Sous i organització al·lucinants en el Clínic


Alfons Quintà planteja dubtes respecte si la resolució del Parlament de Catalunya sobre que el Clínic sigui un “consorci públic”serà assumida o no per la Generalitat. És un article esfereïdor que posa de manifest una realitat poc coneguda de l’Hospital Clínic de Barcelona i de la política sanitària catalana.
.

Hi ha dubtes sobre si la Generalitat assumirà la resolució parlamentària respecte a que el Clínic sigui un “consorci públic”. El director, Josep Maria Piqué, es resisteix, mentre apareixen insòlites pràctiques internes. Les runes de la moribunda sanitat pública espanten tothom. Estem en el “salvi’s qui pugui” sanitari. De pèssimament només podem anar a pitjor. Tothom reconeix que tot va a la deriva.

Alfons Quintà. Dilluns, 21 d’ octubre del 2013

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, i el director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Piqué / FOTO:barnaclinic.com

Dimarts hi haurà la penúltima reunió de la comissió parlamentària d’investigació en sanitat. La setmana passada hi hagué una compareixença del conseller Boi Ruiz al Parlament que fou ofegada pels mitjans oficialistes.

L’Hospital Clínic de Barcelona (HCB) és ara la pedra de toc de la destrossa sanitària. S’exposarà la seva singular organització, amb aspectes de qüestionable legalitat. Oficialment no és privatitzarà la gestió. Serà per què ja ho és? A quant va el quilo d’enganyifes?

Cal témer que la llei d’acompanyament del pressupost i l’aventurisme d’ERC puguin permetre que, en la pràctica i en realitat, es tiri enrere una recent resolució del Parlament reafirmant que l’HCB ha de ser (és a dir, continuar sent) “un consorci públic”. Si aquella resolució no és tradueix en un gir coperniquià dins del Clínic, que és el compta, el Parlament haurà assumit una gran ensarronada.

Sous fabulosos i poder privatista

De moment, en el Clínic hi continua havent uns sous fabulosos per a la seva cúpula mèdica, encarnació d’un tipus de poder corporatista i privatista, sense parió enlloc. També hi ha una autoprotecció d’aquella petita cúpula mèdica, mitjançant una organització de dubtosa legalitat que s’exposarà en aquest paper.

En aquella cúpula no hi ha “mileuristes”, sinó “centmileuristes” i fins i tot força més. Per tant, de moment, la resolució del Parlament està contradita pels fets. Si la contradicció perdurés, el legislatiu català encara incrementaria el seu ja substancial desprestigi.

L’esmentada resolució parlamentària esdevindria una enganyifa, si es mantingués l’actual estructura interna de l’HCB. Té més de paternalisme medieval (però amb sous de Wall Street) que no pas d’una sanitat pública moderna i equitativa. Ai las, témer la seva supervivència està ben justificada, mentre Piqué sembla disposat a tot per sobreviure.

El Parlament, inclosos diputats de CiU que no són del “pinyol”, viu als llims, mentre la direcció de l’HCB du a terme una pressió política immensa per mantenir privilegis, junt amb altres disfuncions que s’exposaran. La direcció de l’HCB no vol ser un “consorci públic”. En aquesta pressió hi juga un paper decisiu Xavier Pomés, antic conseller d’Interior i de Sanitat, sota Pujol, i ara president del Patronat de l’HCB. Va fallir en el mateix càrrec respecte a l’Hospital de Sant Pau.

Tirar enrere una resolució del Parlament

Dit de manera clara, el director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Piqué, està intentant fer tirar enrere la resolució del Parlament de Catalunya que, en principi, frenava la privatització de la gestió d’aquell centre, públic per antonomàsia, des de sempre. Però ha passat a estar molt marcat per la privatització de fet duta a terme d’amagatotis per Piqué, en total entesa amb la Generalitat.

Estem davant un cas molt típic de casa nostra. Consisteix en no complir una norma (o una resolució) superior a base de disposicions inferiors o bé només de fet. Un polític del segle XIX ho va descriure gràficament dient que deixaria a l’oposició promulgar les lleis si ell, des del govern, pogués redactar els reglaments.

