L’espoli sanitari de CiU cada dia més clar


El company Albano Dante ens envia aquestes línies comentant la difusió per més mitjans del cas del President de l’Institus Català de la Salut, que va destapar l’Alfons Quintà al Diari de Girona. Ara tots els partits deixen sola a CiU en defensa de Prat al front de l’ICS.

Fa uns dies, a una reunió d’entitats, indignats, acampats i d’altres implicats en la defensa de la sanitat pública catalana algú va fer un paral·lelisme entre la situació d’Iñaki Urdangarin i Josep Prat Domènech, president del l’ICS. La idea era la següent: Molts mesos abans de que el gendre del rei ocupés les portades dels mitjans de comunicació, diversos periodistes i mitjans alternatius alertaven de la seva implicació en negocis bruts. Tot i això es va haver d’esperar mesos fins que el cas esclatés. “Amb Josep Prat passa el mateix –va dir l’indignat- tothom sap el que està passant i en qualsevol moment l’escàndol esclatarà”.  Ahir El País publicava un reportatge sobre la vinculació de Josep Prat amb l’empresa United Surgical Partners. Per a molts això és una ‘notícia’ però per a gent com Alfons Quintà, del Diari de Girona, per als redactors de elplural.com o per a la gent de El Triangle, aquesta ‘incompatibilitat’ és coneguda des de fa temps. Ara, la publicació de El País ha desfermat tota mena de crítiques i ha aconseguit que Prat deixés de ser “el poder a l’ombra de la sanitat catalana” segons paraules d’Alfons Quintà. Ara Josep Prat es troba a l’ull d’un huracà que s’estava gestant des de feia temps i que ara comença a escombrar. Fins a on escombrarà? Fins a quina alçada deixarà al descobert les maniobres de tot un Govern de la Generalitat que té com a objectiu posar la salut dels catalans en mans d’empreses amigues?

Perquè, arribats a aquest punt, cal dir que el cas de Josep Prat no és el d’un aprofitat aïllat, el d’un ‘descontrolat’ al si del Govern. Josep Prat és el reflex, la punta d’un iceberg privatitzador i espoliador que està destruint la sanitat pública catalana.

Sense dubte, el primer pas és la repercussió mediàtica. En aquest sentit, cal recordar que avui gràcies a Internet, fer aquesta repercussió encara més gran també és a les nostres mans. Per això, cal posar a treballar tots els Twitters, els blocs, els Facebooks, els correus electrònics i, fins i tot els SMS.

Per acabar, dues coses:

1.- Per no oblidar que això de Josep Prat no és un cas aïllat, un article sobre l’escàndol de Ramón Bagó, el CHC i la Corporació de Salut Maresme i La Selva.

2.- Miguel de Unamuno, a la seva “Vida de Don Quijote y Sancho Panza” ens recorda: «La más miserable de todas las miseria, la más repugnante y apestosa argucia de la cobardía es esa de decir que nada se adelanta con denunciar a un ladrón porque otros seguirán robando, que nada se adelanta con decirle en su cara majadero al majadero, porque no por eso la majadería disminuirá en el mundo. Si, hay que repetirlo una y mil veces:  con que una vez, una sola vez, acabases del todo y para siempre con un solo embustero habríase acabado el embuste de una vez para siempre

ALBANO DANTE


Es difon més el cas del president de l´Institut Català de la Salut

Mentre altres mitjans es comencen a fer ressó dels càrrecs que ostenta el President de l’Institut Català de la Salut, Josep Prat, ICV va reclamar ahir la seva destitució i el PSC va exigir explicacions i «depurar responsabilitats». Mentretant, el Govern veu «legítim» que l’alt càrrec de la sanitat catalana compagini aquesta responsabilitat amb la de vicepresident del grup privat USP Hospitals.

ALFONS QUINTÀ.

Iniciativa ahir va demanar que fos cessat el president de l’ Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, mentre Ciutadans requeria una investigació sobre el tema de les incompatibilitats, que el podrien afectar de ple, i el PSC es pronuncià formalment en favor de que cessés la superposició de càrrecs sanitaris públics i privats, tema que afecta a Prat. Tot plegat representa un canvi de paradigma, a nivell públic, en relació a la brutal retallada sanitària.

Ahir un diari de Madrid, amb edició a Barcelona, va publicar un llarg article respecte al paper de Josep Prat, que també és director general de l’Ajuntament de Reus i d’ Innova, un holding municipal de Reus, sorgit de la sanitat pública, camp en el qual és dominant fins a frontera amb al País Valencià. Els lectors de Diari de Girona ja ho sabien, tot i del tot. Com també exposà DdG, en múltiples articles, des de fa mesos, Prat és conseller de la filial espanyola de la multinacional sanitària USP. En un breu període, n’hauria estat, segons ha sabut directament DdG, fins i tot conseller delegat. Prat també es membre del consell assessor en sanitat d’Artur Mas.

