Misteriosos i múltiples sous del president de l´ICS


Reproduïm l’artícle d’avui d’Alfons Quintà al Diari de Girona, sobre els sous amagats de Josep Prat, de qui, en un artícle anterior  desvetllava les incompatibilitats, com a president de l’ICS i alhora d’Innova. També volem fer referència a l’article INNOVAGATE de Lluís Gibert al diari delCamp sobre aquest personatge.
.

Misteriosos i múltiples sous del president de l´ICS

Darrere de les retallades i la reestructuració de la sanitat catalana està el director de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, que solament cobra en dietes perquè manté el seu sou com a director general d'Innova Grup d'Empreses SA., un enorme i opac holding sanitari establert a Reus.

Fonts relacionades amb Josep Prat, president de l’ Institut Català de la Salut (ICS) i director general de l’immens hòlding d’empreses municipals de Reus ( «Innova, Grup ? d’Empreses, S.A.»), sorgit de la sanitat pública, han estimat la quantitat que Prat pot percebre del hòlding municipal. Aquest té ramificacions que s’estenen a poblacions al sud de Reus, fins al País Valencià.

Les dues fonts millor informades han afirmat que Prat cobraria, a partir del conglomerat municipal (de fet supramunicipal) Innova, entre 280.000 i 325.000 euros anuals. És a dir, entre 46,8 i 53,9 milions de pessetes. Si prenem la hipòtesi més baixa, la percepció resultaria ser de 3.873.333 antigues pessetes al mes.
Separadament, han estat consultades moltes fonts, al llarg de setmanes. Totes han estimat que Prat pot guanyar -a partir del conjunt del hòlding- un mínim d’un quart de milió d’euros, és a dir, més de quaranta-un milions de pessetes, a l’any.
Les fonts faciliten dades objectives que coneixen amb detall i apuntalen les estimacions. Així, un gerent concret d’una empresa municipal de Reus, de fàcil gestió, cobra 120.000 euros a l’any. Atès que Prat està per sobre d’ell i controla moltes més empreses, algunes extremadament delicades, les xifres exposades adquireixen una certa lògica. Una lògica interna i immoral, des de tots els punts de vista i des del primer moment. Però encara més gran ara, que Innova ha reconegut un endeutament de 202 milions d’euros, és a dir 33.532 milions de pessetes i que tots estem com estem.
Les fonts manifesten que Prat pot cobrar de nombroses empreses del mateix hòlding, o bé directament d’aquest. Regidors de ? l’Auntament de Reus han manifestat que l’alcalde, Carles Pellicer (CiU) i el seu predecessor Lluís Miquel Pérez (PSC) mai no han volgut donar a conèixer el sou de Prat. Tampoc saben el nombre d’empreses públiques integrades, o participades, del hòlding. Un regidor de Reus, David Vidal (CUP) està preparant accions judicials, per, entre d’altres coses, esbrinar quant cobra Prat. El cent per cent del diner d’Innova prové de l’Ajuntament. Això determina una més severa qualificació jurídica.
A més d’aquest sou estimat, Prat cobra dietes de l’ ICS, i uns 40.000 euros a l’any en la seva condició -que acumula- de director general del propi Ajuntament de Reus (designat sense el preceptiu concurs). Tot això és al marge del que eventualment pugui percebre de la multinacional de sanitat privada UPS i dels seus negocis immobiliaris. Incomplint descaradament la reforma legislativa introduïda per la Llei del Sòl del 2008, Prat no ha comunicat a l’Ajuntament la liquidació d’impostos de l’any passat.

Contracte blindat
Una altra dada significativa consisteix en què Prat tindria, a Innova, un contracte blindat. En la seva elaboració l’hauria assessorat la multinacional McKinsey and Company, la mateixa a la qual s’encarregà l’elaboració del darrer pla de salut de la Generalitat, presentat avui fa 15 dies a Sitges, amb assistència d’Artur Mas. Una font afirma que la indemnització que Prat cobraria si fos cessat «podria ensorrar el ja espantosament endeutat Ajuntament de Reus».
L’afirmació efectuada per un antic conseller de salut, i reproduïda en aquesta col·laboració el passat 26 de novembre, segons la qual Prat seria l’home «més important de la sanitat catalana, en els darrers trenta anys», queda refermada per fets. Potser també ha estat sempre el millor pagat, incomprensiblement, ja que la característica més destacada per les fonts és el seu agosarament.
Prat ja va ser nomenat Director General del Servei Català de Salut el 1998, sota Jordi Pujol. Llavors es va argumentar que el seu sou a Innova era molt superior al de la nova i alta funció. Sembla que hi havia una diferència d’uns quinze milions de pessetes anuals. Per això, afirmen diverses fonts, la Generalitat va trobar maneres per compensar-lo, que serà interessant poder revelar algun dia. L’arribada de Prat a la sanitat pública va ser el 1985, de la mà de l’inefable cap de colla sanitària Josep Abelló, antic alcalde socialista de Reus i peça clau del Consorci Sanitari de Catalunya. Aquest és un altre marc privat, complementari de la Unió Catalana d’Hospitals, que encapçalà durant anys Boi Ruiz. Les pinces, o les accions en pinça, poden generar ferides greus, ara a la sanitat pública.
Les col·laboracions, complicitats o comunitats d’interessos han estat múltiples. Així, fins desembre del 2006, Francesc José Maria va ser secretari general d’Innova amb Prat com a director general: ho és des del 2003. José Maria també era membre i secretari del consell d’administració del Consorci Hospitalari de Catalunya, el d’Abelló, persona que va introduir Prat en la sanitat, a Reus. Ara en torna a ser assessor. El 2006, amb el Tripartit, José Maria va ser designat Director General de l’ Institut Català de la Salut, on ja va intentar una política que va provocar una primera vaga de metges. Va ser cessat l’abril del 2008 per la consellera Marina Geli, que discrepava de Francesc José Maria. Ara, aquest efectua declaracions molt favorables a Boi Ruiz.

