Retallades sanitàries multiformes i brutals

Avui primers treballs de la comissió d’investigació en sanitat al Parlament de Catalunya

Alfons Quintà

Avui inicia els seus treballs la comissió parlamentària d’investigació en Sanitat. La transcendència o no de la seva tasca dependrà de si pot esdevenir un mirall que exposi la realitat de la política deliberada de destrucció de la sanitat pública. L’efectua la Generalitat, que precisament en aquests dies i al marge del Parlament, l’està duent a marxes forçades, com mai abans d’ara.

Fa un any i mig que vaig tenir la sort de poder donar una nova dimensió, ben escandalosa, a aquest tema. Però mai no havia vist un moment de retallades tan insolents i decisives. Ara mateix vivim l’acceleració final de la desaparició del model català de sanitat pública.

En tants de mesos, he pogut establir molts contactes. Tots ells estan alarmats com mai abans. Tot va molt de veres, amb una brutalitat potenciada com vaig exposar fa poc.

La Generalitat amaga la realitat
A tots els hospitals hi ha reunions informatives. A tots els centres d’atenció primària es constata i pateix. Mai els usuaris no havien estat tan maltractats.

Les llistes d’espera superen tots el límits: vuit mesos per una cirurgia coronària, quinze mesos per una ecografia preoperatòria, anuncis imprecisos de tancament les tardes del mes d’agost (i potser força més) de CAP (Centres d’ Atenció Primària), supressió de metges, tancament de plantes, cessió d’instal·lacions públiques a mútues, enviament d’usuaris a la privada i viceversa, opacitat en les contractacions a la concertada, per tancar uns hospitals i afavorir-ne altres, etcètera. No fan plantejaments elevats ni genèrics. Comencen per baix per passar inadvertits, i retallen tot el que poden, sense miraments.

Incomprensiblement tota aquesta política multiforme d’autèntic assetjament i de fer por al personal sanitari rarament arriba a ser notícia en els mitjans de comunicació, i mai en els de l’aparell de propaganda de la Generalitat.

Contra les estrangeres embarassades i nens
Fa pocs dies, la conselleria de Salut va acreditar la seva absència de cor i de vergonya, però no pas de fetge, emetent, a través de l’àmbit d’ Atenció Primària de Barcelona una circular disposant que es facturaran les visites a dones embarassades i nens que “no tinguin targeta sanitària sempre que no acreditin que no tenen recursos”.

També va disposar que “es facturarà la contracepció d’emergència i la visita, a preus diferents segons sigui atesa per l’ ASSIR (51 euros) o en Centres d’Atenció Primària, CUAP o PAC (62 euros)”. Fins i tot el llenguatge de la circular és repugnant. Parla de persones «facturables». Indica la deshumanització total de l’actual conselleria de Salut de la Generalitat.

Menys drets aquí que al conjunt d’Espanya
Això implica que nens i embarassades sense targeta sanitària (normalment els estrangers sense papers) deixen de tenir assistència sanitària a Catalunya, mentre en continuaran tenint a la resta d’Espanya, perquè així ho disposa el Real Decret espanyol, per tant vigent arreu de l’Estat, 16/2012.

Quant a l’acreditació de “no tenir recursos” ve a ser com demanar la Lluna perquè es tracta d’un procediment llarg i complicat. En síntesi, i ben en concret, per disposició de la Generalitat es nega a unes persones particularment vulnerables un dret elemental que es reconeix a tot l’Estat i que, per tant, també s’ha de reconèixer, com fins ara es feia, a Catalunya. Més brutalitat impossible. Tot plegat produeix esgarrifances només de pensar-hi.

Tanmateix aquesta inhumana decisió té un petit diguem-ne avantatge: mostra com els bàrbars independentistes de CDC i ERC (partit aquest que fa possibles les retallades, si bé tirant la pedra i amagant la mà) són més salvatges que no pas Espanya. Ho són en un tema de solidaritat mínima. Per negar-la cal ser com ells són.

Mentides i frivolitat
Des de la Generalitat, es menteix, amagant fets evidents. Juguen amb les paraules amb la mateixa frivolitat i, per ara, impunitat amb que ho efectuen amb vides humanes. Per descomptat, se’n foten de la qualitat de vida de tots els catalans.

La conselleria ha canviat paràmetres per avaluar l’activitat amb la finalitat descarada de mentir. Així, ara no solament hi ha llistes d’espera sinó també llistes d’espera per a poder figurar en la…. llista d’espera. S’endarrereixen proves diagnòstiques i analítiques, fins i tot algunes que tenen poc cost, per veure si així es dissuadeix als usuaris i opten per anar a la privada. Però no ho aconsegueixen pràcticament gens degut a la situació econòmica.

