Les llistes d’espera es disparen tot i les derivacions a la privada


Artícle de Gemma Garcia publicat al Semanari La Directa del 26 de juny, on recullen opinions d’Àngels Martínez Castells de Dempeus i de Marian Tatcha de la Pars. Ambdues organitzacions junt amb altres varem presentar una querella criminal contra Boi Ruiz i el seu equip del Departament de Salut pel dany causat als ciutadans per les seves decisions i per que podrien haver comès uns delictes tipificats en els articles del Codi Penal.
.

semanari-LaDirecta-portadaSupressió o reducció de serveis i proves, tancament de llits i plantes, abaratiment de les operacions a base de reduir dies d’hospitalització, reducció de l’activitat a l’estiu i menys atenció nocturna. És el relat del que passa als hospitals públics de Catalunya des que, el 2011, el Departament de Salut va anunciar el pla de xoc del sistema sanitari. Aleshores, el conseller de Salut Boi Ruiz ja va reconèixer que les retallades farien augmentar les llistes d’espera no urgents a Catalunya.

El conseller de Salut Boi Ruiz ja va avançar, el 2011, l’eliminació de facto del temps màxim garantit per llei de sis mesos per a catorze intervencions1. Era previsible que, amb el paquet de retallades als hospitals públics, les llistes d’espera es disparessin. De 2010 a 2012, han augmentat el 51%. Per algunes operacions com les cataractes, els galindons i les pròtesis de maluc i de genoll fins i tot encara més. El Sindicat de Metges de Catalunya s’ha avançat al departament i ha publicat dades actualitzades. Més de 50.000 persones esperen ser operades als vuit hospitals gestionats per l’Institut Català de Salut (ICS). N’hi ha que fa set anys que esperen una operació d’esquena a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona o 36 mesos a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Les intervencions de mama no maligna arriben a acumular 48 mesos a l’Hospital Josep Trueta de Girona i les hèrnies de la paret abdominal, 28 a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Hi ha pacients pendents d’operar-se de pròtesi de genoll fa 24 mesos a l’Hospital de Viladecans.

Durant l’espera, augmenta la despesa en fàrmacs i les visites al metge de capçalera o a urgències

L’ICS ha denunciat que les dades no s’ajusten a la realitat. Assegura que només hi ha prop de 17 mil persones en llista i que esperen poc més de cinc mesos per operar-se. La vicepresidenta del Sindicat de Metges i anestesiòloga Teresa Fuentelsaz assegura que han extret les dades del sistema informàtic del mateix ICS. El vall de xifres té una explicació. Per una banda, l’ICS només facilita dades de les catorze operacions amb temps d’espera màxim garantit i no del conjunt d’intervencions que monitoritzen els hospitals. A més, fa pública una mitjana del conjunt. Fuentelsaz adverteix que fer la mitjana “és una trampa”. La mesura estadística oculta les dades dels extrems i el Departament de Salut no ha facilitat les dades desglossades a la DIRECTA. Mentre Salut calcula una mitjana de demora de cinc mesos, el Sindicat de Metges denuncia que, a l’Hospital de Bellvitge, per exemple, hi ha persones que fa dos anys que esperen una operació de pròtesi de maluc amb temps màxim garantit. Pel mateix cas requerit, el Departament de Traumatologia del centre ha assegurat a la DIRECTA que tot just ara començaven a intervenir les persones que esperen des de principis de 2011.

Protesta contra les retallades el 20 d’abril de 2011 / CARLA MORAL

Protesta contra les retallades el 20 d’abril de 2011 / CARLA MORAL

Les conseqüències de les llargues llistes d’espera sobre la salut preocupen les usuàries i les treballadores. A la Plataforma d’Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS), hi arriben casos com el d’un pacient de la Vall d’Hebron de Barcelona que va esperar tretze mesos per una artroscòpia de maluc –operació amb temps màxim garantit. Els documents ho avalen. Quan, al cap de sis mesos, el pacient va presentar una reclamació, van respondre que no era prioritari, però que l’enviarien a Hospital Pere Virgili de Barcelona. Finalment, no va prosperar perquè el centre no practica aquesta cirurgia. Aleshores, el van enviar a l’Hospital de San Rafel, de la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, però, un mes després, van reconèixer que l’expedient havia tornat a la Vall d’Hebron perquè San Rafel tampoc no fa artroscòpies. El darrer ensurt va arribar quan li van comunicar que tornava a l’inici de la llista d’espera de la Vall d’Hebron. Després d’una nova queixa, es va poder operar el setembre de 2012. Durant el periple de tretze mesos, la seva salut havia empitjorat. Tenia dificultats per caminar i l’altre maluc, més carregat. Marian Trachta, membre de la PARS, subratlla que, durant els mesos de derivacions fallides, aquesta persona “no ha estat reflectida a les estadístiques de les llistes d’espera”.

