Reivindiquem la Salut, defensem la ciutadania, ahir avui i demà


Resum de la intervenció que va fer ahir vespre l’Àngels Martínez Castells amb el Col.lectiu d’Esquerres de Sant Cugat, compartint taula amb la Carme, del Col.lectiu, i l’Assun Reyes, metgessa de família del CAP Rubí, en el marc de la conmemoració dels 25 anys de la Llei General de Sanitat :

convocatòria per demà

I avui dimecres 14 de desembre, Concentració en defensa dels llocs de treball dels serveis públics, a les 17:30 a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Vina a la concentració a la corresponent `plaça a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Us esperem a tot@s plegats!


A continuació alguns dels punts que va mencionar ahir l’Àngels a l’Ateneu de Sant Cugat, i que formen part de la nostra contribució com a Dempeus a l’Informe col.lectiu que demà es presenta:

1.- Les polítiques de la salut, i fins i tot de la sanitat, la seva formulació, indicadors, avaluació i impacte no són temes tancats, acotats a tècnics, ni poden ser exclusius dels profesionals de les anomenades ciències de la salut. L’enfocament de Dempeus dels temes de sanitat-salut reclamen i impliquen la ciutadania per al seu acompliment, i és absolutament antagònic a afirmacions insostenibles com les fetes pel conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, quan diu que “la salut és un bé privat que depén d’un mateix i no de l’Estat”, i que, “la salut depén només de la genètica, els antecedents familiars i els hàbits personals”. Nosaltres en canvi, preferim la visió molt més seriosa i informada que passa pels determinants socials de la salut, és a dir, les condicions laborals, ambientals, escolars, nutricionals, urbanístiques, culturals… que determinen inequivocament la salut d’una societat. I les polítiques de cada societat que en serán els determinants, o causes de les causes de les causes. Per això, contràriament a les nefastes declaracions de Boi, Ruiz, reivindiquem que:

“La salud es un asunto social, económico, y político, y sobre todo es un derecho humano fundamental. La desigualdad, pobreza, explotación, violencia e injusticia están en la raíz de la mala salud y de las muertes de los pobres y marginados” Declaración para la Salud de los Pueblos (Bangladesh, 2000)

Així doncs, entenem que no es pot parlar propiament de salut sinó es fa des d’una perspectiva i abordatge social. La sanitat, com a sistema, podrà ser públic o privat, però la salut sempre serà pública. Són precisament les característiques de la salut com a conjunt de béns i serveis públics que interactuen en un nivell clarament social, i la necessària implicació des dels diferents col•lectius i la ciutadana, els factors que permeten i determinen el caràcter públic de la salut, de la salut pública.

binomi sanitat-salut

2.- La imatge amb la que normalment es representa el binomi sanitat-salut és el de l’iceberg, on la part oculta conté els determinants socials de la salut (treball, educació, gènere, habitatge…) però que no està en aigues tranquiles ni en mars plàcids, sinò que està ple de tensions i que hauríem de veure molt més com a un volcà en erupció. Els estralls de la crisi fan que reivindiquem la ciutadania com a (co)protagonista, lluny del paper que se li vol donar com a client n¡i usuària passiva, fugint de les culpabilitzacions, i decidint en canvi quins han de ser els objectius, valors, caràcter i prioritats del SNS. Volem discutir que s’entén, i com es mesura, i en relació a què, o quí, com a despesa sanitària, eficiència, sostenibilitat, o austeritat entesa com a retallada, i per tal de fer-ho ens investim de la legitimitat de “titulars” del sistema. Reclamem un gran debat socialment obert i politicament vinculant. Exigim la màxima transparència i accessibilitat real a dades i a sistemes d’avaluació existents i altres de nova creació en funció de corregir actuals biaxos economicistes que tenen repercussió de gènere i de classe. I si cal, insistim en portar i reclamar davant els Tribunals unes polítiques de salut que representen una pèrdua de drets, un retrocès social i humà.

3.- Des de la ciutadania, per una nova cultura de la salut.-
Reivindiquem una NOVA CULTURA DE LA SALUT, recuperant la concepció global dels antics metges salubristes catalans que varen donar una impronta social a Catalunya, enderrocant muralles i humanitzant una indústria naixent.
Afirmem que no és de cap manera saludable viure en una societat on l’economia mana sobre la política. No és bo per la salut que organismes supranacionals que ningú ha escollit (FMI, BM, OMC, BCE, G-20) i els interessos privats d’empreses multinacionals, d’indústries químiques i farmacèutiques i institucions financeres responsables de l’atur en retallar els crèdits a les petites i mitjanes empreses, s’apropiïn del finançament dels serveis públics i deixin a tants treballadors i treballadores sense casa ni futur ni esperança. Avui fins i tot treuen, posen i anomenen a dit (el seu dit) i sense cap mena de consulta als pobles, caps i programes de govern.