Alt càrrec d’USP

Prat va arribar a USP a través del banc britànic Barclays, després de que aquest es quedés amb el Banc Zaragozano, amb la sucursal del qual a Reus Prat va tenir molt bona relació.

La informació publicada ahir pel diari de Madrid al·ludit i una altra del mateix rotatiu del dia anterior, eren afusellades del que DdG ha estat publicant durant mesos. Dies abans havia obrat igual un pamflet digital ultrasocialista. Setmanes abans el diari madrileny «La Gaceta» ja havia reproduït aquelles informacions, però citant correctament, com a origen, al DdG. Tot és constatable a Internet.
Finalment, el paradigma de silenci canvià. Cal felicitar-se’n. Ahir cadenes de ràdio es varen referir a un tema que havien ignorat. Sembla que avui altres mitjans seguiran el mateix camí.

Prat, un poder a l’ombra

Cal repetir que sense Prat la Conselleria de Salut patiria una pèrdua immensa. Ell és el gran poder a l’ombra, molt per sobre del propi conseller. Com també ho és a Reus, per damunt de l’alcalde.

Per on petarà la cadena de poder opac, molt opac, en dos àmbits, o tres, si hi afegim el privat? Prat cobraria d’ Innova, segons va estimar aquest diari, el passat 11 de desembre, entre 280.000 i 325.000 euros a l’any. O sigui potser més que no pas el rei Joan Carles. A la vegada, la Generalitat no vol ni pot – segons ahir va reiterar una alta font institucional – desprendre’s de Prat, més capaç, però també més radical i més preocupant que no pas Boi Ruiz.

Ja veurem quin efecte té l’esbotzada informativa a Reus, on la informació que hi arriba fa plorar. El pes de la publicitat municipal crea inferns informatius. A Reus, com a Barcelona, la pilota està molts en les mans del PP, que en els dos llocs dóna suport a CiU.

Cal destacar que el món que ha creat a Prat és originàriament més del PSC que de CiU, amb aportacions i potser beneficis per ERC i el PP, per no parlar d’altres marginals, ja exposats aquí. És un cas de manual del que a Itàlia rep el nom de «consociativismo» (conxorxa).

Primer hi va destacar l’alcalde socialista de Reus, Josep Abelló i després el també socialista Josep Miquel Pérez. Oblidar aquest dos noms resulta grotesc, malgrat que ara l’alcalde de Reus Carles Pellicer (CiU) tingui tota la responsabilitat del món. Per descomptat, aquesta no disminueix la pròpia d’Artur Mas i de Boi Ruiz, respecte a la designació de Prat a la presidència de l’ ICS.

Avui Rajoy anunciarà mesures retalladores. Si queden lluny del que ja ha fet la Generalitat, com cal desitjar, no té sentit que el PP assumeixi els autèntics escàndols que representen les retallades inigualables en la sanitat catalana, ni la barbaritat còsmica produïda a Reus. Són dos fenòmens alimentats mútuament i que el PP podria tallar de cop, amb un obvi benefici electoral i quant a imatge.

Com en la làmpada d’Aladí, el follet ja no es pot tornar a ficar a dins, ni se sap on pot arribar. En efecte, la presumpta assumpció d’una incompatibilitat podria afectar al propi Mas.

Incompatibilitats existents

També comportarà un debat sobre les incompatibilitats. A França, per posar un exemple proper, existeix la figura del delicte de «presa il·legal d’interès», definit pel Codi Penal gal com «el fet, per una persona dipositària de l’autoritat pública, o encarregada d’una missió de servei públic, o per una persona investida d’un manat electiu públic, de prendre, rebre i conservar, directament o indirectament, un interès qualsevol en una empresa o en una operació de la qual en té, en el moment de l’acte, en tot o en part, la carrega de la vigilància, de l’administració, de la liquidació o del pagament».

Aquí la tipificació no és tan clara, però Artur Mas, que va estudiar en el Lycée Français, podria haver assumit aquella feliç determinació gal·la. Ja veurem com va i com acaba tot, finalment. El DdG va arribar indiscutiblement primer i molt en solitari al tema, i n’informarà. No li fa por la competència, ans al contrari, benvinguda sigui.

Font: Diari de Girona

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Privatización, Salud pública, sanidad pública y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a L’espoli sanitari de CiU cada dia més clar

  1. lluís Capacete dijo:

    Cal que prenem atenció, això fa anys que s’està gestant i ara esclata per la desregulació legal, económica i política que estem patint, vixeu-vos que els cognoms que surten fa anys que hi son al capdamunt del poder sanitari i fins i tot han estat reforçats i recolzats per el PSC durant els anys de tripartit, d’aquí la seva tibiesa al valorar la situació. Cal fer net de tota aquesta gent…

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s