Actuar sobre les medicacions
S’arriba a convocar per interrogatoris dissuasoris a metges als que s’acusa de receptar massa o d’optar per medicaments nous i millors, però més cars. En fer-ho es voreja la il·legalitat perquè el responsable que la salut de l’usuari és el metge que l’atent. Hi hauria pogut haver hagut algun cas d’alteració de medicacions, que són responsabilitat dels metges però apareixen en els ordinadors. Si això es pot provar del tot hi hauria un gran i nou tema.

En el terreny formal, s’ha accentuat el caràcter barroer de l’actuació de Boi Ruiz. No hi ha un canvi anunciat i estudiat de model, sinó la destrucció de l’existent com sigui, ofegant-lo de manera multiforme. Es retalla tot. Es fa por als professionals. Es reemplaça a directius hospitalaris eficients, substituint-los per altres d’obedients, de curta i desconeguda trajectòria. Quan aquests obren la boca quedes estorat. Em va passar fa pocs dies, en llegir una entrevista al nou director de l’Hospital “Josep Trueta” de Girona.

Un apocalipsi sanitari
En síntesi, no hi ha cap reforma ordenada sinó un autèntic apocalipsi. Mas, Mas-Colell i Ruiz, és la tríada que mana. Ha assumit un sinistre eslògan de Mao: “abans de construir cal destruir”.

Obren amb autèntic odi, sense cap capacitat de racionalització ni voluntat de diàleg. Un dia insinuen en una reunió secundària una cosa que a l’endemà neguen al consell d’administració de l’hospital de la concertada on hi figuren, en minoria, persones que no són de CiU ni ERC. Aquests queden astorats.

Boi Ruiz porta a terme una política de terra cremada a base d’imposar retallades inhumanes i definitives com si fossin modificacions formals i temporals. De manera perversa, en diverses comarques s’ha informat de que aquest any “l’ estiu comença l’u de juny”, en el sentit que es retalla l’ horari abans que en el passat. Respecte al tancament de centres per ser l’estiu es poden afegir matisos pintorescos que aviat s’oblidaran, com “no tancar els que estiguin prop de la platja”.

Cap pla racional i argumentat
En els països democràtics i decents, els governs estudien la situació, sempre complexa, de la sanitat, elaboren un pla argumentat i llavors poden proposar modificacions que han de passar pel parlament. Aquí s’actua de manera antagònica, amb voluntat de fer por, crear inseguretat professional i disminuir el perímetre dels drets dels usuaris.

En efectuar-ho es trenca un contracte social que des de la Transició polítics de tots els colors van dir i repetir que era bàsic per a la cohesió social. És mentia llavors o ara?

Com a molt mínim s’havia d’advertit d’un possible col·lapse per permetre que tothom pensés en solucions. Ara hi ha moltes persones que han estat pagant tota la vida i no tindran el retorn en serveis que se’ls hi havia assegurat que tindrien.

Tots els grans tractadistes de la sanitat afirmen que cal evitar passar d’un sistema públic a un altre de privat o viceversa. O fins i tot passar del model Bismarck al de Beveridge. A més, amb gran rotunditat, destaquen que és millor reformar el model existent, sigui quin sigui, a efectuar canvis radicals, com el privatista que aquí es pretén imposar, sense dir-ho, com si efectuar-ho fos com canviar-se de mitjons.

Usant una destral, no un bisturí
Certament tot pot canviar i, sens dubte hi poden haver reformes i adaptacions racionals. Això es precisament el que la Generalitat de Mas ha volgut evitar des del primer dia. Són gent de trencadissa arrogant, en tot i per a tot. Recordi’s com el propi conseller va arribar a afirmar que “la sanitat no era un dret, sinó un bé”.

En una qüestió delicada i vital (mai tan ben dit) hi han introduït ideologisme barat, rancúnia personal i sobretot irracionalitat. Volen retallar una pilastra bàsica de l’Estat del Benestar per a mantenir i eventualment incrementar despeses polítiques de control social, com TV3, la bestiesa d’una fal·laç diplomàcia catalana, les subvencions a la premsa cortesana i servil, etcètera. En canvi, en sanitat, com ara es constata, no intenten reformar amb un bisturí sinó fer-ho a cops de destral. Si cauen caps d’usuari què hi farem.

Sanitat i corrupció
En actuar així, moltes notícies sobre sanitat s’han desplaçat de les pàgines especialitzades a les que s’ocupen de temes de corrupció. Tanmateix, la informació ha estat i és molt inferior al que el tema requeriria. A nivell polític el debat sovint ha estat utilitari i marginal.

