ANNIS INFIRMUM … a euro per recepta ??

Reflexions i arguments entorn el copagament sanitari que se’ns tira a sobre. El Toni Barbarà ho publica al seu bloc La Ratera, i aquí ho recollim per difondre-ho al màxim.

Toni Barbarà amb altres iaioflaut@s el dijous 23 en l'ocupació de la l Union Catalana d'Hospitals

 

Serà el 2012 l’any de l’euro per recepta, o per cada visita, o per cada dia de supervivència…?? Any que qualificàvem de “malalt” original.
El de l’euro dels pobres, Euro pauperum, del flagel dels ciutadans/es, Flagellum civium, de les medicines abonades dos cops, Bis medica exhibetur, de l’estipendi de càstig per als dèbils, Stipendium poenae infirma ??.
Veiem-ho

L’EURO per recepta: Un disbarat i una injustícia intolerables.

S’han dit i publicat una pila de motius i d’arguments contra la darrera malpensada del Govern MasCiU, el Mas-Colell i el Mas Gavarró… de Catalunya, amb ocasió de la presentació al Parlament del Pressupostos pel futur 2012

Aquí us proposo a modus de desintoxicació nadalenca una revisió breu de les característiques perverses de la nova retallada- destralada- fuetada. Moltes d’elles ja desplegades d’immediat des del Bloc de l’Àngels Martínez Castells.

Som front una agressió que, a més, és:

Il·legal.-
No correspon per competència estatal. Veure Dempeus per la Salut Pública i el post on recull la bateria argumental del Col·lectiu Ronda.
Torna a qüestionar Lleis, i preceptes des de la Constitució, l’ Estatut i altres normes pel damunt i per sota que parlen d’equitat, universalitat, qualitat i del dret a la protecció de la salut i a un sistema públic de salut.

Improvisada.-
A cada document apareix una xifra diferent. Quants són ? 100, 102, o 81 els milions ? Depèn del text del mateix Govern. En tot cas la darrera xifra coneguda de receptes emeses (2010) va ser de 151 milions… que no lliga amb cap de les altres d’aquesta barroeria.
De moment, diuen, serà d’aplicació generalitzada i desprès ja es pensarà en implantar excepcions, exempcions, variacions… Increïble!
Tampoc resol les necessitats urgents declarades d’estalvi de 625 milions, tot i que sempre reforça la docilitat absoluta a criteris econòmics, amb la submissió política i claudicant de la prioritat a la reducció del dèficit que es vol arribi fins el 1’3 %. O no.

Ineficient.-
La desproporció entre tot allò que agreuja i el que es suposa d’estalvi és tremenda. Una tan poca repercussió econòmica genera un gran dany en salut i equitat. I acaba gravant la malaltia i empitjorant el seu pronòstic.
Molt poca rendibilitat econòmica per una gran trencadissa. I a curt- mig termini una ruïna.

Més inequitat.- Injusta.-
Penalitza als col·lectius més febles, com els malalts crònics, o de malalties complexes i multi-sistèmiques que requereixen tractaments farmacològics més nombrosos i complexes.
També a les persones més pobres com ara el gran col·lectiu de pensionistes i jubilats, i a les persones de més edat i sovint amb més patologies.
Aplicant una taxa lineal i universal sobre una societat desigual s’està incrementant i multiplicant la inequitat. Els pobres i desafavorits ho seran més que mai. El malalts crònics, o de malalties complexes i greus seran els més castigats per la mesura. Els més rics i els més saludables no hauran de fer cap exercici solidari, ans al contrari, no participaran en cap tipus de reequilibri econòmic ni social.

Inoportuna.-
Sobre una societat exhausta ja de retallades. Altre cop sobre la sanitat pública, els drets socials i els serveis públics, els més agredit en els darrers mesos de govern CiUliberal.
Més del 80 % de la població manifesta estar contra les retallades hores d’ara, i la preocupació social per la sanitat ha pujat fins el tercer lloc del ranking tan sols darrera l’atur i l’ economia en crisi.

