Una sanitat empitjorada i encara empitjorant


ALFONS QUINTÀ continua informant-nos des del Diari de Girona dels secrets darrera del teló de la sanitat catalana, a ran de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió ( CEO) que revela que la situació de la sanitat catalana passa a ser la tercera preocupació principal, només per darrere de l’atur i l’economia, quan el 2009 ocupava l’onzè lloc. També en Jordi GARCÍA-SOLER a el plural ens parla que l’empresa Innova, dirigida com ja sabem per Josep Prat, l’actual director general del Instutut Català de la Salut, controla des de l’opacitat  gran part de la sanitat pública catalana.
 

El president de CiU i la Generalitat, Artur Mas. EFE/Arxiu

Artur Mas no n’ha tingut prou de controlar TV3 i la major part dels mitjans de Barcelona, inclòs el grup més important. A pesar d’això, els catalans han acreditat no ser babaus ni mesells.

Ho demostra una enquesta de la pròpia Generalitat, si bé parteix d’una mostra esbiaixada i de la qual cal sospitar els tradicionals maquillatges. La retallada sanitària hi suspèn, amb un rebuig cívic espectacular, com informava divendres DdG.

Aquest rebuig s’ha estès fins i tot al que és el món sanitari de la mateixa CDC. Ara és fàcil trobar, en el si del pujolisme, veus crítiques contra Mas, Prat, Mas-Collell i Ruiz. Això no vol dir que sigui previsible un canvi de rumb. Ans el contrari, els quatre estan enrocats en la seva maldat.

Mas, Mas-Collell i Ruiz, només manca Prat.

Segons m’informa una alta font, els quatre citats saben perfectament que dins CDC hi ha una reacció en contra d’ells. Hi ha reaccionat preparant una operació contra metges prestigiosos de CDC que treballen a la sanitat pública i són també professors d’universitat. Volen establir una incompatibilitat entre les dues funcions, obligant-los a treballar només a la universitat. Seria una barbaritat i un escàndol al qual cal estar molt amatent. Per descomptat, Jordi Pujol i el seu pretendent de fill (Oriol) contemplen, sense plorar gens, com Artur Mas s’immola irresponsablement.

«Des del primer moment – em diu un eminent metge de CDC -les retallades salvatges han estat una barbaritat. Ara s’hi afegeix el tema de la fiscalitat, com si el que cal preservar prioritàriament no fos el dret a la salut i a la vida dels ciutadans».

Ara sí, Josep Prat amb Boi Ruiz.

Diverses font de la Generalitat em diuen que «Josep Prat, president de l’Institut Català de la Salut (ICS), té cada dia més força. Ha fet a l’ICS el mateix que ja va fer a Reus i en el Consorci Sanitari de Catalunya: crear un buit en el seu entorn, per esdevenir insubstituïble.

La setmana passada, en ocasió d’una votació crucial, Prat va estar present en els passadissos del Parlament. Va optar per una visibilitat que abans sempre havia evitat, movent-se a l’ombra».

La interdependència entre l’escàndol generat a Reus (un endeutament de 33.532 milions de pessetes, en el holding Innova, sorgit de la sanitat) i les retallades sanitàries generals és cada vegada més gran i creixent. Prat és la figura clau en els dos camps.

Director general d'Innova i conseller del Grup Sanitari USP Hospital (en realitat "USP Hospitales", filial de la multinacional USP ("United Surgical Partners"). En canvi, s'ignorava, que ja és dir, que Prat era, i continua sent, per nomenament del mateix Mas, president de l'Institut Català de la Salut.

Una font em diu que Prat va voler presidir l’ICS «de manera comparable a com un empresari en crisi pot acudir al seu banc, atès que la Conselleria de Salut destina, per serveis, al marc sanitari d’Innova, una quantitat anual de l’ordre de 300 milions d’euros ( prop de 50.000 milions de pessetes). Uns pagaments que no crec que s’endarrereixin gaire, sobretot amb la força de Prat en els dos fronts». A més, aquest diari va estimar que Prat cobraria, només del holding Innova de l’ordre dels quatre milions de pessetes al mes. Podria ser que fos més. Una font precisa que cessar Prat – que sempre ha gestionat Innova de manera omnímode, com ara fa l’ICS -crearia un buit monumental. Recorda que la rescissió del contracte blindat de Prat a Innova, elaborat amb la participació de la multinacional McKinsey podria arribar a costar mig milió d’euros.

Per esbrinar entre altres coses el sou de Prat (oficialment ignot) regidors de Reus varen reclamar una auditoria de gestió. L’alcalde, Carles Pellicer (CiU), la va atribuir directament (malgrat costar 230.000 euros) a Pricewaterhousecoopers, multinacional que aquí és molt propera a CDC i a la qual ja es va encarregar estudiar l’esmicolament de l’ICS. Ara Pellicer s’ha tirat enrere. Ni això va saber fer bé. Diu que farà un concurs públic. Pot tardar un grapat mesos. Aquest és un aspecte clau.

En efecte, en el seu fur intern Mas sap que Prat té data de caducitat. Està en el centre d’una potser brutal incompatibilitat de funcions, com a mínim. Hi ha un conjunt de temes que un regidor de la CUP de Reus ja ha dit que requereixen una empara judicial.

Redimir Prat a Reus sembla impossible. Ara bé, també ho sembla que la Conselleria de Salut en pugui prescindir, excepte si aquesta renunciés al seu brutal radicalisme retallador, cosa que a dia d’avui – i mentre el PP hi doni suport, amanint-ho amb bones i inconseqüents paraules – és ben poc probable. Una font municipal de Reus creu saber que quan Prat compleixi 65 anys – el proper 29 d’agost – potser se li podria mostrar una alternativa, o una via de sortida. No creu que res pugui resultar barat, ans el contrari.

Com es pot vendre aquest tema a la ciutadania, després de retallades sanitàries brutals i inacabades, diguin el que diguin, i ho digui qui ho digui? En aquest munt de barbaritats – cent per cent casolanes – també s’hi ficarà a l’Estat espanyol? Vés a saber. Ja no vindria d’un pam.

En tot cas aquesta argumentació no convindria gens ni mica al PP, del qual es pot dir -això ben justament- que sense el seu vot en el Parlament no hi podria haver les palesament excessives retallades sanitàries. Ni tampoc, sense el seu vot i la seva coalició municipal amb CiU, no podria perdurar a Reus, l’escàndol Innova, o el tema Josep Prat. Les dues qüestions no són cabòries, com ara en fa volar tantes Artur Mas, sinó dos fets objectius i inqüestionables, en els quals certament el PP no queda gens bé.

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud pública, sanidad pública y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Una sanitat empitjorada i encara empitjorant

  1. Pingback: Una sanitat empitjorada i encara empitjorant. «

  2. Pingback: ¿Quién maneja los hilos del desmantelamiento de la sanidad pública en Catalunya? « Punts de Vista

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s