Boi Ruiz ignora els determinants reals de la salut


Els companys del CAPS ens han enviat  la declaracio definitiva que han fet arribar a la premsa perque la divulguem… i a la que ens afegim com a col·lectiu.

Boi Ruiz ignora els determinants reals de la salut

En front de les declaracions recents del conseller de salut de la Generalitat de Catalunya, aparegudes en varis mitjans de comunicació dient que: “la salut és un bé privat que depén d’un mateix i no de l’Estat”, i que la salut depén només de la genètica, els antecedents familiars i els hàbits personals, els i les sotasignants volem recordar, precisament per fer pedagogia, quins són els factors reals que determinen la salut individual i col·lectiva. Els professionals de la salut i la ciutadania en general han de conèixer quins són aquests factors, anomenats “determinants socials de la salut”, i que han estat recollits en les definicions i informes de diverses institucions, organitzacions i constitucions estatals, entre elles la constitució espanyola.1

Contràriament al que sosté el conseller Boi Ruiz, avui sabem que les malalties d’origen exclusivament genètic representen només una proporció molt petita dels problemes de salut pública

A l’esmentat Informe de la Comissió de Determinants Socials de l’Organització Mundial de la Salut s’assenyala que: “l’acumulació tòxica de factors socials injustos i evitables, com la desigualtat econòmica, la precarietat laboral, la contaminació ambiental, la inseguretat alimentària, no tenir un habitatge digne, o la manca de participació i democràcia” danya la salut i crea inequitats.2 La Comissió anomena a aquests i altres determinants com són les pensions, el nivell educatiu, les desigualtats entre homes i dones (el treball reproductiu i en especial la violència contra les dones) i la participació social i política, les «causes de les causes» de la salut i la inequitat en salut.

És per aquestes raons que l’Organització Mundial de la Salut assenyala: “El dret a la salut obliga als estats, (i en el cas de Catalunya a les autonomies ja que tenim transferides totes les competències) a generar les condicions en les que tota la ciutadania pugui viure de la manera més saludable possible.”. Per la seva banda, la Constitució espanyola en el seu article 43 diu: 1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut. 2. Correspon als poders públics, organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris…” Igualment, també l’Estatut d’Autonomia de Catalunya té diversos articles sobre el mateix dret i les funcions del Govern, així com també la Llei general de Sanitat i la recentment aprovada (al setembre del 2011) Llei de Salut Pública regulen les obligacions de l’Estat i de les Autonomies en la vigilància, control i prevenció dels factors no personals sinó socials que poden afectar la salut, fent èmfasi en la necessitat de tenir en compte la salut en totes les polítiques.

Per tant, denunciem la gravetat de les declaracions del Conseller en afirmar que la salut és un bé privat que no depèn de l’estat i que “no hi ha un dret a la salut”. Aquestes afirmacions o bé reflecteixen un estat d’ignorància o bé són simplement una manifestació de la política privatitzadora de la sanitat que actualment porta a terme la Generalitat de Catalunya, amenaçant amb copagaments, la desgravació fiscal de les assegurances privades i realitzant retallades indiscriminades de la sanitat pública, les raons de les quals no han estat explicades en cap document. El proper pas del conseller potser serà, si la salut és un afer privat, dir-nos: “portis bé en els seus hàbits personals i si emmalalteix utilitzi els serveis privats, perquè l’estat (en aquest cas el govern de la Generalitat) no té cap responsabilitat sobre la seva salut”. Si així fos, aixó tindria conseqüències molt greus per la salut dels catalans i molt especialment de les persones més desafavorides.