Piqué, home cent per cent al servei de CDC, vol des de sempre convertir l’HCB en un ens de gestió privada, en benefici d’una petita cúpula de metges amb guanys estratosfèrics. Boi Ruiz va creure que l’HCB seria un model per la sanitat pública concertada, mentre que Innova -la de l’imputat Josep Prat- seria el model per a la destrucció de la pública pura. Recordar-ho fa riure.

Una part d’aquell somni (Innova) ha acabat sent un meravellós antimodel. El model del Sant Pau va inspirar a Piqué i a Pomés. Decidiren aplicar-lo a l’HCB malgrat que també va fallar, fracassant estrepitosament Xavier Pomés.

El que passi amb l’HCB serà un senyal fort. ERC o Piqué han obrar en un sentit o altre. Això acredita que CiU i també Ruiz estan superats per un desastre que també ha caigut sobre ells. Això no atenua gens la seva responsabilitat.

Maniobra preelectoral d’ERC

Ruiz, Prat i Piqué creien que tenint al seu servei l’aparell mediàtic de la Generalitat tot aniria com una seda. Malgrat això, s’ha aconseguit mostrar que la destrossa de la sanitat a fet perdre vots a CiU. Finalment, ERC ho ha copsat i no vol que li passi el mateix.

La por de perdre vots per la destrossa sanitària, com li ha passat, i li continuarà passant a CDC, va fer que ERC optés per votar l’esmentada resolució parlamentària. Va ser per sortir de pas, atès que en sanitat ERC és una barreja d’ignorància (a nivells còsmics en el cas de la diputada Alba Vergés) i d’un gran fetge, com el té CiU.

A ERC, d’humanisme, d’equitat, de sensibilitat o d’amor al progrés, res de res. No hi ha cap certesa de que ERC, amb la seva probable aprovació de la jurídicament nefasta llei d’acompanyament del pressupost, no doni un pas, o més, en sentit contrari, oblidant-se del “consorci públic”. Sempre pot redir que “és culpa de “Madrit”. No ve d’un pam.

En tot cas, amb una resolució parlamentària no n’hi ha prou. El que cal és destruir l’estructura de poder de Piqué i liquidar la seva insensata, però interessada, aventura. Parlar de “consorci públic” per continuar com abans, no pot deixar de ser considerat com una aixecada de camisa per part d’ERC. Aquesta maldat si que li faria perdre vots a ERC.

Un lingüista diria que en política és perillós usar un lexema que és antagònic al semantema. És el que passa amb el nom de Piqué i el concepte “consorci públic”. Dels naps no se’n pot dir cols.

No és possible intentar que l’HCB tingui tan sols una aparença de “consorci públic” confiant-lo a una persona (Piqué) que ha dedicat la seva vida a lluitar contra la naturalesa pública de l’HCB. Tanmateix, no cal menysprear la set de poder de Piqué ni el seu desig de continuar en el Clínic. També hi ha la dificultat per trobar substituts en una sanitat que està en runes.

Activitat frenètica de Piqué

L’aprovació d’aquella resolució del Parlament, amb els vots de CiU, ERC i PSC va ser tot seguit interpretada, crec que cofoiament, com la derrota de la política privatista de Piqué i de Ruiz.

Amb un sou oficial de, com a mínim, 180.000 euros (segons la memòria del 2010) ara Piqué podria arribar als voltants dels 250.000 euros amb les dietes i percepcions del dit “multigrup” del propi Clínic. Són de tota mena. El Piqué n’és president o bé vocal nat.

Precisament aquella memòria, cent per cent oficial, però reservada, si bé en tinc un exemplar, mostra que hi ha trenta col·laboradors de Piqué que cobren, com “total fix, més variable, sense decrement”, més de cent mil euros a l’any. És a dir prop de disset milions de les antigues pessetes per any i persona.

D’altra banda, les pàgines 48 i 49 d’un altre document, “Els comptes anuals de l’exercici acabat el 31 de desembre del 2012”, detallen vint-i-una empreses del “multigrup” amb Piqué com a alt directiu.

Barnaclínic és la més important, sobretot a l’hora de mantenir una cúpula fidel a Piqué, que en casos guanya fins i tot més que aquest mateix. Apareix ressenyada en la llista la inefable Trasplant Services Foundation (TSF).