És per això que un personatge d’enèsima fila, com és Boi Ruiz, té camp lliure per efectuar una política que, si existís una consciència sòlida de la centralitat de les polítiques sanitàries, no seria possible. Si eventualment ho intentés li saltarien a sobre amb arguments que provocarien un rebuig social generalitzat. Això no s’ha donat, per ara.

Política multiforme de destrucció
El que si hi ha és una política multiforme i confusa en la forma de destruir-ho tot. Un dia es fa invocant la centralització de serveis, al següent la dispersió territorial, un altre la col·laboració públic-privat o les expressions retòriques que calguin. Són mentides que tapen la imposició brutal i interessada. Mai no queden lluny en el seu cap les necessitats de finançament de CDC.

Sense cap consideració de fons es va crear un espectacular holding mediàtic públic, una policia autonòmica i sobretot es creà un model sanitari sense definir-ne bé els aspectes fonamentals i intocables. Per això ara Mas, Mas-Colell i Ruiz el destrossen fent veure que no fan res. Pensant en aquestes actuacions per la via de fet i mai explicades, he trobat en el llibre del gran hispanista britànic Raymond Carr “Modern Spain» (1875-1980) (Oxford University Press, 1988) una reflexió que podria ser ara útil.

Escriu Carr: “El més gran representant de l’ alta burgesia catalana, (Francesc) Cambó, creia que els catalans continuaven sent una nació de botiguers, pels quals la seva por respecte a les grans empreses, com a mitjà per a conquerir grans mercats, sorgia del desig de l’artesà de ser l’amo en la seva pròpia casa”.

Odi de petit botiguer a l’ICS
Aplicat a la situació en que ens trobem, resulta clar que l’afany de l’actual Generalitat per a destruir la sanitat pública – i molt especialment l’ Institut Català de la Salut (ICS) al que odien – pot estar apuntalat per la seva incapacitat per obrar de manera diferent d’un petit botiguer o d’un amo rural. Els grans temes els hi venen grossos. Només estan (transitòriament) en la seva retòrica, com el fal·laç estatisme de Mas, que no se’l creu ni ell.

Aquesta incapacitat de CDC hauria de ser tinguda molt en compte pels que creiem necessari salvar l’ICS. Per a fer-ho caldria tenir i formular una nova visió, amb alçada de mires, cosa de la qual mai Ruiz ni CDC n’han estat capaços. Cal, en efecte, una alternativa, transversal, no pas d’un sol o de pocs partits i aquesta és possible.

Una cúpula sanitària nefasta
Un dels aspectes d’aquesta ara inexistent alternativa consisteix en mostrar que actualment hi ha una cúpula sanitària (de base política, no mèdica) que cal ser feta fora. És a aquest nivell on s’ha gestat la mala gestió de la sanitat. L’empresa més gran de Catalunya mai no hagués hagut de caure en mans de personatges com Boi i els seus aliats de la concertada. En succeir això, el desastre resultava cantat. Ara bé, no sortirem del desastre sense una alternativa.

Tampoc es farà res sense una reacció professional i social. De moment els sindicats dits de classe (UGT i CCOO) fan un paper molt galdós. Són organitzacions que han rebut moltes subvencions de la Conselleria de Salut, com ja vaig exposar amb extrem detall: quantitats, preteses justificacions, etcètera.

A Múrcia els metges han plantat cara

Asamblea de médicos en el hospital de la Arrixaca

Hi ha reaccions de baix a dalt que són possibles. Precisament ahir el diari digital “Vozpopuli”  publicava una magnífica informació exposant com els metges murcians han guanyat un combat contra les seves retallades (menys cruels que les de la Generalitat) a base de receptar medicaments cars, dedicant més temps a les visites i augmentant els ingressos hospitalaris.

Eleccions al Col·legi de Metges
Va ser el que se’n diu una “vaga a la japonesa”. El govern autonòmic ha fet marxa enrere. Potser aquí els professionals n’aprendran alguna cosa. Permetre la destrucció actual i el cinisme amb que es du a terme és realment vergonyós.

També hi ha altres organitzacions professionals que no han sabut, o pogut, o volgut, iniciar accions originals i justes, en tot cas per ara. Cal afegir-hi els col·legis de metges, en particular el de Barcelona, on l’hivern vinent celebraran eleccions. Si hi canviés el tipus de poder, esdevindria un element important. Tothom ho sap, en especial la Generalitat, que ho tem, justament.

Foto: CESM

Font: eldebat.cat