Martí Valls.Josep Grup de Polítiques de Salut del CAPS
Benach Joan . Grup de Recerca de les Desigualtats en Salut, Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET), UPF.
Borrell. Carme Grup de Polítiques de Salut del CAPS

Barcelona, 28 d’octubre de 2011


Aguilà, Esperança. Grup de Polítiques de Salut del CAPS
Alvarez Andrés, Elena. DEMPEUS
Andreassi Cieri, Alejandro. Prof. Depart. d’Història Moderna i Contemporània .UAB
Armengou i Iglésias, Josep M metge salubrista
Bacigalupe, Amaia. Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco.
Barbarà Molina, Antoni. metge internista. DEMPEUS
Bartoll, Xavier.economista
Camprubi, Lluis .DEMPEUS
Capdevila, Josep Maria. Metge,
Castells, Xavier. Grup de Polítiques de Salut del CAPS
Catalan, Carme. CAPS
Clusa, Josep. Fundació. Congrés Català de Salut Mental (FCCSM)
Cofiño, Rafael. Observatorio de Salud en Asturias. Direc.General de Salud Pública.
Colom, Agustí .Universitat de Barcelona. Dept.Teoria Econòmica
Cortès Franch, Imma. Metgessa especialista en salut pública.
Daban. Ferran. Infermer i antropòleg. Màster en Salut Pública
Díez, Èlia. Metgessa especialista en salut pública
Fernández Quiroga ,Olga .Grup de Polítiques de Salut del CAPS
Ferrís Pellicer, Albert .Grup de Polítiques de Salut del CAPS .
Fuentes, Mercè .Grup de Polítiques de Salut del CAPS
Hernández Aguado, Ildefonso. Catedràtic de medicina preventiva i salut pública, Universitat
Miguel Hernández, Elx(Alacant)
Latorre Antònia. CAPS Infermera Salut Pública.Màster Intervenció i Salut Comunitària
Lladòs, Joan Ramon, farmacèutic. DEMPEUS
López Arnal, Salvador .Rebelión y El Viejo Topo.
Malmusi, Davide. Metge especialista en Salut Pública
Margarit,Remei. psicòloga i escritora.
Marimón, Santiago.Grup de Polítiques de Salut del CAPS
Martín, Unai. Departamento Sociología 2. Universidad del País Vasco.
Martínez Castells, Àngels economista .DEMPEUS
Morera i Castell, Ramon FoCAP
Morón Manzano, Josefa. Fundació. Congrés Català de Salut Mental (FCCSM)
Morrison, Joana. Màster en Salut Pública.
Novoa, Ana. Metgessa, doctora en Salut Pública
Padilla, Javier. Médico residente de Medicina familiar y Comunitaria
Pasarín. Maribel. Metgessa de salut pública.
Pérez,Glòria. Metgessa, doctora en Salut Pública.
Porta Serra, Miquel. catedràtic de salut pública, IMIM (Institut d’Investigació Hospital del Mar) i Universitat Autònoma de Barcelona
Puig-Barrachina, Vanessa. Investigadora en salut pública, GREDS i Dempeus.
Raventós Panyella, Sergi Treballador social i Sociòleg, Dempeus.
Rodríguez Farré, Eduard. Prof.de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, CSIC)
Rodríguez-Sanz, Maica .Tècnica en salut pública
Tuà, Toni. Grup de Polítiques de Salut del CAPS
Sánchez Carreté, Maria Eugènia. DEMPEUS.
Segura del Pozo,Javier. Médico salubrista. Instituto Salud Pública.
Solà Landete, Josep. Secretari de la Federació d’AA.VV. del Bages. DEMPEUS.
Soler Iglesias, Claudina. Vocal de la FAV
Soler Amigó, Josep. CAPS
Valls Llobet,Carme. Grup de Polítiques de Salut del CAPS
Valverde, Clara. Grup de Defensa de la SAnitat Pública AcampadaBCN
Toledano González, Diosdado. Miembro de la Com.Ejecutiva IU Federal, resp. secre.
Cooperación y altermundismo
Vergara Duarte, Montse. Dempeus i GREDS.
Zaragoza Bas, Ana Maria.Infermera
 
Hem rebut les següents adhesions al document:
 
Grupo de Trabajo de Defensa de la Sanidad Publica de AcampadaBCN
Liga del Síndrome de Fatiga Crónica
.
Si voleu signar aquest document, ens podeu enviar el vostre nom i entitat per correu o en un comentari i us afegirem a la llista.

