TV3 difama i tergiversa

Aquest artícle corre per la xarxa i pel seu valor el reproduïm. No hem pogut encara contactar amb l’autor que segons ens diuen és David Bertrán.  Tant bon punt ho fem li volem agraïr la seva feina.

Aquest diumenge, en el telenotícies nit, van difondre una informació que voldria contrastar:

http://www.tv3.cat/videos/3743510/TN-vespre-09102011 (a partir del min 13:50)

La conclusió de la notícia és que la despesa en salut s’ha disparat de forma desmesurada, no per raons conjunturals de tipus econòmic-demogràfic, sinó per la disbauixa de recursos que s’han avocat al sistema de salut, del tot inecessaris.

Primer comencen amb una gràfica que il·lustra l’augment de la depesa  i superposada una altra de l’augment poblacional, molt menor en comparació, tot dient que el pressupost del sistema sanitari català s’havia gairebé triplicat en el període 1996-2010, i que els moviments migratoris i l’envelliment de la població només explicaven una petita part de la situació:

 

I ho rematen amb unes declaracions del Vicente Ortún, Degà de la F. d’econòmiques de la UPC que deia que Catalunya era el 2n país del món en consum de medicaments i unes altres de Francesc José Maria director de l’Institut Català de la Salut entre el 2005 i 2008 que deia que malversàvem el diner posant pròtesis de maluc de titani a vells que mai les amortitzaran del tot.

Bé, el primer que cal dir és que l’evolució de la despesa no només depèn del creixement de la població (que si la tenim en compte, d’un 300% que deien només es passa a un 70% de creixement en aquests darrers 15 anys). I és que també està molt relacionada amb el nivell de despesa de l’administració, i aquest amb el nivell de riquesa material del país, és a dir, amb el creixement del PIB del país (Catalunya). Aquí rau la primera trampa, perquè si relacionem el PIB amb la despesa sanitària veiem que les coses s’igualen molt (segons informe http://www.uch.cat/index.php?md=documents&id=17&lg=cat):

 I només veiem un sutil creixement relatiu (i no pas desmesurat) de la despesa quan comença la crisi, al esfondrar-se el creixement econòmic i per tant el PIB.

Informe Salut Gencat: http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/central_resultats_segoninforme_2011.pdf

De fet, tots els països de Unió Europea han patit aquest creixement de la despesa pública durant els anys de bonança econòmica.

Però precisament, la segona qüestió que s’amaga, i que és primordial per entendre fins a quin punt el sistema català de salut està sota mímins (a l’inrevés del què dóna a entendre TV3), és que tenim una despesa per càpita inferior a la mitjana espanyola, i la mitjana espanyola molt inferior a la mitjana europea,

Informe Salut Gencat: http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/central_resultats_segoninforme_2011.pdf

i més a més, aquesta distància, lluny de reduir-se en aquests darrers anys de bombolla, encara s’ha incrementat més.

 

Però és que el drama no s’acaba aquí, la mateixa Generalitat publica un llistat decebedor on en un rànquing de despesa en salut per càpita de països del primer món, Catalunya es troba en les posicions més baixes, al nivell de Grècia o Portugal:

Però aquí no s’acaba tot, perquè el problema no és només quantitatiu, és a dir, de quantitat de recursos, sinó també qualitatiu, de qualitat d’aquests recursos i de l’accés que tenim a ells. Perquè estem en uns dels països de la UE15 que més sobredimensionat té l’accés privat a la sanitat i menys desenvolupat té el sector públic:

 

Ah!, i sí que tenim una despesa alta en medicaments (però és fals que sigui la 2a més alta del món), però aquí torna a haver-hi trampa. I és que tenim una despesa alta en medicaments en relació a la despesa sanitària total. I és clar, com la despesa sanitària nostra és baixa, com hem dit, el pes de la factura en medicaments es fa més gran. De fet, si mirem quins són els països que tenen la despesa farmacèutica en relació a la despesa sanitària més elevada trovarem que són els mateixos dels de la llista d’abans de països que tenen una despesa de salut per càpita més baixa:

 

En conclusió, TV3 ha fet aquest diumenge al vespre un exercici de desinformació bestial, fent servir una argumentació que s’apropa als arguments del nazisme (els vells no tenen dret a gaudir de les innovacions científiques perquè no les podran aprofitar), amb l’objectiu claríssim de carregar el pes dels problemes sanitaris en la població, ocultant la crua realitat de la sanitat catalana, i no assenyalant els veritables culpables de tot plegat: les polítiques antisocials de socialistes i populars durant tots aquests anys.

Gràcies David Bertrán per aquesta feina tant acurada.