L’especialista és qui indica el moment d’entrada a la llista d’espera i, en tan sols un any, l’espera per a proves diagnòstiques, segons el CatSalut, va augmentar un 10%. Des de 2011, aquestes proves se centralitzen a menys hospitals i això incrementa el temps d’espera i els desplaçaments. Alhora, endarrereix molts diagnòstics de patologies greus. A l’Hospital Joan XXIII, per exemple, la CGT denuncia que el 2012 es van fer gairebé 7.500 primers visites menys i 4.755 proves diagnòstiques menys respecte al 2010. A l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, el sindicat denuncia l’opacitat de la direcció i creu que s’està dilatant el procés de proves i de visita amb l’especialista per evitar engruixir les llistes d’espera.

Els centres hospitalaris més importants han reduït les intervencions quirúrgiques un 11% entre el 2010 i el 2012

CatSalut no ha facilitat el nombre de reclamacions de llistes d’espera entre 2011 i 2013, però l’advocat José Aznar percep un augment de les queixes. “Quan algú reclama, està al límit”, adverteix Aznar, i normalment, “s’accelera l’operació”. “Al despatx, rebem persones que han empitjorat molt degut al temps d’espera”. Conseqüentment, durant l’espera, augmenta la despesa en fàrmacs i les visites al metge de capçalera o a urgències. Aznar lamenta que el sistema públic hagi perdut “qualitat i proximitat”.

DERIVACIONS A LA PRIVADA

Mentre alguns hospitals redueixen l’activitat quirúrgica perquè tanquen quiròfans i plantes, es deriven operacions a centres privats. El conseller de Salut va reconèixer que els centres hospitalaris més importants de Catalunya han reduït la seva activitat d’intervencions quirúrgiques en un 11% entre el 2010 i el 2012. Això vol dir que una de cada deu pacients d’aquests hospitals no ha estat atesa, almenys en aquests centres. Documents interns de l’Hospital de Mataró certifiquen que, de moment, el 2013, s’enviaran 242 pacients a la sanitat privada. Totes les operacions que es duran a terme a altres centres compten amb un temps màxim de sis mesos garantit per llei: cataractes, pròtesis de maluc, pròtesis de genoll, galindons, canal carpià i operacions de pròstata. Les operacions derivades han augmentat un 45% respecte al 2012 i la majoria s’envien a l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, algunes a l’Hospital San Rafael de Barcelona i a l’Hospital General de Catalunya de Sant Cugat del Vallès.

Les conseqüències de les llargues llistes d’espera sobre la salut preocupen les usuàries i les treballadores

De les 242, 120 són cataractes. El traumatòleg del centre i delegat sindical de CATAC, Xose López de Vega, constata que es tracta d’una intervenció senzilla, que en general no requereix ingrés. Quan hi ha alguna complicació o l’operació requereix recuperació, com el cas de les pròtesis, López de Vega assegura que se’n fa càrrec l’Hospital de Mataró. Segons el traumatòleg del centre, “es podrien assumir sense cost addicional, en comptes de derivar-les”.

A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, també els consten derivacions de pacients a l’Hospital Sant Joan de Reus, al Pius de Valls i al Santa Tecla. Conchi de Tera, membre de la CGT, lamenta que tanquin llits i quiròfans i derivin pacients, fins i tot a centres com l’hospital de Reus, gestionat per l’empresa pública Sagessa, on anestesistes i cirurgianes han de treballar gratuïtament a la tarda per reduir llistes d’espera. A l’Hospital Clínic de Barcelona, el sindicat CCOO té constància que es deriven pacients al Sagrat Cor i operacions cardíaques al General de Catalunya. La DIRECTA ha pogut accedir al conveni marc de col·laboració entre l’Hospital Clínic i Capio Sanidad, modificat a finals de 2011, on s’especifica que es duran a terme cirurgies a les instal ·lacions de l’Hospital General de Catalunya de pacients que es troben en llista d’espera al Clínic.