Organitzacions fallides
Curiosament, o significativament, o l’adverbi que es vulgui, José Maria també era, en aquells anys (2006) i potser encara ara, president del col·lectiu «Pan, Trabajo y Libertad» constituït exclusivament per mantenir agrupats els «antiguos miembros del Partido del Trabajo de España (del qual José Maria va ser dirigent) y de la Joven Guardia Roja», organitzacions marxistaleninistes, avui totalment fallides.

Font: Diari de Girona

EL PRESIDENT DE L´ ICS, EN SITUACIÓ DIFÍCIL

El president de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat Domènech, principal artífex de les retallades sanitàries, està més disposat a dimitir d’aquest càrrec que no pas a deixar de ser el director general d’Innova, segons ell mateix ha manifestat en privat. Prat també ha dit que abans de ser designat per Mas, de qui és assessor en matèria de sanitat, el va informar dels diversos càrrecs que ocupava. Així ho confirma la nota biogràfica de Prat publicada per la Generalitat. Alguns dels càrrecs semblen molt incompatibles.

L’esmentat holding municipal de Reus, construït a partir de la sanitat pública és objecte d’una acció conjunta dels tres grups de l’oposició a l’Ajuntament de Reus, que té el suport de la síndica municipal de greuges. Demanen tenir informació sobre aquell entramat, del qual s’ignora el nombre d’empreses que el componen, el seu endeutament i inclús el sou, possiblement molt elevat, de Prat. Aquest també ha dit en privat que mai no sol firmar, sinó que té delegada la firma en tres gerents. L’afirmació ha estat confirmada per fonts municipals, que l’han qualificat de «significativa».

Divendres vinent tindrà efecte una reunió del consell d’administració d’Innova, holding amb un pressupost de 335 milions d’euros, tres vegades superior al del conjunt del municipi de Reus.

Com a novetat, molt insòlita, es pot informar que l’ajuntament va cedir a Innova, abans que esclatés la bombolla immobiliària, o sigui en temps millors, la gestió de tot (sic) el sòl industrial de Reus, de valor incalculable. Ho va dur a terme a través d’una altra empresa municipal, GUPSA (Gestió Urbanística Pública, SA) participada en un 90 per cent per Innova i en un 10 per cent per Redesa (Reus Desenvolupament, S.A) la qual és municipal en un 90 per cent, mentre un10 per cent està repartit entre petits municipis.

Les connexions d’aquest tipus són infinites i sovint desconegudes pels mateixos regidors, els qual reconeixen que «només Prat sap com funciona tot plegat».

En el gran entramat d’empreses liderat per Innova – potser trenta o més – porta a terme una gestió molt arriscada. Es pot efectuar perquè precisament un objectiu fundacional del conjunt podria ser allunyar-les dels controls que imposa el dret administratiu, com autèntiques auditories de gestió. Instal·lades en el dret civil i mercantil general, les empreses d’Innova han efectuat pràctiques que poden ser perilloses, dutes a terme amb diner públic, com el «Cash pooling», és a dir posar en comú els diners del conjunt i practicar arriscades operacions d’enginyeria comptable.

Per exemple, el pressupost de l’Ajuntament de Reus del 2010 tenia una previsió d’ingressos de sis milions d’euros, que havien d’arribar de la ja esmentada GUPSA, en concepte de venda de terrenys industrials. La previsió va passar intocada al pressupost del 2011. És obvi que ara aquells terrenys no tenen el mateix preu, mentre que és molt dubtós que hi hagi un comprador potencial.

No cal oblidar que la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que en les operacions efectuades amb diner públic, encara que sigui en el si d’empreses situades fora de l’àmbit estrictament administratiu, són d’aplicació les normes penals, més severes, que afecten els funcionaris públics.

Ara Reus ja ultrapassa els límits d’endeutament. El que no sap és on es pot arribar si s’instaura una transparència real. Tanmateix, és innegable que Prat s’ha caracteritzat, com a mínim, per la temeritat econòmica i comptable. Costa imaginar que sigui la persona adient per a retallar i refundar la sanitat pública catalana, com creu, o com ha cregut fins ara, Artur Mas .

Totes les fonts consultades creuen que si surt a la llum el funcionament, l’endeutament i el sou de Prat no hi ha dubte de que aquest tindrà seriosos problemes. Ara és difícil que l’actual opacitat pugui perdurar, sobretot després de que el secretari general de l’ajuntament de Reus dictaminés que els regidors tenen legalment dret a la informació que requereixen. Les fonts no imaginen que Prat pugui continuar com fins avui. A la vegada, acusen al propi Artur Mas de no haver estat curós respecte al nomenament de Prat.

«La realitat del poder de Prat -afirma una font- no ha sortit formalment a la llum, però a Reus hi ha des de fa anys prou indicis de tot. Ell és el gran poder econòmic municipal, tant amb l’anterior alcalde (el socialista Lluís Miquel Pérez) com amb l’actual». Aquest darrer és el convergent Carles Pellicer, també membre del Parlament i molt proper a Oriol Pujol, a qui, sobretot en aquests darrers dies, consulta regularment.

Font : Diari de Girona

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud pública, sanidad pública y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s