veu recuperable el nivell anterior de sanitat pública, atès el nivell al qual ha caigut. Ai caram, qui en té la culpa? Ha estat sense voler, com diuen els nens quan trenquen un gerro?

Malgrat que aquí la situació sigui pitjor que enlloc, a Catalunya, fins ara, no hi ha hagut molta mobilització sanitària i ciutadana. La raó més important d’aquesta resignació ha estat un fal·laç discurs independentista, avui desacreditat.

La sanitat, afectant el vot de CiU i d’ERC

Molts metges em diuen que la resignació va evolucionant vers un rebuig genèric de la política de CiU i d’ERC. “Hi ha pacients que es consideren independentistes però que em diuen que no els votaran, a causa de la seva política sanitària”, em diu un facultatiu.

En el cas de CiU això és palès i irreparable. També afecta a ERC, que ha votat totes les maldats de CiU, en primer terme la pròrroga del pressupost. Demagògicament, ERC amaga la mà, després d’haver tirat la fatal pedra en les constants i inacabades retallades sanitàries.

CiU i ERC tenen por de ser castigats electoralment per les retallades sanitàries. Això explica el retard en la difusió de les dades sobre expectativa de vot, elaborades pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. Mas les té a les mans. Degut a que membres de l’executiva de la federació CiU en tenen algun coneixement, en una recent reunió d’aquell òrgan suprem de CiU es considerà, per primera vegada, la possibilitat de cessar a Boi Ruiz, si bé per ara res no ho indica.

La situació concreta dels hospitals

L’atenció sanitària pública catalana s’està morint. Ho fa en silenci i sense esquela. Es veu molt bé en analitzar la situació concreta, set dies sobre set, en els hospitals catalans. El passat cap de setmana vaig voler veure com estan diversos hospitals concrets.

La conclusió òbvia ha estat una situació de desastre generalitzat, que també afecta a serveis de molts centres privats. L’afany, la passió i de fet l’odi a l’ICS, ben visible en la política de la Generalitat, es situen fora del que és humanament comprensible. L’abandó del Pacte Nacional per la Salut per la patronal ACES, representativa de la privada pura exposa bé que han superat tots el límits.

Boi des de sempre només ha estat el servidor de la privada concertada. Ho ha fet amb tanta passió que en realitat ha esdevingut un mer arrasador. Certament, ha de pensar que després d’ell ja pot venir un altre Diluvi Universal.

Silenci sobre la mortalitat

En canvi, les dues patronals de la privada concertada, una d’elles la de Ruiz, continuen on estaven, sense que en sentin vergonya. Boi Ruiz, com Mas i Mas-Colell, fan mal i ho saben. Però se’ls hi en fot. Encara continuen sense dir res respecte a l’augment de la mortalitat, a Catalunya, en el 2012, en un monstruós 5,3 per cent. Només jo n’he escrit. Ja veurem com serà el del 2013 i quan el faran públic. Si els grans mitjans de comunicació no estiguessin controlats, tot seria diferent.

Moltes religions tenen un propi concepte del caos generalitzat, normalment presentat com un càstig diví. El Diluvi Universal, la destrucció de Sodoma i Gomorra, el concepte islàmic de “jahiliyyah” i el daltabaix científic (en concret matemàtic) de la “teoria del caos” formulada per Edward Lorenz, es mouen en aquest ordre de coses.

L’aportació de la Generalitat al caos

La maleïda aportació de la Generalitat, en l’ordre sanitari, haurà de ser reconeguda públicament i òbviament denunciada, a partir dels molts fets concrets que la caracteritzen, així com situar-la en un marc conceptual pervers. Caldria, a més, que fos severament castigada. Però per assolir-ho caldria que abans la maleïda “aportació” de la Generalitat fos ben descrita i ben exposada. Que encara no ho sigui no és cap atzar. Però els elements de prova contra la Generalitat són infinits.

Així, dimarts passat al matí la mentidera TV3 va donar un tros del discurs del president François Hollande del dia anterior, anunciant el nomenament de Manuel Valls. Jo l’havia sentit a les vuit del vespre del dia abans, per la cadena pública gala France 2.

Censurant a François Hollande

Hollande va dir que tenia tres grans objectius: lluita contra l’atur, preservació de la Seguretat Social i la modernització de l’economia. A TV3 es va emetre el tros dient que tenia tres objectius, però es va tallar després d’anunciar només el primer objectiu, la lluita contra l’atur. Es va notar molt el tall sobtat.

Jo he provat que en sé més de TV que cap actual directiu de TV3, o que tots ells junts. Els hi puc llençar a la cara que d’allò que van fer se’n diu censura de base política. No es podia deixar a Hollande dir que a França s’ha de preservar la Seguretat Social, perquè és obrar de manera antitètica a com ho han fet i ho fan CiU i ERC.

Observar i mai callar, com tants mitjans

Parafrasejant un axioma jurídic molt conegut, si els que aspirem a ser observadors honestos calléssim, hauríem de ser condemnats, perquè el nostre silenci hauria estat una de les causes del gran dany causat, i del que queda per causar, sense cap mena de dubte. Afinant una mica veiem que és immensa la responsabilitat dels mitjans públics i cínics de la Generalitat, així com dels miserables ben subvencionats, és a dir comprats.

Som víctimes d’una destrucció psicosomàtica. El nostre cos (“soma”, en grec clàssic) està sent destruït per la manca de treball, que implica mala alimentació (repugnantment negada per Ruiz) i un empitjorament sanitari que ja no pot ser contradit. Mentre, la “psique” (ànima, esperit) és destruïda per un sistema mediàtic deliberadament concebut i pagat per la Generalitat per assolir el nostre empresonament intel·lectual i moral.

És analitzant la destrucció sanitària, concebuda i aplicada des de la Plaça de Sant Jaume, que tot plegat adquireix més sentit i assoleix un nivell superior de claredat. És aquesta claredat la que ens donarà força per a donar una puntada de peu als que se l’han merescut, sobradament.

Font: Crònica Global

(1) Moció 95/X del Parlament de Catalunya, sobre el model de gestió de la salut pública a la regió sanitària de Lleida

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en sanidad pública y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a L”holocaust’ sanitari català

  1. Alternatives dijo:

    Reblogueó esto en altreseccionsindicals.

  2. danbriggs67 dijo:

    Jo no se de que us estranyeu, van fer un sistema sanitari al seu gust, i molts s’han enriquit, i segueixen enriquint-se, emparats per aquesta prole parasitària de gestors: I NO SE SALVA CAP PARTIT POLÍTIC, TOTS SABEN EL QUÈ ESTÀ PASSANT i no fan res per aturar-lo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s