Trasplant Services Foundation

Aquesta mereixeria un llarg article per si sola. Resulta que el 2010 (sic) la Generalitat va efectuar el següent i breu “diagnòstic de la situació”, inclòs en els Pressupostos de la Generalitat pel 2011:

“Des del passat 29 de juny (del 2010) -afirmava- la Trasplant Services Foundation té el mandat per Decret de Govern (de la Generalitat) de dissoldre’s per traspassar al Banc de Sang i Teixits (BST) la gestió de les seves funcions. Durant el 2011 (sic) s’espera concloure aquest procés de traspàs i dissolució”.

Però ves per on en els “comptes anuals de l’exercici acabat el 31 de desembre del 2012” (sic), del propi HCB, en l’epígraf d’inversions financeres apareix el següent i curiós text:

“Les participacions a empreses del grup corresponen, principalment, a una participació del setanta per cent en el capital social de Barnaclínic S.A. Durant l’exercici 2012, el Clínic ha adquirit a la Trasplant Service Foundation 57 milers d’euros d’accions de Barnaclínic SA. (A) 31 de desembre de 2012 no s’han preparat comptes anuals consolidats donat que l’impacte no serà en cap cas significatiu”.

Qui mana en sanitat?

Qui mana, Piqué o la Generalitat? Segons em diu una font de CDC, Boi Ruiz sap que fins i tot dins de CDC se’l veu amb “fàstic” (mot usat per la font). Aquesta em diu que molts militants l’acusen d’haver causat un gran dany a CDC i que no n’és membre.

Li contesto que Ruiz sempre ha obeït a Mas i a Mas-Colell, cosa en la qual la font em dóna la raó. A veure s’hi ha el que en francès en diuen una “guerra de caps”. De caps radicalment i públicament fracassats.

De la trajectòria de l’HCB en el terreny, sovint molt rendible dels trasplantaments, sang i teixits també caldria escriure’n. És un camp on la distinció entre públic i privat és legalment important.

La resolució del Parlament qualificant de “consorci públic” a l’HCB sembla una broma, si es mira l’actuació de Piqué. No es pot aplicar aquest nom a un conjunt pel qual Piqué ja ha optat, fa anys, amb la complicitat i l’aplaudiment de la Generalitat, per una estructura d’acreditada manca d’equitat, junt amb una al·lucinant singularitat sindical, que ara s’exposarà, tot en un marc d’un sever privatisme però no pas jugant amb diner privat sinó amb el públic.

Obrant així si guanyen, guanyen, i si perden, per alguna pot servir tenir amics a la Generalitat. Tot és fàcil d’explicar i per a alguns fàcil d’assumir.

L’únic programa d’acció de Piqué i de tota l’estructura organitzativa que ha creat en el HCB són cent per cent privatistes i sobretot corporatives, en les pitjors i més extremes accepcions dels dos mots. És així documentalment i també segons les explicacions de Piqué al personal, de les quals en tinc coneixement molt detallat. Algunes d’aquestes font consideren que Piqué està tan àvid de poder que també podria optar per abandonar el seu pla privatitzador.

Conveni franja pels metges

Un aspecte clau del poder de Piqué és l’existència d’un conveni franja pels metges, així com un sindicat diguem-ne de la casa també per a metges (de nom Associació Professional del Comitè de Delegats Mèdics, APCDM) i tot plegat tenint com element clau BarnaClínic.

És una molt cara clínica privada del propi Clínic i situada dins del mateix HCB. Hi treballen periòdicament metges del propi HCB, degudament triats i autoritzats, cobrant xifres fabuloses així com llogant equipament i personal auxiliar també de l’HCB.

Òbviament, poder ser intervingut pagant, a Barnaclínic, no implica cap llista d’espera. La manca d’equitat és paradigmàtica. Com a pacient del sistema públic, podries (ara segur) haver d’esperar-te per falta de sala d’operacions, o d’equipament, o de personal, que està treballant (i cobrant infinitament més) a Barnaclínic.

A més, no es tracta d’una competició entre la sanitat privada (que ha requerit una inversió a uns accionistes i implica un risc econòmic), sinó de l’ús gens equitatiu de mitjans públics usant personal format i en plantilla en el sistema també públic.