Les privatitzacions, les retallades, el menysteniment dels drets, tenen clarament biaix de gènere i de classe. Desestructuren la nostra societat i aplanen el camí a noves formes d’explotació, marginació i infelicitat de les persones, estant fomentant una societat individualista, cruel, on sols el sofriment és compartit, i de la que es vol erradicar la solidaritat amb un nou autoritarisme i despreci per l’ésser humà (especialmente per als més dèbils) que sols poden fer germinar les llavors del feixisme.

No és acceptable per la salut que les persones, el medi, la qualitat de vida, les necessàries relacions de suport, participació social i la cultura, siguin mercaderia. La salut no pot ser moneda de canvi per als guanys d’uns pocs, i que ens mereixem una societat millor. Per això ens comprometem a treballar per a desenvolupar aquests 9 eixos fonamentals per a la construcció d’una Nova Cultura de la Salut (NCS) per tornar el poder a la política en el sentit més noble i evitar que sigui el sector privat de salut i sense un transparent i efectiu control democràtic, el que dicti els objectius de salut tant per les localitats com per Catalunya, l’Estat i la Unió Europea.

Per això APORTEM a la proposta uns eixos definidors de la Nova Cultura de la Salut, i que passen per:

I) Desmercantilitzar la salut pública i l’atenció sanitària del control privat i la influència del neoliberalisme i el complex industrial biomèdic-farmacèutic. No a cap tipus de CO/RE/pagament.
II) Desbiomedicalizar la salut proposant avenços en l’educació, la prevenció, l’ humanització i l’atenció de la salut a través d’una integració entre les tres cors: el biològic, el psicològic i el social, en una visió integral de la salut . Igualment desbiomedicamentalitzar la salut lluitant contra la falsa concepció de l’existència d’un fàrmac per a cada malestar, patiment
III) Integrar l’atenció sanitària dins de la salut pública fent un èmfasi especial en la prevenció primària de la malaltia i la promoció de la salut.
IV) Cal aconseguir que el lema de “Salut en totes les polítiques” sigui més real i útil que mai.. Cal explicar què és i garantir l’ EQUITAT en salut. Vigilar i proposar polítiques per canviar els principals Determinants de la salut i de l’equitat, tal i com recomana la Comissió de la OMS de Determinants de Salut.
V) Cal fer èmfasi en l’equip i la figura del treballador/a social, com un col•lectiu de salut (infermeria, psicòlegs, auxiliars, farmacéutics, etc. ) que juntament amb els metges i metgesses d’atenció primària constitueixen la major proximitat.
VI) Promoure el reconeixement del paper imprescindible que han de jugar els agents educatius (escola formal i no formal) en la promoció de la salut de la comunitat.
VII) Incloure de forma cada vegada més considerada el medi (amb l’habitatge, considerat fins i tot com la nostra tercera pell).
VIII) Democratitzar la salut pública i l’atenció sanitària amb participació de la població. La participació ciutadana millora la salut de la població de forma directa, per la mateixa acció i implicació de les persones, i indirecta, per l’impuls d’objectius. La nova cultura de la salut entén que la participació ha de ser lliure i insurgent, amb veu pròpia, ha de crear un contrapoder fort, real, argumentat, amb propostes alternatives. Sols així té sentit parlar de participació de la societat civil.

Finalment, en temps de retallades, DEMPEUS aposta pels drets de les persones del nostre temps, per no caure en retrocessos de civilització, sinó, al contrari, també des de l’àmbit de la salut. Creiem que des d’aquest marc es pot fer molt per potenciar i millorar_

1.- DRETS de gènere 2.- DRET específic d’empara de les persones més desvalgudes i maltractades 3.- DRETS a la salut laboral i a combatre a riscos i malalties laborals i ambientals. 4.- DRET a tracte digne per tothom i a NO expulsar dels drets malalts afectats/des per patologies “emergents”, mal resoltes, insuficientment tractades, o senzillament poc investigades 5.- DRET a lliurar-nos de les noves intoxicacionss economicistes conceptuals. 6.- DRET a un tracte humà. 7.- DRET A un Sistema Nacional de Salut Públic, l’únic que pot garantir l’equitat, desmuntant el tòpic de la seva insostenibilitat i gratuïtat.

Avui la tasca és CONFLUIR en un enorme cabal salutífer i esperançador, on cadascú aport el millor al col•lectiu, sense renúncies, sense imposicions, des del respecte i la suma. Per la SALUT entesa com a DRET HUMÀ i DRET de CIUTADANIA, per una vida més digna, més feliç i un món millor.

Font: Punts de Vista

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Uncategorized y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s