ERC: la marca blanca de la corrupció sanitària


Durant 30 anys CiU i PSC han treballat per convertir la sanitat catalana en un niu d’opacitat i corrupció. Ara ERC se suma al club.

ERC: la marca blanca de la corrupció sanitària

Albano-Dante Fachín

La notícia és molt important però ha passat relativament desapercebuda. És normal. A primera vista sembla una notícia més. Mirem com ho explicava La Vanguardia: “El passat dimarts 25 de febrer el Govern va acordar “la creació d’un ens que aglutini la gestió de tots els equipaments públics de Lleida”.

Certament no sembla una notícia per convertir-se en Trending Topic. Però si mirem amb atenció veurem que estem davant d’una notícia històrica, tant des del punt de vista sanitari com polític. En les següents línies us convido a descobrir el que s’amaga darrere tot plegat.

1) El maleït Tripartit

La relació entre CiU i el PSC ha passat en aquests últims 30 anys per tota mena d’alts i baixos. Però la sanitat ha estat sempre un punt de trobada per a aquests dos partits. Fins i tot avui, en ple terratrèmol nacional, tots dos partits voten plegats per fer de la sanitat catalana un feu opac, corrupte i impune on col·locar càrrecs a dit i fer rics empresaris ‘afins’.

Durant els últims dos anys des de la revista cafèambllet hem documentat i denunciat en articles, llibres i en centenars de xerrades aquesta “sociovergència sanitària”. Una de les reaccions més recurrents davant la nostra denúncia ha estat el record del Tripartit. La cosa sol anar així:

Jo: – CiU i PSC han convertit la sanitat catalana en un niu de corrupció

Interlocutor: – Si, però tampoc cal oblidar ERC i ICV-EuiA… Ells van formar part del Tripartit.

És veritat. Durant els governs tripartits la conselleria de sanitat va estar en mans del PSC i això no va suposar, com molts esperaven, un canvi de rumb en la gestió de la sanitat catalana. Durant el Tripartit fins i tot es va aprofundir en alguns dels aspectes més sinistres del model sanitari pujolista. Així, des de la conselleria de sanitat del Tripartit, capitanejada per Marina Geli, es va apostar per la privatització i la manca de transparència, arribant fins i tot a fer servir la conselleria per tapar escàndols milionaris. Està documentat. Sense cap mena de dubte el pas del PSC per la conselleria de sanitat és una de les taques més fosques d’aquest partit i hauria de fer enrogir de vergonya als pocs militants honestos que queden al partit.

Davant una situació tan greu, doncs, és del tot pertinent preguntar-se sobre la responsabilitat dels socis de govern del PSC: ERC i ICV-EUiA. Són responsables aquests dos partits dels disbarats sanitaris del PSC? Haurien d’haver pressionat per apartar el PSC del camí de l’opacitat? Haurien d’haver aixecat la veu davant els escàndols? Haurien d’haver estat més contundents? Si, sense dubte.

Crec que ningú –ni tan sols els seus dirigents- poden negar que ERC i ICV-EUiA tenen una important de responsabilitat en els desastres sanitaris impulsats pel PSC. I encara podríem anar més enllà: no només les omissions són el problema d’ERC i ICV-EUiA. Casos de corrupció rampant com el d’Innova a Reus haurien d’avergonyir els militants de tots dos partits.

Un cop dit això, em reafirmo en una cosa que he repetit en articles i xerrades arreu del territori: tot i els molts retrets que li puguem fer a ERC i ICV-EUiA, seria un error posar-los en el mateix sac que a CiU i PSC. I fonamentaré la meva afirmació.

2) La sanitat pública és d’esquerres

Pel que fa a ICV-EUiA i la sanitat catalana, una de les primeres coses que destaca és la figura d’Agustí Colom. Els eco-socialistes van maldar per a que Colom formés part de la Sindicatura de Comptes i ho van aconseguir. Des de la Sindicatura Colom ha fet una tasca investigadora enorme que es plasma en desenes d’informes sobre el sistema sanitari català que són una veritable enciclopèdia de la corrupció, les irregularitats i el despreci per les lleis arreu del sistema sanitari català. Uns informes que no van ser més suaus quan afectaven a la gestió del Tripartit i que van provocar situacions increïbles al mateix Parlament de Catalunya.