A la vegada, hi ha el problema de la imposició -ja que Barnaclínic té exaccions fiscals- i de les diferències en el tarifari.

Un tema particularment clau i delicat és, segons m’informen diverses fonts, que l’afiliació a l’associació pretesament sindical citada (l’APCDM) seria paral·lela o fins i tot podria ser iniciada amb una possible unitat d’acte amb la signatura del contracte del metge. Crec que tot això s’aclarirà perquè realment precisa una aclariment jurisdiccional.

Tot continua igual que sempre

Resulta grotesc que el parlament aprovi una resolució formal reiterant que el HCB ha de ser un “consorci públic” i tot continuï com sempre.

És a dir amb, per un costat, una entesa total entre Piqué, emparat per la seva petita cúpula, però cada dia més criticat per metges joves i altra personal i, per l’altra costat, un Boi Ruiz i un Xavier Pomés que s’identifiquen del tot amb Piqué. La proximitat a Piqué de membres de sindicats dits de classe i no de classe també té interès.

La setmana passada, la compareixença de Boi Ruiz en el Parlament fou ignorada per la majoria de mitjans informatius, malgrat que algunes mentides hi foren desemmascarades. El búnquer sanitari de CDC no té rumb ni nord. Els usuaris patiran encara més, en un clima de desvergonyiment i cinisme.

Com havia previst, els fets demostren que el que queda de la sanitat publica catalana està acabant d’ensorrar-se. Ofegat per la seva incapacitat, sempre amanida de supèrbia, Ruiz ha esgotat l’arsenal de mentides.

De la sinistre màxima maoista “abans de construir, cal destruir” ha complert la segona part, mentre no pot ni vol encarar la primera. No és un joc de paraules, sinó la realitat pura i demostrable.

La sanitat, model a escala de la Generalitat

El que va ser la sanitat catalana avui és una reproducció condensada i letal de la política general de la Generalitat. És un desastre palès al qual només li apliquen un ungüent fallit, per sobredosis: “La culpa és de Madrit”. Així comença i acaba el seu discurs. No en queda res més. Continuen volen tapar-ho amb l’ús i abús de l’estelada. Però ja no els hi pot servir ni de dodotis, de bolquers. Estan més nusos que el rei del conte d’Andersen.

En canvi, si les mentides es convertissin en euros, se’ls hi haurien acabat els problemes econòmics. Tanmateix, un milió llarg de catalans coneixen i pateixen més o menys directament la maldat sanitària de la Generalitat. En efecte, finalment la Generalitat reconeix que hi vuitanta mil persones en les ben seves llistes d’espera. És menys fals que no pas negar-les, negació en la qual han excel·lit fins fa ben poc.

Però continua sent mentida. Un alt facultatiu, amb carnet de CDC fins fa poc, em diu que el nombre real de l’espera és força més del doble, comptant aquells que no poden ni entrar en les llistes d’espera per un endarreriment deliberat de proves diagnòstiques.

Si hi afegim els seus familiars, els dels 240.000 funcionaris de la Generalitat i les seves famílies, el personal sanitari acomiadat (avui menys que demà) i el retallat, junt amb llurs famílies, arribem o superem ben bé el milió de persones.

Dos anys de denúncies sanitàries

En el coneixement de l’immens drama, estem millor que el 25 d’octubre del 2011, quan vaig escriure el primer article al Diari de Girona exposant qui era realment Josep Prat. Llavors temia ser pres per histriònic. Ara ja és veu que els botxins de la sanitat pública són Mas, Mas-Colell, Ruiz i els seus.

Els que se’ls van creure, avui són menys que ahir, més que demà i molts centenars de milers més dels que se’ls creuran el dia de les eleccions, probablement anticipades.

L’han feta i l’han de pagar. Tot indica que també ho haurà de pagar ERC que ha estat tirant pedres i amagant la mà. Però quant a enfocaments de superació real i efectiva del gran dany causat, encara no hi ha res.

Font: Crònica Global

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Privatización, sanidad pública y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Sous i organització al·lucinants en el Clínic

  1. Pingback: Sous i organització al·lucinants en el Clínic | Boletín Informativo de la Sanidad Pública

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s