NOTES

1
– Comisión para Reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España. Avanzando hacia la equidad: Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Madrid: Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010.
– Navarro V, Benach J y la Comisión Científica de Estudios de las Desigualdades sociales en salud en España. Las desigualdades sociales en salud en España. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo y The School of Hygiene and Public Health, The Johns Hopkins University (EEUU), 1996.
– Borrell C, Benach J, Grupo de Trabajo CAPS-FJ Bofill. Evolución de las desigualdades en salud en Cataluña. Gac Sanit. 2006;20(5):396-406.
2
– CSDH. Closing the gap in a generation: health equity through action on the social determinants of health. Final Report of the Commission on Social Determinants of Health. Geneva, World Health Organization; 2008.

Acerca de Dempeus per la salut pública

Col·lectiu de persones en defensa de la salut pública
Esta entrada fue publicada en Salud pública, sanidad pública y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

8 respuestas a Boi Ruiz ignora els determinants reals de la salut

  1. Mentre eduques i formes Infermeres per la cura de la salut global a les persones, ara va el conseller i tira per terra tota la tasca docent, tindrà a veure també amb les retallades a ensenyament i la universitat?

  2. emilia mreno rivera dijo:

    PARECE MENTIRA QUE ESTAS MANIFESTACIONES LAS HAGA UN MEDICO Y PEOR AUN QUE ESTE MEDICO SEA CONSELLER DE SALUD Y QUE COBRE UN BUEN SUELDO CUANDO LO QUE TENDRIAN QUE HACER ES MANDARLO A LA CALLE Y QUITARLE EL TITULO QUE LO ADQUIRIRIA EN UNA TOMBOLA

  3. Sara dijo:

    La desvergüenza campa a sus anchas en este gobierno de desalmados, hijos de papá .

  4. Paco dijo:

    Las declaraciones del indigno conseller son una provocación en esta guerra desatada y sin cuartel contra la sanidad pública. Ataque que se inscribe dentro del paradójico marco propio e internacional del fracaso de las políticas neoliberales (finiquitadas teóricamente desde el momento del rescate de la banca privada) y que como mas que paradoja, pesadilla , son las únicas políticas económicas que se repiten hasta la saciedad en los medios de comunicación masivos.
    Lo que a la postre viene a representar el señor Boi Ruiz es el darwinismo social -nada moderno por cierto- al que se adscriben de buena gana los representantes de esta fase del capitalismo financiero -como nunca dejaron de hacer-.
    También hay que hacer autocrítica desde el seno de los trabajadores de la sanidad pública :todos debemos empeñarnos en una imprescindible coordinación ,que no cuaja y olvidarse -y denunciar- los intentos corporativos del “sálvese quien pueda”. En esta lucha TODOS los segmentos profesionales de la salud publica están objetivamente obligados a eludir ese peligro, así como fomentar la participación de la ciudadanía como usuarios y en último extremo reales dueños del “negocio”.
    Y otra cosa importante es denunciar los sistemas de mutualidades ,que básicamente pagados con dinero público son gestionados de manera privada ,con total opacidad en cuanto a la distribución de la gestión económica, con términos tan inaceptables como la imposibilidad de conocer las retribuciones del consejo de administración (Ejm,Mutua de Terrassa)
    Ante este ataque, mas que nunca hay que defender una sanidad pública que sea gestionada democráticamente desde sus intersticios.
    Paco

  5. Pingback: #unitspelCAP endavant, 5 de novembre a Girona, i en marxa el 3er #tallscontraretallades «

  6. ÚRSULA SOLER dijo:

    Como puede un Conseller decir estas barbaridades? No merece el lugar que ocupa, si tuviese un poco tal solo un poco de dignidad, tendria que dimitir. Hay personas más preparades, para ocupar su lugar. Creo que el President Mas se equivoco al decir que seria un govierno de los mejores. Si llega a ser un govierno de los peores………..no sé como estariamos. SANIDAD PÚBLICA Y DECALIDAD!!!!!!!!!!!!

  7. Pingback: Amnistia Internacional adverteix Boi Ruiz que el dret a la salut no pot ser qüestionat | Dempeus per la salut pública

  8. Mª Teresa Peidro Carbonell dijo:

    Tant la Generalitat com el govern central no es poden desentendre del seu deure de vetllar per la sanitat pública. Resulta inmoral el fet de que s’ho arribin a plantejar.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s