Pel que fa a ERC els republicans ha reivindicat històricament una sanitat netament pública i importants veus dintre d’aquest partit han estat cabdals en la denúncia de la corrupció i l’opacitat del sistema sociovergent. Recordem per exemple que un dels primers a posar en qüestió el paper de l’empresariat convergent en la sanitat va ser Joan Puigcercós qui es va interessar ben aviat pels negocis de Ramon Bagó. Cal tenir molt present també la figura de Joan Ridao. Va ser ell qui l’any 1998 va definir de manera brillant, cartera i contundent la base del problema de la sanitat catalana en seu parlamentària:

“Les reformes posades en marxa pel Govern són una aplicació a ultrança de les tècniques de gestió empresarial. La creació d’empreses públiques i ens instrumentals escapen del necessari control polític i democràtic. Tot i que es nodreixen en bona part dels recursos públics no estan subjectes al control i la fiscalització democràtica d’aquest Parlament.” Joan Ridao · 10 de desembre de 1998 · Parlament de Catalunya.

La meva lectura de tot plegat és: no podem obviar les coses que ICV-EUiA i ERC han fet malament a l’àmbit de la sanitat. És més: com a partits potser encara no han fet un exercici prou profund per veure què va fallar. Però, insisteixo, en cap cas se’ls pot posar al mateix sac pestilent que ocupen CiU i el PSC. Així ho he defensat fins el passat dimarts 25 de febrer quan es va conèixer la notícia de la que parlàvem al principi. El que està passant a Lleida obliga a replantejar-se el lloc que ERC ha d’ocupar en la història de la infàmia sanitària d’aquest país.

Aquest mateix dissabte, abans de dinar i després d’haver llegit amb detall els plans de Boi Ruiz per a la sanitat lleidatana vaig tenir clar que calia analitzar el paper d’ERC en tot plegat i vaig fer el següent tuit que va respondre Joan Tardà:

tweets

3) ERC: sense frens i en baixada

Durant els últims mesos ERC ha recolzat en repetides ocasions les polítiques de CiU en molts terrenys.  Un exercici d’equilibri inestable que els republicans presenten com “responsabilitat” davant el delicat escenari polític català.

Un dels terrenys on ERC està facilitant les coses a CiU és el sanitari. Cada dia és més difícil per a les bases d’ERC justificar el suport a un Boi Ruiz amb dos objectius molt clars:

1· Tapar les tones de brutícia que surten de la sanitat catalana (una onada que només ha fet que arrencar)

2· Seguir treballant en favor dels interessos de les grans multinacionals sanitàries, de les mútues i dels empresaris amics.

Fins ara l’explicació que donen a ERC -sobretot regidors honestos i gent que creu de veritat en la sanitat pública- és que el suport dels republicans està condicionat:

–       No estem d’acord amb el que fa CiU però si no fos per nosaltres els seus atacs a la sanitat serien molt més forts – em diuen regidors i militants de Vallirana, Ciutat Vella o d’Arbúcies.

I s’ho creuen. I fins i tot jo els he donat el benefici del dubte. Potser si que s’ha de ser pragmàtic, potser si que s’ha d’acceptar el mal menor.  Però aquest benefici del dubte ha saltat pels aires el passat 25 de febrer. El suposat fre d’ERC sembla que no funciona i CiU s’ha passat de frenada.

4) CiU: destrossant Catalunya

La notícia del 25 de febrer confirma un dels pitjors malsons de la sanitat catalana: la destrucció de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública més gran de Catalunya.

L’ICS és una de les dues potes del sistema sanitari català i representa la sanitat pública en la seva accepció més pura. L’altre pota és la que representa el sector concertat, promogut durant dècades per CiU i PSC.

Als sociovergents sempre ha agradat més el sector concertat que l’ICS per un motiu molt clar: mentre que l’ICS està controlat pel Parlament i està subjecte a mesures de control molt estrictes, el sector concertat és el paradís de les adjudicacions a dit, dels amics fent-se rics i el lloc on col·locar als inútils del partit que necessiten poltrona.