El Departament de Salut no facilita les dades d’operacions derivades des d’altres centres, però ha reconegut que es produeixen. Confirmen que “normalment” totes les pacients es deriven a un centre de la Xarxa d’Hospitals d’Ús Públic (XHUP) i han subratllat el Sagrat Cor, el General de Catalunya o l’Hospital Plató. Tots tres, centres privats a qui Cat- Salut contracta la prestació de serveis.

En tan sols un any, l’espera per a proves diagnòstiques va augmentar un 10% segons el CatSalut

Per a l’economista i membre de Dempeus per la Salut Pública Àngels Martínez Castells: “Estem renunciant al dret de ser atesos per la sanitat pública i la privada en treu benefici”. El 2012, el Servei Català de la Salut va dotar Capio Sanidad amb més de 127 milions d’euros, el doble que el 2010. Tal com ha denunciat la PARS, enguany, l’empresa de moment ja ha obtingut un contracte inicial de gairebé 708.000 euros anuals i prorrogable deu anys. També el 2012, el CatSalut va assignar 25 milions d’euros a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, que gestiona l’Hospital San Rafel, i més de 38 milions d’euros a l’Hospital Plató.

El pressupost en Salut pel 2012 va ser de 8.756 milions d’euros, dels quals, només 2.727 es van destinar als centres gestionats per l’ICS (atenció primària, hospitals i especialitats extrahospitalàries). La resta va finançar consorcis, institucions públiques, benèfiques i empreses. Concretament, prop de 268 milions d’euros van anar a parar a les butxaques d’empreses privades, amb ànim de lucre, només per la prestació de serveis d’atenció hospitalària i especialitzada.

Marian Trachta, de la PARS, relata el procés: “L’hospital està perdent recursos per tenir l’excusa, amb la llarga llista d’espera que hi ha, de transferir-los al sector privat, que acabarà dins l’hospital en aquelles sales d’operacions que s’han deixat d’utilitzar”. De fet, és el que passa a l’Hospital Clínic, on Barnaclínic dóna assistència privada a la setena planta, però on, paguis o no, el quiròfan és el mateix. Altres centres com l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital de Granollers, la Mútua de Terrassa o l’Hospital de Vic també s’han afegit a la doble via pública-privada. Segons la mateixa patronal Unió Catalana d’Hospitals, el 50% de centres de la XHUP han optat per aquesta via.

1Les catorze intervencions amb temps màxim d’espera garantit són: canal carpià, amigdalectomia, artroscòpia, cataractes, circumcisió, colecistectomia, galindó, hèrnia inguinal, histerectomia, prostatectomia, pròtesi de genoll, pròtesi de maluc, quist del sacre, varius. (També es garanteix el temps màxim d’espera de les vasectomies i de la reconstrucció de l’envà nasal, que es monitoren a part)

 

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Privatización, sanidad pública y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

5 respuestas a Les llistes d’espera es disparen tot i les derivacions a la privada

  1. Alternatives dijo:

    Reblogged this on altreseccionsindicals and commented:
    Añade tus pensamientos aquí… (opcional)

  2. Llorenç dijo:

    En el CAP Larrard de Barcelona, me dieron fecha para una Analítica en el Hospital de l’Esperança para 40 días. Ese famoso Hospital donde a partir de Octubre piensan eliminar 16 camas más, y donde ya se han cerrado dos plantas y media, además de haber instalado las famosas sillas reclinables, donde si quieres acomodarte para pasar la noche al lado del enfermo debes de abonar (cual simple máquina tragaperras) aunque seas una de esas numerosas personas de edad avanzada y que no ganan ni para comer. ¿Como una persona que puede pagar (que tampoco tiene porque pagar otra mordida mas) se puede estirar en la silla famosa viendo como el vecino o vecina no tiene ni para agua?.

  3. Johnd229 dijo:

    Hi there, I found your web site by the use of Google while searching for a similar matter, your site came up, it seems to be good. I’ve bookmarked it in my google bookmarks. ecddfdcagdaf

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s