Eufemista/ Enganyosa.- REpagament
Un cop més s’utilitzen eufemismes per tal d’amagar la naturalesa de la retallada. Es parla de tiquet moderador (?), o de taxa per recepta, o de càrrec per expedició de recepta… quan realment és un nou CoPagament, un REPAGAMENT en concepte més ajustat a la realitat.
Com en totes les fórmules co/Re/pagadores penalitza el ciutadà en el moment de l’assistència, no suposa un element contributiu determinant, desmunta el criteri d’equitat i sobretot obre la porta a nous increments, fent que l’euro actual pugui duplicar-se o multiplicar-se en el temps. Tal com acaba de succeir amb la taxa finalista o el conegut com a “cèntim sanitari” sobre les benzines que acaba de duplicar de sobte la seva quantia primitiva. Feta l’esquerda el temps permet anar agradant la fissura i la seva mida.

Culpabilitzadora.-
Pressuposa que serveix per a dissuadir, als usuaris de medicaments, als malalts/es, a qui fa responsables d’un pretès mal ús o abús. El més cert és que la prescripció de receptes dins els sistema públic de salut correspon als facultatius, que són els i les professionals veritablement capacitats i competents per a decidir quins són els tractaments adequats en cada cas i patologia.
La presentació de la mesura situa els fàrmacs com una mercaderia de consum a la que els ciutadans poden dedicar, o no, les seves adhesions i aspiracions, o no. Per això en fa culpable a la ciutadania.

Perillós.- Pot generar i de fet genera més i nova malaltia.-
L’abandó, interrupció, o manca de disciplina i seguiment en els plans terapèutics i de farmàcia poden ocasionar i ocasionen greus complicacions, iatrogènies, interaccions, desnaturalitzacions i ineficiències farmacològiques que poden abocar al pacient a serioses complicacions.
Aquesta descompensació o maltracta farmacèutic pot agreujar la malaltia, descompensar-la o fins i tot provocar danys molt greus inclosa la mort. Estem parlant de tractaments de seguiment rigorós com antihipertensius, antidiabètics, anticoagulants, cardiotònics, i tota una sèrie de fàrmacs vitals malgrat que el seu incompliment o abandó puguin momentàniament amagar o no visualitzar la seva necessitat imperiosa.

Distorsiona i sobrecarrega serveis.-
Carrega als professionals de funcions recaptatòries que no els pertoquen. És el sistema de salut qui ha de donar explicacions de les prescripcions farmacèutiques que fa, les que no fa i les que canvia, i el perquè.
Utilitza els col·lectius professionals, metges, infermeria i sobretot farmacèutics per a gestionar un cobrament de repagament in situ, ja en el moment de la visita i prescripció i a la mateixa oficina de farmàcia en el moment de la dispensació.
És el farmacèutic o el personal del taulell qui ha d’explicar, debatre i aplicar i recaptar el dit euro. Fins i tot aquest ingrés li suposarà posteriorment un descompte a l¡hora de cobrar la seva facturació pública. Esdevé una mena de bestreta a compta dels incompliment i retards en els pagament deguts.

Discriminació territorial.-
La càrrega en territori català anima, convida i suggereix qualsevol fórmula (i n’hi han incomptables) per aprofitar una compra de farmàcia a qualsevol ciutat d’una altra autonomia propera/ colindant o per viatge o desplaçament de treball.
Cap problema per fer-se portar o portar els medicaments més habituals i reiterats des d’altres comunitats autònomes on no s’apliqui la mesura. Pèrdues de facturació i volum per a la xarxa de farmàcies catalana.

Tracta de medicament- mercaderia .-
Qui prescriu el medicament ?, qui fa la recepta ?. Amb quin criteri ? Tornaran les associacions fixes de principis actius, les barreges, combinacions i cocktails, dins una mateixa càpsula o pastilla per tal d’ “abaratir” el nombre de receptes…?

En definitiva és una mesura estúpida, poc raonada, inútil, discriminatòria, agressiva i il·legal. Una pitjor manera d’acomiadar aquest 2011.
Si volen aplicar un euro dissuasori, com a taxa moderadora que el cobrin per cada dia d’amarratge de iots als ports esportius, per cada nit d’hotel de cinc estrelles, per cada viatge VIP a avions i AVES, per cada forat de golf reeixit per esportistes de disseny, per cada dia de creuer de luxe, per cada miler dels milions d’euros amagats i preservats d’hisenda, per cada compra-venda d’articles de luxe, …per… amplieu la llista al vostra parer i opinió.

Tanmateix, us desitjo un molt feliç Any 2012 per a lluitar i començar a vèncer, Anno MMXII pugnare et vincere incipere !! I la promesa d’ aparcar el llatí.
Salut !!, Salutem et sanitatem et publici universalis !!