Sense dubte l’ICS té problemes i sense dubte calen reformes i millores en la seva gestió. Però cal deixar clar un fet objectiu: el 95% de tots els escàndols de corrupció, d’adjudicacions i de sangoneres dels partits cobrant sense treballar tenen lloc al sector concertat. Recordem, un altre cop, les paraules de Ridao:

“Tot i que es nodreixen en bona part dels recursos públics no estan subjectes al control i la fiscalització democràtica d’aquest Parlament.”

Per això, no és d’estranyar que l’objectiu de la sociovergència hagi estat sempre convertir l’ICS en un xiringuito a mesura de la seva ambició i dels comptes de resultats dels empresaris amics. Per sort i gràcies a anys de resistència –també d’ERC- el desmembrament de l’ICS s’havia pogut aturar. Lamentablement, però, ara ERC ha canviat de bàndol.

Al gener de 2013 sortia a la llum una notícia que va encendre totes les alarmes: la Generalitat havia encarregat un informe per desmembrar l’ICS i crear en el seu lloc consorcis i entitats públiques subjectes al dret privat. L’informe l’havia fet l’empresa PWC (on trobem ex-alts càrrecs de CiU) i havia estat encarregat quan Josep Prat era president de l’ICS. La forta oposició que va trobat el pla i el fet de que poc després Prat fos detingut per la Guàrdia Civil a instàncies d’una denúncia de la CUP de Reus, van fer que el pla es paralitzés. En aquell moment no poques veus d’ERC es van posar la medalla de que la seva pressió era la que havia parat els peus a CIU.

Però cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar i ni Boi Ruiz ni CiU han renunciat a desmembrar l’ICS i convertir-lo en un regne de taifes abonat a la corrupció. És a dir: ERC no frena res i la prova és la notícia del 25 de febrer. En la nota de premsa publicada pel Departament de Salut queda totalment clar:

“El CatSalut ha rebut del Govern l’encàrrec de proposar en un termini inferior a 6 mesos el projecte d’unificar sota la titularitat d’un únic ens jurídic, de naturalesa pública, propi i independent tots els dispositius assistencials” de la zona de Lleida.

En definitiva: la mateixa cantarella que fa 30 anys que CiU i PSC utilitzen per desviar centenars de milers de milions d’euros públics cap a un sistema opac i corrupte. Allà on Boi Ruiz diu “ens jurídic de naturalesa pública” cal llegir “entitat opaca i fora del control democràtic i ciutadà”.

Perquè cal recordar que eren “ens jurídics de naturalesa pública” els que gestionaven els hospitals de Blanes i Calella quan van desaparèixer 2,4 milions d’euros en mans d’alcaldes i alts càrrecs, entre ells el diputat convergent Xavier Crespo. (7)

Perquè cal recordar que eren “ens jurídics de naturalesa pública” els que gestionaven l’hospital Sant Joan de Reus, on els informes falsos, els sous exorbitants i les contractacions a dit formaven part del dia a dia.

Perquè cal recordar que eren “ens jurídics de naturalesa pública” els que s’encarregaven de gestionar l’hospital de Sant Pau quan diversos càrrecs cobraven desenes de milers d’euros sense anar a treballar.

Aquests són només 3 exemples però podríem posar més: Hospital de Badalona, Hospital de Berga, SEM, Cotxeres de Borbó, Parc Taulí, Institut d’Alta Tecnologia PRBB… tots “ens jurídics de naturalesa pública”, tots implicats en escàndols intolerables.

Aquests “ens jurídics de naturalesa pública” que ara proposa Boi Ruiz per l’ICS són els que han permès que el sector concertat fos la gallina dels ous d’or de la sociovergència.  Per això ara volen convertir l’ICS en “ens jurídics de naturalesa pública”… perquè ho tindran més fàcil per col·locar amics, fer anar la porta giratòria i, en definitiva, seguir enriquint-se sense el molest control públic del Parlament.

Insisteixo: L’ICS té moltes coses que poden i han de ser millorades… però podem estar segurs que si les ‘millores’ les fa Boi Ruiz serà com apagar un incendi amb benzina.

És per tot això que el silenci d’ERC en aquesta operació no és un detall sinó que situa al partit en el bàndol dels que destrossen la sanitat pública i, cal dir-ho, la democràcia. Perquè el que proposa CIU (i recolza ERC) no és més que un atac a la democràcia i a la sobirania del Parlament de Catalunya, com va assenyalar Ridao.

Quan Tardà va veure el meu tuit, relacionant ERC amb la corrupció sanitària va respondre que “la gent honrada mai pateix”. Tardà no pateix segurament perquè sap que ERC no té –en principi- cas Bagó ni cap Crespo entre les seves files. En base a aquesta assumpció sempre m’he negat a posar ERC en el mateix sac que CiU i PSC.

Però no tenir cap Bagó, cap Crespo ni cap Manté al partit no vol dir que s’estigui fent tot el possible  per lluitar contra la corrupció a la sanitat. Perquè la corrupció a la sanitat no és cosa de uns descontrolats que es salten la llei sinó que és cosa d’un sistema que promou aquestes pràctiques. Un sistema creat, com dic, per CiU i PSC durant 30 anys.

Per això, quan veiem a ERC callar davant el que està passant a Lleida, no ens queda més remei que assenyalar la seva acció com una acció corrupta. Perquè està sobradament demostrat que la transformació de l’ICS que impulsa Boi Ruiz és obrir la porta a la estafa, l’enriquiment i l’espoli d’unes elits. Perquè està demostrat que el que persegueix CiU és el mateix que fa 30 anys que persegueix de la mà del PSC: convertir la sanitat pública (el 30% del pressupost de la Generalitat) en el seu ‘cortijo’.

La corrupció que avui veiem al sistema sanitari català té el seu origen en decisions polítiques que es van prendre fa molts anys al Parlament. Unes decisions polítiques que en el seu moment ERC va denunciar i va combatre. Doncs bé, avui ERC està recolzant les decisions que són el terreny perfecte per a la corrupció que descobrirem demà.

Epíleg

Oriol Junqueras i companyia es passegen aquests dies per pobles i ciutats dient que el problema de la sanitat es la manca de diners, uns diners que es queda Madrid. I aquí acaba el seu discurs, senzill, clar, entendible i, segurament, no del tot erroni.

Però Junqueras i companyia s’obliden de que el Parlament de Catalunya podria, demà mateix i sense el permís de Madrid ni de Merkel, prendre mesures per combatre una realitat que fa 30 anys que ens acompanya: un sistema sanitari que és el paradís del frau. Junqueras tindria una oportunitat d’or per exercir des del Parlament la sobirania que tant reclama, la que reclamava fa anys en Joan Ridao… Però a CiU exercir aquesta sobirania no li interessa i ERC és l’eina imprescindible per no fer-ho i per aprofundir en la vergonya i en la destrucció de la sanitat dels catalans.

ERC està en tot el seu dret de seguir l’estratègia que consideri més oportuna. Però recolzar CiU en la seva destrucció de la sanitat pública és una línia vermella. Més enllà del tactisme polític, recolzar la destrossa de l’ICS representa el punt de separació entre els que defensen la sanitat pública i els que no. Representa la diferència entre els que creuen que els catalans tenen dret a un sistema sanitari just i democràtic i els que creuen que la sanitat és només un lloc on amics, coneguts i empresaris propers poden fer-se rics, saltant-se la llei i fora del control democràtic i sobirà del Parlament. Que el passat dimarts s’hagi anunciat l’inici d’aquesta destrucció a Lleida i que ERC no hagi amenaçat amb un trencament total, situa els republicans en el mateix sac que CiU i PSC: en el sac dels partits que treballen per fer de la sanitat un niu d’opacitat, corrupció i brutícia. Hem passat de la “sociovergència” a la “sociovERCgència”.

Podrà algú redreçar el camí o haurem de donar per fet que ERC ja forma part d’un nou tripartit (CiU-PSC-ERC) que té com a marca de la casa la corrupció sanitària?  Ha assumit ERC com seu el paper de ser la marca blanca de la corrupció sanitària? Sembla que si. Esperem que la gent honesta que hi ha a ERC i que creu en la sanitat pública prengui nota.

Font: el diario

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a ERC: la marca blanca de la corrupció sanitària

  1. Pingback: INFORMACIÓN DE INTERÉS – 05 de marzo de 2014 | Área Autonoma

  2. Pingback: ERC: la marca blanca de la corrupció sanitària | Conservadurismo | Diario Alternativo de Izquierda en Sanidad y los Servicios Públicos. Por la dignidad del Empleado Público. Desde Noviembre de 2.005

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s